Ronda 5: Cinc de Cinc (x2)

Aquesta cinquena jornada, en la qual hem superat l’equador del campionat pel que fa a la seva fase regular, ha confirmat un dia més les aspiracions dels dos primers equips de tornar a les categories que van perdre recentment. El ple de victòries d’un i altre així ho confirmen.

En el cas de l’equip A, avui visitava el modèlic i reformat local de la Lira, al carrer Abat Odó, disposats a superar un altre escull dins el particular “Tourmalet”. El marcador, exactament el mateix que la setmana passada: 3-7 i sense cedir cap derrota (quatre triomfs i 6 taules). I segurament, les sensacions del matx han estat encara millors, en el sentit que la victòria ha semblat perillar menys que el dia de l’Olot.

La Lira ha presentat un equip quasi 100% titular, més que altres dies, amb la inclusió de teòrics titulars que no són alineats regularment. Els del barri de Sant Andreu han pujat a nivell de força, a base de noves incorporacions i jugadors joves que van a l’alça. Una dada que ho demostra: l’any passat, ells a Segona, van venir a jugar al Casinet contra el nostre B, i el seu primer tauler avui jugava al número 8.

La no presència d’aquest cronista a la sala de joc fa que puguem només donar unes pinzellades generals de com ha anat el matx, però per les notícies que ens han arribat, el nostre equip confirma els aspectes positius que fins ara ens han fet líders: primers taulers sòlids, mig del camp solvent i taulers de darrere experimentats que saben gestionar posicions. Després d’un reguitzell inicial de cinc taules, Joan Canal ens posava en avantatge al voltant de les 13h (2,5-3,5), i de les quatre partides restants, només Amigó semblava amb problemes, mentre que la resta eren finals favorables, en cap cas perdedors.

I l’altre factor que ens somriu: aquestes partides que trontollen, se solen tombar cap al nostre costat, i això ha passat amb Jordi Amigó, un cop el matx estava decidit. Després de cinc rondes, hi ha un detall que ajuda molt als números en sí i també a la confiança: un grapat de jugadors no coneixen la derrota. Herminio, Dalo, Amigó, Ballesteros, Luis González i David Vigo han saldat les seves partides amb taules i victòries; i Rubén s’hi podria haver afegit si els llençols no s’haguessin enganxat el dia del Congrés.

Amb aquests arguments, es pot ser optimista en la visita més complicada de totes, la del cap de setmana que ve a Andorra, ara per ara el rival més directe en la lluita per la primera posició. Una victòria ens deixaria a tocar de la glòria, però aquest any, més que mai, ells també estan forts i el matx es preveu caríssim.

El Catalunya B pateix però surt immaculat

El nostre segon equip tampoc tenia una visita còmode, en aquest cas contra el Sant Cugat B. El rival és un d’aquells equips que probablement no aspirin a l’ascens, però que amb la típica alineació compacta i experimentada poden plantar batalla a qualsevol equip. I així ho han fet avui.

Amb algunes baixes de jugadors habituals, el Catalunya B ha fet valdre la teòrica superioritat als taulers de davant (4 punts de 5) per endur-se el matx per 4-6, si bé els locals han manat durant alguna estona al marcador. També teníem teòric avantatge en els taulers de darrere, però els locals han sumat el punt sencer dels darrers dos taulers (el seu darrer, un 1700) i això ens demostra una constant de la Lliga: malfia’t d’un equip que alinea un jugador amb un elo molt per sota de la resta a l’últim tauler. Segurament hi és, a l’equip, per alguna cosa; és el típic tapat que pot sorprendre a qualsevol.

La situació de l’equip B és calcada a la de l’A: líder amb un punt d’avantatge i la setmana que ve visita el segon classificat. Una victòria deixaria l’ascens a tocar. El matx és igualment complicat, si bé la distància (Molins de Rei) serà molt més planera.

Catalunya C: derrota al grup de la mort

Ja ho comentàvem la setmana passada: per evitar la cua d’aquest grup cal fer força punts, ja que a banda d’un parell d’equips, la resta està ben igualat. I segons la circular, en el pitjor dels casos fins a quatre equips poden baixar a Primera Territorial.

Avui els nostres, de retruc tocats per les baixes del B i les seves pròpies, han cedit per 6-4 contra el Mollet B, un equip lleugerament superior al nostre en elo i força compacte per aguantar de sobres dins la categoria i donar un ensurt als teòrics favorits. .

Si parlàvem de kilòmetres quan ens referíem a l’equip A (i ho fem sempre amb l’equip D), l’equip C té un calendari absolutament de proximitat: la sortida a Mollet era avui el desplaçament més llarg de tots, l´únic de fora de la ciutat. La setmana vinent, encara amb el coixí dels 3 punts, matx clau amb el Diagonal Mar: una derrota obligaria a començar a treure la calculadora, mentre que l’empat o la victòria donarien molta tranquil·litat a aquest bregador tercer equip.

D i E: Ayllón treu la calculadora

No és el primer any que passa, a vegades és amb C i D, a vegades amb D i E, però el cas és que el superdelegat Miguel Ayllón sol treure petroli d’un bloc de jugadors que donen per poc més que omplir un equip, i a base de precisos moviments aconsegueix salvar-ne dos.

