Torneig de Ràpides Festa Major d’Hostafrancs 2017

Casinet d’Hostafrancs, dissabte 30 de setembre de 2017

Organitza: Catalunya Escacs Club, amb la col·laboració del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

Lloc: Sala 4, 1r pis del Casinet d’Hostafrancs. c/Rector Triadó 53, Barcelona.

Hora d’inici: 11h. És prega als jugadors fer acte de presència a les 10:45h. La cloenda està prevista cap a les 13’30h

INSCRIPCIONS GRATUÏTES

Dirigit a qualsevol jugador, amb o sense llicència federativa.

NO VÀLID PER CAP ELO

Ritme de joc: 3 minuts per jugador amb 2 segons d’increment.

Sistema suís a 9 rondes. Els jugadors s’ordenaran per elo català ràpid. En cas de no tenir-ne, per elo FIDE ràpid, i en el seu defecte, per elo nacional. Els jugadors aficionats seran ordenats alfabèticament.
Desempats (per aquest ordre): Bucholz-1, Bucholz total, Progressiu.
Seran eliminats els jugadors que no es presentin a una ronda sense causa justificada o avís previ.

Àrbitre: AF Jordi Morcillo

Premis:
Trofeu als cinc primers classificats de la classificació general.
Trofeu al millor de cada tram d’elo (no acumulable amb els anteriors):
Millor No Federat
jugadors amb menys de 1700
1700-1849
1850-1999 2000-2149
Trofeu al millor jugador infantil (nascut l’any 2003 i posteriors)
Trofeu Juan Herrero al millor jugador veterà (nascuts l’any 1957 i anteriors).

Informació e inscripcions
torneigscatalunyaescacs@gmail.com

Tfn: 620 341 266 (Jordi Morcillo) / 652 261 117 (David Vigo)

L’inscripció serà acceptada un cop sigui confirmada per l’organització

Les inscripcions es poden fer fins el dia abans o bé presentant-se a la sala de joc fins a 15 minuts abans del torneig, tenint en compte que les places són limitades a 60 jugadors. L’organització es reserva el dret d’admissió.

Anuncis

TORNEIG SOCIAL ESTIU 2017

Lloc: Casinet d’Hostafrancs (C/Rector Triadó 53), 1r pis – sala 4

Dies de joc: dilluns 26 de juny i dimarts 27 de juny de 2017.

Horari: de 18,30 a 20,30h

Ritme de joc: 15 minuts per jugador

4 partides cada dia, en total 8. Sistema Suïs.

Obert a: Socis del Catalunya Escacs Club

Alumnes dels Tallers del Casinet d’Hostafrancs

Informació i inscripcions:

Tel. 652.261.117 (David Vigo)

Email: torneigscatalunyaescacs@gmail.com

Inscripció gratuïta. El nombre de places està limitat a 32 i serà per rigorós ordre d’inscripció.

Premis: – als tres primers classificats

  • al millor jugador aficionat (no federat)
  • al millor jugador sub-2000 d’elo
  • al millor jugador sub-1800 d’elo
  • al millor jugador infantil menor de 14 anys

Organitza: Catalunya Escacs Club (catalunyaescacsclub.wordpress.com)

Final del Curs d’Escacs 2016-17 al Casinet d’Hostafrancs

Data: Dissabte 17 de juny a les 10,30 hores. Cloenda: a les 13,00 h aproximadament.

Lloc: Pati interior del Casinet d’Hostafrancs

Dirigit als nascuts a partir de 2001:

  • Jugadors del Catalunya Escacs Club
  • Alumnes dels tallers d’escacs del Casinet

Partides ràpides a 5 minuts per jugador.

Premi als 3 primers classificats del torneig.

Premi al millor sub-12, sub-10 i sub-8 (no acumulable amb els anteriors)

Medalla per a tots els participants

Inscripcions gratuïtes:

  • Dirigint-se al professor del taller corresponent.
  • O bé per mail: escolarscatalunyaescacs@gmail.com
  • O per telèfon al 620.341.266 (Jordi Morcillo)

Termini per inscriure’s: dijous 15 de juny.

