El Catalunya debuta a la màxima categoria amb derrota

Aquest any tan especial, 2015, ho és essencialment per dos motius: el nostre primer equip juga a la Divisió d’Honor de la Lliga Catalana, per primer cop; i el club compleix 40 anys de vida. Esportivament parlant, doncs, podríem dir que ens trobem “a la flor de la vida”.

Però com ja es preveia, el camí setmana a setmana en aquesta Divisió d’Honor serà ben complicat. En un dels matxos on teníem més opcions de puntuar,precisament el primer, contra l’experimentat Figueres, vam cedir una derrota per 4-6, un resultat que hauríem pogut equilibrar o bé tomar en algunsmoments claus on ens va faltar encert i, per què no dir-ho, ritme de competició.

La tarda va començar amb sensacions de pessigolleig per als qui jugaven i per als qui ens ho miràvem. Tot i que l’escenari, el Casinet d’Hostafrancs, el material i la gent eren els de sempre, hi havia una sensació molt diferent, segurament per la categoria en què ens trobem i també per l’horari gens habitual per la majoria de nosaltres.

Després d’uns minuts de retard del gruix dels visitants, el matx va estar poc o gens definit fins ben bé les 19h, quan es va començar a moure el marcador.Dues taules, de Rubén Martín i Alejandro Sáez, no clarificaven la cosa. Almenys les taules del nostre juvenil van servir per fer-li recuperar moral, amb negres i contra un jugador de la talla del MC Emili Colls. Esperem que sigui clau aquest any en els taulers de darrere: és un titular amb totes les de la llei. La victòria de Xavi Serrano vers Casanellas es convertia en la primera d’un jugador nostre a la màxima categoria, i posava l’únic avantatge que vam tenir en tota la ronda.

Xavi Serrano primer punt d'un jugador del club en tota la història a Divisió d'Honor

Xavi Serrano primer punt d’un jugador del club en tota la història a Divisió d’Honor

Un 2-1 que duraria poc després que Jordi Amigó hagués d’abandonar una difícil situació vers el MF Víctor Lillo. Amb 2-2, els altres juvenils, Dalo i Pau Juan van signar també taules, el primer encara en posició dinàmica i el segon en un final ben mort.

El 3-3 ens donava esperances, almenys, d’un empat, ja que de les quatre partides restants, el nostre primer GM Herminio Herraiz semblava agafar avantatge, Joan Canal i Ballesteros pintaven igualtat, mentre que Felipe Vera s’havia ficat en una posició incerta amb detalls tàctics, però amb poc temps al rellotge. Però a partir d’aquí, tot es va anar torçant: Joan Canal es ficava en un embolic, en part també pel temps, i entrava en un final perdedor (3-4), mentre que el peó de més d’Herminio no era suficient contra el veterà MI Jorge González, jugador sempre amb recursos a la màniga (3,5-4,5). A aquelles alçades, el desavantatge material de Felipe Vera ja no tenia compensació de cap tipus i va cedir al cap de poc (3,5-5,5), fent intranscendents les taules de Ballesteros.

GM Herminio Herraiz, el primer gran mestre de tota la història del club

GM Herminio Herraiz, el primer gran mestre de tota la història del club

Un 4-6, idèntic resultat amb el qual tancàvem la Lliga 2014 en el playoff contra el Sant Martí. Evidentment les sensacions d’una i altra derrota no tenen res a veure.

El matx es va lluitar i es va perdre, bàsicament perquè el Figueres va estar més encertat en els apurs de temps, o bé el va gestionar millor. Caldrà anar matx a matx, a veure si podem rascar punts o mitjos punts on sigui. La mitjana d’elo diu que som candidats al descens, però no hi ha grans diferències i almenys tampoc hem debutat fent un paper de “ventafocs”. Per tant, ho intentarem, i de passada, gaudirem.

L’equip B guanya un Torà amb una davantera il·lustre

Els sis equips restants del club s’han citat avui al Casinet per iniciar la temporada, amb perspectives més de permanència que d’ascens, però pel que sembla amb força marge pel que fa a la confecció d’equips. El nostre número de jugadors, a l’ordre de forces, és similar al dels darrers anys, però la quantitat dels disponibles ha anat augmentant.

El Catalunya B, com l’A, també estrenava categoria, en aquest cas la Segona Divisió, al grup II, amb rivals força sòlids de Barcelona i la Catalunya Central.

Mirant l’ampolla mig buida, és a dir, amb el llindar de la permanència, el matx d’avui era dels que calia guanyar. La incògnita de l’equip rival, el Torà, és si vindria “carregat” per davant: l’ordre de forces assenyalava com a número 1 el GM Josep Oms i com a número 2 el MI Javier Ochoa. Del primer, jugador en actiu però menys que anys enrere, podríem esperar que vingués. Però pel segon, ningú no esperava que jugués: Ochoa, actual president de la FEDA, duia 17 anys retirat dels taulers. I avui hem tingut l’honor de tenir-lo en el seu retorn, jugant a les nostres sales.

