Ronda 6: Conviure amb la derrota (II)

És la segona vegada que utilitzem aquest títol per a una crònica: ja ho vam fer
fa tres anys, el febrer de 2015, amb el debut de l’equip a la màxima categoria,
quan l’equip duia 1 punt de 5 rondes. Ara, amb uns guarismes similars (1,5/6),
al Catalunya, un equip que en la darrera dècada està acostumat a assolir
puntuacions molt superiors al 50%, li toca gestionar aquesta situació
esportivament normal i lògica, però que sempre pot minvar la moral dels
jugadors.
El Catalunya va patir ahir la tercera derrota consecutiva, i quarta de la
temporada, enfront del sempre fort Barberà, per un ajustat 4-6. Els vallesans,
que sempre miren cap a les posicions de dalt però no acaben d’assolir el títol,
van dur un equip força superior al nostre, si bé amb alguna baixa respecte els
dies en què s’han enfrontat als equips de dalt. No obstant, amb tota la gama de
titulats (GM, MI, MF i MC) i una bona dosi de jugadors o bé de casa o de fa
temps del club (els Jonathan Alonso, Rivas, Ramírez, Bosque…) el fan un equip
molt solvent.
El matx no va començar gens malament per a nosaltres, ni en resultats ni en
expectatives a les partides. Després d’un parell de taules força ràpides (Herminio
– Vila i Felipe Vera – Erik Martínez), vam posar-nos per davant amb el triomf de
Dalo (jugador amb millor percentatge dels habituals) i les taules de Sergio
Ballesteros. El 2,5-1,5 no ens assegurava res, hi havia partides millors i d’altres
amb desavantatge, ben bé sobre les 19:30. Però és cert que segurament les
partides favorables no estaven tan guanyades, i les desfavorables (com la meva
i la de Saez) sí eren clarament inferiors. Un cop confirmada la meva derrota, en
aquell moment les opcions de puntuar es van començar a esvair: Joan Canal
canviava dames havent tingut bones perspectives d’atac contra el GM Rizouk i es
quedava inferior. Al seu costat, Jonathan Alonso aguantava l’escomesa de Jordi
Amigó i entrava al final amb lleuger avantatge; similar passava en la partida
Rivas-Rubén Martín. De les partides restants, només Vigo semblava tenir opcions
de guanyar el final (peó passat en un final de cavall vs alfil).
No obstant, partint d’aquest 2,5-2,5, el matx es va resoldre per als visitants
d’una manera que podríem resumir com la següent: les partides que teníem
millor es van resoldre en taules (Vigo), les igualades o amb lleugera van acabar
també en taules (Amigó i Rubén) i les que teníem pitjor es van perdre (Canal i
Saez). Podem dir que vam lluitar pel matx contra un candidat al títol fins
passades les 20h, però que el seu ofici es va imposar.
Aquesta derrota ens duu matemàticament, per si quedava dubte, a la segona
fase per la permanència. Si no rasquem algun botí de la complicadíssima visita a
Sant Andreu, entrarem a la segona fase amb 1,5 punts, havent de sumar un mínim de 2,5 més per salvar-nos. L’empresa comença a ser majúscula, però
enguany tenim, a diferència de l’anterior vegada, més resistència a la derrota a
nivell anímic.