Final de Primera Divisió: pastís sense cirereta

El Catalunya ha perdut avui la Final de la Primera Divisió a Sant Cugat, contra el campió de l’altre grup, per un ajustat 5,5-4,5. Tot i la pèrdua de la imbatibilitat després de 12 encontres, aquesta derrota no té un pes transcendental a nivell de classificació (l’únic objectiu, l’ascens, ja estava assolit), però ens aparta de la possibilitat de guanyar per primer cop la Primera Divisió.

Els dos equips havien presentat durant la Lliga uns 10 inicials sempre compactes i propers a la millor alineació possible. En cas de mantenir-ho, haguéssim tingut plenes opcions de guanyar el matx, però les nostres baixes als taulers 1,2,6 i 7, sumada a d’altres entre el 10 i el 15, feien del Sant Cugat favorit per a endur-se el títol. Ells, amb l’alineació “tipus” i el factor camp, que avui tenia més rellevància per l’hora “robada” de son, han dominat el matx durant tota l’estona, si bé s’han endut algun ensurt cap al final.

En honor a la veritat, no ha estat als taulers de darrere on els locals han imposat el seu avantatge, ja que els nostres jugadors del B s’han comportat de forma excel·lent (dues taules i una victòria).

El matx ha començat amb un intercanvi de cinc taules, en posicions equilibrades o lleugerament decantades per uns o altres que no s’han arriscat. Amb 2,5-2,5, hi havia tres partides amb mala pinta: Dalo al primer tauler, la meva al setè i la de Guerrero al novè. En aquest moment el matx estava tècnicament perdut. I més quan Dalo i jo inclinàvem el rei per posar un quasi definitiu 4,5-2,5. La pèrdua del primer tauler feia que les combinacions de 5-5 no ens fossin favorables i necessitéssim 3 punts o bé 2,5 guanyant al segon i cinquè tauler.

Qui més clar ho tenia era Luis González, amb final guanyador de feia estona. I al segon tauler, Canal tenia una posició complicada, amb dama contra torre i alfil, però compensació de diversos peons per al MF local Lillo. Amb aquesta situació, s’ha sentit algun “Bueno, ya hemos ganado!” per part dels locals. Però les partides amb poc temps són traïdores i just quan Luis González feia pujar el punt al marcador, el rival de Xavi Guerrero es deixava una torre neta i abandonava: 4,5-4,5 i només servia el punt sencer de Canal, que durant mitja hora llarga, amb els dos jugadors amb menys de dos minuts, ha anat buscant complicar una posició que, segurament perduda, tenia molts detalls per la presència de la seva dama. Els nervis s’han apoderat de l’equip local, fins i tot s’ha sentit alguna lletja discussió entre ells (per allò de fer una miqueta de soroll analitzant), però qui havia de mantenir la sang freda, Lillo, ho ha fet, i s’ha acabat imposant.

Cal aplaudir la valentia i compromís de Joan Canal, que ha rebutjat la repetició de jugades en busca del quasi impossible. Però amb el ritme de joc i veient el que hem vist durant la Lliga, els errors inesperats es donen amb relativa freqüència. Dels invictes, avui han caigut, però quan ja no era de vida o mort, Dalo i Canal. I queda en David Vigo com a únic jugador que, jugant totes les rondes, no ha conegut la derrota a l’equip A.

Ens n’anem amb la sensació d’haver venut cara la pell. Cal felicitar el Sant Cugat pel títol: en definitiva, hi ha apostat més que nosaltres i en són mereixedors. Ens creuarem l’any vinent a la màxima categoria, esperem que amb més sort per part nostra. El títol de Primera Divisió haurà d’esperar a una millor ocasió, però esperem que aquesta tardi en produir-se, i que sigui perquè juguem durant alguns anys a Divisió d’Honor.

Jordi Morcillo

Inscrits al chess-results del nostre VII Actiu sub-2350 elo català ràpid (7 de maig)

La llista d’inscrits del nostre VII Actiu sub-2350 elo català ràpid del 7 de maig ja té chess-results!!

