VII Actiu del Catalunya Escacs Club sub-2350 elo ràpid català (7 de maig)

1.El torneig és obert a tots els jugadors amb llicència federativa en vigor amb un elo català ràpid inferior a 2350. És disputarà el diumenge 7 de Maig.

2.El torneig es jugarà pel sistema suís a 8 rondes; l’aparellament es farà mitjançant el programa informàtic “Swiss Manager”.

3.Horaris estimats de les rondes:

             Matí:

            09.45 h. presentació de jugadors

            10.00 h. 1a ronda

            Tarda:

            16.00 h. 5a ronda

            19.15 h. Clausura i entrega de premis

            Ritme de joc: 15 minuts + 5 segons per jugada a caiguda de bandera (finish).

4.El local de joc serà Rector Triadó, 53 (Casinet d’Hostafrancs) És jugarà al Teatre (Planta Baixa). El local està adaptat per a persones amb discapacitat.

5.Vàlid per a elo català ràpid i elo fide ràpid.

El ranking s’ordenarà en primer lloc per el elo fide ràpid (si no és té per elo fide estàndard), en segon lloc per el elo català ràpid. Un jugador d’una altra federació per tal d’establir un elo català ràpid aproximat se li sumarà 100 al seu elo fide ràpid o, en el seu defecte, estàndard.

6.Seran eliminats els jugadors que no es presentin a una ronda sense avís o causa justificada.

7.Premis (els individuals de quantia econòmica no són acumulables):

General

1r 200€ +Trofeu

2n 150€

3r 90€

4t 60€

5è 40€

Trams Elo Fce Ràpid

2050 a 2199 1r 60€+Trofeu 2n 40€ 3r Inscripció Gratuïta Open de Sants 2017

1900 a 2049 1r 60€+Trofeu 2n 40€ 3r Inscripció Gratuïta Open de Sants 2017

1750 a 1899 1r 60€+Trofeu 2n 40€ 3r Inscripció Gratuïta Open de Sants 2017

menys 1749 1r 60€+Trofeu 2n 40€ 3r Inscripció Gratuïta Open de Sants 2017

Trofeu al millor sub-10, sub-12, sub-14, sub-16 i +65

Sorteig d’un pernil entre tots els participants que hi siguin un cop finalitzi l’entrega de premis!!

Per a jugadors d’altres federacions sense elo català ràpid, que optin a premi de trams se’ls hi sumarà 100 punts d’elo al seu elo fide ràpid o estàndard, si no en té, el comitè organitzador del torneig li atorgarà un elo d’acord amb el seu nivell de força.

8.En acabar la darrera ronda se sortejarà l’ordre dels següents sistemes de desempat: Bucholz Total, Bucholz -1, Bucholz Mitjà, Sonnenberg. Tots els desempats amb ajust Fide.

9.Les decisions dels àrbitres seran inapel·lables.

10. Director del Torneig:David Vigo (AC)

Àrbitre principal:Jaume Gallart (AC)

Àrbitre auxiliar:Sònia Martín (AC)

11.Drets d’inscripció: 

General: 16 €

Menors de 18 anys (nascuts el 1999 i posteriors): 13 €

Majors de 65 anys (nascuts el 1952 i anteriors): 13 €

Socis Catalunya Escacs Club: 13 €

Pagament anticipat fins el dimecres 3 de maig al número de compte del Banc Sabadell del Catalunya Escacs Club: ES18 0081 0557 1400 0140 4649 indicant Nom+Cognoms+Actiu descompte de 2€ en la inscripció.

12.L’organització es reserva el dret de rebutjar una inscripció, sempre per motius fonamentats. Si un jugador ha tingut tradicionalment més elo que en l’avaluació corresponent, l’organització també és reserva l’opció de posar-lo en un tram superior.

13.Per inscriure’s:

Telèfon: 652261117 (David Vigo)

(Deixar missatge a la bústia de veu, enviar SMS o missatge de Whatsapp)

Email: torneigscatalunyaescacs@gmail.com

La inscripció es considerarà acceptada un cop es confirmi per part de l’organització.

Termini: Dissabte 6 de Maig a les 20:00h

A les 21:00h es farà públic l’aparellament de la primera ronda a la web: http://www.chess-results.com

14.Qualsevol punt no previst en el present reglament es resoldrà aplicant la normativa de la FCE, i en general la de la FIDE.

15.La participació en el torneig, suposa, per part del jugador l’acceptació d’aquestes normes.

Barcelona a 07 de febrer de 2017

ANNEX. DEFINICIÓ DELS DESEMPATS

  • Buchholz total: Consisteix en la suma dels punts de tots els oponents del jugador.

  • Tall de Buchholz 1: Consisteix en la suma dels punts de tots els oponents del jugador, excepte el que té la puntuació més baixa.

  • Mediana de Buchholz 1: Consisteix en la suma de punts de tots els oponents del jugador, excepte els que tenen la puntuació més alta i més baixa.

  • Sonnenborn- Berger: Es la suma de les puntuacions dels rivals als que el jugador a guanyat i la meitad de les puntuacions dels jugadors amb els que ha fet taules.

