9a ronda: Un dia quasi perfecte

La carambola s’ha produït i, per primera vegada, el Catalunya jugarà una promoció d’ascens a Divisió d’Honor. Calia guanyar a la difícil “pista” de l’Olot (s’ha fet) i esperar una derrota dels de dalt. El Catalonia, fins ara líder, ha perdut contra pronòstic contra el sòlid Sant Feliu (6-4), i ha caigut a la tercera posició, empatats a punts amb nosaltres però amb pitjor desempat.

La carambola a tres bandes ja era molt demanar: si perdia el Terrassa érem ja equip de Divisió d’Honor, però els egarencs han guanyat sense pal.liatius (7,2-2,5) a l’Ideal Clavé i han assolit un ascens ben merescut.

El nostre matx a Olot es presentava complicat, si bé els locals no tenien opció a res. No obstant, el factor camp sempre pot propiciar que l’equip sigui més eficient que a les sortides. Però avui, suposem que uns per descans i altres per reforçar els filiats, l’Olot ha presentat sis titulars habituals i quatre jugadors de menys de 1850.

Nosaltres veníem amb la sola baixa de Felipe Vera, però també teníem el dilema de no debilitar el B, que necessitava una victòria més que per la mínima. És per això que hem anat més avall i hem fet debutar en Jordi Solís, 1792 però en franca progressió, i que a més ha pogut jugar de tu a tu amb un rival del seu nivell, en contra del que tots esperàvem.

Tot i la diferència als darrers taulers, era agosarat pensar en què 4 punts estaven assegurats, i així s’ha demostrat: 1-3, amb les victòries de Vigo i meva, i les taules de Solís i Xavi Serrano. Jordi Solís, quan semblava perdut amb 2 qualitats de menys, ha tret taules per escac continu i aquest mig punt ha tingut una importància simbòlica, ja que a més de ser el debut donava el desequilibri al matx (era el 5,5 per a nosaltres).

La nota entranyable i en molts moments còmica ha estat la partida Joaquim Bosch – Xavi Serrano. Bosch, de 90 anys –m’atreviria a dir que el més veterà de tota la Lliga- ha anat aguantant bé tota la partida, demanant taules en algun moment, i fent petits comentaris i sorolls, gens ofensius, degut als seus problemes auditius. Amb només 5 minuts al rellotge, i 50 per a Serrano, s’ha quedat amb peó de més. Xavi Serrano no ho ha vist clar i ha preferit no arriscar: 5 minuts eren suficient argument per intentar enredar la partida, però ha cregut que no valia la pena i a més l’entranyable sr.Bosch ha sortit ben content d’empatar amb un MC de 227 (ell té 1828).

Més seriós ha estat el matx per dalt: victòries de l’enratxat Pau Juan, de Rubén Martín i de Joan Canal, avui més posicional del normal. Taules de Ballesteros i úniques derrotes de Jordi Amigó i d’Hermes Dalo, contra el veterà Rafael González, en un final d’infart en els apurs de temps. El matx no ha perillat en cap moment i el cap de setmana (que alguns hem passat a Olot) ha acabat amb celebració tot dinant i rebent els resultats del Sant Feliu-Catalònia i també del nostre B. L’estratègia en l’alineació ha sortit rodona.

El 4 i 11 de maig, doble duel amb el fort i compacte Sant Martí. Temps hi haurà per a pensar-hi: de moment hem acabat la Lliga en línia ascendent i assolint la millor puntuació de la història.

 catalunya_olot

El Catalunya B puja a Segona Divisió!

Si no fos per la carambola que manté amb vida l’equip A, el Catalunya B tindria el titular de la jornada. Era el titular que hagués desitjat escriure ja la setmana passada, però la derrota amb el Peona i Peó C ha fet que avui calgués fer els deures a l’Hospitalet.

