Ronda 4: Retorn a la realitat

Després d’un inici de Lliga esperançador, amb tres resultats de diferent signe,
però marcadors en tot moment de “sí, es pot”, ahir el Mollet ens va recordar on
hem de ser, amb una contundent victòria (2-8), la més àmplia que hem rebut
des del 2013 i també la més àmplia encaixada en quinze matxos a la màxima
categoria.
No obstant, el marcador es pot entendre com a lògic i previsible, tenint en
compte les circumstàncies d’un i altre equip. El Mollet va venir “amb tot”,
almenys en els primers 8 taulers, amb tal potencial que va haver de deixar un
dels seus titulats sense jugar, el GM David Arenas, que igualment va venir al
Casinet a seguir el matx, en una mostra de la bona pinya que creen com a
equip.
Per part nostra, les baixes ja sabudes dels números 1,3 i 5 (Herminio, Amigó i
Pau Juan), i havent de tancar l’equip amb tres jugadors del B, van eixamplar
encara més les diferències d’elo en la majoria de taulers. A excepció dels dos
darrers, totes eren de 100, 150 i fins i tot de 200 o més punts. I per si no fos
poc, als nostres jugadors no se’ls va veure tan frescos com dies enrere. Amb
aquests ingredients, els punts van anar caient de la banda rival a partir de les
19h.
Quan el marcador ja assenyalava un insalvable 0-4 (derrotes meves, de Rubén
Martín, Saez i Felipe Vera), només vam poder maquillar el marcador amb
algunes taules, sumades a les derrotes més dignes (perquè van obtenir
posicions prometedores) de Dalo i Ballesteros. Bon comportament al darrere de
Marc Petit i Blas Rodríguez, qui ahir debutava a Divisió d’Honor de forma
merescuda: dos empats contra jugadors que no els superaven en elo, però que
sovint han demostrat que poden jugar amb solvència en aquestes posicions.
Les altres dues taules que vam “pescar” almenys afegeixen un punt dolç a la
contundent derrota. Al primer tauler, on Canal hi jugava per primer cop a la
màxima categoria, s’hi asseia per als visitants Alan Pichot, jove GM amb 19 anys
i 2552 FIDE. El nostre jugador va fer una partida molt seriosa fins a arribar un
final de peces menor actiu on va trobar la repetició de jugades: mig puntet de
nivell que aniran molt bé al nostre bregador número 2. I molta estona més tard,
amb més de 100 jugades, David Vigo defensava encertadament un final amb
qualitat de menys (que havia sacrificat potser innecessàriament en una posició
amb opcions de tenir avantatge), assolint esquemes de fortalesa que el seu
rival, el MF Montilla, va intentar enredar sense èxit. El president-jugador del
Catalunya es manté, amb quatre taules, com a únic invicte dels jugadors que
han estat alineats totes quatre rondes (avui han perdut aquesta condició Felipe
Vera, Alex Saez i un servidor).
Si la setmana passada la classificació es comprimia per la cua, aquesta ho ha fet
encara més. Veient el calendari, i que encara hem de jugar contra els dos
primers, el proper matx contra el Gerunda, a qui podem considerar “de la nostra
Lliga”, esdevé clau. No per evitar caure al grup del descens, ja que aquesta
empresa sembla inevitable, sinó per sumar el coixí que alguns rivals de l’altre
grup no estan assolint. La Lliga és llarga, som vius, i si havíem de tenir un dia espès i amb baixes, millor que aquest fos contra un dels equips que, jugant al
100% nosaltres, ens hauria guanyat també amb tota probabilitat.
En tot moment va regnar el bon ambient, cordialitat i esportivitat entre les dues
formacions. Mostra d’això va ser el tret de sortida de la ronda, on el seu capità,
l’incombustible Ramon Caro, va desitjar-nos un “espero que us salveu”. Va ser
impossible, veient l’equipàs que havien portat, evitar que el moment fos també
còmic i s’escapessin rialles. Estic segur que ho va dir de tot cor, i per tant
desitgem també tots els èxits a aquest Mollet, que durant uns pocs anys va tenir
una trajectòria similar a la nostra, però que ahir va constatar en quin esglaó
està cadascun.