Ajust FIDE en el Buchholz: L’ajust FIDE en el Buchholz s’aplicarà, per a les partides no jugades, com si s’hagués jugat contra un oponent virtual (FIDE Handbook, C04.5):-Els punts que tindrà aquest oponent virtual seran: Els punts que tenia en començar la ronda, més el resultat de la ronda tractat com un resultat normal (és a dir, que una derrota per incompareixença és una victòria per l’oponent virtual i viceversa), més mig punt per la resta de rondes fins al final.-Per als seus rivals, la partida no jugada comptarà com taules.

Anuncis

Festa Major d’Hostafrancs – 1 d’Octubre

Torneig de Ràpides Festa Major d’Hostafrancs 2016

Casinet d’Hostafrancs, dissabte 1 d’octubre de 2016

Organitza: Catalunya Escacs Club, amb la col·laboració del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

Lloc: Sala 4, 1r pis del Casinet d’Hostafrancs. c/Rector Triadó 53, Barcelona.

Hora d’inici: 11h. És prega als jugadors fer acte de presència a les 10:45h. La cloenda està prevista cap a les 13’30h

INSCRIPCIONS GRATUÏTES

Dirigit a qualsevol jugador, amb o sense llicència federativa.

NO VÀLID PER CAP ELO

Ritme de joc: 3 minuts per jugador amb 2 segons d’increment.

Sistema suís a 9 rondes. Els jugadors s’ordenaran per elo català. En cas de no tenir-ne, per elo FIDE, i en el seu defecte, per elo nacional. Els jugadors aficionats seran ordenats alfabèticament.
Desempats (per aquest ordre): Bucholz-1, Bucholz total, Progressiu.
Seran eliminats els jugadors que no es presentin a una ronda sense causa justificada o avís previ.

Àrbitre: AF Jordi Morcillo

Premis:
Trofeu als cinc primers classificats de la classificació general.
Trofeu al millor de cada tram d’elo (no acumulable amb els anteriors):
Millor No Federat
jugadors amb menys de 1700
1700-1849
1850-1999 2000-2149
Trofeu al millor jugador infantil (nascut l’any 2002 i posteriors)
Trofeu Juan Herrero al millor jugador veterà (nascuts l’any 1956 i anteriors).

Informació e inscripcions
torneigscatalunyaescacs@gmail.com

L’inscripció serà acceptada un cop sigui confirmada per l’organització

Les inscripcions es poden fer fins el dia abans o bé presentant-se a la sala de joc fins a 15 minuts abans del torneig, tenint en compte que les places són limitades a 60 jugadors. L’organització es reserva el dret d’admissió.

Ronda 5: Conviure amb la derrota

Després de la necessària i soferta victòria de la ronda anterior, aquesta setmana sabíem que es reunien tots els ingredients perquè es donés una ronda “de transició”: el rival era un dels candidats al títol, el Sant Josep, ja virtualment classificat per a la fase pel campionat; a més, teníem la baixa del nostre primer tauler, el GM Herminio Herraiz, que ens està parant els cops per davant amb molta solvència. Qualsevol cosa que no fos una derrota hauria representat una sorpresa majúscula.

El marcador final, 3-7, reflecteix la diferència teòrica dels dos equips, que es va traduir a la pràctica.  A diferència de l’altra derrota amb un dels grans, el Barcelona UGA, ahir no hi va haver taules al Casinet. Com que em va tocar jugar (debutant a Divisió d’Honor), i el meu experimentat rival, el MC Jordi Gardela, no em va deixar massa opció de distreure’m mirant els altres, no tinc massa informació de com es va anar balancejant el matx. Vam agafar avantatge amb la victòria de Rubén Martín contra Pablo Ranieri, al mateix moment que en Pau Juan (ara ja, pitxtitxi en solitari) tenia posició guanyadora contra el MI Jorge Iglesias. Però pel que sembla, en la majoria de partides la situació era força adversa.

La resta d’informació i valoració del matx l’he pogut treure l’endemà, és a dir avui, passant les partides dels meus 9 companys i meva. Nosaltres vam jugar, en general, amb excessiu respecte vers els nostres rivals, entrant en posicions que semblaven simplificades però que en general eren totes de X2. En molts casos, a la jugada 5, 10 ó 15, les dames ja estaven canviades amb lleuger avantatge per a ells, i la suma de diverses partides així fa que finalment la balança s’imposés pel cantó dels badalonins.

Les tres victòries – a banda de les mencionades de Pau Juan i Rubén Martín també va guanyar Salva Dalo contra el MI Panelo – van arribar precisament en les partides on els nostres van jugar més descaradament, tractant de buscar posicions de doble fil.

Felicitar al Sant Josep que, tot i haver perdut algun dels titulats de l’any passat, es manté com a equip puntal a Catalunya i segur que lluitarà pels llocs d’honor. És un equip amb gent experimentada i solvent, amb un marcat accent argentí (Peralta, Panelo, Ranieri, Iglesias). M’ha agradat veure de nou alguns jugadors que abans eren a tots els tornejos i que feia temps que no els veia, com els citats Ranieri, Iglesias o el MF Lluís Oms, que va demostrar no haver perdut aquell “punch” que tenia quan era adolescent i que el feien un dels jugadors més perillosos de la seva generació.