Catalunya B: sense els deures fets
El segon equip ha tornat a perdre contra un dels equips forts del grup, el
Santpedor, que avui ha visitat el Casinet amb un equip sòlid i compacte. El
resultat de 4-6 reflecteix el que ha passat avui als taulers, tot i que veient les
dues alineacions no era descabellat pensar en una victòria nostra: sense la
calculadora a la mà, puc afirmar que la mitjana d’elos era quasi idèntica.
Avui el Catalunya B presentava l’alineació més forta de la temporada, sense
jugadors cridats a cobrir forats a l’equip A ni baixes per altres motius. Però els
primers taulers fa setmanes que no estan fins, i aquí és on se’ns ha escapat el
matx. El Santpedor, un dels clàssics més clàssics de la Segona catalana, era
lleugerament superior per davant, mentre que els nostres ho eren per darrere.
Però el 0-4 que ens han infringit a les quatre primeres taules ha estat definitiu.
No podem encendre encara la senyal d’alarma, perquè el punt que manca per la
permanència és a l’abast, però sí que podem afirmar que els deures encara no
estan fets. I mentre no ho estiguin, el propi equip es complicarà la vida havent-
se de desplaçar amb efectius suficients per puntuar, i complicarà també la dels
filials que necessitaran no ser debilitats.
No tot és negre per a aquest equip. Pedro Serrano segueix en ratxa, com a
pitxitxi del club (versió jugadors de +2000): avui ha tornat a guanyar, i també
ho han fet els juvenils Marc Juan i Magí Bernat, tota una garantia allà on juguin.
La setmana que ve, un altre match ball, en aquest cas a Badia. Si no el
superem, ja podrem començar a usar altres expressions estil “caixa o faixa”.

El Catalunya C encén el senyal d’alarma
El tercer equip sí que ho té complicat per assolir la salvació. Amb dos punts de
sis, ja és penúltim al seu grup de Preferent, i per tant en posició de descens. La
derrota de la setmana passada a casa del Peona i Peó fa quasi necessari puntuar
contra algun equip teòricament superior. Avui tenia una opció contra l’Agustí,
però novament ha cedit per 4-6.
El primer equip de l’Agustí s’ha anat reforçant any rere any, i és una barreja dels
seus jugadors històrics (com Cabot o Viñas Serrano), i incorporacions de gent
ben diversa, la majoria força veterans (Severri, Ritter, Colom o l’expresident
Ayza). Amb superioritat teòrica, els nostres han cedit també per 4-6 (el resultat maleït d’avui). Les baixes dels habituals Albert Pascual i Jose Garcia han castigat les opcions dels nostres, que hauran de buscar una proesa o bé resar perquè els
descensos compensats de Segona els donin un cop de mà.

El Catalunya D se suma a la jornada negra
Les poques absències dels equips de dalt (han fallat 3 dels 30 habituals, que és
molt poc) donaven esperances a l’equip D, que ha pogut muntar un equip
suficientment fort per a la categoria, pensant sobretot que s’enfrontava amb un
rival directe per la permanència: el Colón C, que a més era el cuer del grup.
Però els de Poblenou han vingut un xic més reforçats que altres dies, sabent
també que potser era el seu darrer tren. Al davant, amb gent experimentada de
1900 i darrere amb nois joves sense gaire elo però que alguns tenim força vistos
dels campionats d’edats, per tant que estan força rodats.
I amb aquesta barreja, els nostres no han pogut sortir de la dinàmica derrotista
(4 derrotes seguides) i, caient per 3-5, se situen també prop de la cua de la
classificació. Caldrà puntuar una o dues vegades per intentar sortir-ne.
Destaquem la primera victòria a la Lliga de Marc Torres Janer. Ja havia jugat i
guanyat fa anys en algun equip de 4 jugadors, però ho feia ocasionalment i
cuita-corrents per anar a la feina. Ara el tenim disponible i ho està agafant amb
ganes.

