La llista d’inscrits del nostre VII Actiu sub-2350 elo català ràpid del 7 de maig ja té chess-results!!
L’enllaç: http://chess-results.com/tnr270565.aspx?lan=9&wi=821&turdet=YES
Més informació del torneig: https://catalunyaescacsclub.wordpress.com/2017/02/07/vii-actiu-del-catalunya-escacs-club/
No pretenem avui entonar el Cant dels Segadors, sinó simplement reflectir la realitat dels nostres equips en aquesta temporada 2017: tots ells (i en són 7) han assolit els seus objectius esportius, i en la majoria de casos ho han fet abans d’aquesta darrera ronda, cosa que ha convertit la 9a ronda de la Lliga, avui al Casinet, en un final de festa somniat. Només quedava certificar l’ascens de l’equip B, a qui quedava una engruna per fer-ho, i ho ha fet. La festa ha estat quasi rodona, ja que de set matxos, cinc s’han guanyat, un empatat i un s’ha perdut.
Catalunya A: un ascens amb lletres majúscules
La darrera ronda de la Lliga restava un cert protagonisme al primer equip, ja amb el liderat i l’ascens assegurat, i les mirades se centraven en el nostre paper com a àrbitre del descens. Els tercers equips implicats resaven perquè portéssim un equip prou competitiu per batre el Catalonia, mentre que aquests suposem que desitjaven el contrari, ja que venien amb l’aigua al coll.
I per part nostra, només quedaven unes poques incògnites per resoldre. Ja que no hem pogut assolir el 9/9, podríem acabar la lliga invictes? Seguirien un bon grapat de jugadors sense conèixer la derrota? Acabaríem amb el malefici del Catalonia (0,5-2,5 a favor seu en aquesta dècada, i totes ensopegades que ens van costar cares)? Afortunadament per a nosaltres i per a la Lliga, la resposta ha estat en tots els casos afirmativa.
El matx ha començat de forma adversa i reflectint que els de Manresa es jugaven la vida, i que nosaltres qui sap si ja hem passat el punt de forma ideal. La sola baixa de Ballesteros ha estat coberta novament amb l’entrada del juvenil Marc Juan al desè tauler. Amb les taules ràpides dels mestres Herminio i Joan Mellado, sumades a les de Vigo, ha arribat l’única derrota a la competició de Luis González, després de combinar erròniament. No obstant, ha perdut quan menys ens penalitzava i la seva imbatibilitat durant les rondes decisives ha estat clau. Amb l’1-2 al marcador a poc més d’una hora de l’inici, els nostres s’han posat les piles i han anat tombant el marcador sense encaixar més derrotes.
Entre aquests resultats, destaquem els habitualment citats Dalo, Canal, Amigó i Vigo, que acaben la fase regular sense conèixer la derrota. Entre ells, Jordi Amigó assoleix el pitxitxi dels equips de dalt (+2000 elo) amb 7,5 punts. I bona victòria de Marc Juan amb el primer equip, on esperem que cada vegada es deixi veure més: tant de bo el veiem debutar a la màxima categoria el 2018.
Catalunya B: reparats
Baixar a Preferent és com caure en un pou: no és una categoria especialment difícil per a navegar, però altament complicada de deixar en forma d’ascens. I si hi sumem la forma dolorosa com l’equip B hi va caure l’any passat (6 derrotes seguides, caramboles incloses i final perduda al més pur estil “Hitchkock”), es feia difícil pensar que podríem recuperar la Segona de seguida.
Però el Catalunya B s’ha mostrat com l’equip més compacte del grup, farcit d’equips A forts per davant però tous per darrere. Mantenint la base dels darrers anys, l’equip s’ha fet fort amb la tornada de Baeza (any sabàtic el 2016) i la incorporació d’un jugador bregat en mil batalles, Blas Rodríguez. Els joves que acostumen a tancar l’equip cada cop estan més fets, i tot plegat ha format un conjunt sòlid com cap altre. Avui han fet valdre la seva superioritat enfront del cuer, el Passió, per 8-2. L’anècdota del dia estava en el segon tauler, on ells alineaven un tal Albert Sánchez Niubó: una vintena d’anys jugador del club, del nostre club, i durant sis (2002-2008) president. Ara, resident a Esparreguera, intenta reflotar la seva pedrera i de tant en tant es deixa veure a la Lliga.
