Després de sis setmanes de patiments i estadístiques negatives a nivell global,
avui per fi ha tocat una jornada de somriures majoritaris, convertint en Casinet
en allò que solia ser fa temps: un fortí.
El Catalunya A ha aconseguit una de les victòries més ajustades i sofertes que
recordo, imposant-se al Lleida per 5,5-4,5, en un matx que ha tingut moltes
fases i que en determinats moments ha pintat empat o fins i tot derrota. Els
visitants, que en la darrera dècada han jugat més a Divisió d’Honor que a
Primera, han presentat una alineació força habitual aquest any, sense debilitar-
se gaire tot i les quilometrades que els toca fer. Avui han vingut amb molts dels
jugadors que ens van guanyar fa dos anys a la màxima categoria (4-6), però
sense els seus titulats estrangers. Tot i així, tenint en compte que els seus
juvenils han pujat força el nivell (Guerau Masagué i Ferran Solé), el feien un
equip digne d’aquell Tourmalet que fa setmanes que anomenem.
Poc després de les 11h, el resultat assenyalava un 1-1, producte de les taules
d’Herminio contra Joan Trepat i les meves vers l’experimentat MC Josep Codina.
Una setmana més, aquesta finalització matinera m’ha permès seguir les partides
amb força detall. A l’hora de la veritat, novament s’entreveia un matx igualat
amb cert avantatge per nosaltres:
– Tauler 2: Dalo havia sacrificat peça per obrir l’enroc enemic, però sense
una continuació concreta. Tot i així, el jove Masagué havia de defensar-se
amb precisió.
– Tauler 3: Canal prenia riscos per anar menjant-se peons enemics, tot i
que Ferran Solé no trobava prou compensació.
– Tauler 4: Rubén Martín intentava sense èxit equilibrar un mig joc amb peó
de menys.
– Tauler 5: Ballesteros tenia novament un mig joc còmode que derivaria en
un final amb parella d’alfils contra alfil i cavall, amb probable pronòstic
1X.
– Tauler 6: Marc Juan jugava valent un final de dues torres per banda, per
assolir un peó de més i passat, tot i que els reis es posaven en risc; i les
banderes també
– Tauler 7: Xavi Serrano passava els seus problemes , sobretot després que
el seu rival entregués peça per tres peons, amb el rei descobert i les
peces majors encara allà.
– Tauler 9: David Vigo anava transformant el seu avantatge posicional i
anul·lant el contrajoc rival.
– Tauler 10: Silverio tenia peó de més i més activitat, tot i que el seu rival
buscava opcions d’escac continu.
En aquells moments, ja passades les 12.30, el pronòstic era favorable. Potser
només teníem perduda la posició de Dalo, mentre que tres partides
semblaven amb avantatge clar. Efectivament, el nostre jove veneçolà ha
hagut d’inclinar el rei davant la defensa activa del seu rival (1-2), però de
seguida David Vigo ha fet bo el seu peó passat per obligar el seu rival a
donar peça: partida decidida (2-2). Al seu costat, Silverio Martínez
(segurament el jugador més en forma de l’equip), entrava en un final de
torres amb tres peons de més, sense opció per al rival (3-2), similar al de la partida de Canal (4-2). Amb aquest marcador, només calia sumar punt i mig
en les quatre partides restants: els jugadors d’uns i altres ho sabien, i és per
això que el rival de Ballesteros ha refusat les taules, quan a aquest ja se li
havia eixugat tot l’avantatge. Tampoc ha volgut les taules el rival de Xavi
Serrano, quan tenia opció d’escac continu. Tot semblava torçar-se quan Marc
Juan es deixava el rei en una curiosa xarxa de mat en un final que sempre ha
intentat guanyar: 4-3 i tenint en compte que la partida de Rubén estava
probablement perduda i la de Xavi era de X2, no semblava que anéssim a
passar de l’empat.
Afortunadament, el punt que se li ha escapat a Marc Juan l’ha recuperat Xavi
Serrano, quan ell jugava actiu per repetir, tornant la peça i contraatacant. El
seu rival no ha trobat la defensa correcta i s’ha deixat el mat: 5-3 i tot
quedava pendent de Sergio Ballesteros, que lluitava contra un peó molt
avançat. Poc després que Rubén Martín hagués d’abandonar, Ballesteros ha
trobat la continuació salvadora: entregar un dels alfils per parar el peó i amb
l’altre menjar-se els peons que quedaven del rival per fer impossible la
derrota. 5,5-4,5, amb més suspens de l’esperat, però doble satisfacció.
L’equip se situa ara tercer, en zona de play-off d’ascens (ens precedeix un
filial, que no pot pujar). La victòria d’avui és doblement reconfortant, ja que
en cas d’haver volat aquest punt ens trobaríem immersos en la lluita per la
permanència, tenint en compte que el grup està realment comprimit. Si bé la
salvació és molt a prop, els 4 punts que tenim encara no la garanteixen, així
que direm allò de “a per totes” si puntuem en el proper matx del Tourmalet:
la difícil visita a Banyoles.
