Ronda 4: Un quatre de quatre històric

El Catalunya ha superat avui al sempre complicat Olot, en el primer dels matxos del nostre particular “Tourmalet”, per un resultat més ampli del que realment s’ha reflectit damunt els taulers (7-3). L’equip no ha cedit cap punt en aquesta arrencada de Lliga, segueix liderant el seu grup de Primera Divisió i marca un 4/4 d’inici que caldria remuntar-se fins ben enrere per trobar-ho. En cap de les categories on ha militat aquest segle (Preferent de Barcelona, Segona Catalana, Primera Catalana ni Divisió d’Honor) ho havia assolit, i del segle vint ens manquen dades a mà per contrastar-ho.

En qualsevol cas, el primer equip ha mostrat les armes que ve utilitzant en aquest inici de campionat: potent mig del camp, davantera sòlida i sang freda en les partides que es compliquen. L’Olot ha vingut amb una alineació força habitual, encapçalada pel seu GM Javier Campos i alguns dels seus joves que ronden la vintena d’anys (Sabrià, Triadú, Aymerich, Vinardell). Nosaltres, per primer cop, hem pogut alinear el 10 “de gala”, amb el retorn de Salva Dalo, qui per cert no ha acusat la inactivitat i ha sumat un dels punts claus.

El matx s’ha posat força de cara amb un 4-2 (dues victòries i quatre empats): bons triomfs de Vigo i Ballesteros amb negres, especialment destacable aquest últim, amb un interessant sacrifici a les primeres de canvi que li ha valgut el seu particular 4/4 (és l’únic jugador dels quatre primers equips que porta ple). De les taules, hi ha hagut de tot: des de l’equilibri magistral al primer tauler fins a situacions compromeses que han acabat amb empat, com les de Jordi Amigó contra l’excampiona catalana i estatal Mònica Vilar.

Amb el 4-2, la situació no acabava de clarificar-se, ja que durant una estona, de les quatre partides restants, Pau Juan (posició inferior) i Joan Canal (peó de menys) no oferien plenes garanties de puntuar. I Rubén Martín jugava un final de peces majors amb certa iniciativa però poc temps. Només Dalo, amb qualitat de més i peó passat, tenia les de guanyar. Un punt i mig era factible, però s’havia de lluitar. Però quan les coses van rodones, tot sembla caure al nostre favor: Dalo concretava l’avantatge primer que ningú (5-2) i Rubén trobava la manera de no entrar en complicacions i era el seu rival qui havia de forçar un escac continu. Amb el triomf al sac (5,5-2,5), de les partides inferiors hem tret petroli: Pau Juan tombava la partida que ha intentat forçar el seu rival, i Canal, patidor habitual, treia taules. Triomf amb justícia, si bé l’Olot ha merescut un resultat més ajustat.

El camí pels cims continuarà amb dos desplaçaments complicats: la Lira i Andorra, aquest amb el plus de la pallissa de kilòmetres.

Catalunya B: operació tornada

Ara ja ho podem dir: amb quatre triomfs al sac, el segon equip només mira cap amunt i buscarà, en les cinc rondes restants, la possibilitat de tornar a la Segona Divisió, categoria que mai no hauria d’haver perdut. La Preferent és un pou (ho va ser per l’equip A a finals de la dècada passada) a la qual hi caus si no estàs fi a Segona, i de la qual és difícil pujar-ne si no estàs tremendament inspirat.

L’Igualada, el nostre visitant d’avui, podria haver estat més rival sense tenir les baixes que ha tingut al davant (cap dels jugadors del 2 al 5 jugaven). I per part nostra, el “10 de gala” de l’equip A ha propiciat un B més reforçat, jugant de l’11 al 16 i completant amb els experts (Blas, Baeza, Pedro Serrano) i joves (Marc Juan i Magí) habituals.

Poc després de les 12, els locals ja han aconseguit 5,5 punts en 6 partides, amb les úniques taules de Pedro Serrano. Els Igualadins, lluitadors, han pogut maquillar el marcador amb dues victòries: el seu primer tauler ha vençut Xavi Serrano i també ha cedit David Martín. Finalment, el sempre insistent finalista Alejandro Sáez i el Marc Juan han eixamplat la diferència fins un clar 7,5-2,5. El grup 3 de Preferent sembla encaminar-se a partir-se en dues meitats ben diferenciades: els que lluiten pel primer lloc i els que busquen salvar-se. No serà senzill, ja que cal potser fer tots els punts per assolir l’objectiu.

A diferència del primer equip, no cal anar tant enrere per trobar una arrencada de 4/4 en el B: va passar a l’anterior ascens de Preferent a Primera, la gloriosa temporada 2014. De moment, i això que no som especialment supersticiosos, és una bona cosa que en Marc Petit segueixi fent de delegat: amb ell, estem immaculats.

El Catalunya C derrota l’històric Aragonès

El Catalunya C camina amb passos de gegant cap a la permanència, avui sí sumant el punt sencer contra un rival que no semblava de la seva Lliga. L’Aragonès, a qui feia no gaires anys ens enfrontàvem amb l’equip A, i en fa pocs amb l’equip B, ha vingut avui a jugar amb el tercer equip. És un equip molt veterà, assentat ara a la Preferent, i que no obstant això sempre sol ser un os dur de rosegar.

