Ronda 2: El Catalunya aguanta el tipus a Sitges

Important victòria avui del nostre primer equip a Sitges, per un ajustat marcador (4,5-5,5). Donada l’entitat del rival i el fet de trobar-nos encara en els primers compassos de al competició, tot el que no fos guanyar avui posava en dubte la nostra condició d’aspirants a recuperar la màxima categoria.

El matx, com tots els matxos de la resta d’equips del Sitges, s’han jugat a l’Hotel Sunway, en una sala perfectament condicionada per a la pràctica dels escacs pel que fa a comoditat, il·luminació i detalls per als participants (aigües per a tots). Segurament, el local no té l’encant de l’antic Casino Prado, però poc a poc aquest hotel comença a esdevenir punt de referència en els escacs catalans: el seu torneig de desembre deu part del seu èxit en les excel·lents condicions de joc que ofereix.

Pel que fa al matx, les alineacions feien presagiar un pronòstic molt igualat, amb cert avantatge dels locals per davant i lleuger per a nosaltres al darrere. El Sitges ha reforçat el seu 10 inicial amb el número 2 de la llista, el MI Meister, les aparicions del qual són esporàdiques a la Lliga. Per part nostra, dos retocs per sota, amb la inclusió d’un servidor i també de Pedro Serrano, que no jugava a l’equip A des de feia 6 anys.

El matx ha començat força bé per les nostres aspiracions: Herminio signava taules amb Beltrán al primer tauler, i poc després David Vigo feia miques l’enroc enemic per posar el nostre primer punt sencer. En veure el desenllaç de Vigo, he ofert les taules en una posició amb millor estructura per a mi, però més activitat per al rival que compensava sobradament la situació. Taules acceptades, i també acceptades a la partida d’en Felipe posaven un 1,5-2,5 esperançador, ja que dels restants, només Luis González semblava inferior i la resta de companys tenien igualat o lleuger avantatge.

Passades les 12, la partida de Luis González, que havia començat amb muntanya russa de bon principi, s’ha resolt a favor dels locals. . En aquest punt del matx, hem patit una mica perquè entre les 5 restants, potser només Rubén Martín tenia més arguments per la victòria. A les taules 2 i 3, Canal i Ballesteros començaven a suar per no quedar inferiors, mentre que per darrere, Marc Juan no trobava com trencar el forrellat del seu rival i Pedro Serrano sortia de les simplificacions amb peó de menys, si bé les seves peces tenien més activitat.

Per sort, l’ordre dels resultats ens ha ajudat a encarar el matx i Rubén confirmava el seus temes de mat, no sense algun ensurt previ, i posava el 2,5-3,5. Poc després, Pedro Serrano muntava una xarxa de mat, que el rival només podia evitar amb entrega de qualitat, però ni així, i Serrano ha fet mat: un gran triomf del nostre emblemàtic jugador, que ha demostrat que no només venia a Sitges a fer de xofer. Al seu costat, Marc Juan començava a entrar per l’ala de dama, creant complicacions al seu rival que li han fet gastar més temps del permès: bandera caiguda i matx guanyat (2,5-5,5).

El matx no s’ha pogut culminar amb un resultat més ampli i els dos MI locals Mesiter i Fernández Aguado han imposat els detalls favorables dels seus respectius finals davant Canal i Ballesteros. Però la sensació és que hem guanyat un dels equips poderosos de la categoria, que tot i trobar-se amb 0 punts pot encara donar ensurt a la resta de candidats.

No podem parlar d’un cop d’efecte en la classificació, perquè encara és aviat i aquesta està per definir, però sí d’una victòria necessària per ajudar a definir el nostre objectiu de mirar cap amunt. La setmana que ve, matx trampa al Casinet: el Colon Sabadell Chessy B, capaç d’alinear equips temibles o assequibles indistintament, vindrà a posar a prova la nostra trajectòria.

Catalunya B: l’empat a Terrassa confirma un bon inici

Més difícil encara ho tenia el segon equip en la seva visita a Terrassa. Els locals, un dels equips compactes de la categoria, ens avantatjaven en uns 100 punts en molts taulers, mentre que nosaltres completàvem l’equip amb algun retoc respecte la setmana anterior, però alineant els lluitadors habituals.

Segons les informacions facilitades pels companys, ha calgut patir força per arrencar el 5-5 final, però en aquesta categoria i en aquest grup especialment caldrà exprimir-se a fons per assolir la permanència. Sense saber encara si els egarencs seran un rival directe, qualsevol cosa que sigui sumar ajuda a l’objectiu final.

