Ronda 2: El Catalunya aguanta el tipus a Sitges

Important victòria avui del nostre primer equip a Sitges, per un ajustat marcador (4,5-5,5). Donada l’entitat del rival i el fet de trobar-nos encara en els primers compassos de al competició, tot el que no fos guanyar avui posava en dubte la nostra condició d’aspirants a recuperar la màxima categoria.

El matx, com tots els matxos de la resta d’equips del Sitges, s’han jugat a l’Hotel Sunway, en una sala perfectament condicionada per a la pràctica dels escacs pel que fa a comoditat, il·luminació i detalls per als participants (aigües per a tots). Segurament, el local no té l’encant de l’antic Casino Prado, però poc a poc aquest hotel comença a esdevenir punt de referència en els escacs catalans: el seu torneig de desembre deu part del seu èxit en les excel·lents condicions de joc que ofereix.

Pel que fa al matx, les alineacions feien presagiar un pronòstic molt igualat, amb cert avantatge dels locals per davant i lleuger per a nosaltres al darrere. El Sitges ha reforçat el seu 10 inicial amb el número 2 de la llista, el MI Meister, les aparicions del qual són esporàdiques a la Lliga. Per part nostra, dos retocs per sota, amb la inclusió d’un servidor i també de Pedro Serrano, que no jugava a l’equip A des de feia 6 anys.

El matx ha començat força bé per les nostres aspiracions: Herminio signava taules amb Beltrán al primer tauler, i poc després David Vigo feia miques l’enroc enemic per posar el nostre primer punt sencer. En veure el desenllaç de Vigo, he ofert les taules en una posició amb millor estructura per a mi, però més activitat per al rival que compensava sobradament la situació. Taules acceptades, i també acceptades a la partida d’en Felipe posaven un 1,5-2,5 esperançador, ja que dels restants, només Luis González semblava inferior i la resta de companys tenien igualat o lleuger avantatge.

Passades les 12, la partida de Luis González, que havia començat amb muntanya russa de bon principi, s’ha resolt a favor dels locals. . En aquest punt del matx, hem patit una mica perquè entre les 5 restants, potser només Rubén Martín tenia més arguments per la victòria. A les taules 2 i 3, Canal i Ballesteros començaven a suar per no quedar inferiors, mentre que per darrere, Marc Juan no trobava com trencar el forrellat del seu rival i Pedro Serrano sortia de les simplificacions amb peó de menys, si bé les seves peces tenien més activitat.

Per sort, l’ordre dels resultats ens ha ajudat a encarar el matx i Rubén confirmava el seus temes de mat, no sense algun ensurt previ, i posava el 2,5-3,5. Poc després, Pedro Serrano muntava una xarxa de mat, que el rival només podia evitar amb entrega de qualitat, però ni així, i Serrano ha fet mat: un gran triomf del nostre emblemàtic jugador, que ha demostrat que no només venia a Sitges a fer de xofer. Al seu costat, Marc Juan començava a entrar per l’ala de dama, creant complicacions al seu rival que li han fet gastar més temps del permès: bandera caiguda i matx guanyat (2,5-5,5).

El matx no s’ha pogut culminar amb un resultat més ampli i els dos MI locals Mesiter i Fernández Aguado han imposat els detalls favorables dels seus respectius finals davant Canal i Ballesteros. Però la sensació és que hem guanyat un dels equips poderosos de la categoria, que tot i trobar-se amb 0 punts pot encara donar ensurt a la resta de candidats.

No podem parlar d’un cop d’efecte en la classificació, perquè encara és aviat i aquesta està per definir, però sí d’una victòria necessària per ajudar a definir el nostre objectiu de mirar cap amunt. La setmana que ve, matx trampa al Casinet: el Colon Sabadell Chessy B, capaç d’alinear equips temibles o assequibles indistintament, vindrà a posar a prova la nostra trajectòria.

Catalunya B: l’empat a Terrassa confirma un bon inici

Més difícil encara ho tenia el segon equip en la seva visita a Terrassa. Els locals, un dels equips compactes de la categoria, ens avantatjaven en uns 100 punts en molts taulers, mentre que nosaltres completàvem l’equip amb algun retoc respecte la setmana anterior, però alineant els lluitadors habituals.

