Ronda 7: Sense marge

El Catalunya ha patit la tercera derrota en quatre desplaçaments aquesta Lliga,
en la difícil visita a Banyoles (5,5-4,5). En aquest grup que ja podem considerar
boig (un sol punt entre la promoció d’ascens i la de descens), la nova
ensopegada ens deixa sense marge d’error si volem seguir aspirant a tot, però
tampoc ens podem permetre cedir una altre punt sencer si no volem haver de
patir per salvar la categoria a la darrera ronda.
Els locals han presentat un dels seus millors equips aquesta temporada,
segurament conscients que el punt era l’únic que els servia per seguir en la lluita
dels de dalt. Per les notícies que arribaven (jo era a Amposta amb el B), el matx
ha començat molt bé amb les taules d’Herminio amb el GM Aroshidze (que ja fa
anys que encapçala els banyolins) i la victòria de David Vigo, que segons sembla
ha donat la volta a la seva partida. Poc després, el “pitxitxi” Silverio i Rubén
Martín posaven un còmode 0,5-3,5 al marcador. Certament, una mica fictici,
perquè hi havia partides ja amb mala pinta per a nosaltres, però en cap cas es
podia preveure el cruel desenllaç d’avui. A partir d’aquest moment, ja no hem
pogut guanyar cap més partida i avui ha tocat fer aigües al “mig del camp”, amb
les derrotes de Ballesteros, Marc Juan i Xavi Serrano. Especialment dolorosa la
d’aquest últim, que podia haver decantat el matx, però ha perdut per temps. Si
la setmana passada el seu triomf “in extremis” propiciava el triomf nostre contra
el Lleida, avui ha tocat creu. Podríem pensar que ha estat un intercanvi: aquest
punt per aquell, però el cert és que el matx d’avui ha estat molt més favorable
que desfavorable ho va ser el de diumenge passat (quan només el vam tenir
malament durant 10 minuts).
Tot el que sigui, a partir d’ara, no sumar els dos punts ens deixa sense opcions
de ser al playoff d’ascens, partint de la base que l’ascens directe és quasi
impossible (la Gramenet treu punt i mig als perseguidors que poden pujar). La
setmana que ve, visita de l’incòmode Barcelona B, que ve armat amb el propòsit
(ja que no pot ascendir) de jugar la final de la categoria, cosa per la qual encara
depèn de si mateix. Si no fem els deures, haurem de carregar-nos d’humilitat
per anar a salvar una categoria que conservem, com a objectiu de mínims, des
de fa 8 temporades.

Cop d’efecte del B enmig de la debacle

El Catalunya B tenia un difícil compromís a Amposta, ja que a banda de la
teòrica superioritat dels locals (es podrien considerar equip de zona mitja), cal
sumar que els nostres cotxes han sortit de Barcelona a les 7:15. Tot el que no
fos una victòria quasi ens condemnava a lluitar entre el foc (playoff de
promoció) i les brases (descens directe). Però segurament en el seu millor matx
de la temporada, el nostre segon equip ha assolit un altre triomf vital, avui per
3,5-6,5.
L’equip B ha presentat una alineació força habitual, amb dues novetats: la meva
inclusió al primer tauler i el debut enguany d’Alex Sulleva. No està gens
malament per debutar: 350 kilòmetres! Els locals tenien clar avantatge en els

dos primers taulers, i després algun lleuger avantatge en la resta, però
diferències poc importants d’elo. Després de quasi tres hores sense gaire
moviment, els locals han agafat un avantatge de 2-1 amb la primera derrota de
Baeza i dues taules (Pedro Serrano i David Martín). Una lleugera repassada a les
partides no em feia ser gaire optimista, perquè només veia avantatge en la
partida de Martí Arribas, mentre que la resta estàvem igualats o bé inferiors.
Com que el meu rival, l’experimentat MF Zurano, m’estava collant força, he
perdut una mica el fil del matx, i quan he aixecat el cap, en Pedro Serrano em
feia mirar el marcador que tenen habilitat allà: 2-4! A banda que Martí Arribas
materialitzés la victòria, també ho feia JR García i, una mica a la contra, Juan
Carrasco. Un marcador prometedor, però alhora incomplet, ja que de les quatre
partides restants, una estava ben morta per a taules (Blas, amb insuficient peó
de més en un final d’alfils de diferent color), en dues estàvem patint en
inferioritat permanent (Sulleva i jo) i en l’altra podem dir que aguantàvem sense
permetre’ns luxes (Marc Torres Julián). És a dir, faltava punt i mig i semblava
que no l’aconseguiríem. Però en cada matx, sempre hi ha una partida que
desequilibra, i avui ha estat providencial Sulleva, que mentre es defensava ha
trobat un forat mortal que s’ha deixat el seu adversari: 2-5 i el rival de Blas, tot
i resistir-se una mica, ha acabat cedint a l’evidència que era impossible guanyar
aquell final. 2,5-5,5 i encara hem pogut sumar dues taules més en Marc Torres i
jo, en el meu cas després que el meu rival s’emboliqués en el final que ha triat
jugar, on semblava que guanyava bé.
La calculadora a dia d’avui és més senzilla, però qualsevol equació passa per
guanyar la setmana vinent al Terrassa B. No fer-ho seria tirar per terra aquest
punt tan esforçat d’avui. Finalment, hem d’agrair la bona predisposició a la gent
d’Amposta per habilitar una sala adaptada a la seu de l’Arxiu Comarcal. Un bon
local, que sembla que fa temps que pretenen per fer-hi la seva seu, i que
d’alguna manera avui convertien el matx en assaig general. Només hi ha mancat
un petit detall, invisible a molts ulls: ens han tornat a fer el sandvitx, ja que les
dues fileres de quatre taulers ens deixaven esquena contra esquena. Realment
cal?
Menys història tenia l’aventura de l’equip C davant del jove club Torreblanca, a
la zona de la Farga de l’Hospitalet de Llobregat. Nova derrota per 7-3, que ara sí
condemna els nostres no només al descens matemàtic, sinó també a la darrera
posició del grup. Costarà jugar aquests dos matxos que queden, però no hi
haurà més remei que fer-ho i pensar en una nova i més plàcida temporada a
Preferent.
Qui no ho té impossible, però sí molt difícil, és l’equip D, que tot i presentar una
prometedora alineació, no ha pogut fer res per plantar cara al sòlid Comtal B. La
derrota per 6,5-1,5 només ha tingut el contrapunt dolç en una nova victòria de
Nitai Benavides, el flamant sots-campió de Barcelona sub-14 que està en ratxa.
Però els jugadors que tenim en ratxa són una rara minoria, i aquest honor
correspon a l’equip E al veterà Toni Ballester, que ha salvat l’honor en una nova
derrota, ara per 4,5-1,5 contra el Peón Doblado B, a Cornellà. Aquest equip no
ho té tan difícil, de fet segons el superdelegat Miguel Ayllón està virtualment
salvat, tot i que hauríem de repassar el quadre d’ascensos i descensos
compensats per territorials.

A banda de l’equip B, l’únic que ha guanyat ha estat l’F, també al Centre d’El
Sortidor, seu del Comtal. Els incombustibles Aixut i Rovira (que ho juguen tot),
juntament amb el jove Biel Safont-Tria, han posat el 1-3 dels nostres contra el
Comtal D.
La setmana vinent, penúltima ronda, caldrà recuperar la dinàmica guanyadora a
casa, tot i que novament els rivals comporten certa dificultat. Sigui com sigui, ja
és segur, aquest difícil 2020 ens jugarem definitivament les garrofes a fora, en
la darrera.

Jordi Morcillo