No hi ha hagut carambola (que passava per combinar golejada de la Passió a casa nostra i del Molins al Prat) i l’equip confirma el liderat i l’ascens, sense necessitat de passar per playoffs. Parlant de playoffs, enguany el B renunciarà a lluitar pel títol (títol honorífic) de campió de Preferent: tres rondes en qualsevol punt de la geografia catalana i a més en dates complicades (diumenge del canvi d’hora, Sant Jordi i pont de Maig), són esculls massa alts per formar un equip competitiu.
Resta de filials: tots tranquils
La resta d’equips s’han limitat a intentar donar el millor de si mateixos, jugant la seva partida individualment i alhora buscant millorar les classificacions de cada equip.
L’equip C va fer els deures fa tres rondes, i des de llavors s’han ajuntat tots els factors que han fet que no pogués competir amb possibilitats reals d’engreixar els 4 balsàmics punts de la salvació: baixes de gent que ja havia complert, rivals de la part alta i reforçament dels equips de sota. Avui, una prova més de tot això: contundent derrota per 2-8 contra un Espiga de les Corts que es jugava l’ascens a Segona, i que l’ha assolit. El Catalunya C va fer el que havia de fer: guanyar els tres de sota i sumar un punt extra contra un rival de més entitat.
L’equip D ha assolit uns guarismes molt millors que els del difícil any 2016: de mig punt llavors a un notable 50% de punts enguany (4,5/9). Això sí, punts assolits amb esforç, ja que algunes de les victòries claus per a la permanència s’han treballat a domicili i a certa distància. Avui, ja sense pressió, empat a 4 amb l’Escac Mat de Martorell, un club força jove que encara no té garantida la permanència.
L’equip E ha acabat amb victòria sobre els nostres veïns del Cadena B (4-2), que els deixa en posició de descens en un grup de moltes garrotades per salvar-se. En aquesta categoria de sis taulers, tot i no ser complicada, sempre hi ha un munt de filials, com el nostre, que poden “carregar” l’alineació els dies claus per buscar assegurar punts, i això fa que la calculadora sempre costi de quadrar. En aquest equip, destaca el pitxitxi Xavier Giner, que s’endurà el trofeu de “màxim golejador” de menys de 2000 d’elo.
Els equips F i G han acabat guanyant: el F de les tres senyores i un senyor ho ha fet vencent el Rubinenca D per un contundent 4-0, on ells han vingut amb un jugador menys, mentre que els joves de l’equip G, avui formats íntegrament per menors de 14 anys, han guanyat la Lira F per 3-1. L’equip G, tot i que a vegades ha costat de tancar (no oblidem que tenim 52 taulers per omplir en total), ha acabat el campionat en ratxa, i s’ha situat en una meritòria quarta posició al grup. Entre ells, destaca l’Adrià Vila, com a jugador habitual i millor debutant del club (porta 3 anys federat però enguany s’estrenava a la Lliga dels “grans”).
La temporada global és realment exitosa, potser només superada per la gloriosa del 2014 (ascensos dels equips A, B i E). En favor d’aquest 2017, però, tenim la solvència amb què l’equip A ha assolit l’ascens: 8,5/9, sense necessitat de caramboles ni playoffs, com si va succeir el 2014. La Divisió d’Honor de 2018 es presenta més dura que mai, esperem que els nostres hagin guanyat amb l’experiència del 2015, però també cal tenir en compte que som un equip que va fent anys i, no per l’edat (tenir una base al voltant dels 40 anys no és mala cosa) sinó que la cada cop menys activitat dels jugadors en tornejos ens pot passar factura. Almenys aquest any, més que mai, hem demostrat que després de nou mesos “hivernant”, ens hem posat les piles ràpid.
No som, el Catalunya, un club que destaqui especialment per la seva agitada vida social, ni tampoc punters en l’organització d’esdeveniments, però és innegable que en el context de la Lliga hi ha pocs clubs a Catalunya que tinguin tants equips i els tinguin tan amunt. Se m’acudeixen uns pocs: Peona i Peó, Tres Peons i Gerunda…potser me’n deixo algun més. Això fa de la Lliga quasi la nostra raó de ser com a club i el període on el soci està 100% posat en la causa. Que duri!
La setmana vinent, l’equip A lluitarà en una final que, sense ser de vida o mort, sí que guarniria el nostre palmarès. Serà contra el Sant Cugat, el campió de l’altre grup de Primera, un equip tremendament compacte i que ens posarà les coses difícils. La resta de jugadors, a descansar i esperem que la majoria d’ells no abandonin el tauler fins el gener vinent, ja que aquesta marea de 52 “Catalunyes” en forma seria temible.