El delegat de l’equip, Alex Reyes, matemàtic per cert, va fer els càlculs amb l’estimació dels pitjors resultats possibles de la resta d’equips, en relació al Sonnenborg, i tenint en compte un 10-0 del rival directe. Per no dependre de ningú més, calia guanyar per 3,5-6,5. I així ho hem fet: per això la importància de no debilitar l’equip, ja que l’Hospitalet és un equip batible a 10 taulers, però amb una línia davantera molt forta, i per tant és difícil fer-li un resultat abultat.

I, efectivament, els nostres han fet valdre la superioritat per darrere (0,5-6,5) per pal·liar les derrotes al davant. La Preferent, ja ho hem dit sovint, és un pou del qual costa molt pujar, ja que només ho fa el campió de grup. I que el nostre B, amb només tres anys a la categoria (on hi va arribar de rebot, per una renúncia) pugi a Segona diu molt del bon moment del club a nivell esportiu.

Cal felicitar tots els integrants de l’equip, que s’ha mantingut molt constant i on la majoria de jugadors han jugat 8-9 partides. L’equip tipus de l’ascens és el que ha jugat avui: Alex Reyes, David Martín, Pedro Serrano, J.Miguel Baeza, Bernat Fuertes, Alberto Pascual, Alex Reyes, Clemens Bieg, Alejandro Calderón i Marc Petit. I també els menys habituals Xavi Guerrero, Alex Sulleva, Albert Sánchez, Marc Maspoch i Jose García. Tots ells homes de club i molts d’ells protagonistes i responsables dels èxits recents de l’equip A, ja que van contribuir a empènyer-lo fins on és ara.

Golejades dels filials per acabar l’any

Sembla que amb els deures fets els equips s’han deixat anar aquesta darrera ronda i dels quatre equips hem assolit tres golejades i una derrota. També és cert que molts equips, en aquest final de lliga, han anat més debilitats del compte.

L’equip C tenia un desplaçament còmode, pel que fa a distàncies, al cor de l’Eixample, visitant un Torrenegra en franca decadència. Dels filials C al F, cal dir que era el desplaçament més desitjat pels socis, tot i que només podíem aliniar-ne a 8. Tampoc és que Sant Boi, Esplugues i Viladecans siguin la fi del món, però ja sabem com costa moure un gruix tan important de jugadors en una ronda intranscendent per tots ells. Sis victòries i dues taules han situat els nostres al bell mig de la taula amb 4,5 punts. Bon paper.

El Catalunya D ha fet ple a Esplugues (0-6), contra el seu equip B. Novament cal destacar el bon paper dels debutants aquest 2014 David Celma i Alejandro Flores. Els 5 punts finals deixen també la satisfacció dels deures fets amb certa sobrietat.

L’única derrota l’ha patit l’equip E contra el Sant Boi C, on només els nostres infantils han puntuat: taules d’Alex Gil i victòria de Magí Bernat. L’equip, ja salvat des de fa una setmana, ha anat justet algunes rondes, però afortunadament el calendari li va permetre sumar els punts necessaris al principi. 4 punts de 9 per seguir un any més a Segona Provincial.

I finalment l’equip F ha guanyat també amb ple (0-4) a l’equip del Viladecans C, format per nens. Avui ha debutat a la Lliga un dels nous socis, Manuel Belmonte, i esperem que sigui la primera d’una llarga sèrie de victòries com a jugador del Catalunya.

Pendents dels sortejos del playoff d’ascens a Divisió d’Honor i la final de Preferent, la setmana que ve farem un important parèntesi per celebrar la tercera edició del nostre Open Actiu, on esperem batre el rècord de participació i seguir contagiant-nos del bon moment del club.

 

Jordi Morcillo

Anuncis

8a ronda: Els grans objectius es compliquen

Els grans interrogants que plantejava la jornada no s’han aclarit avui, i per tant caldrà anar a fer els deures a domicili la setmana vinent, en la darrera ronda.

Les ampolles de l’equip A i B estan mig plenes o mig buides, segons es miri.Mantindria opcions l’equip A d’ascens o promoció a Divisió d’Honor? Sí. Passaria a dependre de si mateix? No. I pel que fa al B, pujaria ja avui a 2a Divisió? No. Mantindria opcions a l’ascens? Sí.