MI Javier Ochoa (president de la FEDA) analitzant amb José Miguel Baeza

MI Javier Ochoa (president de la FEDA) analitzant amb José Miguel Baeza

Per tant, el propòsit, pel que pogués passar, era assolir els 5,5 punts en 8 taulers. No comptàvem, però, que un dels nostres jugadors més emblemàtics, José Miguel Baeza (avui número 2), signés taules amb Ochoa. Menys opcions ha tingut un servidor contra el GM Josep Oms, que ha vingut ben descansat, en 1h de tren des de Lleida (“de porta a porta” deia). Després d’una obertura correcta per part meva, hem arribat a una posició teòrica que a partir de la jugada 16 a anat desequilibrant al seu favor. La diferència entre un GM i un aficionat és que el GM sap que allò és teòric i l’aficionat ha de pensar per trobar les teòriques.

Això m’ha carregat de temps i no m’ha permès afinar en el càlcul posteriorment. Per la resta, el sempre solvent Catalunya B, que cada cop més s’assembla a l’equip A de fa no gaire (Morcillo, Baeza, Vigo, Pedro Serrano, Guerrero…), ha jugat a bon nivell, amb les victòries de David Vigo (tauler 3), Bernat Fuertes (5), Xavi Guerrero (6), Silverio Martínez (7 per incompareixença), el debutant Jorge Rodríguez (9) i Marc Maspoch (10). A banda del primer tauler, també han cedit Pedro Serrano i Alex Reyes.

La setmana que ve, comencen les excursions per la Catalunya Central, per mirar de situar-nos en la classificació allà on ens meresquem.

Jornada de debuts i resultats diversos

El Catalunya C, un equip amb la base de jugadors de tota la vida (Pedro Palacios, Jose Garcia, Angulo, Calafell) ha derrotat de forma contundent al Montcada B, que venia un pèl debilitat per darrere. Un 6-2 que indica que enguany no patirà, a l’espera de rivals més rocosos que ens diguin si lluitarem per alguna cosa més que la mitja taula. Els desplaçaments, gens llunyans, seran sens dubte un factor que ens ajudaran.

L’equip D presentava un equip molt jove, amb la base dels nostres infantils-
cadets que ja ens han donat alegries en diversos Campionats d’Edats. No obstant, el Badia B era un escull difícil, amb jugadors més experts i consolidats. Precisament només han pogut puntuar (1,5-4,5) els més veterans de l’equip: Josep Ma Ribes i Pere Nin.

Sabent de la dificultat de l’equip D, el super-delegat Miguel Ayllón ha preferit aquesta ronda apuntalar l’equip E, per assegurar el punt contra un Foment F que seria rival directe de cara a una hipotètica lluita per la salvació. Potser, després d’alguns anys a la categoria, algun dia aquests dos equips (D i E), haurien de començar a mirar cap amunt.

Els equips de 4 jugadors, a Tercera categoria, tampoc han estat del tot encertats: l’equip F ha empatat contra el Colmena C, mentre que l’estrenat equip G ha cedit contundentment contra l’Espiga D (0-4)

Al marge dels resultats, avui han debutat amb el club molts força jugadors que, durant els últims mesos, han anat venint, segurament perquè els han parlat bé de nosaltres, cosa que ens omple de satisfacció.

A l’equip B, Silverio Martínez re-debutava (va jugar 3 partides el 2011) i no del tot, ja que el seu rival no es presentava. Al mateix equip, el jove de 18 anys Jorge Rodríguez s’ha mostrat molt segur i ha fet valdre el seu talent per guanyar un valuós punt per a l’equip. Pel que fa al C, un altre jove, Marc Torres Julián (20 anys, no confondre amb Marc Torres Janer) també ha començat amb victòria i ganes de jugar cada diumenge. A l’equip D, Pere Nin ha debutat amb triomf; mentre que a l’equip F, Albert Capdevila redebutava, amb derrota, després d’uns anys de periple per altres clubs. També debutava amb derrota un altre jove, Víctor Navarro (19 anys), però que ja s’entreveu molt actiu (ja el vam tenir diumenge passat a la Copa).

Segurament, el debut més significatiu ha estat el de l’Aina Juan Bartrolí (sub- 12), germana petita dels germans Pau i Marc (es diuen igual que els Gasols, no són tan alts, però sí molt bons). Que debuti gent nova passa cada any, però que ho faci una noia, amb poca presència al nostre club –cal dir-ho- és notícia i motiu de satisfacció. També ha començat amb derrota, però ha vingut carregada d’il·lusió i segur que vindran molts èxits.

Albert Xandri (1934-2015) in memoriam

Ahir precisament, 24 de gener de 2015, el dia del nostre històric debut a Divisió d’Honor, vam rebre la trista notícia de la mort d’un soci històric: Albert Xandri Andreu, als 80 anys. Soci des de la nostra fundació (1975) fins fa un parell d’anys, havia estat un dels membres més actius del club en les èpoques del carrer Robrenyo (1975-98) i, en menor mesura, al carrer Masnou (1998-2004). Fins i tot va ocupar la presidència durant una breu temporada. Tot i que la majoria dels qui ara surten a la llista de la Lliga no el van conèixer, és just tenir aquest reconeixement vers una persona que va contribuir a que el nostre club fes camí. Al capdavall, si som on som, és perquè una sèrie de persones van començar aquesta història i posteriorment ens van passar el relleu. Descansi en pau.

Jordi Morcillo

Anuncis