Avui ha tocat canvi de papers a la família Serrano, ja que en Xavi ha defensat el primer tauler del B mentre en Pedro – ja ho hem dit- feia de xofer-jugador-guanyador amb l’equip A. També tornaven a l’equip i ho feien de forma providencial amb victòria el Jose Miguel Baeza (que havia jugat a l’A el primer dia) i en Jorge Rodríguez, que s’estrenava enguany. Per darrere, segueix el bon moment de forma del Marc Torres Julián, que amb una nova victòria també ha estat clau per no tornar de buit de Terrassa. La setmana que ve un altre matx contra un equip de la nostra lliga, el Martorell: una victòria significaria començar a tenir coixí per endavant.

Catalunya C: primera ocasió perduda

Qui sí ha tornat de buit ha estat el tercer equip, l’únic dels nostres que de moment no ha puntuat. El Sant Josep B també era un dur rival, compacte i amb certa superioritat d’elo en tots els taulers, però els jugadors del Catalunya C han venut cara la seva pell i han estat a punt de rascar alguna cosa. És per això que la derrota per la mínima (5,5-4,5) és encara més dolorosa.

El nostre C ha dut una alineació amb els seus jugadors habitual, tancada al 10è tauler amb el jove Nitai Benavides, que no obstant avui no ha pogut mantenir la seva ratxa. La setmana que ve el Catalunya C tindrà un matx clau, quasi de vida o mort, amb un altre dels cuers del grup, la Lira B. Caldrà començar a sumar si l’equip no vol veure’s immers en una situació límit per assolir la permanència.

Filials: L’equip D redreça la situació

Després de la desfeta de la setmana passada a casa, on només 4 dels 6 jugadors es van presentar a jugar, avui l’equip D ha complert en escreix en la seva visita a l’emblemàtic local de Sant Andreu, per jugar contra el seu equip E.

Dir Sant Andreu i dir filial, sigui quin sigui, és sinònim de respecte, ja que cada setmana totes les seves alineacions, des de l’A fins al darrer equip solen ser serioses, compactes i barreja de pedrera i veterania. Els nostres s’han imposat per un contundent 1-5, amb la sola derrota de Virgilio Garcia. Bon retorn del jove Sergi Carbajal a la Lliga, amb victòria. El mínim exigible per aquest equip, que és no passar penúries per salvar-se, és més a prop, tenint en compte que al grup hi ha una vacant.

Idèntic resultat ha assolit l’equip E en la seva visita al Castelldefels C (1-5), amb l’única derrota de l’incombustible Albert Coll. L’equip, tancat per Ayllón pare i fill, no ha passat angúnies per imposar-se als del Baix Llobregat. Amb dos punts en dos encontres, l’equip és co-líder del grup, i per poc que sumi ja estarà en disposició de mirar cap amunt sense pressió. No seria el primer cop que ho aconsegueix, ja que fa dos anys van assolir un ascens, tot i que després la “lletra” que va romandre a Primera Provincial va ser la D.

L’equip que més viatjarà enguany serà l’F, que farà el “Tour del Maresme”. Avui començava les sortides jugant a Cabrera de Mar, un club de força recent creació, contra el seu equip A, cosa que mai és senzilla en aquesta categoria. Els nostres han cedit per la mínima (2,5-1,5), amb la victòria de Lluís Villalonga, que enguany s’estrenava, i les taules del delegat Borja García.

Finalment, empat a 2 de l’equip de pedrera, el G, en la seva visita al Sant Josep D. Amb la rotació pertinent ronda a ronda, els quatre joves s’estrenaven en la Lliga d’enguany. Les victòries les han posat els dos darrers taulers: Andrei Vasilev i Biel Safont-Tria, dos jugadors en un gran moment de forma, com així estan demostrant a la territorial de les seves categories d’edat, on se situen en posicions capdavanteres.

La setmana vinent, el Casinet acollirà un cop més una ronda de participació massiva com a locals. Jugar en locals tan ben preparats per a la pràctica dels escacs com l’Hotel Sunway, el Terrassa o el Sant Josep dóna gust, però certament: com a casa, enlloc!

Jordi Morcillo

Ronda 1: Una nova Lliga, amb esperances renovades

Aquest diumenge ha començat una nova edició de la mare de tots els tornejos a
Catalunya: La Lliga Catalana. El “per equips” de tota la vida és la competició que
més jugadors mobilitza, de llarg, a casa nostra i també el pilar fonamental que
sustenta la vida del nostre club. Sense Lliga, seríem un club molt més petit.
La crònica de la jornada d’avui 20 de gener la faré des de la distància. És la
primera vegada en els més 25 anys a la Lliga (11 amb l’extingit CECOB i 14 amb
el Catalunya) que falto a l’estrena de la competició. En aquests 25 anys les
meves absències es compten amb els dits de les mans, però mai cap havia
succeït a la primera ronda. No obstant, els resultats i les aportacions dels meus
companys des del Casinet faran la resta.