El Catalunya A està acabant la Lliga en una línia ascendent, o almenys en el to de regularitat que li va mancar en les primeres 5 jornades. Avui s’ha desfet de l’entonat Sant Feliu (6,5-3,5), que ens precedia en la classificació, i manté opcions d’entrar en els dos llocs d’honor, tot i que amb les victòries de Catalònia i Terrassa només queda una ronda i, per tant, les opcions són escasses.

El nostre rival ha vingut avui amb el seu equip quasi de gala (només una baixa en els 10 primers), ja que els seus 5 punts els feia dependre de si mateixos per entrar en aquests llocs als quals aspirem. Després d’uns anys, ben bé una dècada, d’actuacions més discretes, el Sant Feliu ha recuperat la majoria de jugadors que el van fer gran i li van permetre jugar a Divisió d’Honor (Matías Mingo, Montilla, Molina). Per tant, estem parlant d’un autèntic os al qual hem vençut amb una solvència similar a la que vam posar en pràctica contra el Terrassa.

Els primers intercanvis de punts han estat les taules de Rubén Martín contra Expósito, i una victòria per banda: David Vigo guanyava i es feia amb el simbòlic pitxtitxi de l’equip, en detriment de Ballesteros, que ha perdut la seva primera partida. A partir d’aquí, els locals han anat decantant les partides que teníem millor: Dalo i Morcillo han posat un bon avantatge (3,5-1,5), mentre que Canal firmava taules. 4-2, quatre partides restants i tres d’elles amb avantatge.

Xavi Serrano, avui sí, ha pogut decantar el final, i Felipe Vera ha posat el mig punt definitiu en un final que potser podria haver guanyat, però que ha jugat transitant per la cornisa del temps. Per si de cas, Pau Juan tenia la partida ben encarada i l’ha imposat sense problemes. Només ha cedit al final Jordi Amigó contra el fort Eduard Perales, i segueix sense trobar el camí de la victòria, tot i que té posicions en molts moments prometedores.

La setmana que ve, desplaçament a Olot, que pot posar punt i final a la nostra segona temporada a Primera. De moment l’equip ha igualat els punts de l’any anterior, tot i que no té el toc diví de l’any passat i és més aviat un bloc capaç del millor i del pitjor. Guanyar i esperar favors; i si ni així funciona, gaudir d’un diumenge de primavera a la Garrotxa, en bona companyia i amb la fira de l’embotit com a teló de fons.

Catalunya B: derrota però no naufragi

El Catalunya B ha perdut una opció d’or de ser nou equip de Segona Divisió, perdent contra el segon classificat, Peona i Peó C, que el sobrepassa momentàniament (esperem) a la classificació. Una victòria hagués finiquitat el grup, i l’empat ho hagués fet de forma virtual.

Però el matx ha començat molt malament i pels volts de les 13h, el matx pintava de derrota aclaparadora tipus 2-8. Amb 1,5-4,5 hi havia 3 partides que pintaven molt malament i una amb lleuger avantatge: ja només es tractava de rebre la menor golejada possible. Alejandro Sáez treia un continu de miracle i José Miguel Baeza tornava a treure la capacitat per lluitar les partides al límit, buscant el detall que doni el punt sencer (no el mig punt) i s’ha imposat magistralment per posar un 3-5, i ja amb dos partides amb un pèl d’avantatge però difícilment guanyables alhora. Dues taules i un 4-6 que deixa la darrera ronda en mans de la calculadora.

Ara per ara, el Peona i Peó C lidera el grup amb un pírric mig punt d’avantatge en el Sonenborg. La darrera ronda hi ha un Peona i Peó C – Collblanc i un Hospitalet-Catalunya; a priori, el Peona i Peó C té una victòria més plàcida al seu abast, però la victòria del Catalunya B es cotitzaria més, gràcies a què l’Hospitalet té més punts al caseller. Fent un càlcul ràpid, una victòria dels nostres seria suficient, sempre i quan al Guinardó no hi hagués un resultat d’escandol, a l’estil 9-1 o superior.

