Ronda 8: Pensant en el 2021

Cada ronda que passa, es reafirma més i més el vaticini que vam fer el primer
dia (i això que llavors vam guanyar el de moment líder Gramenet!): és l’any
més difícil i la sensació que hi havia avui en la darrera ronda global de tots els
equips al Casinet era que millor acabar l’any, passar pàgina i esperar que bufin
millors vents en la Lliga de 2021.
El primer equip ha assolit un empat in extremis contra el Barcelona B, un filial
d’allò més armat, que en la seva aventura a Primera Divisió pretén aconseguir el
primer lloc, i posteriorment, el títol de la categoria. La baixa de Marc Juan ha
donat entrada a l’equip per primer lloc aquest any a David Martín, evitant així
que Marc Petit fos impedit a jugar un hipotètic play-off amb el B. Els visitants
portaven una de les seves alineacions habituals, amb un poti-poti difícilment
classificable: jugadors de les seves diferents fusions (els germans Llobert i Ivan
Cano del Barceloneta; Monclús del vell Barcelona), alguns joves destacables
pescats de clubs més modestos i altres complements, que formaven un
compacte 10 inicial.
Després de molta estona sense moure’s el marcador, els visitants s’han posat
amb un perillós 0-2: David Vigo entrava en un final perdedor després que la
simplificació afavorís el seu rival en un complex mig joc amb enrocs oposats. I al
seu costat, jo també perdia un final, on segurament tenia alguna defensa,
contra Ivan Cano, on hi he arribat després de cedir una molt minsa iniciativa
que havia agafat. El matx no pintava gens bé, perquè algunes partides estaven
en perill:
– Tauler 1: Herminio jugava un mig joc sense dames on el seu rival
intentava compensar el peó de menys amb activitat.
– Tauler 2: Dalo jugava un mig joc arriscat, amb peces majors actives per
ambdós bàndol, però ell des de feia estona amb segons al rellotge.
– Tauler 3: Canal havia refusat taules feia estona. Estava millor, és cert,
però ha pres massa riscos i el seu rei corria més perill que el rival.
– Tauler 4: Rubén tenia qualitat de més, però ben compensada pel seu
rival, amb peó a canvi i poc espai per al nostre jugador.
– Tauler 5: Sergio Ballesteros intentava aprofitar l’avantatge d’espai, però
sense concretar.
– Tauler 6: Xavi Serrano semblava més actiu que altres dies, però sense
massa més que un pocs minuts.
– Tauler 9: David Martín passava algun problema per parar l’atac rival, però
ha emprès una línia de simplificació segura que el feia entrar en un final
de torres un pèl millor.
– Tauler 10: Silverio tenia peça de menys a canvi de dos peons, però sense
compensació aparent.
Poc abans de les 13h, Herminio caçava peça al seu rival, errant aquest en l’ordre
de jugades (1-2), però tot semblava anar-se’n en orris quan Joan Canal quedava
perdut, i Sergio Ballesteros canviava dama per dues torres, però posteriorment
el rival ha aprofitat la descoordinació de les seves peces (1-4). Tenint en compte
que Silverio estava perdut, i que difícilment podíem guanyar cap més, en aquells
moments el dubte és si perdríem per més o per menys. Però quan un està en
ratxa, té fins i tot el vent a favor, i això li ha passat al nostre pitxitxi Silverio: el seu rival s’ha deixat la peça i ha entrat en un final amb dos peons lligats per al
nostre jugador (2-4). En aquell moment, Xavi Serrano em preguntava si
“taules?” i jo li he dit que de cap manera. Almenys esperava si Dalo podia
guanyar un final amb qualitat de més a canvi de peó, on l’experimentat Monclús
se sabia tots els recursos: tant que no li ha importat entrar en un final de peons
on el rei de Dalo expulsaria el seu, ja que ha trobat la típica fortalesa a la
columna de torre on les taules es feien inevitables (2,5-4,5). Però el que fins
llavors semblava miracle, s’ha fet realitat quan Xavi Serrano entrava en un final
guanyador de cavall contra alfil, rematant després per evitar els recursos
defensius rivals; i a la taula 9, David Martín feia bons els seus peons més
avançats al final de torre. 4,5-4,5, però ja en aquell moment Rubén Martín no
podia guanyar davant la defensa activa del seu jove rival. 5-5, i ells més
contents que nosaltres, ja que encara tenen la seva aspiració depenent d’ells
mateixos.
Per part nostra, en aquest grup de bojos, ens queda la sensació que amb una
mica més d’inspiració o el toc de peces de fa tres o quatre anys haguéssim
pogut comandar bé el grup; i punts o mitjos punts com els d’avui no s’haurien
escapat. Estem on ens mereixem, i això és ni més ni menys que en zona mitja
de la taula, tan a prop del líder com del que promociona per no baixar. El més
probable és que seguim en aquesta categoria l’any vinent, tot i que
matemàticament tots els escenaris són possibles: en cas de derrota àmplia a
Llinars, podríem caure a la 8a posició (llavors ja no escriuríem la crònica, sinó
un relat de terror). I en cas de victòria, dues punxades dels rivals ens podrien
fer entrar en promoció d’ascens, i tres punxades (amb alguna golejada d’ajuda)
ens podria situar en ascens directe. Com que l’equip no està per tirar coets,
només podem demanar anar a Llinars a tornar amb alguna cosa al sarró que no
ens faci dependre de calculadores.