Catalunya A: victòria per recuperar sensacions
Vam acabar la temporada, l’abril de l’any passat, acomiadant la màxima
categoria al luxós hotel Glow de Barcelona, amb una victòria tan digna i
contundent com insuficient. Ja llavors, auguràvem un canvi d’etapa a partir
d’aquest 2019, amb algun ball de jugadors i el fet natural que els anys passa:
no som grans, però cada vegada estem més lluny dels taulers durant la resta de
la temporada.
L’alineació d’avui contra el Sant Adrià, en l’estrena del grup 2 de la Primera
Divisió exemplificava aquest fet. Dels jugadors que van acabar la temporada
passada, avui faltaven els quatre més joves. Un d’ells, Jordi Amigó (32 anys), ja
ha deixat el club de forma permanent i jugarà enguany al Santa Coloma de Queralt. Els altres tres, de moment no han començat la temporada: Dalo (23), Pau Juan (22) i Alex Sáez (22). No obstant, la resta dels habituals, junt amb el repescat
Luis González, s’han assegut avui al Casinet disposats a sortir de la inactivitat i
posar el llistó ben amunt. Probablement, l’equip perdi la condició d’equip
ascensor entre Primera i Divisió d’Honor que ha tingut en el darrer lustre, però
també és cert que cada temporada la pròpia competició és la que calibra les
possibilitats de l’equip.
El rival d’avui era un clàssic: el Sant Adrià s’ha enfrontat moltes vegades contra
nosaltres en la darrera dècada, i darrerament més contra el nostre B. Després
d’uns anys de baixada, l’equip del Besós va revifar a Segona Divisió assolint
l’ascens, en part gràcies als reforços freqüents de forts jugadors menorquins,
que ja havien nodrit l’equip quan aquest jugava a Divisió d’Honor. Sense aquests
jugadors menorquins, però amb l’experimentada plantilla de sempre, el Sant
Adrià ha plantat cara fins passat mig matí, quan la balança s’ha inclinat
definitivament pels locals.
A banda del bon comportament dels habituals, destaquem la incorporació a
l’equip de Marc Juan, que ja ensuma els 2200 d’elo català. Amb 18 anys, ja
segueix l’estela del seu germà Pau i si fins ara havia fet alguna aparició puntual
al primer equip, segur que enguany la seva presència serà assídua. Amb la victòria d’avui, la que tancava el marcador (6,5-3,5), el Marc truca a la porta de
la titularitat.
Les aspiracions incertes d’aquesta temporada es poden començar a definir la
setmana que ve a Sitges, on ens espera un rival amb un passat recent paral·lel
al nostre (2 temporades a DH i 3 a Primera). Una victòria, al marge del seu
efecte en la classificació, faria injectar moral d’equip aspirant a l’ascens als
nostres.

Catalunya B: el fitxatge es diu Nitai
Després de patir més del compte l’any passat a Segona Divisió la temporada
passada, quan l’equip va certificar la permanència a la darrera jornada, l’equip B
ha començat la temporada amb un guió paral·lel al de l’any passat. Debut com a
local, amb un equip marcat per algunes baixes, i amb el mateix rival: el Peona i
Peó B. Si l’any passat, era un duel entre un xai que venia de sota (nosaltres) i
un lleó que havia estat a Primera (ells), enguany es presentava un duel molt
més igualat.
El Peona i Peó B ha patit, per efecte dominó, el debilitament del seu equip A,
però tot i així sempre és capaç de presentar un 10 inicial amb jugadors joves a
l’alça, i avui no ha estat l’excepció. Els del Guinardó han presentat batalla, però
el nostre equip de circumstàncies ha estat a l’alçada i ha assolit una convincent
victòria per 6,5-3,5. Hem de tenir en compte que a l’alineació del Catalunya B hi
havia dos jugadors amb dos anys sense tocar peces (Xavi Guerrero i Alex
Sulleva), la majoria que no ho feien des del març passat, i que al darrer tauler
hem apostat pel jugador número 47 de la llista: Nitai Benavides, que amb 13
anys recent fets ha demostrat les sensacions dels darrers mesos amb una
espectacular victòria fent mat al mig del tauler.
D’altra banda, bon inici de la davantera: Marc Petit, al primer tauler, guanyava
el sub14 Nicolás Jiménez, un jugador que duu un munt d’hores d’entrenament
de tecnificació darrere; i David Martin, sempre competitiu malgrat la inactivitat,
contribuïa també a desequilibrar la balança. I, per darrere, els nostres jugadors
(entre ells, el Nitai) han sumat 3,5/4 punts, superant a jugadores amb moltes
partides cada any i un llarg bagatge en campionats d’Espanya i fins i tot
internacionals. Menció especial, finalment, a l’altre fitxatge (aquest real, de nova
incorporació) de Martí Arribas, que suposarà un reforç útil per aquest equip.
El punt és vital en clau de permanència, perquè veient els equips del grup,
sembla evident que el Peona i Peó B serà un dels de la nostra Lliga. La setmana
que ve, visitem un dels filials més sòlids de la Lliga: el Terrassa B.