La derrota no és preocupant a nivell de classificació: ara per ara ja no queda cap matx amb un rival “top” (tret de potser un de segona fase) i caldrà sumar els punts necessaris (probablement 4) per assolir la permanència. Però sí que, aquesta dinàmica de derrotes (4 en 5 matxos), tot i que siguin lògiques, pot fer minvar la moral i les ganes dels nostres, ja que la lliga és tot un “tour de force” d’onze rondes i tenim molts jugadors que han sumat mig punt, un punt, punt i mig…no estem acostumats a això i tant de bo no ens passi factura.

A nivell personal, tot i la derrota, va ser un orgull formar part, novament, de l’equip que he defensat 9 anys, el Catalunya A, on hi vaig debutar a Segona Divisió, passant posteriorment una travessia de tres anys llargs a Preferent, fins a experimentar aquesta escalada cap als cels. Repassant estadístiques històriques, tota una debilitat per a mi, he pogut comprovar que a dia d’avui he jugat en 6 de les 7 categories de la Lliga Catalana: totes menys la Tercera Provincial (abans dita “classificació a Tercera”). En cap dels debuts en cadascuna d’elles havia aconseguit guanyar; ahir, per tant, no tocava.

El Catalunya B juga amb foc, però se salva in extremis

El matx d’avui amb l’històric Sant Adrià semblava complicat per la solidesa del rival. Amb gent veterana i experimentada i una plantilla força compacta, el Sant Adrià és un equip consolidat a Segona, després de tastar la mel de la Divisió d’Honor fa pocs anys. No obstant, sembla ser que una plaga de baixes els ha obligat a debilitar l’equip, fins al punt de tenir només 5 teòrics titulars. És més: els ha fallat el desè tauler i per tant ens han regalat un punt al cap d’una hora, amb la victòria de Jorge Rodríguez per incompareixença.

Però res més lluny de la realitat, el matx s’ha posat molt coll amunt al cap de dues hores, quan el marcador assenyalava un 1-3, amb derrotes d’Alex Reyes, Bernat Fuertes i David Vigo, menys inspirats que dies enrere. A més, de les partides restants, als dos primers taulers David Martín i Jose Miguel Baeza tenien un mig joc desfavorable.

Afortunadament, a Alex Sulleva, que avui tornava després d’un any a la “nevera”, no li ha afectat la inactivitat i ha posat el 2-3, sembla ser per un detall que s’ha deixat el seu rival quan aquest no estava pitjor. Amb el 2-3, dues partides favorables (Guerrero i Silverio), dues desfavorables (Martín i Baeza) i una ben tancada (Tarragó vs Pedro Serrano). En aquesta, l’oferta de taules del jugador del Sant Adrià semblava una bona estratègia per als visitants, però hem cregut que millor assegurar el mig punt, sabent del risc de fer jugar el Pedro en apurs de temps, i confiar en què algun dels primers “rasqués” taules per empatar, resultat que a les 12,30h els locals haguéssim signat.

Però la remuntada s’ha fet possible, gràcies en primer lloc a què Silverio i Xavier Guerrero no han donat peu a sorpreses i han segellat el seu avantatge, en ambdós casos de peons de més. Ara per ara, són els dos nostres jugadors en millor forma (4/4 i 4,5/5 respectivament). I en segon lloc, hem tombat el matx gràcies a la persistència de David Martín, que ha aprofitat l’única manera de defensar una posició inferior: atacant. Aquest atac l’ha dut a simplificar i amb molta sang freda entrar en un final guanyador (5,5-3,5). Tot i els esforços titànics de Baeza per igualar un final de torres inferior, finalment ha acabat cedint quan ja el punt era intranscendent.

El punt és or a nivell de classificació, ja que quedar amb 2,5 a aquestes alçades, amb la dificultat del calendari, hagués estat perillós. Els 3,5 ens deixen més a prop del liderat que de la cua, però la sensació és que encara cal sumar per no passar agonies; després ja pensarem si tenim opcions a quelcom més. Ara per ara, l’equip encara sembla un pèl fràgil per considerar-se aspirant a l’ascens.

L’equip C manté el liderat amb agonia

El Catalunya C rebia la visita del Diagonal Mar, el típic equip A d’un club poc nombrós: forts primers taulers i més dèbils per darrere. Tot i que ràpidament els nostres han pres avantatge, els visitants han aguantat el tipus, sumant punts en alguns taulers teòricament inferiors, i s’han plantat amb 4-3 i en un final que el nostre capità Alex Prunés havia de defensar correctament: una fortalesa de torre i peó contra dama. Prunés no ha caigut en cap de les trampes i ha posat el mig punt d’aquesta soferta victòria.

A destacar la solidesa dels primers taulers nostres, sovint inferiors en elo als rivals: Marc Maspoch, Jose Garcia i Pepe Angulo. I també la bona aportació del jove Marc Torres, que segueix sumant punts d’un en un. El nostre C segueix traient els matxos endavant, a vegades amb més problemes, i poc a poc es va albirant una “final” en la darrera ronda contra el Vila Olímpica.

