El 7 de març de 2020 escrivíem a la crònica de la vuitena i penúltima jornada de Lliga: “Pensant en el 2021”. Res més lluny de la realitat. Aquell diumenge al Casinet, ja el virus aquest que ens acompanya era tema de conversa, però ningú podia imaginar el que ens ha vingut a sobre. A només una setmana de tancar aquella discreta Lliga, parlàvem d’un club que a nivell de jugadors mostrava certs símptomes de debilitat (sobretot comparant-lo amb la dècada gloriosa 2010-2019), amb una pedrera que exigia una renovació i unes alineacions que cada cop costaven més de tancar.
Però tot esforç de reflexió se’n va anar a norris amb la patacada del COVID: ni vam poder pensar en la Lliga 2020, ni en la 2021, que no es va celebrar. Avui, 23 de gener de 2022, hem tornat. Ho hem fet dos anys més grans (que si tens uns equips majoritàriament veterans, es nota), amb mascareta, amb baixes sensibles i amb els lògics dubtes sobre la conveniència o no de començar la Lliga, o bé de començar-la “tan” aviat.
El Catalunya A treu petroli de Mataró
El primer equip visitava un equip que, en clau de permanència, calia guanyar com fos. Però alguns ingredients jugaven en contra nostra: dels 10 teòrics titulars de l’equip A, només hem pogut alinear a 3, per motius ben diversos. Dels protagonistes dels ascensos a Divisió d’Honor (2014 i 2017), només la meitat de l’equip d’avui va ser protagonistes d’aquelles gestes: Herminio, Rubén Martín, Jordi Morcillo, Xavi Serrano i David Vigo. Això no vol dir que avui l’equip no fos competitiu, al contrari. Els jugadors que completaven l’alineació han pujat freqüentment a l’equip A els darrers anys: Marc Petit, David Martín, Baeza i Pedro Serrano. I l’excepció i segurament millor notícia de la jornada: el debut a l’equip A d’un dels nostres cadets d’or, Andrei Vasilev.
Abans de començar el matx, el ritual de les alineacions (aquell “cantar” els jugadors per part dels delegats) s’ha convertit en un control de Certificats Covid per part dels delegats, al més pur estil revisor de tren. Per tal de portar un ordre, el delegat local Joan Manel Marches (l’alma mater del club) hem decidit fer-ho amb els jugadors asseguts. Tot ha anat bé, sense sorpreses, tot i que hem estat ben bé 5 minuts. Serà la inexperiència de la primera vegada i també el fet de ser 10 taulers.
Els primers compassos del matx han estat tranquils, a excepció d’un truc d’obertura que patia Pedro Serrano, que com a mínim el feia perdre un peó. Però ja al voltant de les 12, queia el primer punt per part del nostre jugador més actiu en aquests quasi dos anys sense Lliga: l’Andrei Vasilev confirmava la confiança dipositada en ell amb una convincent victòria. Poc després, taules de David Martín, en una partida sense molta història, i taules també de David Vigo, que durant força estona ha buscat treure partit d’un forat a g2 del seu rival, però sense èxit. Amb el 1-2, he pogut decantar un final de torre i alfil per banda, amb peó de més, però sempre la complicació dels alfils de diferent color. El provisional 1-3 ens donava bones opcions, però calia acabar de decantar la balança, tenint en compte que de les partides restants:
- Marc Petit i Pedro Serrano tenien posicions perdudes. En Pedro no ha pogut recuperar el peó inicial i ha entrat en un final de peons perdut.
- Rubén Martín i Xavi Serrano tenien posicions no massa maques, però bones opcions d’igualar.
- Herminio duia peó de més al primer tauler i anava simplificant favorablement.
- Baeza, amb torre i cavall per banda, intentava millorar la posició amb la seva ambició habitual.
Les dues derrotes s’han confirmat en pocs minuts, mentre Rubén Martín i Xavi Serrano obtenien mig punt cadascú. Amb el 4-4, Herminio entrava en un final de torres amb una guanyança de peó extra (ja eren dos, doncs) i Baeza, amb blanques, refusava una repetició de jugades i buscava una victòria en una partida on semblava que el resultat havia de ser 1X…si no fos perquè no anava gaire sobrat de temps.
Herminio confirmava el seu final guanyador (4-5), i Baeza anava posant contra les cordes el seu rival, però posava suspens fent jugades per sota del minut i sovint dels trenta segons. I l’ensurt final: Baeza no s’adonava que perdia la torre, i per sort sí que després ha vist la manera de “només” perdre qualitat. La posició resultant d’aquest final de Hitchcock era torre contra cavall. Amb aquell marcador, i ja eren les 13:45, tots pensàvem que ens tocaria patir 50 jugades més fins les tantes, però sorprenentment el rival de Baeza ha ofert taules quasi d’immediat, davant l’alleujament de tots els que quedàvem del Catalunya. 4,5-5,5 final, victòria necessària i el més important: hem tornat!