Catalunya C: un os massa dur per començar
També l’equip C té com a objectiu la permanència, que va assolir l’any passat in
extremis amb una victòria obligada la darrera ronda. Mantenint el bloc de
jugadors veterans dels darrers anys (quan dic veterans, dic experts amb una mitjana d’edat d’uns 55 anys), avui tenien un rival ben dur, l’Hospitalet
Bellvitge, que té plantilla de sobres per competir a Segona Divisió. De fet, si no
hi són és per una sanció que l’any passat els va impedir tenir la possibilitat
d’ascendir, i a mitja temporada s’ho van prendre amb més calma.
Clarament superiors per davant, els hospitalencs han puntuat de forma lògica
als 5 primers taulers (1,5-3,5) i els nostres no han pogut compensar-ho per
darrere, on les forces estaven més igualades. Cada setmana serà una
complicada lluita i el Catalunya C haurà de posar en pràctica la recepta dels
darrers anys: guanyar els filials de força similar i buscar la sorpresa contra els
sempre forts equips A del grup. Novament, els nostres companys no es poden
queixar i per enèsima vegada tenen un grup amb un kilometratge ínfim pel que
fa a desplaçaments, que això també ho agraeixen els jugadors.

Filials: Un 3 de 4 que hauria pogut ser un ple
La nota negativa del dia ha estat l’equip D, que s’enfrontava al també D del Sant
Adrià. Amb unes alineacions que feien pensar en una possible victòria dels
nostres (recordem que som un equip que ha baixat de Primera Provincial), dues
incompareixences han estat una llosa massa difícil d’aixecar pels companys. En
sis taulers, regalar-ne dos d’entrada és un avantatge molt gran. Ja sol passar
que, en aquests primers dies de Lliga, i més en un club de 70 jugadors
disponibles per a 50 taulers, la comunicació a vegades falla, bé per descuit o bé
per errors humans. Esperem que l’equip recuperi la trajectòria ben aviat i pugui
començar a sumar. Els 4 jugadors restants han venut cara la pell, però han
acabat cedint per 2,5-3,5
Millor els ha anat a l’equip E, que comparteix categoria amb el D a Segona
Provincial. La seva victòria per 3,5-2,5 amb el Viladecans B els fa entrar en bon
peu per pensar en assolir els punts de la permanència quan abans millor, per tal
de pensar en objectius més ambiciosos. Val a dir que aquí el rival també ha
vingut mermat, en aquest cas amb una incompareixença. Bon debut a la Lliga
de Virgilio Garcia, un jugador d’aquells que no havia jugat mai tornejos, però
que es passava les tardes al Casinet fent partides de cafè i, a base de pràctica
ha assolit un nivell segurament més alt de l’elo que té actualment (1770).
L’únic ple de la jornada l’ha posat el Catalunya F al seu matx de Tercera
Provincial, guanyant 4-0 l’equip C de l’Amistat de Premià. Als tres jugadors força
habituals de l’any passat (Borja Garcia, el veterà Amadeu Aixut i la super-
veterana Màxima Pérez) s’hi ha sumat a la festa el debutant Antonio Ramírez,
que igual que el mencionat Virgilio ha demostrat que la pràctica en partides de
cafè és un bon argument per entrar amb bon peu al món dels federats.
Finalment, l’equip G, reservat als jugadors subs, també s’ha estrenat amb
victòria a la Tercera Provincial, superant per 2,5-1,5 el Sant Adrià E. Els
habituals Marc Ayllón, Sergi Rodríguez i Joan Valeriano, tots ells sub16, han
posat els punts, mentre que malgrat la seva derrota, el debut del jove Roger
Beltran (10 anys) és sempre una bona notícia a nivell de pedrera i de club.
Tot i que ja m’ho imaginava, el president David Vigo m’ha corroborat el bon
ambient que s’ha respirat al Casinet d’Hostafrancs, que com cada temporada, vestim amb tot luxe de detalls per tal d’acollir els 100 jugadors que converteixen
les nostres rondes com a locals en una festa dels escacs i del club. La setmana
que ve, toca agafar cotxes, trens i metros, però esperem confirmar els bons
pronòstics.

Jordi Morcillo