D i E, o els papers canviats

Mentre l’equip D tornava al camí de la derrota (2-4 contra el sòlid Paretana B), el Catalunya E ha sumat una victòria in extremis contra el Barcelona-UGA D (3,5-2,5). Enguany no estem fent massa experiments i normalment les alineacions es fan per ordre, de manera que el D, tenint un equip teòricament més fort que l’E, es troba amb 2 punts i encara amb els deures per fer, mentre que el Catalunya E co-lidera el grup amb 4,5 punts. És evident que el grup del Catalunya D és fora més complicat. Però aquest canvi de papers té fàcil solució: si l’E aconseguís l’ascens passaria a dir-se D i viceversa.

El Catalunya E ha fomentat el seu triomf en els tres punts del darrere (Nin, Thomas i Solís), però calia sumar per davant, on ells tenien tres taulers forts. Semblava que no seria possible, però Manuel Belmonte ha tret unes taules d’or  partint d’una posició molt inferior i permet als nostres seguir somiant.

Menys història ha tingut la victòria 4-0 de l’equip F contra el Sant Adrià C, que ha vingut només amb dos jugadors alevins. La llàstima és que no ha pogut debutar el darrer fitxatge, Julián García-Lavernia, que s’ha endut el punt sense rival; esperem que ho pugui fer la setmana vinent.

Uns que arriben i d’altres que se’n van, o almenys per un temps. És el cas del Jordi Solís, un dels jugadors més actius del club des que es va federar, fa poc més de dos anys. Motius laborals el duran una temporada llarga a l’estranger, i avui ha jugat la darrera partida de la Lliga, almenys la d’enguany. Tot i que encara té un elo de jugador d’equip D ó E, s’ha implicat en aspectes organitzatius del club, com aquest blog o com a passador de partides, i ha estat un excel·lent company…vaja, esperem que ho sigui sent. No oblidem que l’any passat va jugar una partida amb l’equip A, a Olot, i va posar el mig punt de la victòria que ens posava al playoff d’ascens a la màxima categoria. Li desitgem tot l’èxit i fins ben aviat!

Jordi Morcillo

Històrica primera victòria del Catalunya a Divisió d’Honor

El 14 de febrer de 2015 passarà a la història del club com el dia en què vam assolir el primer triomf a Divisió d’Honor. Un triomf vital, molt treballat i absolutament meritori al local del Montcada, un equip vingut a menys després d’una època daurada fa pocs anys, però que amb tot manté una davantera temible: 2 GM i 3 MI als cinc primers taulers.

El dia d’ahir era d’aquells que teníem marcat al calendari com a jornada en què teníem opcions raonables de puntuar. Si ens atenem a la diferència d’elo, teníem força desavantatge als 5 primers taulers, lleuger avantatge al 6 i 7 i força avantatge del 8 al 10. Però aquest “a priori” es va quedar en això, un supòsit, ja que a la pràctica els nostres van fer més punts davant (3 de 5) que darrere (2,5 de 5).

La tarda va començar de forma preocupant perquè un dels punts que pensàvem més factibles, al 10è tauler, es va escapar ben aviat amb la derrota de Bernat Fuertes, que debutava a la màxima categoria. El jove jugador del Catalunya, que venia en ratxa, va tenir un mal dia i vora les 18h ja estava perdut. Esperem que sigui només una ensopegada puntual, ja que la seva aportació és clau a l’equip B i també, ocasionalment, a l’A

Pel que fa a la resta de partides, cap estava gaire decantada, a excepció de Pau Juan, amb un final d’alfils guanyats que feia suposar un empat virtual. Taules en una posició simplificada entre Felipe Vera i Vehí i al cap de poc entre els dos GM Dvirnyy i Herminio Herraiz, on el nostre jugador va aguantar bé la posició. Amb el punt de Pau Juan (2-2), ja confirmat, successió de taules de valor entre els nostres: Amador Rodríguez, ja apurat de temps, no va voler arriscar i va oferir taules a Jordi Amigó, que tot i tenir parella de cavalls contra parella d’alfils va assolir una posició sòlida i activa. Rubén Martín aguantava bé certs detalls a la seva partida i es quedava amb peó de més, però en posició molt bloquejada pels alfils de diferent color (3-3).

Amb l’empat al marcador, incertesa a les partides Dalo-Vidarte i Ballesteros Fernández, mentre que Xavi Serrano entrava en un final avantatjós, després de no tenir-ho clar al mig joc. Joan Canal, per la seva banda, tenia final de cavalls amb peó de més contra Rolando Alarcón. Sembla que hagués pogut guanyar sacrificant el cavall i després sent molt precís amb els peons, però no va passar de les taules. Poc després, Xavi Serrano materialitzava l’avantatge (3,5-4,5) i Ballesteros, en una partida d’estira i arronsa, es deixava un detall que li costava quedar amb qualitat de menys, bastant perdut. Les esperances quedaven, per tant, en Hermes Salvatore Dalo ( Salva per als amics), que després de les complicacions al mig joc, caçava una peça a Vidarte. El final, amb alfil de més, no era senzill perquè les possibilitats de simplificació eren grans i es podria arribar al torre i alfil contra torre, i amb un minut al rellotge. Un cop Ballesteros va abandonar, el que fes Dalo faria l’equip. I va arribar: la primera victòria de l’italo-veneçolà es va produir en el moment més important, tot i els cops de tambor de la festa de Carnaval que hi havia als voltants del pavelló Miquel Poblet, que de tant en tant li posaven cara d’atabalat.

