Ronda 5: Desdibuixats

Segona derrota en cinc jornades del Catalunya A, contra el sempre complicat
Peona i Peó (6-4). Els del Guinardó encadenaven quatre empats en quatre
jornades, però no per això havien perdut la condició de candidats a l’ascens. De
fet, ja feia jornades que pregonàvem allò que avui començava el nostre
Tourmalet de tres jornades contra els inicialment favorits de la Lliga (tot i que
aquesta condició sembla oscil·lar cada ronda que passa).
Els locals han presentat, avui a les aules del Mas Guinardó, la millor alineació de
la temporada, mentre que nosaltres teníem la baixa de Dalo, però ben suplerta
per Pau Juan, que s’estrenava a la Lliga 2020. El matx començava amb un
episodi força còmic: els locals presentaven la seva alineació amb 10 noms
escrits en un paper arrugat, sense elos ni codis, al més pur estil Pep Melendres
(ja sabem que l’entranyable fundador del seu club és bastant desendreçat). Una
mica més i veiem un tovalló de paper! Bromes a banda, els elos estaven força
equilibrats, però a la pràctica ja sabem que no tenen molt a veure uns elos de
jugadors que juguen durant tot l’any, i sobretot a l’estiu (el seu) que altres de
jugadors en la seva majoria exclusius de la Lliga. Després d’unes taules ràpides
entre Herminio i Ferran Cervelló, els locals s’han posat en avantatge en guanyar
el novè tauler, on David Vigo perdia en una variant d’aquelles de doble fil. Tot i
certes oscil·lacions en les partides, ja no hem pogut mai eixugar aquest
avantatge. En la meva partida contra Roger Cervelló, he anat perdent el lleuger
avantatge d’obertura fins a deixar-li al meu rival un final còmode d’igualar (2-1).
A partir d’aquí, sobre les 12:30, el pronòstic global semblava de 1X tenint en
compte la situació a cada tauler:
– Taula 2: Joan Canal sacrificava qualitat en posició de doble fil. Un sacrifici
interessant, arriscat, però no obligat.
– Taula 3: Capellades esperava amb molt d’avantatge de temps en una
posició equilibrada on tenia opció a repetir jugades contra Pau Juan.
– Taula 4: Rubén Martín entrava en un final d’alfil contra cavall amb peons
a ambdós flancs, però millor activitat del rei i cavall del seu rival.
– Taula 5: Sergio Ballesteros mirava de contenir un peó passat central del
seu rival, però alhora creava contrajoc amb el seu peó passat de f i lligat.
– Taula 6: Marc Juan, amb algunes opcions de taules, era instat a continuar
en vistes del matx desfavorable i jugava valent en una posició oberta amb
peces majors i reis passejant.
– Taula 7: Xavi Serrano intentava frenar el seu rival, que trencava una
posició tancada per les seves torres i un millor alfil.
– Taula 10: Silverio feia estona que duia qualitat de més contra l’ex-
campiona de Catalunya Carla Marín, però calia concretar encara.
Tots els nostres jugadors de les partides a priori igualades eren conscients que
només valia anar a guanyar, però avui algunes partides s’han torçat tal i com va
passar fa dues setmanes a Vilanova. Canal no ha trobat la millor continuació al
sacrifici, i veient que perdia, el viu d’en Marc Capellades assenyalava la repetició
de jugades en la seva partida (3,5-1,5). L’esperança no es perdia, perquè pel
mig, Ballesteros activava les torres i creava problemes definitius per al seu jove
rival, mentre que Marc Juan trobava l’única continuació que el feia entrar en un
final amb esperances de guanyar, el de dames on ell es menjaria un parell de
peons si triangulava de forma precisa. Abans de Marc i Ballesteros posessin els seus punts, Xavi Serrano no aguantava l’escomesa del seu rival, i Rubén Martín
s’anava quedant cada cop més perdut, fins al punt que no podia aturar el peó
passat que li havia quedat al seu rival. Amb dues victòries consumades per cap,
el matx ha quedat vist per sentència (5,5-4,5). A la darrera taula, Silverio ha
arribat a anar amb torre de més, però la seva rival tenia dos peons lligats força
avançats que l’han fet tornar una peça i després entrar en un final de taules
mortes. El 6-4 final ens empeny fins la quarta posició, a prop de tot: de l’ascens
i del descens.
Teníem un compte pendent (esportivament parlant) amb el Peona i Peó i no
l’hem pogut saldar avui. Més endavant serà, perquè des de fa uns anys portem
trajectòries força paral·leles. Tot i algunes baixes que tenen d’un any a l’altre,
tenen la sort i l’encert d’incorporar jugadors com caiguts del cel. El seu número
5 avui, César Alcalá, és dels millors cadets de Catalunya (fa un parell d’anys
jugava al Vilafranca), i el seu 7, un tal Joan Benet Ledo, esbrinant una mica per
la llista d’elo, té un codi que sona a ex-jugador de les terres de Girona, un elo
que probablement diu que fa anys que no juga (és múltiple de 5) i no surt ni a
la llista de FIDE, però una gran troballa, sens dubte.
No hi ha més remei, per part nostra, de seguir posant-se el mono de treball i
intentar sumar punts com més aviat millor. Tot pot passar en aquest grup, però
sens dubte la jornada ha estat una jornada negra: cap victòria dels sis equips.