És una llàstima, però, que hi pugui haver dos equips amb 8 punts que no puguin pujar de categoria. La Preferent és una categoria còmode, en el sentit que la permanència és assequible amb un equip mínimament compensat, però també és un pou del qual és molt complicat pujar.

El Catalunya D i E assoleixen la permanència matemàtica

L’altre interrogant era si els equips D i E assolirien el punt o mig punt necessari per seguir a Segona Provincial. Jugant com a locals, i ben reforçats, els dos ho han aconseguit amb solvència.

L’equip D ha guanyat el líder i ja ascendit Tres Peons F (5-1), més debilitat que de costum. Tot i això, ells no han presentat en tot l’any un equip massa més fort que el nostre, i per tant amb una mica més d’encert el nostre equip podria haver lluitat per dalt. Per la seva banda, l’equip E s’ha imposat amb rotunditat al Sitges C (4,5-1,5) i allunya definitivament els fantasmes d’aquest grup tan comprimit, ja que fins i tot amb 3 o 3,5 punts es podria haver quedat cuer.

Qui no es jugava absolutament res era l’equip C, que s’ha vist mermat sobretot als darrers taulers. El líder Colmena B s’ha posat les botes a costa nostra (1,5-6,5) i ha confirmat el seu ascens a Preferent. Mentrestant, l’equip F perdia per la mínima amb el jove equip de la Colònia Güell B (1,5-2,5) i esperarà la setmana vinent tancar amb una victòria.

A nivell extraesportiu, avui ha estat realment complicat accedir al Casinet d’Hostafrancs: carrers Creu Coberta, Sants, Av.Madrid i Tarragona tallats per la Marató de Barcelona. En cotxe o moto, arribar era una quimera. I qui vingués a peu, podia trobar-se l’allau de corredors i ben bé haver-se d’esperar mitja hora a creuar. El truc pels vianants era creuar els carrers principals subterràniament utilitzant les boques de metro.

Quan no és la Marató, és la mitja marató o el canvi d’horari. Sempre hi ha algun factor que, com a locals, ens fa patir més del compte un dia o altre.

La Lliga s’acomiada del Casinet aquest 2014, almenys pel que fa a la fase regular. Esperem que algun equip hi pugui tornar a disputar alguna de les finals.

Jordi Morcillo

7a ronda: Contundent triomf a l’espera de caramboles

El Catalunya ha mantingut avui la bona línia de la setmana passada i s’ha imposat clarament al Cerdanyola del Vallès B (1,5-8,5), en el matx celebrat a la Penya d’Escacs Cerdanyola, dins l’entranyable Bar Grau.

El nostre rival ha presentat una alineació força habitual, sense estar més reforçat o debilitat que altres dies, però ja amb cada cop menys opcions de salvar la categoria (és penúltim amb 1,5). I per part nostra, altre cop amb l’equip de l’1 al 10, hem manat en tot moment en el marcador, sense veure perillar el matx.

Hermes Dalo, que dijous passat va confirmar la tercera i definitiva norma de MC, s’ha imposat ràpidament al juvenil Roger Garcia, mentre que al voltant de les 12.30 en Rubén Martín i jo posàvem el 0-3 al marcador. L’únic punt sencer que ha trontollat seriosament ha estat el de David Vigo, amb peça de menys, però atacant i intentant descoordinar les peces del seu adversari. Finalment ha pogut treure suc de la posició i posar el 0-4, i ja abans de les 13h el matx assenyalava un avassallador 0-7: victòries de Canal, Ballesteros i Pau Juan, que per fi es retrobava amb la victòria a la Lliga, dos anys després –això sí, en aquest llarg període només dues derrotes-.

Amb el matx decidit i el bon ambient, els vencedors hem pogut gaudir d’un aperitiu al bar mentre esperàvem el desenllaç de les intranscendents partides. Totes tres duien lleuger avantatge visitant, però finalment els locals han resistit per fer el punt i mig de l’honor. Amigó, Felipe Vera i Xavi Serrano han cedit mig puntet cadascú, tot esperant tornar al camí del triomf la setmana que ve.