L’enllaç: http://chess-results.com/tnr270565.aspx?lan=9&wi=821&turdet=YES

Més informació del torneig: https://catalunyaescacsclub.wordpress.com/2017/02/07/vii-actiu-del-catalunya-escacs-club/

Ronda 9: Catalunya triomfant

No pretenem avui entonar el Cant dels Segadors, sinó simplement reflectir la realitat dels nostres equips en aquesta temporada 2017: tots ells (i en són 7) han assolit els seus objectius esportius, i en la majoria de casos ho han fet abans d’aquesta darrera ronda, cosa que ha convertit la 9a ronda de la Lliga, avui al Casinet, en un final de festa somniat. Només quedava certificar l’ascens de l’equip B, a qui quedava una engruna per fer-ho, i ho ha fet. La festa ha estat quasi rodona, ja que de set matxos, cinc s’han guanyat, un empatat i un s’ha perdut.

Catalunya A: un ascens amb lletres majúscules

La darrera ronda de la Lliga restava un cert protagonisme al primer equip, ja amb el liderat i l’ascens assegurat, i les mirades se centraven en el nostre paper com a àrbitre del descens. Els tercers equips implicats resaven perquè portéssim un equip prou competitiu per batre el Catalonia, mentre que aquests suposem que desitjaven el contrari, ja que venien amb l’aigua al coll.

I per part nostra, només quedaven unes poques incògnites per resoldre. Ja que no hem pogut assolir el 9/9, podríem acabar la lliga invictes? Seguirien un bon grapat de jugadors sense conèixer la derrota? Acabaríem amb el malefici del Catalonia (0,5-2,5 a favor seu en aquesta dècada, i totes ensopegades que ens van costar cares)? Afortunadament per a nosaltres i per a la Lliga, la resposta ha estat en tots els casos afirmativa.

El matx ha començat de forma adversa i reflectint que els de Manresa es jugaven la vida, i que nosaltres qui sap si ja hem passat el punt de forma ideal. La sola baixa de Ballesteros ha estat coberta novament amb l’entrada del juvenil Marc Juan al desè tauler. Amb les taules ràpides dels mestres Herminio i Joan Mellado, sumades a les de Vigo, ha arribat l’única derrota a la competició de Luis González, després de combinar erròniament. No obstant, ha perdut quan menys ens penalitzava i la seva imbatibilitat durant les rondes decisives ha estat clau. Amb l’1-2 al marcador a poc més d’una hora de l’inici, els nostres s’han posat les piles i han anat tombant el marcador sense encaixar més derrotes.

Entre aquests resultats, destaquem els habitualment citats Dalo, Canal, Amigó i Vigo, que acaben la fase regular sense conèixer la derrota. Entre ells, Jordi Amigó assoleix el pitxitxi dels equips de dalt (+2000 elo) amb 7,5 punts. I bona victòria de Marc Juan amb el primer equip, on esperem que cada vegada es deixi veure més: tant de bo el veiem debutar a la màxima categoria el 2018.

Catalunya B: reparats

Baixar a Preferent és com caure en un pou: no és una categoria especialment difícil per a navegar, però altament complicada de deixar en forma d’ascens. I si hi sumem la forma dolorosa com l’equip B hi va caure l’any passat (6 derrotes seguides, caramboles incloses i final perduda al més pur estil “Hitchkock”), es feia difícil pensar que podríem recuperar la Segona de seguida.

Però el Catalunya B s’ha mostrat com l’equip més compacte del grup, farcit d’equips A forts per davant però tous per darrere. Mantenint la base dels darrers anys, l’equip s’ha fet fort amb la tornada de Baeza (any sabàtic el 2016) i la incorporació d’un jugador bregat en mil batalles, Blas Rodríguez. Els joves que acostumen a tancar l’equip cada cop estan més fets, i tot plegat ha format un conjunt sòlid com cap altre. Avui han fet valdre la seva superioritat enfront del cuer, el Passió, per 8-2. L’anècdota del dia estava en el segon tauler, on ells alineaven un tal Albert Sánchez Niubó: una vintena d’anys jugador del club, del nostre club, i durant sis (2002-2008) president. Ara, resident a Esparreguera, intenta reflotar la seva pedrera i de tant en tant es deixa veure a la Lliga.