El Catalunya B frega la proesa, enmig d’una nova desfeta general
El segon equip viatjava a la conca de Barberà per enfrontar-se a un dels equips
puntals del grup, el Sana Coloma de Queralt, sobretot tenint en compte la seva
forta davantera. Amb una alineació força habitual, els nostres jugadors s’han
comportat d’excel·lent manera i han fregat l’empat durant bona estona, fent bo
el petit avantatge d’elo que hi havia a favor nostre per darrere, però sense a
penes opcions per davant. Tot i així, Baeza segueix en bon moment i avui ha
tornat a xuclar un bon grapat d’elo guanyant un rival força superior al tauler 3.
La derrota per la mínima (5,5-4,5) segueix deixant els nostres en posició de
descens, cada ronda més pendent d’una ratxa dificilíssima, o aviat en direm
carambola. L’únic argument a favor del B és la seva lluita malgrat les adversitats
(rivals forts i força kilòmetres) i això el fa ser un rival almenys a ser respectat.
El matx d’avui del Catalunya B ha suposat el retrobament amb un ex-jugador
nostre, clau per entendre alguns dels èxits de la darrera dècada: Jordi Amigó,
resident a Santa Coloma de Queralt i que des de fa un parell d’anys ha decidit
baixar una marxa competitiva per jugar prop dels seus. Juntament amb la
família Vila (Xavier, el GM, i el seu germà i cosí), i algun altre bon jugador de la
zona, han armat un senyor equip que faria bona feina a Primera Divisió.
Precisament amb tots aquests nois, ara ja entrats en la trentena, recordo una
conversa fa 16 o 17 anys, quan eren adolescents, en l’estiuenc torneig de
l’Espluga de Francolí (que també donava lloc a unes colònies). Em deien que
tenien pel cap la idea de fer un club que fos “Conca de Barberà” i que seria
bastant potent. No sé si aquest Santa Coloma és la culminació d’allò o no, però
en qualsevol cas és un club i un equip que fa patxoca.

Molta menys patxoca fa darrerament el nostre equip C, perdut en la cua de la
classificació i en ocasions debilitat per intentar ajudar els equips de sota, també
sense gaire èxit. Avui jugaven amb el compacte i competitiu Barcelona C i no
han tingut opció: 9,5-0,5, amb el sol empat de Jose Garcia contra el polifacètic
Ismael Molano, ara ja MC. Esperem poder recuperar alguns jugadors, tot i que
sembla difícil, per a què els matxos que queden siguin una mica més passables.
Just a l’aula del costat del Mas Guinardó on l’A patia la seva derrota, l’equip D
anava relativament reforçat (menys que l’E, s’ha de dir), però per manca
d’efectius disponibles al club era insuficient per garantir un resultat positiu
contra el Peona i Peó D. Els punts han anat caient pel cantó local, trencant per
exemple la bona ratxa d’Andrei Vasilev. Per part nostra, només Nitai Benavides i
un afortunat Josep Mª Ribes (semblava que estava perdut molta estona) han
posat els punts sencers de la derrota 5,5-2,5.
I tota l’estratègia del “llençolet” a la qual ens referíem fa unes setmanes (ara ja
ni drapet) se n’ha anat en orris, perquè qui havia de guanyar sí o sí era l’equip
E, en la seva visita a l’Espiga D. Dos jugadors que han jugat la majoria de
partides a l’equip C, Ballester i Giner, han reforçat l’equip per davant amb
victòries, juntament amb la de Francesc Marina, però els tres darrers taulers
han cedit i no hem passat d’un insuficient 3-3. Quan debilitar els equips de dalt
(C i D avui) provoca derrotes severes, això mina la moral dels jugadors. Però si
a sobre no serveix per a què guanyi qui havia de guanyar, el cop és doble. Aquí
encara hi ha cert marge, però les sensacions també són dolentes i tot i anar
canviant d’estratègia, els punts no arriben.

La setmana vinent, retorn al Casinet en una ronda que ja comença a ser caixa o
faixa per alguns equips. Esperem, almenys per un dia, somriure com ho fèiem
sovint anys enrere.

Jordi Morcillo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s