Catalunya B: Pedro i 9 més segueixen trencant travesses
I ja van quatre. Quatre setmanes en què no sortim com a favorits, o bé tenim
matxos molt coll amunt, però aconseguim sumar en aquest igualat i incert grup
de Segona Divisió.
En un grup d’escacs a les xarxes socials, la travessa del matx Catalunya B –
Cardona ens donava menys d’un 25% de possibilitats de puntuar, cosa que
d’entrada sorprèn perquè ni per classificació ni per alineació teòrica el Cardona
és gaire superior a nosaltres. És el típic matx d’equip A de poble, amb davantera
forta i descens d’elo al darrere, contra equip B de club de Barcelona, amb elo
compacte i superioritat al darrere. Tenint en compte les baixes arrossegades per
l’equip A i les pròpies del B, sí que els del Bages partien amb lleuger avantatge,
però no el que reflectia l’enquesta. En aquest sentit, la victòria mínima per 5,5-
4,5 ens dóna dret a dir que hem tancat algunes boques.
El Cardona, ja sense la fusió del Súria dels darrers anys, segueix basant el seu
potencial en els quatre germans Jané Besora, jugadors en la vintena d’anys i un
elo respectable sempre entre 2050 i 2300. Segurament són el grup de quatre
germans amb un elo mitjà més fort de Catalunya, potser només superats pels
Hernando.
El matx ha començat amb retard dels visitants: fins que no eren cinc jugadors ja
havien consumit deu minuts i el darrer en arribar, el segon tauler (un dels
quatre germans) ho ha fet a les 10.23h, a set minuts de la pèrdua per
incompareixença. Això no li ha impedit jugar ràpid i quedar millor que Baeza fins
a anotar-se el punt.
El resum de l’encontre ha estat un frec a frec per veure qui rascava més punts
en la part on era inferior en elo, si ells per darrere o nosaltres per davant. I per
mig puntet, nosaltres hem tret 2 de 5 a la davantera: triomfs de Pedro Serrano i
Alejandro Calderón (avui sí puntual i inspirat). I ells només han fet 1,5 de 5 als
taulers del final, amb les nostres victòries de Jorge Rodríguez i Marc Torres
Julián. Però avui qui s’emporta el mèrit de la victòria és el delegat
circumstancial, membre de la junta i etern jugador del club Pedro Serrano. Tot i
que duia anys perdent un xic de pistonada i alguns puntets d’elo cada
temporada, aquest 2018 s’està demostrant com un dels jugadors més inspirats,
amb una performance propera a la norma de MC. Avui, amb el matx empatat i
pocs segons al rellotge, ha tingut la suficient sang freda per trobar un atac de mat en una posició de doble fil. Un remat que, vist al diari o en un ordinador,
sembla senzill, però que després de quasi 4h de partida i amb la tensió del
matx, fàcilment es pot obviar.
Els 3 punts a la classificació donen, ara sí, un coixí per jugar amb més
tranquil·litat, ara que venen matxos realment durs. La setmana que ve contra el
Sant Andreu B, serà el primer d’ells. El rival és dels filials més durs de Catalunya
i, en opinió meva, el favorit en aquest grup, per les seves alineacions compactes
i fortes alhora.
La dinàmica és molt bona, però farem bé en no oblidar la trencadissa del 2016:
aquest 3 de 4 no és el millor inici del B a la Segona Divisió. Ho va ser llavors,
amb 3,5/4, però l’equip va ser incapaç de sumar mig punt en sis rondes. Per
tant, a fer més colzes fins a buscar el punt que cal per seguir on hem de ser, a
Segona.

El Catalunya C, victòria ajustada i necessària
El segon equip del Mollet visitava també el Casinet, com ho va fer ahir el primer
i també avui el seu C. I una mica més i també li amarga la festa al nostre
Catalunya C. A diferència del seu equip A, avui el Mollet B venia amb força
baixes, i això ens donava força opcions (un equip proper al titular ens ho hagués
posat molt difícil).
Finalment, la nostra alineació més compacta ens ha donat cert avantatge als
taulers de darrere, amb la contribució decisiva del sempre solvent Pepe Angulo
(avui al tauler 2), que ha guanyat a una MF femenina.
El resultat final, 5,5-4,5, indica que el Catalunya C no va gens sobrat, en part a
causa de les baixes dels de dalt, però és una victòria absolutament necessària
tenint en compte que encara ha de jugar amb els candidats reals a l’ascens,
equips A armats fins les dents.
Igual que ahir en el matx de la màxima categoria, agraïm l’esportivitat i
cordialitat dels molletans, personificats en la figura del seu president Ramon
Caro. Dic això perquè avui sembla ser que alguns dels rellotges no estaven ben
programats i no marcaven l’increment, però el tema s’ha arreglat amb bona
predisposició. De la seixantena llarga de jugadors que estem alineant a la Lliga,
només una minoria molt minsa saben programar els rellotges, i això n’augmenta
el marge d’error. Però, vaja, aquesta és una roba que haurem de rentar a casa.