Filials: més llums que ombres
Si la jornada no havia de ser senzilla per l’A per causa de les baixes, la resta d’equips també ho patirien necessàriament. Cap dels equips s’assemblava gaire als que van acabar (o quasi acabar, millor dit) la Lliga 2020. Per començar, una encertada reducció de taulers feien baixar de número de jugadors al B (de 10 a 8), al C (de 10 a 6) i al D i E (de 6 a 4). Com també encertada va ser la decisió interna, difícil però conscient, de renunciar a tres de les categories que ens pertocaven al B, C i D, després de la decisió salomònica de la Federació i els clubs de no fer baixar ningú després del terrabastall del 2020.
El Catalunya B visitava el local del Torreblanca, equip prou assentat a la categoria, ja que des que hi és s’ha mantingut sense problemes, tot i el seu habitual discurs de “pell de xai”. Els nostres eren una mescla del que abans era el B, el C o el D, a l’espera de poder recuperar efectius. Han estat precisament els que han tingut més recorregut a l’equip B els darrers anys (Torres Julián i Juan Carrasco) els qui han posat els punts sencers per als nostres, juntament amb el sempre solvent Xavi Giner, que han permès un empat (4-4)que ens pot ajudar a efectes de classificació. No obstant, sembla ser que el Catalunya B ha tingut la victòria a l’abast. Però cal no defallir: segurament la constància, més que l’encert, serà la clau d’aquesta lliga de represa.
Millors notícies per l’equip C, que en el seu nou periple per la Primera Provincial, després de 4 temporades a Preferent, ha assolit un sofert punt al local dels nostres veïns de la Cadena (2,5-3,5). Aquí sí que ha estat més senzill veure un equip bastant semblant al que solia ser, per bé que la reducció a 6 taulers ens ha ajudat. Dos dels nostres jugadors de sempre, Albert Pascual “Paski” i Eduard Roche, han posat els punts sencers, ambdós amb negres, que inauguren un caseller que veurem on ens porta. Si amb l’A i el B parlem realísticament de permanència, aquí hauríem de dir allò de “partit a partit”, per veure si el C és capaç de no renunciar a res.
I amb el D es confirma que és el dia de les victòries per la mínima. Els nostres jugaven avui a Sant Feliu, contra el seu equip C, i els dos Ayllóns, Miguel i Marc, han posat els punts sencers per tal de confirmar, si no estava ja prou confirmat, que aquest equip se salvarà per molt malament que ho faci, ja que el grup ja té dues vacants. No li ha anat tan bé al Catalunya E, amb derrota clara per 3,5-0,5 també a can Torreblanca, contra el seu B, amb una alineació netament superior a la nostra. El ja juvenil Sergi Rodríguez ha posat el mig punt de l’honor, tot i que la situació no hauria de preocupar gens, tenint en compte que amb l’equip D solucionat, la famosa “manta de l’Ayllón” (que es va moment per tapar carències), farà la resta per reforçar l’equip E quan sigui necessari.
L’únic punt fosc de la jornada ha estat la derrota per incompareixença de l’equip F, amb la Cadena C. Només hi ha pogut anar un jugador, el bo d’en Ricard Rovira, que lamentablement no ha pogut jugar. Feia molts anys que no ens passava, i si havia de passar, era sota circumstàncies excepcionals, com aquesta. Amb tot, haver pogut presentar 33 dels 36 taulers en una situació com aquesta, és per ser optimistes. No som tan forts, ni tan joves, ni tan nombrosos, però la Lliga és el que més ens fa bullir com a club, i aquí estem.
No hi som tots
Però a banda d’incompareixences, baixes, gent que per circumstàncies de vida ha canviat de club o de residència, aquest 2022 som una mica més orfes que ho érem quan es va aturar la Lliga 2022. En aquests quasi dos anys, vam haver de dir adéu, des de la distància, al soci fundador i ànima del club durant molts anys, Josep Maria Pascual, que ens va deixar en ple confinament (abril del 2020). I, més recentment, a principis de desembre del 2021, ens deixava el soci de més edat, Juan Antonio Herrero. Tots dos duien anys apartats de la competició, però seguien el seu vincle amb el club i sempre atents a l’actualitat.
I també hem trobat molt a faltar a un jugador emblemàtic del club, que segueix entre nosaltres, però està convalescent degut a temes de salut. El mestre Luis González, que igual com passa amb els anteriors, no s’entén la història del Catalunya sense la seva aportació. Ell va donar impuls a la pedrera quan això de les pedreres ni es portava ni agradava gaire. I els darrers anys va tornar a jugar, per amor al joc i també als seus ex-alumnes, ja convertits en amics. Esperem tenir-lo més d’hora que tard entre nosaltres i mentrestant li brindem la victòria d’avui.
Jordi Morcillo
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...