El tercer triomf en quatre jornades dels nostres s’ha cimentat en el bon comportament per dalt: amb diferències d’elo de 100 ó més punts per als visitants, hem pogut sumar 3/5 als primers taulers (bones victòries dels clàssics Angulo i Pepe Garcia), i això ha pesat força per als visitants. En els taulers de darrere, destaquem el triomf de Patxi Molinas, encara que fos contra un jugador de 1700, el nostre habitual delegat ha vingut a jugar ben engripat. I d’altra banda, el punt clau d’Alex Prunés, que ha tardat a materialitzar-se però que a la fi ha esdevingut decisiu.

El coixí de punts és important i això pemetrà encarar la restal de la Lliga amb certa tranquil·litat, si bé el descens no és una empresa barata: segons la circular de torn, fins a quatre equips poden arribar a baixar en funció dels descensos compensats de les Territorials.

D i E: encertat canvi de cromos

Explica el supercapità Miguel Ayllón, que durant les nits d’insomni provocades per la tos d’aquests darrers dies, s’ha dedicat a estudiar acta per acta els grups dels nostres equips D i E, per valorar en quins matxos calia reforçar uns o altres.

La seva conclusió d’avui: amb l’equip ideal, el D igualment ho tenia molt magre per puntuar contra el Jake B i si l’E alineava els qui tocarien a continuació podia patir contra el Collblanc B. Tant és així que la meitat del darrere del D ha quedat debilitada en favor del nostre E. No obstant, en cap moment estem alineant equips de riure: la prioritat és sempre presentar un 8 (ó 6) inicial que estigui a l’alçada de la categoria. I tampoc donem res per perdut malgrat les hipotètiques diferències d’elo. La prova és que al Catalunya D, tot i la derrota àmplia (1,5-6,5), el nostre infantil Victor Hidalgo ha posat l’únic punt sencer guanyant un jugador que li treia més de 200 punts.

L’equip E, no sense algun patiment, s’ha imposat al Collblanc per 4-2 i té la permanència a tocar, ja que el coixí amb el descens és de 2,5 punts els mateixos que duu ara.

L’equip F avui no ha jugat, ja que estava alineat contra una “Vacant”, i per tant només ens queda parlar de la derrota per la mínima del Catalunya G contra l’Agustí C (1,5-2,5), amb victòria d’Adrià Vila i taules de Nitai Benavides, dos dels nostres alevins més destacats.

La setmana vinent, ja amb set equips, novament escampada per la província de Barcelona, amb els sempre difícils ajustaments d’alineacions. El coixí de punts, no obstant, ho posa tot una mica més fàcil a l’hora d’encarar-ho.

Jordi Morcillo

 

Víctor i victòria, la canalla guanya

Catalunya D 1½ – 6½ Jake B

Avui no he jugat a tercera provincial, avui a primera provincial. I a més és la vegada que he fet pitjor l’obertura, de cagaelàstics! Vaja, un nyap. Després he jugat bé, però amb material de menys, i ja sabem que excepte quan l’has sacrificat encertadament per una iniciativa guanyadora, si l’altre no fa cap errada garrafal, es perd i prou, i així han anat les coses. Avui, amb un equip D de circumstàncies, ja que tinc entès que calia salvar-ne d’altres, no hi havia molt a pelar. Primer ha caigut la Màxima, al vuitè tauler. Després, el Pere Nin, segon tauler. En tercer lloc de tastar la lona: el Molt Honorable Albert Coll; això sí, gairebé dóna la sorpresa, gràcies a un peó passat, malgrat tenir només torre i peons contra alfil i torre i algun peó de més, ha fet suar moltíssim el seu adversari. Felicitem-lo per la seva tenacitat i capacitat de lluita. I a la quarta la vençuda: el Víctor Hidalgo, al setè tauler, ha clavat una queixalada d’elo impressionat –dos-cents divuit d’elo de diferència que li atorguen dinou coma cinc punts d’elo- i alhora ha salvat l’honor de l’equip amb una victòria que mai no oblidarà. Amb dos alfils, una torre i un peonet ha sorprès son adversari que no ha sabut remuntar un atac precís i que ha aprofitat totes les imprecisions que han emergit de l’actuació del contrari per destrossar-li l’enroc, endavant, Víctor, que ja les veus! I una petita alegria més: el Josep Calafell ha fet taules, i té mèrit, perquè a primera hora del matí no estava gaire catòlic, tant de bo que tots ens haguéssim trobat igual de malament i haguéssim sumat un munt de mitjos punts. I tot seguit més pena, molta més pena, que glòria: he perdut; el Francesc Marina, també, i el Fernando Thomas ha tancat caixa amb una derrota i cap a casa, que avui no era el dia i que ens enfrontàvem amb un equip que duia un vuitè tauler amb més elo que el nostre segon tauler, vaja, que la diferència era força gran en la majoria de casos. Gràcies Víctor, el proper cop, més ¿d’acord?

I és la canalla qui guanya coses. Víctor ha salvat l’honor de l’equip D. El Marc Juan fa dos divendres va quedar quart a la territorial del Barcelonès sub 18. I el Magí Bernat –aquest és conegut i saludat meu, ja ho sabeu-, el passat divendres, va conquerir el tercer lloc a la territorial del Barcelonès sub 16. Tots dos cap a la final, durant les vacances de la setmana santa, amb il·lusió, perquè tot indica que poden fer un molt bon paper. Amb canalla tan trempada el Club té futur. Alegria. I més alegria: els equips A i B segueixen comptat tot enfrontament en la columna de les victòries, si fossin una empresa, només tindrien vendes i cap despesa. Tots els membres dels equips A i B de ben segur que també se senten com si fossin nens amb un gelat! Que duri la festa!

Juli Bernat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s