Filials: Dos crítics, un fora de perill i un condemnat
El Catalunya B ha sortit clarament derrotat de la final que tenia avui contra el
Terrassa B (2,5-7,5). La victòria ens posava amb bones opcions de salvació
directa i en el pitjor dels casos amb l’opció de la promoció de permanència. Però
els egarencs han vingut armats fins les dents, amb el millor equip de la
temporada, sabedors que en cas de derrota eren ja avui nou equip de Preferent.
Els companys em comenten que de seguida s’ha vist que no seria el nostre dia, i
que la inspiració que vam tenir a Amposta s’ha esvaït al cap de tres hores. La
davantera (avui Marc Petit, Baeza i Blas) ha fet aigües i per darrere no hem
pogut compensar com altres dies. Cal dir que, novament, l’equip ha quedat
castigat per les baixes de darrera hora (com la de Xavi Guerrero) i les de l’equip
A. El Terrassa ens supera en la classificació i ens situa en posició de descens
directe. La salvació passa per una proesa: guanyar el Vilafranca A i esperar que
ni Terrassa ni Amposta puntuïn en els seus matxos (si només ho fes un, llavors
faríem playoff) . Són resultats possibles, però l’empresa és majúscula.
La història del Catalunya C està escrita des de fa setmanes. Avui venia un equip
digne d’una o dues categories més amunt: el Cor de Marina B, que lluita per
pujar a Segona Divisió. Amb els habituals als quatre primers taulers, la resta de l’equip l’han completat jugadors de menys de 1800, als quals agraïm aquest cert
“sacrifici” en pro de la resta d’equips. El resultat final, 1-9, només ha estat
maquillat pels empats de Clemens Bieg i Jose Calafell, dos jugadors molt fidels a
la Lliga.
En situació crítica segueix el Catalunya D, que amb el seu empat amb el
Cerdanyola C (4-4) surt momentàniament de la zona de descens. Els locals han
desaprofitat bones ocasions de guanyar, tenint en compte que ells han vingut
amb un jugador menys. No obstant, el nostre immediat perseguidor, Montmeló
B, juga la darrera ronda contra el cuer i ja baixat Sant Adrià D, mentre que
nosaltres hem de visitar el líder i quasi campió Tres Peons C, que ens pot treure
200 i 300 punts a la majoria de taulers. Només val la victòria, o sigui que a
resar on sigui.
On sí (per fi!) podem celebrar la primera permanència matemàtica és al
Catalunya E, i mira que porta setmanes intentant-ho. Avui s’han desfet amb
penes i treballs del Pallejà B, per un pírric 3,5-2,5. Sort en té aquest equip de
l’excel·lent moment del veterà Toni Ballester, i de l’infantil Nitai Benavides, que
han guanyat novament i són quasi una garantia de punt sencer.
I a l’equip F, tot i la derrota amb el Pallejà C (1-3) i el trist fet que només hàgim
pogut alinear a 3 jugadors, tenim la bona notícia del retorn amb victòria de la
Màxima Pérez (88 anys), que ha posat el seu granet de reivindicació pel Dia de
la Dona. Deia que no estava en forma, però tan de bo hagués pogut jugar més
sovint.
El Casinet, llevat d’algun playoff (els equips A i B encara hi podrien caure), tanca
la paradeta pel que fa a Lliga fins el gener del 2021. No ha estat el talismà que
era anys enrere. De moment, cal aferrar-se a les opcions de la darrera ronda i
més endavant ja farem les reflexions pertinents per tal que en un futur puguem
gaudir una mica més que enguany d’aquesta Lliga que tant ens agrada i que
d’alguna manera ens defineix com a club.

Jordi Morcillo