En Salva va ser l’heroi del dia, i el punt val or: abandonem la cua del grup, i si ajuntem els dos ja no estem en posició de descens. Això és molt llarg, però l’equip va trobant el to, i almenys ja s’ha espolsat el fantasma dels zero punts al caseller. Els nostres jugadors ho intentaran, segur, i això ja serà una victòria: si l’equip que ha pujat manté el to, el descens no seria cap drama. Tant de bo d’aquí uns anys siguem un equip consolidat a Divisió d’Honor, amb majoria de gent de casa i amb aquest bon caliu, però sense que això ens faci fer una gran revolució. Fa la sensació que canviar el plantejament seria un error, amb el que, malgrat guanyar elo, el club sortiria perdent.

Primers instants del matx de Divisió d'Honor Montcada - Catalunya

Primers instants del matx de Divisió d’Honor Montcada – Catalunya

El Catalunya B fa kilòmetres i punts

No semblava, Vallfogona de Balaguer, el desplaçament més complicat esportivament parlant, però les dues hores, quasi, de viatge el feien perillós. Tot i que en ocasions hem fet aquests desplaçaments la vigília del matx, per no haver de matinar en excés, en aquest cas l’equip B ha sortit, amb 3 cotxes, puntualment a les 7,30 de Barcelona. Temps de sobres per arribar, fer el cafè i començar sense ensurts. No així els locals, ja que tres dels seus juvenils s’han retardat ben bé mitja hora (Carnaval i matinar…no són gaire compatibles).

Una alineació habitual del nostre segon equip ha anat sumant punts que cap a les 12h han sentenciat el matx. Les diferències d’elo, llevat dels dos primers taulers, eren a favor nostre, al voltant de 100-200 punts, però ja vam veure amb l’equip A que això a vegades vol dir poc o res. Les dinàmiques de les rondes anteriors s’han acomplert i l’equip se segueix aguantant per la meitat i el darrere: els dos primers jugadors nostres, un servidor i David Martín, porten una pobre estadística de 1,5 punts de 7; mentre que hi ha jugadors amb ple (David Vigo 4/4, Silverio Martínez 3/3) o quasi ple (Xavier Guerrero 3,5/4).

El resultat final del matx, 2,5-7,5, hauria pogut canviar lleugerament cap a un cantó o l’altre, però sense alterar el signe. Entre els nostres, només han cedit Marc Petit, que passa una mala ratxa però segur que serà passatgera, i David Martín, encara lluny de la seva magnífic prestació l’any passat. Al primer tauler, el MC local David Monell ha deixat escapar alguna opció d’entrar en un final més favorable i finalment he pogut eixugar l’avantatge en un final de dames amb escac continus necessaris per part d’ambdós.

La nostra puntuació actual, 2,5 de 4, ens deixa en una posició tranquil·la, però només de moment, ja que els equips de sota estan fent punts i la permanència (baixen tres equips) pinta que tindrà un cost de 4 punts. A més, tots els matxos que ens queden són durs o molt durs.

Al marge del desenvolupament del matx, cal destacar el bon ambient d’escacs que es respira a Vallfogona. Ja ho havíem comprovat, alguns de nosaltres, en l’Obert Actiu que cada any tanca el Circuit Català, al setembre, on hi hem vingut força ocasions. I avui ho hem corroborat visitant el seu club, un local no massa gran però que ja voldrien molts clubs de poblacions molt més grans. Vallfogona és un dels pobles, si no el primer, amb més jugadors d’escacs per habitants. Tenen gent jove, adulta i veterans i l’esportivitat ha regnat en tot moment. A més, cal destacar-ho, el club local (i la seva capitana Imma Montoliu) ha exercit de bon amfitrió recomanant un dels restaurants amb més renom de la zona, l’Espígol, que ha resultat un excel·lent final de jornada per al Catalunya B.

El Catalunya B: desplaçament d'escacs i gastronomia a la Noguera

El Catalunya B: desplaçament d’escacs i gastronomia a la Noguera

Excel·lent botí dels equips C i D a Sant Cugat

El Catalunya C ha defensat el co-liderat del grup I de Primera Provincial amb una nova victòria, aquest cop contra el Sant Cugat C, al centre cívic ubicat a Mira-Sol. El resultat de 2-6 s’ha materialitzat amb 4 victòries i 4 taules, una d’elles la de l’expresi Albert Sánchez, que ha jugat la primera partida d’aquesta temporada. Bon moment de forma dels habituals d’aquest equip: Jose Garcia, Pepe Angulo, Marc Maspoch, Marc Torres… Els rivals més durs del grup encara han de venir, però aquest bloc ha aconseguit, per fi, la regularitat que faltava anys enrere, on era capaç del pitjor i el millor.

