Ronda 1: Comença l’any més difícil

Avui diumenge 19 de gener de 2020, Sant Tornem-hi: una altre cop una munió de jugadors posant el despertador per anar a defensar els interessos dels seus clubs a la Lliga Catalana, la competició que alberga més jugadors a casa nostra, i també aquella que, com a club, ens fa mobilitzar més gent que en qualsevol altre moment del calendari.

No obstant, ja fa dies i setmanes que veiem que aquest any serà el més complicat de la darrera dècada, tant a nivell esportiu -els equips són més fluixos que mai en les seves respectives categories- com a nivell de mobilització. Si en els darrers anys hem anat (llevat de comptadíssimes ocasions) sobrats per omplir 48, 50 o 52 taulers, ja en la primera jornada s’ha demostrat que la tònica serà omplir ben justets o bé haver de deixar, desgraciadament, taulers vacants.

Catalunya A: fi del malefici a Santa Coloma

En la nostra quarta visita a Santa Coloma de Gramenet (abans Colmena i ara Gramenet) en els darrers set anys, totes elles a Primera Divisió, el primer equip ha assolit el seu primer triomf, després d’una ratxa que ja començava a sonar a malefici (empats infortunats el 2014 i 2019, derrota el 2016). Aquests precedents i el fet de conèixer de sobres els integrants de la seva plantilla, han fet que avui anéssim amb peus de plom, sabent de la dificultat que comportava el matx, tot i algunes diferències d’elo en la majoria de taulers a favor nostre.

La Gramenet presentava una alineació amb jugadors de categoria contrastada, però molts d’ells amb un elo força per sota del que han assolit temps enrere. No és que siguin uns jugadors omnipresents als tornejos durant la temporada, però conjuntament sí que sumen moltes més partides que els inactius jugadors del Catalunya A, per això tota precaució era poca.

El matx ha tardat força en moure’s: al voltant de les 12.30 el marcador només assenyalava les taules de Joan Canal (“estava un pèl millor”, em comentava) i les meves vers el Lluís Delgado, mateix rival i color que l’any passat, en una partida amb menys pólvora que llavors. A partir d’aquí, els locals han agafat un avantatge de 3-1 que s’ha demostrat fictici: derrotes de Xavi Serrano i Sergio Ballesteros en partides que han anat duent bé, però els ha castigat el fet d’apurar-se de temps. Afortunadament per a nosaltres, en aquell moment ja hi havia tres partides amb clar avantatge que s’han decantat al cap de poc: David Vigo, a la taula 10, feia bo un final de 4 torres amb superioritat de peons. Marc Juan, a la 6, feia bo el seu avantatge tot i les complicacions d’una posició amb moltes peces i reis desenrocats. I a la taula 1, Herminio simplificava a favor seu una posició amb qualitat d’avantatge vers el seu número 1 Carlos Rojano.

Amb el 3-4 a favor nostre, l’empresa semblava simple (“totes taules i guanyem”, em deia algun company), però un parell de partides encara s’havien de suar. A la taula 4, Rubén Martín i el seu rival anaven repetint jugades, però en diferents posicions, per no comprometre encara més els seus reis exposats. I a la 9, Marc Petit seguia lluitant un final on sempre havia estat lleugerament pitjor i on hi ha entrat amb peó de menys. On ja semblava tot el peix venut era a la taula 2, on Dalo no podia guanyar degut als alfils de diferent color tot i el peó d’avantatge. Amb el 3,5-4,5, Marc Petit jugava actiu al final i entrava en una posició de taules: 4-5 i tot quedava pendent de Rubén, que per moments semblava que intentés guanyar, i en d’altres que intentés repetir. Li he fet saber que amb taules guanyàvem, no fos cas, perquè els dos jugadors estaven amb menys d’un minut. En el moment de repetir jugades, el rival sembla que només tenia aquesta opció per evitar perdre.

El 4,5-5,5 ens fa entrar amb bon peu en aquest grup que sembla molt igualat, sense un patró clar (potser Lleida? Potser Peona i Peó). L’objectiu d’enguany ha de ser realista per intentar assolir els punts de la tranquil·litat el més aviat possible. I a partir de llavors, ja es veurà on estem. Els temps d’anar quasi sempre de l’1 al 10 s’han acabat: seguim sent competitius a la categoria, però entre la inactivitat i les baixes, cada cop ens costa més fer punts.

Amb la Betty en el record

Però el matx d’avui no era un matx més. El passat 30 de desembre ens deixava sobtadament la Beatriz Alfonso, la Betty per a tothom, ànima del seu club Gramenet i tot terreny dels escacs (jugadora, àrbitre, entrenadora…). Un encant de persona amb qui sempre havíem tingut molt bona relació, i més els darrers anys, on sense anar més lluny vam col·laborar estretament en el Torneig de la Marató de TV3. Des que vam decidir apostar per fer un torneig gran, no vam dubtar ni un moment en comptar amb ella, com feia tothom qui organitzava esdeveniments d’escacs de base.