Catalunya D: millor cara sense premi. El rejovenit E empata
El Catalunya D, mermat també per les baixes de dalt, però aquesta setmana no
especialment debilitat per la “manta” de l’Ayllón, ha tingut bones opcions en el
seu matx contra l’Esplugues, un equip habitual de Preferent que, ara vingut a
menys, juga a Primera Territorial amb una bona davantera i uns darrers taulers
més dèbils. La derrota per la mínima (4,5-3,5) segueix indicant el camí a seguir
per als nostres: permanència o permanència.

Per la seva banda, el Catalunya E ha rejovenit diverses dècades la seva mitjana
d’edat, tancant amb tres jugadors subs: Sergi Carbajal (17), Joan Valeriano (13)
i Nitai Benavides (12). I no només ha suposat per ells una oportunitat de
destacar, sinó que a més han reeixit aportant 2,5 punts dels 3 necessaris per
l’empat a 3. El rival, un altre Mollet, el C.
El balanç global d’aquest triple enfrontament és d’una derrota, un empat i una
victòria, si bé ells ens guanyen per “goal average”. Cal dir, però, que si el seu
equip A ens dóna mil voltes, els nostres filials correlatius estan força més amunt
que els seus.
Tornant a l’empat de l’equip E, destaquem la bona ratxa que continua del Sergi
Carbajal (nova victòria), la seriosa partida de Joan Valeriano (també triomf), i
les taules sofertes de Nitai Benavides, en una partida d’atacs oposats, en què el
nostre sub-12 no se sol sentir incòmode. L’equip suma 1,5 i mig, que seran 2,5
la setmana vinent en jugar contra el balsàmic “vacant” (que dóna punts i permet
donar descans i rotar jugadors còmodament).
Per cert, fem un petit parèntesi per celebrar l’èxit del Nitai al Campionat de
Barcelona sub-12, assolint la quarta posició (empatat amb el segon), i plaça per
a la final catalana de la categoria. Feia quasi una dècada que cap jugador del
club no aconseguia plaça directa a sub-12. Una bona senyal. I menció especial
per a l’Arnau Lana, el seu rival divendres en la partida decisiva, que s’ha quedat
a les portes, però que per la seva joventut (10 anys acabats de fer) podem
augurar que ens donarà grans alegries.

 
Catalunya F: sempre sumant
Un dia són 2, un altre 3, un altre 2,5, però sempre sumant, l’equip F no perd de
vista la part alta de la classificació, amb petites rotacions a la seva formació.
Avui rebia l’equip C de l’Ateneu Barcelonès, entitat que està revitalitzant la seva
secció d’escacs a tots els nivells: social, organitzatiu i competitiu. I part de culpa
la té la nostra sòcia Lourdes Porta, que ara juga amb ells. Avui ens ha visitat,
tot i que no formava part de la seva alineació, ha saludat a una bona colla
d’amics que té el club i s’ha dedicat a fer un grapat de bones fotos, de les qual
segur en sortirà un bon reportatge.
Pel que fa al matx, avui victòria mínima per 2,5-1,5, amb triomfs de Juli Bernat i
Ricard Rovira i taules de Màxima Pérez. L’anècdota del dia l’ha protagonitzat en
Rovira, que a les 9,40 em telefona (“s’ha adormit, penso jo”). I no, ha estat ben
puntual, però resulta que s’havia presentat al local de l’Ateneu Barcelonès. Això
no ha estat impediment per afanyar-se a agafar el metro, cinc parades ràpides i
a les 10 i poc ja era assegut al seu tauler per donar el punt de la victòria a
l’equip.

 
El Catalunya G segueix en ratxa
Els joves del setè equip han tornat a guanyar fent el complet (4-0) a un altre
equip de nanos de la seva edat, el Sant Josep D. Repetien a l’equip, dels qui van
guanyar al Masnou, Adrià Vila, Sergi Rodríguez i Andrei Vasilev, que avui sí ha
pogut guanyar jugant. El quart punt l’ha posat Víctor Hidalgo, que tot i tenir sempre avantatge, ha estat qui ha hagut de suar més. A poc més de les 11, el
resultat estava signat i catapulta els nostres a una digna quarta posició, encara
lluny – a 5 punts- del sòlid líder Amistat de Premià B.
La setmana vinent desplaçament de tots els equips (excepte el mencionat E, que
descansa), si bé només l’A surt de la “zona metro”. Hem tingut sort en aquest
aspecte, que sempre facilita poder alinear els jugadors i que no posin pegues. Ja
haurem passat l’equador de la Lliga dels diumenges, i podrem valorar si estem
més a prop o més lluny dels objectius. De moment, l’inici ha estat optimista,
però cal encara remar molt.