Jordi Morcillo
ALEGRIA, ALEGRIA, ALEGRIA!
El Catalunya a divisió d’honor
L’equip B a segona nacional
L’equip C, salvat, setè
L’equip D, continua, setè empatat amb el sisè i el cinquè
L’equip E, cinquè
L’equip F, les senyores i alguns més, cinquè
L’equip G, la canalla i de vegades d’altres, jo, quarts
1. La setmana passada no vaig fer crònica perquè els exàmens que havia de corregir sobreexien de la taula. Només diré que el primer equip va aconseguir l’ascens directe –ja ho sabíeu, oi?- i que la canalla del G va guanyar tots els enfrontaments contra l’ONCE Barcelona B –l’única derrota no la va patir la canalla, vaig perdre jo.
2. I aquest diumenge més alegria. Alegria, alegria, alegria! Un altre ascens directe: l’equip B ha guanyat de manera clara la Passió i amunt! A segona nacional!
3. L’equip C, setè, gràcies a les últimes rondes, salvat, malgrat que avui ha perdut de manera claríssima i contundent.
4. L’equip D, també setè, però empatat a punts amb el sisè i el cinquè, vaja que la posició no fa justícia al fet que al grup de primera provincial on ha participat força equips cabien en un mocador. Avui ha empatat amb l’Escac Mat de Martorell. Jo hi he jugat de vuitè tauler i us ben asseguro que he xalat amb algunes de les meves jugades, vaja, que, a més de guanyar, m’ho he passat bé; com li deia a la Lourdes: joc estratosfèric. I més alegria, perquè he fet la meitat dels punts aquesta lliga i perquè pujaré força d’elo, fins i tot establiré un nou rècord, uns 1730 d’elo català, oi que no fa vertigen? Però fa goig! I que duri! I amunt!
5. L’equip E, cinquè, avui també ha guanyat.
6. L’equip F, cinquè amb dinou punts de puntuació olímpica. Les tres senyores i acompanyants de ben segur que haguessin signat a principi de temporada perquè és un resultat digníssim, a més, per segellar la fita, avui han golejat: un quatre a zero!
7. I l’equip G, ple de caganius del club i d’algun ganàpia ressagat de vegades, com jo, també ha fet un magnífic paper avui: tres a un, dues taules i dues victòries, molt bé nois! Destacaria sobretot les taules d’Adrià Reñé en el primer tauler contra Grigory Bulygin, ja que la diferència és de gairebé cent punts d’elo i perquè el senyoret Bulygin és un jugador molt competitiu que no perdona mai. I també cal dir-ho: un quart lloc digníssim que demostra que subestimàvem les nostres possibilitats tot just començar la lliga, 21½ punts de puntuació olímpica, i darrere de tres equips amb jugadors amb elos estratosfèrics per la categoria, la tercera provincial. Molt bé.
8. I un aplaudiment als soferts David Vigo, àlies el Prezi, Jordi Morcillo, àlies el Calculadora, i Miguel Ayllón, àlies el Don, perquè fer les alineacions, fer-les bé i assumir riscos no és una tasca gens fàcil i que no sempre es veu ni es vol veure. Gràcies, nois, podeu sentir-vos orgullosos de la feina feta. I moltes gràcies als que heu anat, encara que sigui un sol cop, al Casinet a muntar taulers, una feina aparentment petita, però immensa perquè si no la fa ningú no hi hauria ni rondes, ni lliga, ni Club.
9. I ara dejuni, que cal tenir gana el dia del sopar, que cal atipar-se de valent per celebrar una temporada memorable, històrica: més taulers que mai al Casinet, equip de senyores, equip de canalla, dos ascensos de categoria i cap, cap, però que cap equip ha baixat. Que duri. I cantarem, perquè el rapsode oficial de la casa ja ha començat a fer versos. I tornarem a jugar. I tornarem a riure. I tornarem a guanyar. I tornarem a ascendir –encara que sigui amb una copa de vi de més. I alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria, alegria i alegria. Vuitanta-set vegades alegria, tantes com fitxes té el club, perquè desitjo que en el futur quan acabi la lliga em calgui un full sencer de tants que en serem. I fins a la lliga del 2018, alegria. I durant la propera lliga, més alegria –no patiu, a la propera encunyaré un nou lema, que si no badallareu.
Juli Bernat
catalunyaescacsclub.wordpress.com 