No hi ha hagut carambola (que passava per combinar golejada de la Passió a casa nostra i del Molins al Prat) i l’equip confirma el liderat i l’ascens, sense necessitat de passar per playoffs. Parlant de playoffs, enguany el B renunciarà a lluitar pel títol (títol honorífic) de campió de Preferent: tres rondes en qualsevol punt de la geografia catalana i a més en dates complicades (diumenge del canvi d’hora, Sant Jordi i pont de Maig), són esculls massa alts per formar un equip competitiu.

Resta de filials: tots tranquils

La resta d’equips s’han limitat a intentar donar el millor de si mateixos, jugant la seva partida individualment i alhora buscant millorar les classificacions de cada equip.

L’equip C va fer els deures fa tres rondes, i des de llavors s’han ajuntat tots els factors que han fet que no pogués competir amb possibilitats reals d’engreixar els 4 balsàmics punts de la salvació: baixes de gent que ja havia complert, rivals de la part alta i reforçament dels equips de sota. Avui, una prova més de tot això: contundent derrota per 2-8 contra un Espiga de les Corts que es jugava l’ascens a Segona, i que l’ha assolit. El Catalunya C va fer el que havia de fer: guanyar els tres de sota i sumar un punt extra contra un rival de més entitat.

L’equip D ha assolit uns guarismes molt millors que els del difícil any 2016: de mig punt llavors a un notable 50% de punts enguany (4,5/9). Això sí, punts assolits amb esforç, ja que algunes de les victòries claus per a la permanència s’han treballat a domicili i a certa distància. Avui, ja sense pressió, empat a 4 amb l’Escac Mat de Martorell, un club força jove que encara no té garantida la permanència.

L’equip E ha acabat amb victòria sobre els nostres veïns del Cadena B (4-2), que els deixa en posició de descens en un grup de moltes garrotades per salvar-se. En aquesta categoria de sis taulers, tot i no ser complicada, sempre hi ha un munt de filials, com el nostre, que poden “carregar” l’alineació els dies claus per buscar assegurar punts, i això fa que la calculadora sempre costi de quadrar. En aquest equip, destaca el pitxitxi Xavier Giner, que s’endurà el trofeu de “màxim golejador” de menys de 2000 d’elo.

Els equips F i G han acabat guanyant: el F de les tres senyores i un senyor ho ha fet vencent el Rubinenca D per un contundent 4-0, on ells han vingut amb un jugador menys, mentre que els joves de l’equip G, avui formats íntegrament per menors de 14 anys, han guanyat la Lira F per 3-1. L’equip G, tot i que a vegades ha costat de tancar (no oblidem que tenim 52 taulers per omplir en total), ha acabat el campionat en ratxa, i s’ha situat en una meritòria quarta posició al grup. Entre ells, destaca l’Adrià Vila, com a jugador habitual i millor debutant del club (porta 3 anys federat però enguany s’estrenava a la Lliga dels “grans”).

La temporada global és realment exitosa, potser només superada per la gloriosa del 2014 (ascensos dels equips A, B i E). En favor d’aquest 2017, però, tenim la solvència amb què l’equip A ha assolit l’ascens: 8,5/9, sense necessitat de caramboles ni playoffs, com si va succeir el 2014. La Divisió d’Honor de 2018 es presenta més dura que mai, esperem que els nostres hagin guanyat amb l’experiència del 2015, però també cal tenir en compte que som un equip que va fent anys i, no per l’edat (tenir una base al voltant dels 40 anys no és mala cosa) sinó que la cada cop menys activitat dels jugadors en tornejos ens pot passar factura. Almenys aquest any, més que mai, hem demostrat que després de nou mesos “hivernant”, ens hem posat les piles ràpid.