Al mateix local, el Catalunya D segellava la seva recuperació amb la segona victòria. El resultat, 1,5-4,5, és més ampli que no pas meritori, ja que els locals han jugat amb dues vacants, i els quatre restants han venut cara la seva pell. Sempre sap greu que un equip presenti vacants, ja que converteix el matx en descafeïnat i fa un flac favor als jugadors que s’han desplaçat per signar una planella en blanc.

De tots colors al Congrés

El fins ara també immaculat Catalunya E (amb 100% de punts) s’ha deixat mig punt al local del Congrés, on hi havia un múltiple enfrontament Congrés – Catalunya (3 equips i 14 taulers). El seu equip C, força veterà, ha igualat el matx amb el Catalunya E i fins i tot semblava que els nostres haguessin pogut perdre, si no fos perquè Marc Juan remuntés un final inferior per guanyar el tercer punt. Parlant d’immaculats, Danil Kobelev, el jove rus del Catalunya, ha sumat la tercera victòria en tres partides a la Lliga. Potser hem de començar a pensar en buscar-li cadira en un equip superior…

El Catalunya F, amb una alineació força habitual, no ha tingut problemes per guanyar per 0-4 contra només dos jugadors del Congrés D. El Congrés té també molts equips, com nosaltres, però sembla que la política és que jugui tothom qui vulgui encara que quedin cadires buides. En el nostre cas, en canvi, tenim força gent que cada setmana es queda sense ser convocat, però així ens assegurem no regalar cap punt d’entrada. Són plantejaments, els dos respectables i els dos amb perjudicats. El nostre equip F no segueix lluny del liderat del grup i veurem si manté les opcions durant unes quantes setmanes.

I finalment el Catalunya G ha caigut sense pal·liatius (4-0) contra el Congrés F, un equip molt més fort que el seu D (i amb tots 6 jugadors). Suposo que els del Congrés hauran calculat estratègicament que aquest grup és més assequible que els grups del seu D i E i voldran apuntalar un ascens. Són llicències que es permeten, i ens permetem, els clubs amb moltes fitxes.

Les dues setmanes vinents no valen excuses: dos matxos a casa per a tots els equips, que hauran de confirmar les seves aspiracions fent valer el “factor camp”, que com altres cops he dit sí que crec que té incidència en les possibilitats de puntuar, o almenys de portar equips més armats.

Jordi Morcillo

I Tancat de MC del Catalunya Escacs Club

1.Es disputarà a grup únic els dissabtes 27 de setembre, 4,11,18 d’octubre; 1,8,15,22,29 de novembre. Eldissabte 25 d’octubre serà jornada de descans, degut a la celebració del Campionat de Catalunya per Equips d’Edats.

2.El torneig serà tancat a 10 jugadors que jugaran en sistema lliga a una sola volta (9 rondes).

3.El sorteig dels números es farà el diumenge 14 de setembre a la sala de joc, coincidint amb la celebració del torneig Memorial Josep Coll per equips, cap a les 13.30h.

4.L’horari de joc serà de les 16:30h a les 20:30h aprox. El jugador que no estigui davant el tauler passats 30 minuts des del començament de la ronda perdrà la partida per incompareixença.

5.El ritme de joc serà de 90 minuts amb un increment de 30 segons per jugada.

6.El local de joc serà Rector Triadó, 53 (Casinet d’Hostafrancs). Es jugarà al primer pis, Sala 3.

7.Vàlid per a elo català, FEDA i FIDE.

8.Premis: Campió:100€+Trofeu Sots-Campió: 60€+Trofeu

L’entrega de premis es farà un cop acabi la darrera partida de la ronda 9 del XXVI Obert del Catalunya Escacs Club.

9.Els empats a punts es resoldran aplicant aquests sistemes de desempat per aquest ordre:

1. Resultat particular.

2. Nombre de victòries.

3. Sonneborn-Berger.

4. Koya.

10.Les decisions arbitrals podran ser apel·lades al Comitè de Competició. El comitè de Competició estarà format pel director del torneig i dos jugadors escollits durant la primera ronda.

11.Tota reclamació contra una decisió arbitral haurà de dirigir-se al Comitè de Competició, per escrit, i com a màxim una hora després que finalitzi la ronda, dipositant una fiança de 30 euros juntament amb la reclamació. Aquesta quantitat serà retornada en cas que la decisió sigui favorable al reclamant, o si el Comitè estima que la reclamació era procedent. Les decisions d’aquest comitè seran inapel·lables.

12.Director del Torneig:(AC) David Vigo  Àrbitre principal:(AI) Carlos Giménez

13.Drets d’inscripció:

Jugadors convidats per l’Organització. No han d’abonar cap tipus d’Inscripció.

Contacte amb l’organització: 620.341.266 (Jordi Morcillo)

652.261.117 (David Vigo)

catalunyaescacs@gmail.com

14.Queda totalment prohibit l’ús de telèfons mòbils al recinte de joc, i de qualsevol altre aparell de comunicació. En tot moment, aquests dispositius (mòbils o aparells) hauran de romandre completament apagats i guardats de manera que no siguin visibles. En cas d’infracció s’aplicaran les següents sancions:

– Si el telèfon mòbil o aparell està connectat, el jugador rebrà una advertència.

– Si el telèfon o aparell emet un so durant la ronda, o el jugador fa ús de qualsevol mena, aquest jugador perdrà la partida.