El triomf del Terrassa (5 punts) sobre el Catalònia (5,5) comprimeix els llocs capdavanters del grup, amb el Sant Feliu tercer (5 punts) i nosaltres en quarta posició amb 4,5. La setmana vinent hi ha un important Catalunya – Sant Feliu i la darrera un Sant Feliu – Catalònia, que poden marcar l’esdevenir del grup. Amb tot, seguim sense dependre de nosaltres per aspirar al podi, tenint en compte el calendari favorable del Terrassa. Almenys, això sí, aspirem a millorar l’actuació de l’any passat, tot i l’inici irregular d’enguany.

 

Catalunya B: a un punt de fer història

El Catalunya B ha guanyat de forma encara més contundent (1-9), en aquest cas a l’Ateneu Barcelonès, un equip vingut a menys que ha vist millors èpoques. Els nostres només han cedit dues taules (Sulleva i David Martín), i tot i les baixes que es van alternant cada setmana, l’equip manté una solidesa clau per apuntalar aquest liderat (7 punts de 7).

Els dos rivals directes del grup s’enfrontaven avui, amb la victòria per la mínima del Peona i Peó C (6 punts)  contra l’Hospitalet (5 punts). Seran, per aquest ordre, els dos propers rivals. A favor nostre, hi ha l’avantatge en la puntuació i, sempre que no hi hagi derrotes àmplies, en els desempats. El càlcul més senzill, però, és el següent: si el Catalunya B venç el Peona i Peó, diumenge que ve serà equip de Segona Divisió. Tota una fita per un club que fa quatre anys no tenia cap equip a Segona. En cas d’empat, les opcions serien encara molt grans, i fins i tot en cas de derrota ajustada. Esperem que els nostres es mantinguin tan fins; en particular, segueix la ratxa dels pitxitxis Alex Reyes i Clemens Bieg (6,5 de 7 els dos).

Els equips D i E no aixequen cap

El Catalunya D i E viuen de renda des de fa setmanes: en les tres darreres rondes, han perdut tots els matxos, i sort que van començar com un tro, perquè la salvació és a tocar i només patiríem un descens amb caramboles a sis o set bandes. És a dir, quedant cuers de grup amb 3 punts, cosa força improbable però matemàticament possible.

L’equip D ha perdut per la mínima amb el Vila Olímpica B i segueix sense aixecar el cap, tot i presentar cada setmana equips teòricament superiors. Tampoc li han anat bé les coses al Catalunya E en la seva visita a Abrera: 4,5 a 1,5 amb l’únic i meritori triomf de Jordi Solís. Aquesta derrota, donada l’entitat del rival, era més previsible, però ja són quatre els “roscos” consecutius i esperem que la setmana que ve ja –d’una vegada- surtin els números de permanència.

L’equip C, ja matemàticament salvat, ha tornat a empatar (tercer cop enguany), contra el primer equip del Vila Olímpica, intractable sempre per davant amb els joves germans Ventura. Els nostres han cimentat l’empat als taulers de darrere. Cal destacar, tot i que amb derrota, el retorn d’un jugador format a casa Pedro Palacios (“Pedrito”, en altre temps), que no ha pogut fer res al primer tauler contra el fort jugador juvenil Max Ventura.

Finalment, l’equip F visitava el filial de l’Espluguenc, un club petit però amb una pedrera molt ben treballada. Els nostres han empatat a 2 amb els punts de David Celma i Manuel Núñez, ambdós en una bona línia durant tot el campionat.

La setmana vinent es poden decidir moltes coses al Casinet: si tots els equips estan salvats, si un d’ells puja, si un ja no pot pujar…

Jordi Morcillo

Abrera 41/2 – 11/2 Catalunya E

Matinal assolellada, el Club d’Escacs Abrera disposa d’un espai amable: sala acollidora, placeta amb arbres i sense cotxes només obrir la porta, racó ensucrat de poble. I nosaltres vam posar-hi un pessic de la sal de la vida: jugar a escacs. Ara us explico el que s’hi ha cuinat.