No som, el Catalunya, un club que destaqui especialment per la seva agitada vida social, ni tampoc punters en l’organització d’esdeveniments, però és innegable que en el context de la Lliga hi ha pocs clubs a Catalunya que tinguin tants equips i els tinguin tan amunt. Se m’acudeixen uns pocs: Peona i Peó, Tres Peons i Gerunda…potser me’n deixo algun més. Això fa de la Lliga quasi la nostra raó de ser com a club i el període on el soci està 100% posat en la causa. Que duri!

La setmana vinent, l’equip A lluitarà en una final que, sense ser de vida o mort, sí que guarniria el nostre palmarès. Serà contra el Sant Cugat, el campió de l’altre grup de Primera, un equip tremendament compacte i que ens posarà les coses difícils. La resta de jugadors, a descansar i esperem que la majoria d’ells no abandonin el tauler fins el gener vinent, ja que aquesta marea de 52 “Catalunyes” en forma seria temible.

Jordi Morcillo

ALEGRIA, ALEGRIA, ALEGRIA!

El Catalunya a divisió d’honor

L’equip B a segona nacional

L’equip C, salvat, setè

L’equip D, continua, setè empatat amb el sisè i el cinquè

L’equip E, cinquè

L’equip F, les senyores i alguns més, cinquè

L’equip G, la canalla i de vegades d’altres, jo, quarts

1. La setmana passada no vaig fer crònica perquè els exàmens que havia de corregir sobreexien de la taula. Només diré que el primer equip va aconseguir l’ascens directe –ja ho sabíeu, oi?- i que la canalla del G va guanyar tots els enfrontaments contra l’ONCE Barcelona B –l’única derrota no la va patir la canalla, vaig perdre jo.

2. I aquest diumenge més alegria. Alegria, alegria, alegria! Un altre ascens directe: l’equip B ha guanyat de manera clara la Passió i amunt! A segona nacional!

3. L’equip C, setè, gràcies a les últimes rondes, salvat, malgrat que avui ha perdut de manera claríssima i contundent.

4. L’equip D, també setè, però empatat a punts amb el sisè i el cinquè, vaja que la posició no fa justícia al fet que al grup de primera provincial on ha participat força equips cabien en un mocador. Avui ha empatat amb l’Escac Mat de Martorell. Jo hi he jugat de vuitè tauler i us ben asseguro que he xalat amb algunes de les meves jugades, vaja, que, a més de guanyar, m’ho he passat bé; com li deia a la Lourdes: joc estratosfèric. I més alegria, perquè he fet la meitat dels punts aquesta lliga i perquè pujaré força d’elo, fins i tot establiré un nou rècord, uns 1730 d’elo català, oi que no fa vertigen? Però fa goig! I que duri! I amunt!

5. L’equip E, cinquè, avui també ha guanyat.

6. L’equip F, cinquè amb dinou punts de puntuació olímpica. Les tres senyores i acompanyants de ben segur que haguessin signat a principi de temporada perquè és un resultat digníssim, a més, per segellar la fita, avui han golejat: un quatre a zero!

7. I l’equip G, ple de caganius del club i d’algun ganàpia ressagat de vegades, com jo, també ha fet un magnífic paper avui: tres a un, dues taules i dues victòries, molt bé nois! Destacaria sobretot les taules d’Adrià Reñé en el primer tauler contra Grigory Bulygin, ja que la diferència és de gairebé cent punts d’elo i perquè el senyoret Bulygin és un jugador molt competitiu que no perdona mai. I també cal dir-ho: un quart lloc digníssim que demostra que subestimàvem les nostres possibilitats tot just començar la lliga, 21½ punts de puntuació olímpica, i darrere de tres equips amb jugadors amb elos estratosfèrics per la categoria, la tercera provincial. Molt bé.

8. I un aplaudiment als soferts David Vigo, àlies el Prezi, Jordi Morcillo, àlies el Calculadora, i Miguel Ayllón, àlies el Don, perquè fer les alineacions, fer-les bé i assumir riscos no és una tasca gens fàcil i que no sempre es veu ni es vol veure. Gràcies, nois, podeu sentir-vos orgullosos de la feina feta. I moltes gràcies als que heu anat, encara que sigui un sol cop, al Casinet a muntar taulers, una feina aparentment petita, però immensa perquè si no la fa ningú no hi hauria ni rondes, ni lliga, ni Club.