– Si un jugador fa ús del telèfon per rebre ajuda externa, aquest serà expulsat de la competició sense dret a cap mena de reemborsament de la inscripció.

15.Qualsevol punt no previst en el present reglament es resoldrà aplicant la normativa de la FCE, i en general la de la FIDE.

16.La participació en el torneig, suposa, per part del jugador l’acceptació d’aquestes normes.

Barcelona a 1 de juliol de 2014

ANNEX. DEFINICIÓ DELS DESEMPATS

  1. Resultat particular: nombre de punts obtinguts en les partides jugades entre dos o més jugadors amb la mateixa puntuació.
  1. Nombre de victòries: Es compta el número de partides que el jugador ha guanyat. En cas que una partida hagi estat guanyada per incompareixença, no computarà en el càlcul d’aquest desempat.
  1. Sonneborn-Berger: puntuació resultant de la suma d’aquests valors:

–          Punts sumats pels rivals contra els quals s’ha obtingut victòria.

–          Punts sumats pels rivals contra els quals s’ha obtingut taules, dividits entre 2.

  1. Koya: nombre de punts obtinguts contra tots els oponents que hagin obtingut el 50% o més dels punts en joc.

Final del Curs d’Escacs 2013-14 al Casinet d’Hostafrancs

Data: Dissabte 14 de juny a les 10,30 hores. Cloenda: a les 12,45h aproximadament.

Lloc: Pati del Casinet d’Hostafrancs.

Dirigit als nascuts a partir de 1998:

  •  Jugadors del Catalunya Escacs Club i familars.
  • Alumnes dels tallers d’escacs del Casinet

Partides ràpides a 5 minuts per jugador.

Els alumnes de nivell iniciació, que portin poc temps o menors de 8 anys seran inclosos en un grup “junior”, amb partides sense rellotge.

 Premi als 3 primers classificats del torneig i al millor de cada grup d’edat.

Medalla i refresc a tots els participants.

 Inscripcions gratuïtes:

  •  Dirigint-se al professor del taller corresponent.
  • O bé per mail: catalunyaescacs@gmail.com
  • O per telèfon al 620.341.266 (Jordi Morcillo)

Termini per inscriure’s: dijous 12 de juny.

 escut.cec

El Catalunya puja a Divisió d’Honor

Fita històrica per al club de Sants, amb esforç i patiment

El Catalunya Escacs Club ha assolit avui, per primera vegada en els seus 39 anys d’història, l’ascens a la màxima categoria dels escacs catalans. Un llarg camí en aquests darrers anys, i també en aquest 2014, després d’11 diumenges, amb parada de sis setmanes inclosa i playoff a doble volta amb tot per decidir fins les darreres partides de la tornada.

El matx d’avui, jugat al Casinet d’Hostafrancs ha demostrat diverses coses que s’han anat comentant aquests dies entre els jugadors i a les xarxes socials: 1) Un 3-7 entre dos equips de nivell similar però sense jugadors professionals és remuntable. 2) El factor camp no és decisiu, sempre i quan les distàncies siguin curtes. 3) La igualtat que es presagiava abans del doble encontre finalment s’ha fet palesa, tot i que potser no en l’ordre esperat.

Finalment, la derrota per 4-6 ha fet bo el 3-7 de l’anada, tot i que fins que els locals no han fet el 3,5 ningú no ho ha vist clar del tot, ja que el Sant Martí ha anat manant en tot moment en el marcador, i en alguns moments amb 2 i 3 punts d’avantatge.

El que no havíem de fer ho hem fet alguns: no jugar segur i entrar en aventures. D’aquesta manera, David Vigo i jo mateix hem perdut en menys de dues hores, fent que el Sant Martí tornés a entrar de ple amb opcions a l’eliminatòria. S’ha notat que nosaltres, els locals, no hem tingut la tranquil·litat de l’anada (on vam jugar ben bé a veure-les venir); i en canvi ells han anat a “cremar les naus” i jugar sense por, cosa que els ha donat bon resultat.

Després de les taules de Ballesteros (0,5-2,5), hi havia més o menys el mateix nombre de partides favorables que desfavorables, cosa que ens permetia ser optimistes. Però una de les igualades ha donat un gir a favor dels visitants, quan Ruiz Mata guanyava Canal i posava un amenaçador 0,5-3,5. Afortunadament, les dues partides nostres amb avantatge es resolien ben aviat: Xavi Serrano guanyava Salvo i Pau Juan a Llerins. 2,5-3,5 i quatre partides restants, de les quals una favorable a nosaltres (Felipe Vera), una igualada (Rubén) i dos amb inferioritat (Dalo i Sáez). La lògica deia que els 3,5/4 punts eren factibles, però hem entrat en els apurs de temps i això ha donat un risc afegit. Al mateix moment que Dalo perdia, Rubén es deixava un peó i Sáez no acabava d’igualar. Tot quedava, per si de cas, en mans de Felipe Vera, que tenia un final tirant a guanyat, però que ha dubtat en alguns moments. Les taules, cas de perdre’s la resta de partides, deixarien un 3-7 favorable al Sant Martí per sistema holandès. Per sort, els temors no s’han complert i Felipe ha assegurat el final donant el punt definitiu a l’eliminatòria. Amb ja la tensió alliberada, Rubén cedia definitivament i Sáez obtenia, de manera persistent i jugant sempre amb segons, unes taules molt meritòries. El Sant Martí ho ha tingut a prop, però mirant-ho fredament, en cap moment (i així ho ha corroborat el seu delegat Alfonso Jerez) el resultat virtual, a tenor de les posicions, ha estat de 3-7 o més ampli.