Jordi Morcillo

Amb el cor dividit i encongit

Catalunya F 2½ – 1½ Ateneu Barcelonès C

Sí, nois, sí: amb el cor dividit. Per què? Per tot i més. Faré la llista. Primer: fa vint-i- cinc anys que sóc soci de la venerable, històrica, actívissima i moderníssima institució coneguda com a Ateneu Barcelonès; lloc de mil records, de llargues jornades d’estudi durant la meva època d’universitari, de conferències interessantíssimes i apassionants, de trobades amb coneguts i saludats –com l’encantador i amable amic Joaquím Carbó, com el recte catalanòfil Ko Tazawa, com el lluitador Santiago Vilanova i mil noms més amb els quals seré injust
perquè no els esmentaré. Segon: l’actual ponent de la secció d’escacs de l’Ateneu Barcelonès és la nostra sòcia Lourdes Porta; mil petons, Lourdes; fins i tot li he deixat fer-me fotos –una de les coses que generalment combato a tota ultrança, a tot arreu te’n fan, quin fàstic, quina dèria, quina violació constant de l’anonimat, però he fet una excepció perquè he considerat que era una amiga il·lusionada davant l’esdeveniment, l’entenc perfectament, a mi m’ha passat el mateix! Tercer: quants matins, quantes tardes al jardí amb el petit estany, amb la meva canalla, amb els amics, assaborint un te entre les palmeres, amb el soroll sedant del rajolí d’aigua. Quart: el tercer tauler de l’Ateneu Barcelonès era el Jordi Calvet, un amic, escaquista i ateneista, manta vegades, a més, compartim el tren quan tornem d’un obert o ens hi trobem casualment durant la Lliga, ell viu a Sant Feliu i jo, a Vilafranca, manta vegades xerrem al tren o qualsevol altre lloc, el Jordi, a més, és un cavaller, un exemple que algun dia hauré de seguir quan em faci gran, de moment m’estimo més la vida de trapella incendiari. I cinquè i últim motiu, malgrat que en podria escriure mil més: si mai em claven una puntada de peu
per trapella incendiari del club on jugo, ja sé on hauré d’anar a petar amb els meus ossos si vull seguir jugant a escacs, l’Ateneu serà, si no hi ha més remei, el meu últim redós escaquístic, des d’on la barca lliscarà plàcida.
I ara les partides i les incidències. Comencen! On és el Ricardo? Apa! S’ha confós! Ha anat fins a l’Ateneu Barcelonès! Ricardo, que juguem a casa! Però el jugador pròdig n’ha tornat una mica més de mitja hora més tard de l’hora d’inici de les partides. I ha guanyat! El senyor Jordi Banuls prou que s’haurà quedat sorprès que amb un dèficit de temps tan significatiu el Ricardo hagi guanyat. Doncs ja ho saps company, torna-ho a fer tants cops com vulguis si les has de guanyar totes, ens faràs patir primer i després xalar –ha fet 22.50 punts d’elo!
Quart tauler i punt cap a casa. El Lluís Villalonga ha perdut al tercer tauler contra el meu amic Jordi Calvet, vaja, un punt cap a l’altra casa, l’Ateneu Etern. La Màxima ha fet taules, la nostra dama i el senyor Soriano han arribat a un final de taules teòriques i han plegat, no cal patir més, no cal remenar sense solta ni volta el tauler.
Finalment el trapella del Juli Bernat ha guanyat. El primer tauler ha acabat l’últim. El Juli ha fet una bona obertura, ha obtingut una posició amb avantatge, aleshores el senyor Namay ha fet tot de jugades valentes i el Juli ha comès un error força gros al moviment divuit, ha mogut la torre que no tocava, havia d’enrocar, i mira que ho havia vist, però la tensió ha mogut la mà i no pas la intel·ligència. Malgrat tot ha aguantat el xàfec i el senyor Namay ha arriscat massa i el Juli ha amenaçat manta vegades la dama adversària i, malgrat dur tres
peons de menys, la posició era tan favorable als seus interessos que ha aconseguit recuperar peons i, a més, ha trobat una combinació al moviment trenta-cinc que guanyava en vuit moviments de manera imparable, tot plegat incloïa un sacrifici de torre, preciós, encara que cal dir que el senyor Namay d’aquí no gaire clavarà
unes jugades de vertigen: és un gran tàctic i no li tremola la mà davant el risc i només ha fet que començar a jugar com a federat. Endavant ateneista! Adéu amics, adéu Lourdes, adéu Jordi Calvet! Fins la pròxima. Als companys de club i equip: fins a la propera setmana.

Juli Bernat

Anuncis

Un pensament sobre “Ronda 4: Retorn a la realitat

  1. Retroenllaç: Lliga Catalana 2018 | Secció d'Escacs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s