Catalunya E: el dia més plàcid
Abans de les 11h, el nostre equip A ja havia sentenciat el matx, contra un dèbil
Badalona que ha vingut amb un equip molt jove i un jugador menys. Amb
barreja de veterans (Ayllón o Coll) i joves (Carbajal i Nitai Benavides), els
nostres han deixat el rival en blanc (6-0) i han certificat la permanència, no
matemàtica, però sí virtual. Almenys, a partir d’ara la famosa “manta de
l’Ayllón” haurà de mirar de tapar altres forats.
Només hi ha un equip amb alguna opció d’ascens, i aquest és l’equip F, que avui
ha guanyat el jove equip del Gran Penya C per 3-1. Les victòries de Juli Bernat,
Màxima Pérez (novament, una partida soferta i lluitada) i Ricard Rovira, posen
els nostres rumb a la recerca del liderat. La setmana que ve sumaran 4 punts
per rival vacant, i això encara els pot acostar més a l’espera d’un matx que pot
ser decisiu contra el líder Peona i Peó G.
Avui el nostre equip de joves, el G, ha tingut també vacant, i si bé
matemàticament tenen alguna opció d’anar cap amunt, ja dependria de
caramboles i golejades poc probables.

Portem dues jornades negatives pel que fa a resultats. Tan negatives com que
els equips A, B, C i D sumen 8 derrotes en les dues últimes rondes i filtregen
amb la cua de la classificació. Ens havíem de fer forts a casa, però no ha pogut
ser: tot i la presència de la gran majoria de jugadors disponibles, la derrota s’ha
instal·lat entre els equips. Però els jugadors persisteixen i segueixen motivats en
els reptes, per difícils que juguin. Ara toca, per tant, pescar en camp contrari.

Jordi Morcillo

Amb el cor, aquest cop, només encongit
Catalunya F 3 – 1 Gran Penya C

Avui encara tenim el cor encongit i volem dedicar les victòries i la bona posició del Catalunya F a la lliga a la nostra companya Núria Castellvell. Sí, perquè l’equip F podria guanyar el grup X de la tercera territorial de Barcelona. Les properes tres rondes, les que resten, seran d’infart: la setena, quatre punts que cauran del cel,
gràcies a l’equip vacant i a esperar que el Cornellà E i el Peona i Peó G puntuïn poc, fa lleig dir-ho, però les coses són com són; la vuitena, cal, a casa, fer un bon resultat contra el PiP G i esperar que el Cornellà E afluixi una miqueta, que van forts –Ateneu! Lourdes! Ajudeu-nos!- i, finalment, la novena jugarem contra el
Viladecans Cavall Blanc i cal fer-ne tres de totes totes –cal recordar que de vegades juguen amb un dos mil i escaig al primer tauler, fa respecte. Ni il·lusions inflades, ni tremolors, cal jugar i jugar bé, jugar i puntuar.
Endavant F!
I ara les partides. Seré breu. El Juli, al primer tauler, ha guanyat amb claredat i contundència en una hora i quaranta minuts. El més destacat de la partida és el fet que ha jugat sense fer cap llufa, ha controlat molt bé en tot moment, cap aventura ni pífia, bon càlcul i mesura han permès conservar l’avantatge sense cap muntanya russa. Tot plegat és un bon senyal, no només bon joc puntual, també bon joc constant, més ben dit, joc eficaç i eficient fins a la victòria, així és com es guanyen les mal anomenades partides guanyades. El Ricardo, al quart,
ha sentenciat també força ràpid. Dos zero! Però l’Arnau, malgrat els esforços, no ha pogut superar les pífies del principi de la partida, no era el seu dia, a tots ens passa algun cop. I finalment la Màxima, que ens ha fet patir moltíssim, jo he hagut de marxar, però finalment ha guanyat. Gràcies Màxima! El teu punt ens ha permet respirar més tranquils i conservar la il·lusió per intentar gunyar la lliga. Com ja hem dit, les tres properes rondes: suor, te i cafè, corredisses fins al bany i di déu vol, sopar del club amb coets de tercera territorial.
Disculpeu, disculpeu, ara sí que faré una cosa ben lletja: en porto cinc de cinc! Soc el pitxitxi d’elo inferior a 2000 del Club. Quina il·lusió! Si guanyo, serà el primer cop que guanyo res per mèrits esportius dins les competicions d’escacs –i ves a saber si l’última, cal aprofitar. Mama, por! Ai, ui, uf! Apa, com estic!

Juli Bernat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s