Un 11-9 global que ens dóna prou arguments per atorgar-nos el mèrit de l’ascens, i si desglossem els jugadors que hi ha participat, trobem una dada curiosa: cap dels nostres ha fet un 2 de 2 ni un 0 de 2. Seguint la tònica de la temporada, els uns han compensat els mals dies dels altres, i viceversa. Aplaudim l’esportivitat del Sant Martí, que s’han comportat magníficament, com a locals i com a visitants, i que tenen una forma de veure el campionat per equips encomiable. Juguen per guanyar amb totes les energies, però sense perdre mai el sentit del què és això: un joc i una colla d’amics que estan per sobre de resultats concrets.

10341669_237805673082826_8814285510209945015_n

A la mateixa sala, el Balaguer ha guanyat el Catalunya B per la mínima (4,5-5,5) i l’ha eliminat a les semifinals de Preferent. Sense la transcendència d’un ascens o no, i amb moltes baixes, l’equip B també agafa “vacances”, i per ells la derrota no és pas cap drama. És més, la satisfacció per l’equip A ho ha compensat del tot: costa recordar dues derrotes tan dolces com les d’avui.

Divisió d’Honor: un pas endavant

El Catalunya ha assolit tres ascensos en les cinc últimes temporades; any sí, any no: 2010 ascens a Segona; 2012 ascens a Primera; 2014 ascens a Divisió d’Honor. L’equip que es va trencar les banyes per pujar a Segona aquell 2010 té poc a veure amb el 10 titular habitual d’enguany. Només Rubén Martín (llavors nº1, ara nº6), Xavi Serrano (llavors nº2, ara nº8) i Jordi Morcillo (llavors nº4, ara nº9) es mantenen com a titulars. Amb aquestes dades, podríem pensar que l’equip ha anat pujant a base d’incorporar forts jugadors a discreció per augmentar el nivell. Però el cert és que els jugadors que farceixen aquests 7 taulers restants han vingut a parar ja sigui per amistat o per progressió en cas dels més joves.

Avui més que mai el resultat ho exemplifica. Els tres herois del dia són un jugador de tota la vida, que ha vist els pitjors i millors moments del club (Xavi Serrano); un d’aquests amics, que a més són grans jugadors, i que un bon dia es van sumar a la nostra pinya (Felipe Vera); i un jove que ha anat creixent amb el club a tots els nivells (Pau Juan).

Fa uns quants anys la idea de jugar a Divisió d’Honor era una quimera, però l’enfortiment de l’equip i també l’ampliació de la categoria de 10 a 12 i posteriorment a 16 equips deixa una escletxa a clubs modestos com el nostre. Alguns hem pensat en aquest trajecte de la Lliga del 2014 – i jo el primer- que la màxima categoria no és el nostre lloc, però la competició ens hi ha posat. Les oportunitats passen i, en el pitjor dels casos (pujar per tornar a baixar), el fet de jugar-hi ja marca una fita, precisament l’any en què el club complirà 40 anys. Aquest ascens quedarà escrit per sempre a la història del club, i això ja no ens ho treu ningú. Almenys fins l’abril de 2015 ho podrem gaudir.

A mi que m’agraden les estadístiques i els precedents, m’agradaria assenyalar una altra dada que demostra que els jugadors del Catalunya, quan juguen la Lliga, sempre intenten anar una mica més enllà. Quan hem assolit la fita, sempre ens aturem un moment però ja mirant la fita següent. La dada és demolidora: el març de 2007, amb un UGA B – Catalunya, va ser l’últim matx absolutament intranscendent. Els 72 matxos següents sempre han tingut alguna cosa en joc, i per cert sempre amb la vista cap a amunt: amb més possibilitats o menys, sempre hem tingut opcions a pujar, o a entrar en algun playoff, o a quedar campions d’alguna categoria. Entre 2008 i 2014 hem jugat 63 matxos de lliga regular amb opcions de ser als llocs d’ascens o promoció; 6 matxos de playoff d’ascens i 3 de playoff de campió de categoria. L’any que ve espero que continuï la tònica, encara que serà evident que seran decisius per mantenir-se, no per anar més amunt.

Finalment, esperem que aquesta empenta esportiva es tradueixi també en una empenta social i el club obtingui un plus en el dia a dia dels seus socis. Tenim bons jugadors, i a més una gran massa social. També disposem d’uns espais envejables a Casinet i Cotxeres, però seguim sense tenir “el nostre” espai. Tant de bo trucant alguna porta algú, des de dalt, ens doni un cop de mà per fer també un salt en aquest sentit.

L’enhorabona i l’agraïment a tots els qui ho han fet possible, als que hi són i als que hi van ser.

Jordi Morcillo