10.56 h: el Jordi Solís, al segon tauler, entra ballant amb torre i dama i el seu adversari, Sergio Castro, tot un 1910!, plega; en Jordi va cap a xef i puja i puja com l’escuma del cava.

11.10 h: l’Albert Coll, al tercer tauler, ja hi ha entrat en un final amb torre i alfil tots dos, però amb dos peons de menys, aguantarà fins a gairebé dos quarts d’una.

11.20 h: l’Isidre Ferré, el nostre cinquè, té peó de més, però l’avantatge no ha estat suficient i a dos quarts d’una abandona.

11.30 h: el Juli, el sisè, creu que ha trobat la manera de suportar una siciliana, però bada i arrisca i li cacen la dama, li posa picardia a cop de torres, perquè la posició li ho permet, però cau tres quarts d’hora després.

12.22 h: el Magí fa taules al quart tauler, el seu adversari ha tingut sort, perquè en alguns moments només ha pogut defensar-se i defensar-se; una mica més precís i el Magí guanya.

12.25 h: les postres; l’Albert Coll plega, o sacrifica la torre i difereix la coronació una micona o la conserva i l’Àngel Soler de l’Abrera corona, imparable; tot seguit l’Isidre, com ja hem dit, plega, tots dos tenien opcions de mat, però l’Alfonso Serrano hi arribarà abans.

Quan hem sortit a la placeta de les Escoles Velles d’Abrera, una botiga de suculents menjars per endur-se’n, havia obert; no ens esperaven, al capdavall, malgrat la notable diferència d’ELO en tots els taulers, no ens han fregit del tot: el Jordi Solís i el Magí prou que han ensenyat les dents. Cap a casa, a dinar.

Juli Bernat

6a ronda: El Catalunya A desperta!…tard?

El matx a priori més complicat, avui contra el Terrassa, ha servit perquè l’equip arrenqués d’una vegada i obtingués un resultat per fi convincent. 6,5 a 3,5 i sense veure perillar el matx en cap moment, contra un equip que sempre, inclòs avui al Casinet, han presentat el seu equip de gala: de l’1 al 10. El fort i experimentat Terrassa només ens ha guanyat en això: en l’equip que ha portat el seu 10 de gala més dies, ja que avui nosaltres hem fet entrar a l’equip el jove Alejandro Sáez, per cobrir la baixa de Xavi Serrano. Un simple retoc que no ha debilitat l’equip.

La mitjana d’elo d’uns i altres era molt similar, però tenint en compte la situació a la classificació i els darrers resultats, el Terrassa era clar favorit. Tampoc cal obviar el grapat de jugadors experimentats bregats en mil batalles a Divisió d’Honor: Alexandre Pablo, Pomés, Ubach, Simón… Però avui – avui sí, per fi!- hem tingut el dia i hem resolt el matx en unes tres hores.

I la victòria s’ha forjat on semblava més factible: els taulers de la segona meitat (del 6 al 10), on els locals hem aconseguit un 4-1 en aquestes tres hores. Victòries de David Vigo, Rubén Martín i Alex Sáez, i taules de Pau Juan i Jordi Morcillo; això ha donat marge i tranquil·litat a la resta de taulers, on calia treballar totes les partides, però no semblava perillar la possibilitat de treure un punt i mig. I així ha estat: Joan Canal (ex-Terrassa) es quedava amb peça de més contra Pomés, mentre Sergio Ballesteros feia bo el seu avantatge de peó i posicional contra Armengol. Contundent 6-1 i a partir de llavors el Terrassa només ha pogut maquillar el marcador (taules de Felipe Vera i derrotes d’Amigó i Dalo).

El resultat és molt bo per esvair qualsevol possibilitat de lluita per la permanència, però també per optar a mirar cap amunt en les tres rondes finals, encara que només sigui a base de tercers resultats. El Catalònia mana amb un bon coixí el grup, beneficiant-se de la versió Mr.Hyde del Sabadell B (la versió Dr.Jekyll va infringir derrotes a Terrassa i Catalunya) i en té prou amb sumar dos dels tres punts contra candidats a la permanència per pujar a la màxima categoria. Per part nostra, les opcions de promoció passen per guanyar els tres matxos i esperar una ensopegada del Terrassa.

