Després de quasi 23 mesos, el Casinet es vestia de gala per rebre altra
vegada la competició reina dels escacs catalans, i aquella amb la qual més dels
nostres socis s’hi senten identificats. Un any més, la Federació ha pogut satisfer
la nostra demanda de jugar tots els equips alhora com a locals, i això fa que, ni
que sigui per quatre o cinc diumenges, ens puguem anar veient el gruix dels qui
componem aquest club i fem una mica del caliu que ens falta en el dia a dia. A
diferència de la setmana passada, avui la jornada ha estat una mica més
“normal”, en el sentit que ja no calia presentar el certificat Covid i tampoc hi
havia reducció d’aforaments. No obstant, en aquest sentit hem seguit sent
cursos per tal de no embotir massa jugadors als espais més petits de què
disposem.
El Catalunya A tenia un difícil matx amb un dels equips que, si va
mantenint les alineacions tirant a titulars, pot ser candidat a lluitar pel primer
lloc (més difícil que mai, d’altra banda, ja que hi ha 11 equips en dansa i només
puja un): l’Agustí manté el bloc que el ja fer pujar diverses categories en pocs
anys. Els de Ciutat Vella són una combinació de jugadors de sempre (Jordi
Viñas, Cabot, Pérez Otero), amb d’altres que s’han anat incorporant en els
darrers anys, i que són una mescla de veterania (com Ritter o Toni Ayza) i
jugadors en plenitud (com David Ayza, Expósito, Barranco o Beaskoa). Per part
nostra, no hem pogut reforçar l’equip respecte la setmana passada, i per motius
ben diversos, alguns relacionats amb “causes Covid”, només els nostres
números 6,8 i 9 figuraven com a teòrics titulars i tenien la difícil papereta de
defensar els tres primers taulers, on precisament l’Agustí ens treia més
avantatge. En la resta de taulers, les diferències eren poc significatives per un
costat o altre: era un matx que es podia lluitar, i malgrat a derrota final (4-6),
s’ha lluitat.
Cap a mig matí, les quatre primeres partides no pintaven gaire bé i ben
bé s’haurien pogut decantar cap a un poker visitant. Per darrera, els nostres dos
cadets no han brillat com altres dies i només Nitai ha tret un empat contra Toni
Ayza, mentre Andrei Vasilev sucumbia contra Ritter. Amb el 0,5-1,5, un Xavi
Serrano que ha aguantat bona part de la partida resistint amb algunes
debilitats, ha anat tombant la situació fins anotar-se el punt, mentre el seu
germà Pedro, condicionat pel temps, feia taules (2-2). Al tercer tauler, un
servidor, després d’anar molta estona a remolc de Barranco, amb peó de menys
he entrat en un final de torres de quatre contra tres que he pogut defensar bé i
entaular, però quasi simultàniament queien Rubén a la taula 1, David Martín a la
5 i Ballesteros a la 2. El 2,5-5,5 deixava la sentència a favor dels visitants, però
sembla ser que David Martín i Marc Petit (mig punt entre els dos) han tingut
bones opcions de sumar els dos, cosa que ens hauria permès evitar la derrota.
Enmig d’aquestes càbales, Baeza feia bo el seu avantatge en un final de peces
menors i deixava el resultat en un 4-6 que fa justícia al global del que s’ha vist
avui als taulers.
Tot i la derrota, estem contents de seguir agafant ritme de competició, i
esperant que tornin alguns reforços, som optimistes de cara a poder competir
per no passar dificultats de cara a la permanència. No hi ha molts equips que
vagin molt sobrats i el grup pot estar obert per la part de dalt, però entre el punt perdut avui i la necessària rotació setmanal, es fa difícil pensar en objectius massa ambiciosos.