Recordo que aquell dia, només dues setmanes abans de la fatídica notícia, vam tenir temps de xerrar de tot i molt mentre ens arribaven resultats a la taula, i també vam fer broma de l’imminent reedició del clàssic Gramenet-Cataunya. Jo li deia que el local de la Gramenet era el nostre “Ali Sami Yen” (l’antic estadi del Galatassaray turc, que per al Barça solia ser un infern), i ella treia ferro a la meva paranoia. I és que per a ella, anés on anés, els escacs eren molt més que els resultats. Avui, desgraciadament, no hi era, però els del Catalunya que hi vam tenir relació l’hem tingut molt present, i j no m’imagino com n’haurà estat de dur pels de la Gramenet aquesta tornada a la Lliga: sobretot per a en Paco, el seu marit, i en Carlos i l’Alba, els seus fills. La llavor de la Betty, sens dubte, segueix, i és per això que desitgem tots els èxits al seu club a tots els nivells.

Catalunya B, C i D: tocarà patir

El Catalunya B porta dues temporades salvant-se amb sobrietat -i esforç, és clar- a Segona Divisió, on normalment ens trobem grups ben igualats on els punts de la permanència estan ben cars. Enguany hem estat enquadrats en el grup IV, que és aquell que els qui no els agrada desplaçar-se no volen ni amb pintura. Hi conflueixen els equips de mitja Catalunya (centre, sud i oest) i per sort que tinguis amb el sorteig, un bon grapat de centenars de quilòmetres estan assegurats. A més, si aquest 2020 l’equip B arrossega les 3-4 baixes de mitjana de l’equip A, i altres tantes de pròpies, de manera que costa fer un “10” compacte com el que havíem tingut anys enrere.

Avui, primer desplaçament a la província de Tarragona, en la visita a la Lira Vendrellenca. Un equip netament superior al nostre, però que li ha costat batre’ns: el 5,5-4,5 demostra que els nostres poden competir contra equips superiors, de manera digna, però la sensació és que si no recuperem efectius cada any costarà més assolir aquests exigents 4 o 4,5.

També se salva cada any a Preferent, però sense sobrietat i a la darrera jornada, és el Catalunya C, que copia el guió del B. L’equip cada any es debilita una mica més a causa de les baixes i la inactivitat dels seus jugadors, i a més aquest any sembla tenir el grup més dur que anys enrere. La derrota contundent per 7-3 al local del Molí Nou, amb la sola victòria del comodí Ribes, fan més evident que això no serà precisament un camí de roses.

I a la cua d’aquest efecte dominó hi trobem l’equip D, ascensor de Primera i Segona Provincial els darrers anys. Quan juga a Primera, es demostra que no està preparat per jugar en condicions reals de competir per la permanència: els dos taulers de més i el nivell dels primers taulers rivals semblen esculls insalvables. Avui ha caigut sense cap opció a casa de l’Esplugues per 8-0. Quatre dels nostres joves (Biel Safont-Tria, Nitai Benavides, Andrei Vasilev i Sergi Rodríguez), tots ells entre 10 i 15 anys, han ajudat a formar un equip amb altres habituals, però amb massa diferència d’elo a la seva contra. Si no serveix per salvar-se, esperem que aquesta categoria sigui un bon laboratori per a què la nostra pedrera es vagi curtint. Sort en tenim d’ells, perquè Lliga al marge, són la nostra raó de ser en el dia a dia.

Fins fa 15 dies, tot i haver renunciat a l’ascens de l’equip E a Primera i d’ocupar una vacant a Segona amb el F, aquests dos equips estaven “pujats” en contra del nostre desig. La Federació ens ho havia venut com una maniobra única per satisfer la possibilitat que tots els equips coincidissin a cas alhora. Si tenint els equips com els tenim ara, ja som clars candidats a tres descensos, no em vull imaginar tenint un E i un F més amunt de la seva categoria natural. Per sort, l’equip E seguirà a l’assequible Segona, on 6 taulers no costa tant omplir i els elos rivals no fan tanta por. Avui, el “6” capitanejat per Miguel Ayllón ha guanyat bé al Sabadell F a domicili, 1,5-4,5. Els locals han jugat amb una incompareixença, i per això el debutant José Manuel González no ha pogut debutar del tot, però segur que cada setmana tindrà una oportunitat.

Finalment, l’equip F també ha sortit escaldat de la seva visita al Castelldefels D: 4-0. Cal dir que els nostres han anat amb 3 jugadors, a causa de les baixes dels equips superiors. I això és el més decebedor d’aquest inici de Lliga: sempre hem tingut baixes quan hem sortit tots els equips fora (i per als nostres, desplaçaments de 15-20 km vol dir fora o lluny), però sempre les cobríem sense massa problemes. Aquest any, la cosa no sembla tan senzilla. Seguim tenint un nombre important de llicències, més de 80, que semblen suficients per cobrir 48 taulers. Però dels 6-7 habituals que sempre jugaven la Lliga i que són baixa d’un any a l’altre (passa sempre), la diferència és que aquest any no tenen relleu. Ens sap greu, en el cas d’avui, pels rivals del Castelldefels i pels 3 jugadors que han anat a defensar el club allà. El seu delegat, Ricard Rovira, se’n feia creus que ningú volgués ocupar el forat que quedava. Ens espera una Lliga difícil, no queda sinó remar!

Jordi Morcillo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s