Les dues últimes rondes ha tocat reforçar l’E, i la tàctica no ha fallat: avui victòria per la mínima (2,5-3,5) a domicili vers l’Espiga C, en un dels desplaçaments on no es podia fallar. Algú pensarà que el to és massa pessimista, ja que l’equip lidera el grup amb 3,5/5, però hi ha ni més ni menys que set equips separats per un punt i no tenim prou efectius per plantejar un ascens. El calendari, a més, fa molta pujada, i aquests 3,5 punts són un coixí per pensar bàsicament en la permanència.

Molt pitjor ho tenia el Catalunya D, que no ha tingut res a fer contra el líder del seu grup a Primera Provincial, el Catalonia D. El resultat, 6,5-1,5, reflecteix la diferència dels dos equips i a partir d’ara caldrà apuntalar els matxos on hi hagi opcions reals per no tenir problemes d’aquí al final. Cal aplaudir almenys els valents que cada setmana van on els toqui anar, i fan el possible per no deixar l’equip amb vacants o incompareixences. Desgraciadament és una tònica força habitual a la nostra Lliga.

Els equips de Tercera segueixen gaudint de la competició

Els únics equips sense objectiu esportiu fixat, F i G, segueixen jugant amb ganes i il.lusió allà on vagin. Cap d’ells s’acosta al capdavant dels seus grups, i per tant l’objectiu no és altre que “donar minuts” a aquests jugadors de totes les edats que matinen els diumenges sense gaire mandra.

L’equip de les “tres senyores i un senyor” compartia local amb el nostre B, a Sant Cugat. Han empatat amb el seu equip D (2-2), amb victòries dels dos veterans, Amadeu Aixut i Màxima Pérez.

Per la seva part, l’equip G també s’ha trobat amb els companys de club a Mollet, jugant contra el seu C, un dels conjunts més forts de la categoria. Els nostres no han pogut evitar la derrota (3-1), però el capità Juli Bernat ha posat el punt de l’honor vencent un jugador amb més de 200 punts d’elo de superioritat.

La setmana vinent repetim desplaçament: si sortir fora una setmana ja ens suposa un handicap, fer-ho dues vegades seguides és realment un trencaclosques difícil de gestionar… Però sempre ho acabem fent.

Jordi Morcillo

Visca la República!

A! Visca el Catalunya!

Que el senyor Enric Millo no passi ànsia. Que el ministre de defensa, don Pedro Morenés, –ja ens ho deia el García Albiol, àlies El Netejador Nacional– no ens enviï mitja dotzena de carros de combat al Casinet –senyor García Albiol, que els tancs només són de cervesa, pregunti-ho a un legionari- perquè no acomplim el nostre deure. No. No pateixin. No parlo de política. Els titulars d’avui només són de temàtica escaquística. M’explico. Començo pel segon: A! que no és cap crida bel·licista, que fa referència al nostrat equip A que ja en porta cinc de cinc i encara el repte de la conquesta de l’Andorra –parlo de l’enfrontament de la sisena ronda, no pas d’expandir el Principat- amb l’ànim alt i amb tots els deures fets, amb tota la confiança del món; Visca el Catalunya! Fa referència a l’equip, al Club, senyors no facin mala cara! Que no, que el primer titular no em delata gens. Ara els ho explico: avui l’equip C i l’equip G han jugat contra el Mollet B i el Mollet C respectivament i aquesta bona gent juguen al Casal la República de Mollet, al carrer de la Pineda Fosca –quin nom, aquest sí que és sospitós!- número 6. Tots bona gent, de veres. I per què dic Visca la República! si hem perdut els dos enfrontaments? No tornin a fer mala cara, pensin que malgrat tot, malgrat les dues derrotes, jo recordaré el dia d’avui com un dia de glòria ja que amb negres he guanyat una partida contra un 1937, sí, sí, una diferència de tres-cents trenta d’elo català, tot un rècord per a mi, una esgarrapada de 18,17 d’elo. Impressionant, oi? Els fantasmes uniformats o amb corbata fosca –ep! fantasmes de la meva ment- ja marxen.

Avui, als de l’equip G ens han clavat una panera, un 3 – 1. Què hi farem? Bona cara, no, però hem salvat la cara. Jo a la canalla i al Ricardo els vaig dir que si fèiem un 3 – 1 era el que tocava –n’havien guayat tres enfrontaments per aquest marcador i un altre 3½ a ½, déu n’hi do, senzillament eren i són els primers claríssims de la tercera provincial grup IX-, però els vaig enganyar, era una arenga abans de la massacre, l’últim recurs, la crida al cel perquè fes un miracle: m’esperava un 4 – 0. Però un cop més hem salvat la cara i l’honor, no sé si la clau de volta de tot plegat és el fet que enlluernat pel sol ixent del matí sobre Mollet, misteriosament, he vist el rostre i el cos de Víctor Hidalgo Silva en les altures que amb rostre dolç i segur –com si fos l’aparició d’un sant que guia els fidels- m’assenyalava el camí que calia seguir per arribar fins al local on havíem de jugar, de ben segur que estava enlluernat, de ben segur que són els meus fantasmes. De ben segur que tot és fruit del fet que després, a casa, he celebrat la victòria no amb una copa xinesa de plàstic, d’aquelles que donen als oberts d’escacs, sinó amb una copa de vi de vidre, plena i tornada a omplir diversos cops. Coses de viure al Penedès. I l’escrit d’avui, coses del Juli, ja el coneixeu prou. Alegria i que duri.

Juli Bernat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s