Pau Juan, sots-campió de Catalunya juvenil

Durant les vacances de Setmana Santa es va disputar, com ja ve sent habitual a l’Hotel Palas Pineda de Vila-Seca (Tarragona), el Campionat de Catalunya d’Edats, que reuneix uns 400 jugadors d’arreu de Catalunya per establir els diferents campions i campiones sub-8 a sub-18.

El Catalunya sempre presenta una delegació força reduïda, però també hem de tenir en compte l’elevat cost i també el nivell que es pot exigir a un jugador que vulgui competir en una Final de Catalunya. En poques paraules, no es tracta d’enviar un jugador que encara estigui massa verd: per això ja hi ha els campionats del CEEB.

La nostra representació es reduïa a dos jugados sub-14 (Marc Juan i Magí Bernat), i tres sub-18 (Pau Juan i els “Alejandros” Sáez i Calderón). I era en aquesta categoria, la juvenil, on teníem més opcions de rondar el podi.

Pau Juan i Sáez van començar amb força, però Sáez va perdre el tren capdavanter a la quarta ronda, precisament quan en Pau va marcar un 4 de 4 que el posaria en tot moment amb opcions de ser campió o ocupar un lloc d’honor. En Pau només va cedir contra el campió (Carles Díaz) i un parell de taules. En l’última ronda, contra el figuerenc Pinsach (finalment tercer), necessitava una carambola per ser campió i en canvi perdent podia quedar fora del podi. Per això va preferir no arriscar en un final de torres poc clar i signar les taules. Segona posició amb uns excel·lents 7 de 9.

Sáez va quedar-se amb 5,5 punts, perdent la darrera que el podria haver fet entrar en el top-5, i Calderón amb 4,5, encara amb un marge de millora que el pot aprofitar l’any vinent. En sub-14, 5 punts de Marc Juan i 4,5 d’en Magí, que els deixen per sobre del que deia el seu rànking, però que en moltes ocasions semblava que podien haver incrementat.

Es va notar la bona mà del nostre entrenador d’enguany, el GM Herminio Herráiz, que va estar present “in situ” els sis dies de joc. La seva experiència en campionats d’aquest tipus va fer-se evident.

Una trajectòria exemplar i ascendent

En Pau Juan, de 17 anys, porta anys i panys al club, més de mitja vida. I és un exemple de constància i afició al joc i a les ganes de millorar. Durant molts anys, ha anat aprenent de la mà d’entrenadors que ara ja juguen per sota seu, i cal agrair-li la seva fidelitat al club, tot i algunes opcions que se li van presentar per anar a clubs que presumien de millor pedrera. Afortunadament, el benefici ha estat recíproc i ara ja és un titular fix del primer equip (a Primera Divisió) i figurarà en l’historial de la Federació en el palmarès del Campionat Juvenil.

Aquests són alguns dels seus èxits en els seus 10 anys al club:

2006: Campió de Barcelona sub-10
2008: Campió de Barcelona sub-12
2009: Debut al primer equip, amb 12 anys, en un Collblanc – Catalunya (Preferent Barcelona)
2010: Campió de Barcelona sub-14
2011: Campió de Barcelona sub-16
2012: Ascens a Primera Divisió jugant 8 de les 10 partides amb l’equip A
2013: Títol de Mestre Català
2014: Sots-campió de Catalunya juvenil

 

III OBERT ACTIU DEL CATALUNYA ESCACS CLUB

PERE GARRIGA CLAR VENCEDOR I ÈXIT DE PARTICIPACIÓ

El passat diumenge 30 de març es va celebrar al teatre del Casinet d’Hostafrancs la tercera edició del nostre torneig actiu, consolidat com un dels actius de més participació al marge del Circuit d’estiu.

Aquesta vegada 122 jugadors van assistir al nostre centre cívic. Malgrat alguns handicaps que es podien preveure (canvi horari, desgast després de la Lliga, pluja), el públic es va mantenir fidel a la cita i va fer que el torneig cresqués encara una mica més (107 van ser el 2013).

La limitació, altre cop, d’elo a 2350 dóna una competitivitat especial al torneig, i un punt de lluita i incertesa en els primers llocs que el fa molt emocionant. Algunes de les cares conegudes que van lluitar pels primers llocs l’any passat, també han estat protagonistes d’aquest any. Però per damunt de tots ells, el dominador de principi a fi ha estat el jove MC sub16 Pere Garriga (Mollet), que porta una progressió molt prometedora els darrers anys.

Pere Garriga va guanyar el torneig amb una ronda d’antel•lació (8 de 8) i només li van arrencar mig punt a la darrera. Un punt i mig d’avantatge a la classificació final és un argument més que suficient per dir que va ser superior a la resta, i per tant el mèrit del triomf és tot seu.

Pel que fa a la lluita pel podi, castanyes a tort i a dret: 8 jugadors empatats a 7 punts, dels quals només quatre van poder entrar a la zona dels premis. Finalment, els desempats van somriure al també MC del Mollet Cristian Fernández, segon, i Albert Ezquerro (Peona i Peó), tercer.

Bona actuació dels jugadors del Catalunya, que sempre van lluitar a les primeres taules. El MC Joan Canal, finalment quart, va tenir el mèrit de ser l’únic de puntuar contra el campió. I Alejandro Sáez, cinquè, també va aconseguir una fita: ser l’únic invicte juntament amb el campió. Fora dels premis, sisè, però amb els deures ben fets, es va situar el MC Pau Juan.

Els altres campions

Com a novetat, enguany l’organització va decidir convidar als vigents campions de Catalunya de les diferents categories d’edat, encara que per a la majoria el títol té ja quasi un any d’antiguitat.

Tots ells van tenir una actuació notable, però potser el més destacat va ser Gerard Ayats (Llinars), vigent campió sub12, classificat en 12a posició. Tampoc li va anar malament al campió veterà Lluís Coll (Catalònia), que va estar lluitant pels primers llocs, i finalment va caure una mica, però amb gran diferència per assegurar-se el premi al millor veterà del torneig.

Els altres campions van estar més o menys on els tocava per ranking: Marc Pozanco (SCC Sabadell) amb 6 punts, Alex Ventura (Vila Olímpica) amb 5 i Daniel Álvarez (Foment), amb 2,5.

La bona marxa del torneig i la seva consolidació, així com el bon moment que viu el club (amb l’ascens de l’equip B i la promoció a Divisió d’Honor de l’A) fa pensar cada cop més en recuperar l’Obert de partides lentes de cara a la tardor. Un altre bon argument que sosté aquesta idea és la participació en lleuger augment dels jugadors de casa. 22 socis van prendre part en la cita, xifra que encara es podria millorar, però que en tot cas supera antigues xifres molt més pobres quan hem estat amfitrions.

Finalment, cal destacar el bon ambient i també l’esforç i ganes d’alguns clubs per venir a jugar en massa: Mollet, Peona i Peó, Vila Olímpica i EDAMI van ser una bona mostra d’això. En ocasions el torneig, sobretot per la part de darrere, es va convertir en un petit “tancat” entre pares i fills. Però, al contrari del que tradicionalment passava (que el fill jugava seguint l’afició del pare), ara succeeix el fenomen invers: nens que juguen i comencen a destacar fan despertar l’afició del pare, que pensa: “per venir i esperar-me un munt d’hores, em faig també jugador i així em diverteixo com ell.” Un gran exemple.

Classificacions completes a:

http://chess-results.com/Tnr125354.aspx?lan=2

Jordi Morcillo
(Catalunya EC)