Ronda 8: Hem tornat!

La crònica del dia 19 d’abril de 2015 era més aviat agredolça (victòria 2,5-7,5, insuficient, vers el Terrassa, a Divisió d’Honor), ja que certificàvem el nostre descens de la màxima categoria, però alhora plena d’optimisme per al futur, convençut que aquest grup tenia prou compromís i qualitat per tornar a dalt de tot: per això la vam titular “Tornarem”.

El marge de dos punts era ampli però no definitiu, i per això calia sumar a Sant Boi, contra un equip molt necessitat de punts. Tot i no poder seguir el matx en directe (jo era a Olesa amb l’equip B), el que ha quedat clar és que avui s’enfrontava un equip que anava a mort a per la salvació amb un altre que, tard o d’hora, havia de tenir un mal dia. Tot i així, aquest mal dia ha estat a mitges, i amb el resultat parcial de 2-3 (victòries de David Vigo i l’imparable aquest any Hermes Dalo, i derrota de Marc Juan) la incertesa ha regnat a la sala, amb poc temps als rellotges i posicions insegures. Quatre partides de les restants han acabat en taules i la sola derrota de Sergio Ballesteros posaven aquest 5-5, que satisfà més els visitants – ja que el nostre ascens és matemàtic-, que als locals, que encara tindran un matx a vida o mort. Precisament rememorant aquella darrera crònica de Divisió d’Honor, en Sergio va assolir llavors l’única victòria del campionat: avui ha patit la primera derrota, però per les set rondes restants podem dir sense entrebancs que ha estat un dels MVP’s de l’equip. Això sí, segueixen invictes ben bé mig equip: Herminio, Dalo, Canal, Amigó, Vigo i Luis González.

El Catalunya, en el seu 43è any d’història, jugarà per segona vegada a Divisió d’Honor. El repte de mantenir-se serà majúscul, però no impossible, com ja vam comprovar fa dos anys. La plantilla actual té l’experiència anterior com a un tresor i, al marge de possibles retocs, serà la base per afrontar el 2018, que quedarà assenyalat com un altre any històric. Avui toca felicitar-nos per l’esforç d’una temporada ben dura, ja que – malgrat l’aparença dels resultats- ha estat molt dura i amb algunes adversitats.

Catalunya B: 99% completat

Després de recuperar el liderat en solitari, avui tocava fer els deures a domicili, a casa del quasi descendit Olesa, qui per plantilla tenia capacitat per posar-nos les coses difícils. Els primers rivals, però, han estat dos: un de previsible i l’altre d’inesperat. Ja sabíem de la Marató de Barcelona, que ens ha obligat a sortir ben aviat, i per rutes poc habituals. Però no comptàvem amb un tall de 2 carrils (de tres) a l’autovia A-2: sort que els nostres conductors han pogut desviar-se a temps i invertir 10 minuts extra en arribar, ja que de seguir la ruta normal hagués perillat la nostra puntualitat.

Tornant al terreny esportiu, el nostre segon equip ha tornat a guanyar d’una forma àmplia (2-8), i segurament –altre cop- d’una manera un pèl abultada. El guió del matx ha estat l’habitual: les partides favorables s’han anat tombant del nostre cantó, mentre que les desfavorables duraven i duraven. D’aquesta manera, abans de les 13h ja teníem un 1-5 a favor (taules meves i de Pedro Serrano i la resta victòries, algunes amb suspens). Quatre partides restants, una de completament guanyada (Magí), dues amb certa igualtat (David Martín i Blas Rodríguez) i una amb inferioritat (el nostre número 1, i amfitrió avui, Xavi Serrano). D’aquestes, hem certificat el punt de Magí i les igualtats s’han lluitat fins a imposar petits avantatges. Només la derrota de Xavi Serrano en un final de torres amb peó de menys ha maquillat el marcador.

Dels nostres perseguidors, el Prat ha quedat despenjat de la lluita pel liderat, mentre que el Molins de Rei ens segueix l’estela i és l’únic que matemàticament ens pot apartar del primer lloc. Perquè això passés, s’haurien de produir dues golejades d’escàndol: la del Molins enfront del Prat i la del també descendit Passió contra nosaltres. L’ascens és a tocar però encara no podem celebrar res.

Vull acabar amb el nostre agraïment vers l’Olesa per buscar un local adaptat per jugar el matx. La sala de joc d’avui, àmplia i confortable, es trobava a la Casa de Cultura del poble, un espai amb totes les comoditats.

Catalunya C: els sacrificats del dia

És de lloar que alguns jugadors habituals d’un equip, en aquest cas el C, vagin a donar un cop de mà als equips més necessitats, en aquest cas al D. I alhora també és de lloar que jugadors poc acostumats a una categoria tan alta com la Preferent s’avinguin a completar un equip, sabent que tenen poques opcions d’esquivar la derrota. Aquest és el resum optimista i agraït que fem a uns i altres, i que ofereix una idea del compromís que tenen la majoria de jugadors amb el club i la competició.

Avui, una mescla de titulars del C i jugadors d’equips inferiors no han pogut plantar cara a l’Agustí, en el seu pintoresc local al barri del Raval. Els locals s’han imposat per un clar 8-2, i només hem pogut “rascar” quatre taules. No obstant, tampoc es pot dir que haguem llençat el matx, ja que en vuit taulers les diferències d’elo no eren abismals. L’equip segueix salvat, en una digna setena posició.

D i E: per fi diem blat!

Almenys aquest sacrifici de l’equip C ha servit perquè el D sumés el que li faltava per mantenir-se a Primera Provincial, guanyant l’Abrera a domicili (3-5). Per la seva banda, l’equip E ha sumat un empat clau en aquest cada cop més enrevessat grup de Segona Provincial, on ningú es despenja, en aquesta ocasió compartint local amb l’equip A (ja que jugaven contra el Sant Boi C).

Els dos equips podran celebrar per fi, la propera setmana al Casinet, una ronda sense pressió ni sense haver de mirar quant falta per puntuar. S’ho han guanyat

Els equips F i G, victòries a domicili

El nostre F visitava avui el Vall del Tenes, a la seva seu de Santa Eulàlia de Ronçana. Un club força jove, fruit de la fusió de diversos clubs de la comarca, i que és un dels més actius i dinàmics els darrers anys, amb la celebració d’un senyor open i de moltes activitats per a totes les edats. Els nostres han pogut guanyar, després d’unes setmanes de sequera, per 1-3.

Finalment, l’equip G comença a trobar el gust a la competició en forma de victòries: avui 1-3 amb l’ONCE B. Només la derrota del capità Juli Bernat i les victòries dels tres joves (Adrià Vila, Sergi Rodríguez i Arnau Lana). Per damunt de tot, però, el matx d’avui ha estat una experiència d’allò més enriquidora per als nostres: així ho comentaven els pares, que veien com els invidents jugaven a gran nivell.

La setmana vinent encara no tanquem barraca (quedarà la final de l’equip A), però sí que serà un fi de festa quasi somniat (amb permís de l’equip B). La temporada 2017 serà recordada com una de les més exitoses de la nostra història.

Jordi Morcillo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s