Campionat de Catalunya d’edats 2016, una visió d’en Juli Bernat
No us atabalaré gaire amb jugades i jugadors, qui vulgui veure partides només ha d’anar a retransmissió de la Federació i veurà amb quin nivell s’ha jugat. Només he pretès fer una crònica humana, sense tecnicismes, periodística i a l’abast de tots els públics: els que hem tingut canalla al campionat, els que només són familiars i no juguen a escacs i per a tots aquells que juguen però viuen de molt lluny els escacs de canalla.
Sub 18
Pere Garriga amb disset de disset, ja que ha guanyat totes les partides del campionat sub 18, nou, i totes les del torneig llampec de la nit de diumenge, vuit, ha demostrat una superioritat incontestable. A més, al següent sub 18 li ha tret 2½ punts, una superioritat pocs cops vista -¿o mai no vista?- en una competició d’aquest nivell. Si tenim present, a més, els seus resultats a la divisió d’honor d’enguany, cal parlar d’un jugador consolidat, confirmat, un dels jugadors que caldrà tenir present durant les properes dècades, una gran realitat dels escacs catalans.
Sub 16
Aquí parlaré sobretot de tres coses. La primera: la clara i merescuda victòria de Guillem Porta Tovar amb vuit punts de nou possibles, només cedint dues taules i la magnífica actuació de Gerard Ayats, també invicte, però amb quatre taules. La segona: la bona actuació dels nostres dos jugadors; Marc Juan va fer 4½ punts i ha quedat si fa no fa com a la classificació inicial i la impressionant segona meitat de campionat de Magí Bernat que ha fet quatre de quatre i ha acabat amb sis punts –i això que va patir una dolorosa ensopegada a la cinquena ronda-; tot plegat li ha permès obtenir el vuitè lloc –la seva millor classificació al Campionat de Catalunya d’edats-, medalla, i el dret de participar en el campionat d’Espanya de la categoria. La tercera: la magnífica feina del delegat, entrenador i analista Pau Juan, ja que ha estat constant, esforçat, minuciós, el primer animador amb els seus pupils i, a més, és el principal responsable del bon resultat de Magí ja que les seves anàlisis i preparacions han estat de gran qualitat tècnica i extraordinàriament encertades.
Sub 14
El més destacat és l’empat entre cinc en el primer lloc –tots cinc amb set punts de nou- que ha calgut aclarir amb els pertinents –¿o caldria dir impertinents?- desempats. Tot plegat demostra la grandíssima igualtat que ha regnat en aquesta categoria.
Sub 12
Clara victòria de Llibert Céspedes que només va cedir mig punt –davant Jan Travesset-, a més, va acabar amb un avantatge d’1½ sobre el segon, Pau Pueyo, que amb set punts, mig més que el segon, va coronar una actuació magnífica ja que no sortia en les travesses inicials –era el sisè de la classificació inicial-, tot plegat remarca la seva gran actuació.
Sub 10
David Acevedo ha guanyat amb nou de nou. Ja feia temps que els jugadors del nord del Principat trepitjaven fort, amb participacions multitudinàries i amb bons resultats en competicions com el Garcia Ilundain de canalla. I aquest cop la cosa ha lluït: nou de nou, com ja hem dit, i dos punts d’avantatge sobre el triple empat a set dels segon, tercer i quart; un domini clar, a l’estil Pere Garriga. Nosaltres ens fixarem ara en l’actuació del jugador del nostre club Arnau Lana que ha fet de fet dos tornejos: tres primeres rondes que han acabat amb derrota i les sis següents, amb tres victòries, dues taules i només una derrota, en total quatre de nou punts que demostren que va pel bon camí, qualsevol sub 10 –una miqueta com els sub 8- té molt de camí per davant, és a dir, aquestes categories no són de consolidació, són de promoció i el més important és donar continuïtat a les ganes de jugar i d’aprendre i sens dubte l’Arnau té les dues coses.