El Catalunya B salva els mobles
Després de l’empat assolit el primer dia, i novament a remolc de les
baixes, el Catalunya B ha assolit una important victòria per consolidar-se al grup
de Preferent i evidenciar que pot competir contra qualsevol. El seu rival, Ateneu
Barcelonès, és un clàssic rival dels nostres B i C aquestes darreres temporades, i
avui ha vingut amb un 8 inicial bastant reconeixible. Per part nostra, sabent que
era una ronda ben complicada per les baixes, hem decidit posar més pólvora al
B que al C (que molt sovint van equilibrats) i la jugada ha servit almenys per
guanyar aquest punt de manera solvent i mostrant gran solidesa: els nostres no
han cedit cap derrota, i les tres victòries (de Clemens, García Quevedo i
Carrasco) i 5 taules han posat el resultat de 5,5-2,5. Debutava com a delegat de
l’equip en Marc Torres Julián, que ja porta anys amb nosaltres i no falta quasi
mai a la cita de la Lliga.
I d’aquí cap avall, molta lluita, sovint il·lusió, però poc o gens d’encert. El
Catalunya C avui sí que ha cedit molts dels seus jugadors habituals al B
(Pascual, Clemens) i tot i així ha tingut contra les cordes a l’Escola d’Escacs de
Barcelona. Els del carrer Aribau s’han imposat per 2,5-3,5, i tot i que el seu
equip no s’assembla gens a l’equip que durant una dècada va jugar, lluitar i en
ocasions guanyar la Divisió d’Honor, té suficients arguments com per ser
candidat a l’ascens. Per part dels nostres, tres membres de la “Generació Lloret”
han omplert mig equip: ja es van fent grans, però en Sergi Rodríguez (17 anys),
Adrià Vila (15) i Arnau Lana (14) segueixen venint a jugar la Lliga sempre que
poden. Precisament en Sergi ha posat l’únic punt sencer del C i ha confimat el
bon moment que ja va mostrar ahir al campionat de Barcelona sub-18.
El Catalunya D, ja amb un punt al caseller i una vacant al grup, ha
presentat una alineació més aviat “de F”, però que ha servit per fer debutar
Esteban Yus, que va deixar molt bones sensacions al social del mes de
desembre. Les seves taules al primer tauler, juntament amb la victòria de Ricard
Rovira al quart, han estat insuficients per evitar la derrota contra el Vilafranca E
(1,5-2,5). Però un cop més, constatem que aquests dies el que ha de sortir a
relluir no són tant els resultats com algunes fites i mèrits de club i també de
determinats jugadors. Ho és el debut de Yus, i també la victòria del fidel jugador
Ricard Rovira, que la setmana passada no va poder ni fer la primera jugada
perquè es va quedar esperant una hora a què vinguessin els seus tres
companys, que per diversos motius no van comparèixer (i el reglament
impedeix començar un matx amb menys de la meitat de l’equip). Però sobretot,
i un cop més, menció a la nostra jugadora més veterana en actiu: Màxima
Pérez, a punt de fer 90 anys. Fa dos anys, amb l’esclat de la pandèmia, deia que
no veia clar que pogués tornar a jugar, i avui l’hem tinguda al Casinet, altre cop
donant guerra i oferint el seu bon nivell de sempre.
Pel que fa a l’equip E, força despropòsits i sembla ser que errades bastant
evitables, en la derrota contra el Congrés E (1-3), amb el solitari punt de l’Albert
Coll, un altre d’aquests socis incansables i sempre fidels a la Lliga. El Catalunya
E encara no ha estrenat la puntuació, i caldrà que es posi les piles aviat per no
veure’s abocat al precipici. Finalment, avui l’equip F sí que ha pogut jugar, tot i que a les 9 del matí ens ha arribat la notícia d’una altra baixa per “causes
Covid”, cosa que ens ha fet retocar el D i el F, per tal de no deixar
incompareixences i traslladar la vacant al F, que en ser de Tercera Provincial no
pot baixar ja més avall.
La setmana que ve ens desplacem tots els equips. Veurem com van els
rivals, però almenys són desplaçaments propers, tots ells “a tiro de metro”.
Entre això, algun retorn esperat, la millora – diuen – de la situació pandèmica i
que l’equip D descansa, esperem agafar una mica d’aire per millorar la prestació
esportiva d’avui. Els resultats, efectivament, no han acompanyat, però la
sensació és que la gent està contenta de tornar a participar com ho fèiem abans
de tot això que està durant ja una mica massa.
Jordi Morcillo
catalunyaescacsclub.wordpress.com 