Entre els nostres, segueixen força estancats en resultats Jordi Amigó, Hermes Dalo, Pau Juan i Jordi Morcillo (tots ells sense guanyar les tres últimes rondes), mentre que destaquen les puntuacions de Sergio Ballesteros i David Vigo (4,5) i Rubén Martín i Joan Canal (4).

El B segueix amb pas ferm

L’equip B no s’ha deixat sorprendre per una Escola d’Escacs de Barcelona B que ha vingut mermat amb 9 jugadors, però amb força taulers que estaven puntuant notablement. El resultat ha estat contundent: 8-2, amb la sola derrota de Pedro Serrano amb la WMF Elisaberth Moreno, les taules amistoses entre Bernat Fuertes i Max Orteu i les taules del retrobat Albert Sánchez. Menció a part pel darrerament primer tauler David Martín, 5 de 6 i camí de norma de MC, i Clemens Bieg, pitxitxi del club amb 5,5 alternant l’equip C i B.

Al Catalunya B li esperen tres rondes per somniar, dos d’elles contra rivals directes; però ara per ara és l’equip a batre. Si segueix en aquesta línia, ben bé podria seguir els passos d’aquell equip campió de Preferent de fa quatre anys. S’ho mereixen.

Filials, piano piano

Els equips C, D i E es troben tots amb 3 puntets, lluny de tot, però sempre amb la temença que, matemàticament, amb 3 punts es pot baixar en l’hipotètic cas que dos equips baixin, que no és en tots els casos.

El Catalunya C, novament debilitat per les baixes de dalt, ha empatat contra els nostres veïns de la Cadena (4-4), però més aviat podríem dir que s’ha deixat empatar, després de dominar per un clar 4-1. En la partida decisiva, el fort jugador visitant Ayala ha capgirat la partida contra Pepe Angulo.

L’equip D ha patit un nou revés, aquesta vegada contra un Sant Adrià B en general inferior en elo, però més inspirat a la pràctica (2-4). Mentrestant, l’equip E patia la seva tercera derrota consecutiva, ara contra els veterans del Castelldefels B (2,5-3,5) i queda en terra de ningú, però amb algun mig puntet més que caldria sumar.

Només l’equip F ha tornat al camí de la victòria, per la mínima (2,5-1,5), contra els també veïns de l’Espiga de les Corts D. Un llarg final de taules molt lluitades per en Juli Bernat ha donat l’empenta definitiva.

El retorn d’Albert Sánchez

El 2 de maig de 2010, fa quasi 4 anys, el Catalunya guanyava la final catalana de Preferent al Sant Martí B per un clar 7-3. Aquell dia Carlos Vargas signava la crònica: http://www.ajedreznd.com/2010/dardo12.html

Després de celebrar l’ascens i –sobretot- que s’acabés aquell interminable per equips de 12 setmanes, vaig anar caminant fins al metro amb l’Albert Sánchez, que aquell dia havia jugat i guanyat. I em va dir alguna cosa així com “ejem…d’això, ara potser jugaré menys…ja ho saps oi?”. Jo ja ho sabia: les dones ja s’ho havien xerrat; la seva companya Núria esperava el seu primer fill. Aquella seria la seva darrera partida lenta fins avui.

Han passat quatre anys, dos fills, una tesi doctoral. I a nivell de club, dos ascensos i dos títols de l’equip A; i quatre ascensos més de la resta d’equips i cap descens. L’Albert va marxar jugant a Preferent amb l’equip A i ha tornat per jugar a la mateixa categoria – i amb les mateixes aspiracions- amb l’equip B, i això que no ha baixat pràcticament elo en aquests anys. Bon senyal per al club, que ell (president entre el 2002 i el 2008) va aguantar i posar les bases de molts punts forts que ara ens sostenen. Esperem veure’l sovint a les alineacions, sigui de l’equip que sigui.

Jordi Morcillo