Sub 8
I dels sub 8 no diré cap nom, ja que el que cal destacar és l’enorme igualtat que ha regnat. Vegem-ho: els tres primers han empatat a set punts de vuit, i del quart al vuitè –cinc jugadors!- tots empatats a sis punts. També cal destacar que jugaven a quaranta minuts més deu segons i, malgrat aquest ritme més semblant a un actiu que als escacs clàssics segons el meu parer, molts cops els sobrava molt de temps, fins i tot de vegades semblava que jugaven a ritme llampec, us ho diré d’una altra manera: anaven a petacades, tot plegat fruit de moure un pèl massa ràpid, i d’una partida guanyada guanyadíssima, sense solució de continuïtat, emergia una de perduda que, finalment, gràcies a un altre moviment sorprenent, acabava guanyant-la el jugardor que ja la tenia guanyada amb anteriroritat. No cal dir que alguns jugadors eren un pelet més fins, però això no era el cas general. Era sorprenent veure’ls jugar, girar-te un parell de minuts i veure després que la partida s’havia desenvoupat fins a extrems sorprenents. Però la cosa va bé i la Federació, amb en Jordi Morcillo al davant, han fet dels sub 8 una categoria d’entrada als escacs, de promoció, amb seixanta-vuit inscrits, que la converteixen en imprescindible per al futur de les categories posteriors i dels escacs catalans en general.
I per acabar: safareig, safareig i més safareig
Primera. Al lliurament del trofeu Jordi Puig –per equips sub 14 i sub 16-, només ha pujat un jugador al pòdium ha recollir el primer premi. Per què? On eren els altres dos? És cert que els altres dos estaven disgustats com diuen les males llengües? I si no ho creieu, mireu les fotos a la pàgina de la Federació. I això sí, llaors i elogis al valent que va pujar-hi per tots tres, ja que se’ns dubte ell hi és sempre: a les verdes i a les madures.
Segona. No sabeu quines ferides en diversos narcisos paterns ha causat el vuitè lloc amb medalla de Magí Bernat. Sembla que hi ha alguns que consideren que els llocs amb copa o medalla o classificació vés a saber a què és patrimoni de ben pocs que ja vénen predeterminats per la classificació inicial o pels desitjos previs. O dit d’una altra menera: si les guanyes totes no cal patir gens pel que fan els altres. Que s’hi posin fulles i a jugar i a no patir i a assaborir els bons resultats quan hi arriben sense rondinar com un mocós.
Tercera. L’organització, molt bé –destacaria el detall dels gots amb dipòsit o de record i les fonts d’aigua mineral enlloc dels milers d’ampolles de plàstic mig buides d’altres anys-; és a dir, la Federació, molt bé. Els àrbitres, encara millor; ningú no ha parlat de cap pífia i, a més, l’àrbitre principal Sergio de las Heras no ha tingut manies quan calia mantenir a ratlla els grans, els pares, que com sempre xerraven massa en la part de públic d’algunes sales. L’hotel, a mitges; ha millorat el tema de les cues a l’hora dels àpats, excepte els primers dos dies –dissabte i diumenge amb sub 8 i molts pares que dilluns treballaven, potser això explica una mica les coses-, ha millorat una mica la qualitat de la teca –menys plats però amb aspecte de més frescos-, però el primer dia en moltes habitacions no hi havia electricitat durant les primeres hores i no han proveït de megafonia durant l’acte de lliurament de premis des de l’inici -¿cal dir-los-ho? ¿no és un hotel amb gran sales amb tot d’esdeveniments que per defecte necessiten aquests serveis?
Quarta. Aquest cop la canalla s’ha comportat molt bé. Ni els menys canalla, els sub 18, han protagonitzat cap ximpleria que calgui destacar. La mà dura de les normes d’altres anys ha donat fruits i queda plenament justificada.
Cinquena. Ens ha visitat el gran Enric Chalmeta Torredemer. Home que durant anys va fer una grandíssima feina com a cap dels àrbitres, en la promoció dels escacs de canalla, davant del ja històric club de la Colònia Güell i com a gran conversador de passadissos amb el qual sempre que he pogut he mantingut meravelloses i enceses polèmiques sobre grans temes o sobre qualsevol minúcia si no teníem cap gran causa. Per cert, després de dedicar-se durant alguns anys només als escacs agrícoles d’oliveres i gallines ha tornat aquest any als de tauler, fet que em provoca una gran alegria ja que li ho vaig pronosticar fa anys. Una gran abraçada Enric!
Juli Bernat
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
catalunyaescacsclub.wordpress.com 