Els filials comencen a creure
El Catalunya B tenia el seu primer “caixa o faixa” de la temporada, ja que en cas
de no guanyar al cuer del grup, l’Escacs Salauris B (refundat de l’Escola Salou),
ja podíem començar a fer les maletes cap a Preferent. Els visitants, tot i venir
amb un jugador menys i haver patit un contundent 10-0 la setmana passada a
Sant Adrià, han venut cara la seva pell. El matx estava força igualat als taulers
de dalt, i aparentment per sota les diferències d’elo eren importants a favor
nostre. Però compte, perquè ja se sap que qui amb poc elo juga a Segona
Divisió és per alguna cosa: la seva número 10, Lídia Sierra, ha guanyat a en
Marc Torres Julián, que li treia quasi 200 punts. Ja havia vist aquesta nena
(sub12 crec), en unes ràpides d’estiu a Reus i em va causar una molt grata
impressió. Per sort per a nosaltres, el nostre “mig del camp” ha estat força
inspirat i ha picat pedra per endur-se el punt i posar un clar 7-3 al marcador.
Segueix el gran moment de Jose Miguel Baeza (3,5/5 i +35 d’elo a la Lliga), el
de Martí Arribas (2,5/3) i feliç retorn a l’equip de Xavier Guerrero, amb victòria.
La salvació del B encara fa molta pujada, ja que caldrà puntuar més per anar a
la promoció de permanència (a la qual accedeix el 8è) i molt més per salvar-se
directe. Aquesta opció passaria per una victòria la setmana que ve en el nostre
desplaçament més llarg: Amposta. El punt assolit ens dona la moral suficient per
intentar-ho.
On no tenim novetats és a l’equip C, que tot i això ha mostrat una millor cara
contra el Mollet B, un dels equips en forma del grup, deixant el marcador en una
digna derrota per 3,5-6,5. Destaquem la victòria del nostre avui número 1 i fidel
jugador de Lliga Clemens Bieg, contra un rival força superior en elo.
La sorpresa del dia l’ha posat el Catalunya D, ja que entre setmana el donàvem
com a “venut”, tenint en compte el debilitament que havia patit per afavorir
l’equip E. I a més, alguna baixa extra dels darrers dies li ha fet minvar encara
més les forces. No obstant, la suma de reaccions individuals ha posat una
contundent victòria per 6-2 contra un dels rivals netament superiors a nosaltres:
el Montmeló B. Un cop he acabat la meva partida, confesso que m’he deixat
endur pels prejudicis de l’elo, i en veure en Joan Valeriano amb cara d’adormit
deambulant per la sala, i l’Adrià Vila assegut al tauler, amb posat ensopit, i les
peces ja novament posades, he suposat que ja anàvem perdent 0-2. Res més
lluny de la realitat: els dos joves havien posat un 2-0 que després han reafirmat
els seus companys. Arnau Lana se sumava a la “festa jove” guanyant la seva
partida, mentre que els més veterans se sortien: David Celma guanyava un
preferent de tota la vida, Ramírez sumava el seu primer punt sencer i Villalonga
s’imposava en un lluitat final de cavalls. La permanència d’aquest equip encara
depèn d’alguna proesa més, però aquesta satisfacció que s’enduen els nostres
cap a casa.
Més festa jove hi ha hagut en el matx Catalunya E- Sant Martí D, que ha acabat
amb ple per als nostres: 6-0. Un resultat que buscàvem, però no per més
reforçar és assegurança de victòria, com hem vist ja en algunes ocasions en
aquest equip. Sergi Rodríguez, al primer tauler, i Andrei Vasilev, al quart,
ajudaven als veterans Ballester, Giner, Ayllón i Marina a obtenir aquesta victòria
tan important com necessària per seguir amb plenes opcions de permanència.
De tots els equips immersos en la lluita per la salvació (comptant que seria una
hecatombe que l’A baixés), podríem concloure que l’equip E la té a l’abast, el B i
el D han passat d’impossible a complicada, mentre que la de l’equip C seria cosa
de bruixes.
Finalment, derrota sense opcions de l’equip F vers el Sant Boi D (0,5-3,5) amb
l’únic empat de Ricard Rovira, un altre dels incondicionals de la Lliga. La nota
positiva, també parlant de pedrera, és el debut de Dekra Arrouchdi, una jove
sub-12 que ja va jugar la Copa, però que ara s’ha convertit en la primera dona
que juga a Lliga amb nosaltres aquest 2020 (tant de bo algun dia la Màxima s’hi
animi!).
La setmana que ve, a banda d’estudiar rivals, caldrà fer servir
comptaquilòmetres, ja que l’equip B en farà 360 i l’A 240. 600 quilòmetres
necessaris per acostar-nos als objectius.
Jordi Morcillo
catalunyaescacsclub.wordpress.com 