9. I ara dejuni, que cal tenir gana el dia del sopar, que cal atipar-se de valent per celebrar una temporada memorable, històrica: més taulers que mai al Casinet, equip de senyores, equip de canalla, dos ascensos de categoria i cap, cap, però que cap equip ha baixat. Que duri. I cantarem, perquè el rapsode oficial de la casa ja ha començat a fer versos. I tornarem a jugar. I tornarem a riure. I tornarem a guanyar. I tornarem a ascendir –encara que sigui amb una copa de vi de més. I alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria i alegria. Vuitanta-set vegades alegria, tantes com fitxes té el club, perquè desitjo que en el futur quan acabi la lliga em calgui un full sencer de tants que en serem. I fins a la lliga del 2018, alegria. I durant la propera lliga, més alegria –no patiu, a la propera encunyaré un nou lema, que si no badallareu.

Juli Bernat

 

Ronda 8: Hem tornat!

La crònica del dia 19 d’abril de 2015 era més aviat agredolça (victòria 2,5-7,5, insuficient, vers el Terrassa, a Divisió d’Honor), ja que certificàvem el nostre descens de la màxima categoria, però alhora plena d’optimisme per al futur, convençut que aquest grup tenia prou compromís i qualitat per tornar a dalt de tot: per això la vam titular “Tornarem”.

El marge de dos punts era ampli però no definitiu, i per això calia sumar a Sant Boi, contra un equip molt necessitat de punts. Tot i no poder seguir el matx en directe (jo era a Olesa amb l’equip B), el que ha quedat clar és que avui s’enfrontava un equip que anava a mort a per la salvació amb un altre que, tard o d’hora, havia de tenir un mal dia. Tot i així, aquest mal dia ha estat a mitges, i amb el resultat parcial de 2-3 (victòries de David Vigo i l’imparable aquest any Hermes Dalo, i derrota de Marc Juan) la incertesa ha regnat a la sala, amb poc temps als rellotges i posicions insegures. Quatre partides de les restants han acabat en taules i la sola derrota de Sergio Ballesteros posaven aquest 5-5, que satisfà més els visitants – ja que el nostre ascens és matemàtic-, que als locals, que encara tindran un matx a vida o mort. Precisament rememorant aquella darrera crònica de Divisió d’Honor, en Sergio va assolir llavors l’única victòria del campionat: avui ha patit la primera derrota, però per les set rondes restants podem dir sense entrebancs que ha estat un dels MVP’s de l’equip. Això sí, segueixen invictes ben bé mig equip: Herminio, Dalo, Canal, Amigó, Vigo i Luis González.

El Catalunya, en el seu 43è any d’història, jugarà per segona vegada a Divisió d’Honor. El repte de mantenir-se serà majúscul, però no impossible, com ja vam comprovar fa dos anys. La plantilla actual té l’experiència anterior com a un tresor i, al marge de possibles retocs, serà la base per afrontar el 2018, que quedarà assenyalat com un altre any històric. Avui toca felicitar-nos per l’esforç d’una temporada ben dura, ja que – malgrat l’aparença dels resultats- ha estat molt dura i amb algunes adversitats.

Catalunya B: 99% completat

Després de recuperar el liderat en solitari, avui tocava fer els deures a domicili, a casa del quasi descendit Olesa, qui per plantilla tenia capacitat per posar-nos les coses difícils. Els primers rivals, però, han estat dos: un de previsible i l’altre d’inesperat. Ja sabíem de la Marató de Barcelona, que ens ha obligat a sortir ben aviat, i per rutes poc habituals. Però no comptàvem amb un tall de 2 carrils (de tres) a l’autovia A-2: sort que els nostres conductors han pogut desviar-se a temps i invertir 10 minuts extra en arribar, ja que de seguir la ruta normal hagués perillat la nostra puntualitat.

