Final de Primera Divisió: pastís sense cirereta

El Catalunya ha perdut avui la Final de la Primera Divisió a Sant Cugat, contra el campió de l’altre grup, per un ajustat 5,5-4,5. Tot i la pèrdua de la imbatibilitat després de 12 encontres, aquesta derrota no té un pes transcendental a nivell de classificació (l’únic objectiu, l’ascens, ja estava assolit), però ens aparta de la possibilitat de guanyar per primer cop la Primera Divisió.

Els dos equips havien presentat durant la Lliga uns 10 inicials sempre compactes i propers a la millor alineació possible. En cas de mantenir-ho, haguéssim tingut plenes opcions de guanyar el matx, però les nostres baixes als taulers 1,2,6 i 7, sumada a d’altres entre el 10 i el 15, feien del Sant Cugat favorit per a endur-se el títol. Ells, amb l’alineació “tipus” i el factor camp, que avui tenia més rellevància per l’hora “robada” de son, han dominat el matx durant tota l’estona, si bé s’han endut algun ensurt cap al final.

En honor a la veritat, no ha estat als taulers de darrere on els locals han imposat el seu avantatge, ja que els nostres jugadors del B s’han comportat de forma excel·lent (dues taules i una victòria).

El matx ha començat amb un intercanvi de cinc taules, en posicions equilibrades o lleugerament decantades per uns o altres que no s’han arriscat. Amb 2,5-2,5, hi havia tres partides amb mala pinta: Dalo al primer tauler, la meva al setè i la de Guerrero al novè. En aquest moment el matx estava tècnicament perdut. I més quan Dalo i jo inclinàvem el rei per posar un quasi definitiu 4,5-2,5. La pèrdua del primer tauler feia que les combinacions de 5-5 no ens fossin favorables i necessitéssim 3 punts o bé 2,5 guanyant al segon i cinquè tauler.

Qui més clar ho tenia era Luis González, amb final guanyador de feia estona. I al segon tauler, Canal tenia una posició complicada, amb dama contra torre i alfil, però compensació de diversos peons per al MF local Lillo. Amb aquesta situació, s’ha sentit algun “Bueno, ya hemos ganado!” per part dels locals. Però les partides amb poc temps són traïdores i just quan Luis González feia pujar el punt al marcador, el rival de Xavi Guerrero es deixava una torre neta i abandonava: 4,5-4,5 i només servia el punt sencer de Canal, que durant mitja hora llarga, amb els dos jugadors amb menys de dos minuts, ha anat buscant complicar una posició que, segurament perduda, tenia molts detalls per la presència de la seva dama. Els nervis s’han apoderat de l’equip local, fins i tot s’ha sentit alguna lletja discussió entre ells (per allò de fer una miqueta de soroll analitzant), però qui havia de mantenir la sang freda, Lillo, ho ha fet, i s’ha acabat imposant.

Cal aplaudir la valentia i compromís de Joan Canal, que ha rebutjat la repetició de jugades en busca del quasi impossible. Però amb el ritme de joc i veient el que hem vist durant la Lliga, els errors inesperats es donen amb relativa freqüència. Dels invictes, avui han caigut, però quan ja no era de vida o mort, Dalo i Canal. I queda en David Vigo com a únic jugador que, jugant totes les rondes, no ha conegut la derrota a l’equip A.

Ens n’anem amb la sensació d’haver venut cara la pell. Cal felicitar el Sant Cugat pel títol: en definitiva, hi ha apostat més que nosaltres i en són mereixedors. Ens creuarem l’any vinent a la màxima categoria, esperem que amb més sort per part nostra. El títol de Primera Divisió haurà d’esperar a una millor ocasió, però esperem que aquesta tardi en produir-se, i que sigui perquè juguem durant alguns anys a Divisió d’Honor.

Jordi Morcillo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s