Segons les informacions facilitades pels companys, ha calgut patir força per arrencar el 5-5 final, però en aquesta categoria i en aquest grup especialment caldrà exprimir-se a fons per assolir la permanència. Sense saber encara si els egarencs seran un rival directe, qualsevol cosa que sigui sumar ajuda a l’objectiu final.

Avui ha tocat canvi de papers a la família Serrano, ja que en Xavi ha defensat el primer tauler del B mentre en Pedro – ja ho hem dit- feia de xofer-jugador-guanyador amb l’equip A. També tornaven a l’equip i ho feien de forma providencial amb victòria el Jose Miguel Baeza (que havia jugat a l’A el primer dia) i en Jorge Rodríguez, que s’estrenava enguany. Per darrere, segueix el bon moment de forma del Marc Torres Julián, que amb una nova victòria també ha estat clau per no tornar de buit de Terrassa. La setmana que ve un altre matx contra un equip de la nostra lliga, el Martorell: una victòria significaria començar a tenir coixí per endavant.

Catalunya C: primera ocasió perduda

Qui sí ha tornat de buit ha estat el tercer equip, l’únic dels nostres que de moment no ha puntuat. El Sant Josep B també era un dur rival, compacte i amb certa superioritat d’elo en tots els taulers, però els jugadors del Catalunya C han venut cara la seva pell i han estat a punt de rascar alguna cosa. És per això que la derrota per la mínima (5,5-4,5) és encara més dolorosa.

El nostre C ha dut una alineació amb els seus jugadors habitual, tancada al 10è tauler amb el jove Nitai Benavides, que no obstant avui no ha pogut mantenir la seva ratxa. La setmana que ve el Catalunya C tindrà un matx clau, quasi de vida o mort, amb un altre dels cuers del grup, la Lira B. Caldrà començar a sumar si l’equip no vol veure’s immers en una situació límit per assolir la permanència.

Filials: L’equip D redreça la situació

Després de la desfeta de la setmana passada a casa, on només 4 dels 6 jugadors es van presentar a jugar, avui l’equip D ha complert en escreix en la seva visita a l’emblemàtic local de Sant Andreu, per jugar contra el seu equip E.

Dir Sant Andreu i dir filial, sigui quin sigui, és sinònim de respecte, ja que cada setmana totes les seves alineacions, des de l’A fins al darrer equip solen ser serioses, compactes i barreja de pedrera i veterania. Els nostres s’han imposat per un contundent 1-5, amb la sola derrota de Virgilio Garcia. Bon retorn del jove Sergi Carbajal a la Lliga, amb victòria. El mínim exigible per aquest equip, que és no passar penúries per salvar-se, és més a prop, tenint en compte que al grup hi ha una vacant.

Idèntic resultat ha assolit l’equip E en la seva visita al Castelldefels C (1-5), amb l’única derrota de l’incombustible Albert Coll. L’equip, tancat per Ayllón pare i fill, no ha passat angúnies per imposar-se als del Baix Llobregat. Amb dos punts en dos encontres, l’equip és co-líder del grup, i per poc que sumi ja estarà en disposició de mirar cap amunt sense pressió. No seria el primer cop que ho aconsegueix, ja que fa dos anys van assolir un ascens, tot i que després la “lletra” que va romandre a Primera Provincial va ser la D.

L’equip que més viatjarà enguany serà l’F, que farà el “Tour del Maresme”. Avui començava les sortides jugant a Cabrera de Mar, un club de força recent creació, contra el seu equip A, cosa que mai és senzilla en aquesta categoria. Els nostres han cedit per la mínima (2,5-1,5), amb la victòria de Lluís Villalonga, que enguany s’estrenava, i les taules del delegat Borja García.

Finalment, empat a 2 de l’equip de pedrera, el G, en la seva visita al Sant Josep D. Amb la rotació pertinent ronda a ronda, els quatre joves s’estrenaven en la Lliga d’enguany. Les victòries les han posat els dos darrers taulers: Andrei Vasilev i Biel Safont-Tria, dos jugadors en un gran moment de forma, com així estan demostrant a la territorial de les seves categories d’edat, on se situen en posicions capdavanteres.

La setmana vinent, el Casinet acollirà un cop més una ronda de participació massiva com a locals. Jugar en locals tan ben preparats per a la pràctica dels escacs com l’Hotel Sunway, el Terrassa o el Sant Josep dóna gust, però certament: com a casa, enlloc!

Jordi Morcillo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s