Ronda 4: L’equip A, únic oasi en el desert

El Catalunya A ha recuperat el liderat en solitari del Grup I de Primera Divisió en
imposar-se avui al sempre complicat i lluitador Sant Andreu B per 7-3, un
resultat importantíssim si tenim en compte les ensopegades d’altres equips que
a priori poden aspirar a l’ascens.
En els últims anys ens hem enfrontat diverses vegades amb tots els Sant
Andreus, i a les cròniques sempre solia enunciar la mateixa teoria: pocs clubs
tenen B’s i C’s tan forts i compactes. En ocasions afirmava que el Sant Andreu B
era el millor B de Catalunya. Enguany, amb el seu A un pèl debilitat respecte a
temporades anteriors, potser aquesta condició de millor filial li disputa el
Barcelona B, però en qualsevol cas sobre el paper i també com s’ha demostrat a
la pràctica, un equip que podia lluitar de tu a tu amb qualsevol rival per un matx
de Primera.
De les dues alineacions tipus que ells acostumen a presentar (la de Barcelona i
la de fora), han dut la de Barcelona, molt més forta i compacta. El seu equip és
barreja d’alguns dels millors subs de Catalunya (Jan Travesset o Edgar Roca) i
de jugadors molt experts que sempre veiem a la Lliga. En un parell d’hores,
perdíem el primer punt, amb un sacrifici a priori interessant de David Vigo a h7,
però que buscant el mat s’ha deixat massa material: l’anàlisi posterior
demostrava que el millor era buscar repetició de jugades. Per sort, la seva ratxa
favorable trencada s’ha compensat amb la meva negativa trencada d’avui. En un
mig joc igualat, m’he menjat un peó que podia semblar enverinat, però em
donava suficients opcions de defensa i posterior contraatac (1-1). Herminio, al
primer tauler, no ha menystingut el seu jove rival, Jan Travesset, i li ha ofert
taules en una posició que el nostre GM reconeixia que objectivament estava un
pèl inferior. Amb 1,5-1,5 al marcador, la situació s’assemblava bastant a la
incertesa viscuda en el matx de la setmana passada a Vilanova, però en aquesta
ocasió el balanç de peons de més o menys ens somreien i les igualtats materials
no ens eren desfavorables. A saber:
– Taula 2: Dalo insistia el seu rival amb un peó de més a setena, que tot i
que el seu rival podia evitar la coronació apareixien altres temes tàctics.
– Taula 3: Canal entrava en un final de cavall contra alfil dolent on podia
intentar guanyar sense témer mai per la derrota.
– Taula 4: Rubén Martín i Edgar Roca mantenien equilibri en tot moment,
tot i que el nostre jugador ha passat per alt dos temes tàctics que el
podien haver posat en avantatge. El jove del Sant Andreu, per la seva
part, buscava el mínim avantatge com fos.
– Taula 5: Sergio Ballesteros, amb peó de més (i després dos), jugava actiu
obrint la posició pels seus alfils.
– Taula 6: Marc Juan tenia peó d’avantatge passat en un final també de
cavall contra alfil, on el rei rival a més estava mal situat per socórrer la
defensa.
– Taula 7: Xavi Serrano entrava novament en un final de torres amb peó de
menys, que després han estat dos, amb nul·la compensació
– Taula 10: Silverio jugava un final amb peó de més no apte per a cardíacs,
ja que era una cursa de 3 contra dos en diferents flancs i tres peces
menors per bàndol.

Com que les nostres partides avantatjoses no s’acabaven de tancar, hem
patit una mica quan Xavi Serrano ja es veia molt perdut i el rival de Silverio
es llançava a la cursa de peons. Afortunadament, el retornat Dalo ha caçat
una peça al seu rival fent valer el peó a setena com a esquer (2,5-1,5). Poc
després, Silverio jugava per segona setmana consecutiva el final de peces
menors amb molt d’encert. Els peons corrien, però el seus a més afegien
opcions de mat. No ha calgut perquè el seu rival s’ha deixat una peça i la
partida (3,5-1,5). A partir d’aquí ja ho hem vist tot de baixada: Marc Juan
certificava el seu punt guanyant peça gràcies també al peó passat i Rubén
Martín signava taules, tot i que el seu ambiciós rival les ha refusat poc abans
quan la situació estava ben morta. Amb 5-2, la victòria era al sac, perquè la
partida de Joan Canal ha estat en tot moment 1X, i així ha estat. El MN
Anguera no ha pogut resistir les filigranes del cavall i ha cedit, igual que Xavi
Serrano en el seu final. Amb 6-3 l’únic al·licient era veure si Sergio
Ballesteros trencava la seva ratxa sense guanyar una partida des de l’abril de
2018, en la ronda final de la Lliga de Divisió d’Honor (14 partides,
concretament). I així ha estat, tot i que sembla que pel camí ha comès
alguna imprecisió que li hauria pogut costar material.
Amb 3 de 4 i els rivals treient-se punts entre ells, encarem el “Tourmalet”
amb bones perspectives, sabent que treient una puntuació digna d’aquestes
tres rondes (fer 1,5 o 2 punts) ens certificaria la permanència i ens situaria
encara en la lluita per pujar.