Tornant al terreny esportiu, el nostre segon equip ha tornat a guanyar d’una forma àmplia (2-8), i segurament –altre cop- d’una manera un pèl abultada. El guió del matx ha estat l’habitual: les partides favorables s’han anat tombant del nostre cantó, mentre que les desfavorables duraven i duraven. D’aquesta manera, abans de les 13h ja teníem un 1-5 a favor (taules meves i de Pedro Serrano i la resta victòries, algunes amb suspens). Quatre partides restants, una de completament guanyada (Magí), dues amb certa igualtat (David Martín i Blas Rodríguez) i una amb inferioritat (el nostre número 1, i amfitrió avui, Xavi Serrano). D’aquestes, hem certificat el punt de Magí i les igualtats s’han lluitat fins a imposar petits avantatges. Només la derrota de Xavi Serrano en un final de torres amb peó de menys ha maquillat el marcador.

Dels nostres perseguidors, el Prat ha quedat despenjat de la lluita pel liderat, mentre que el Molins de Rei ens segueix l’estela i és l’únic que matemàticament ens pot apartar del primer lloc. Perquè això passés, s’haurien de produir dues golejades d’escàndol: la del Molins enfront del Prat i la del també descendit Passió contra nosaltres. L’ascens és a tocar però encara no podem celebrar res.

Vull acabar amb el nostre agraïment vers l’Olesa per buscar un local adaptat per jugar el matx. La sala de joc d’avui, àmplia i confortable, es trobava a la Casa de Cultura del poble, un espai amb totes les comoditats.

Catalunya C: els sacrificats del dia

És de lloar que alguns jugadors habituals d’un equip, en aquest cas el C, vagin a donar un cop de mà als equips més necessitats, en aquest cas al D. I alhora també és de lloar que jugadors poc acostumats a una categoria tan alta com la Preferent s’avinguin a completar un equip, sabent que tenen poques opcions d’esquivar la derrota. Aquest és el resum optimista i agraït que fem a uns i altres, i que ofereix una idea del compromís que tenen la majoria de jugadors amb el club i la competició.

Avui, una mescla de titulars del C i jugadors d’equips inferiors no han pogut plantar cara a l’Agustí, en el seu pintoresc local al barri del Raval. Els locals s’han imposat per un clar 8-2, i només hem pogut “rascar” quatre taules. No obstant, tampoc es pot dir que haguem llençat el matx, ja que en vuit taulers les diferències d’elo no eren abismals. L’equip segueix salvat, en una digna setena posició.

D i E: per fi diem blat!

Almenys aquest sacrifici de l’equip C ha servit perquè el D sumés el que li faltava per mantenir-se a Primera Provincial, guanyant l’Abrera a domicili (3-5). Per la seva banda, l’equip E ha sumat un empat clau en aquest cada cop més enrevessat grup de Segona Provincial, on ningú es despenja, en aquesta ocasió compartint local amb l’equip A (ja que jugaven contra el Sant Boi C).

Els dos equips podran celebrar per fi, la propera setmana al Casinet, una ronda sense pressió ni sense haver de mirar quant falta per puntuar. S’ho han guanyat

Els equips F i G, victòries a domicili

El nostre F visitava avui el Vall del Tenes, a la seva seu de Santa Eulàlia de Ronçana. Un club força jove, fruit de la fusió de diversos clubs de la comarca, i que és un dels més actius i dinàmics els darrers anys, amb la celebració d’un senyor open i de moltes activitats per a totes les edats. Els nostres han pogut guanyar, després d’unes setmanes de sequera, per 1-3.

Finalment, l’equip G comença a trobar el gust a la competició en forma de victòries: avui 1-3 amb l’ONCE B. Només la derrota del capità Juli Bernat i les victòries dels tres joves (Adrià Vila, Sergi Rodríguez i Arnau Lana). Per damunt de tot, però, el matx d’avui ha estat una experiència d’allò més enriquidora per als nostres: així ho comentaven els pares, que veien com els invidents jugaven a gran nivell.

La setmana vinent encara no tanquem barraca (quedarà la final de l’equip A), però sí que serà un fi de festa quasi somniat (amb permís de l’equip B). La temporada 2017 serà recordada com una de les més exitoses de la nostra història.

Jordi Morcillo