Els filials no surten de la dinàmica perdedora

El Catalunya B ha entrat en zona de descens a Preferent, després de la derrota
aparentment contundent contra el Sant Adrià (3-7), tot i que novament els
nostres jugadors m’explicaven de la pèrdua de bones oportunitats per rascar
més punts. Els de Sant Adrià presentaven un equip netament superior al nostre,
però sense diferències insalvables. Però la dinàmica afecta, i les baixes encara
més, i cada ronda que passa sembla més complicada la salvació. Tal i com està
la classificació i el calendari, guanyant els rivals de la “nostra lliga” només
aspiraríem, com a màxim, al vuitè lloc que dona dret a la promoció de
permanència. Per tant, o fem alguna proesa o tornarem a Preferent. Les úniques
bones notícies són el retorn de Martí Arribas amb victòria, i també el bon
moment de David Martín (nova victòria als taulers de dalt) i Josemi Baeza, que
ha signat tres taules amb jugadors de força més elo.
Qui sí que porta el fanalet vermell des de l’inici de la competició és el Catalunya
C, que rebia el -perdoneu la reiteració- compacte Sant Andreu C. Les diferències
d’elo no eren massa àmplies, entre 50 i 100 punts a favor seu en la majoria de
taulers, però el cert és que el tercer equip deambula pels matxos sense opcions.
Avui, el resultat 2-8 parla novament de les dificultats nostres per formar un
equip competitiu per a la categoria. Avui només ha assolit el punt sencer el
veterà Toni Ballester per part dels nostres
El Catalunya D, en canvi, ha estat a prop de puntuar i assolir un botí molt valuós
per mantenir-se a la Primera Territorial. La Lira C era una barreja de jugadors
força veterans i d’altres joves, molt similar a l’equip que dúiem avui (en elo i
distribució d’edat). En algunes partides no hem tingut cap opció, però en d’altres

hem desaprofitat posicions quasi guanyades, com la del delegat David Celma,
que ha guanyat dama amb molt poca compensació per al seu rival, que no
obstant això ha acabat donant la volta a la truita. La bona notícia ha estat la
confirmació de l’excel·lent moment dels nostres infantils Nitai Benavides i Andrei
Vasilev, que han guanyat bé les seves partides, i que els divendres estan en
plenes opcions per lluitar pels llocs d’honor al Campionat de Barcelona sub-14.
El nostre equip de Segona Provincial, el Catalunya E, segueix encallat amb el
punt assolit el primer dia. Avui hi havia poques opcions a priori, però el resultat
també ha fet força mal: 0.5-5.5 a favor de la Penya d’Escacs Ribes. La
calculadora de la permanència encara quadra, però sempre i quan l’equip
comenci a sumar el més aviat possible.
I finalment, petita alegria per l’equip F, que ha pogut assolir la seva primera
victòria d’enguany per 3-1 envers del Barad D. Els visitants han vingut amb
només 3 jugadors, així que el benjamí Omar Mohamed ha aconseguit un primer
punt a la Lliga sense moure cap peça. Per completar la victòria, els veterans
Ricard Rovira i José Aunes (camí dels 87 anys) han fet la resta posant els punts
sencers
La setmana vinent ja haurem superat l’equador de la competició, i en aquest
punt no podem sinó confirmar els presagis que fèiem el primer dia: és l’any més
difícil de la darrera dècada a nivell esportiu. Tret de l’equip A, la resta no són
prou competitius a les seves categories. Hi ha molt d’esforç darrere, ho sabem,
però les baixes no perdonen: alguns dels jugadors que ens han ajudat en anys
passats a merèixer aquestes categories, ja no juguen amb nosaltres o
simplement ja no juguen. Els números són ben clars: sumant tots els matxos
jugats pels nostres (24), només hem aconseguit guanyar-ne 6, hem empatat 1 i
hem perdut els 17 restants. Si passem al detall dels punts de tauler, millor no
cal perquè la dada encara faria més mal a la vista. Però més enllà de tema
esportiu, encara podem dir que som un club de referència a la Lliga: alguns
comentaris de visitants celebren la bona organització i ambient que assolim al
Casinet cada dues setmanes, i això també compta.

Jordi Morcillo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s