Ronda 2: Líders…que no és poc

Tot i que globalment els set equips del Catalunya podien esperar una millor collita de l’estrena a casa, donats els reforços que han incorporat tots els equips, podem atorgar una nota positiva al dia d’avui. Per una banda, èxit social: 52 socis, més algun de visita, entre 9 i 85 anys defensant algun dels set equips del Catalunya. I per altra, els equips A i B encapçalen, amb liderats compartits, els seus respectius grups. Tots els resultats de matx han seguit la lògica de les alineacions: no hi ha hagut cap decepció ni cap proesa.

L’equip A recuperava un dels efectius que van causar baixa el primer dia: ni més ni menys que el nostre número 1 el GM Herminio Herraiz, pendent de si el Tàrrega presentaria el seu nou fitxatge (un MI cubà) o bé un dels seus típics forts MC durs de rossegar. Però ni una cosa ni altra: els nostres rivals han vingut amb 9 jugadors i incompareixença al primer tauler. Per tant, 1-0 d’entrada: bé, en honor a la veritat, Herminio ha tardat més en signar la seva victòria que en Felipe Vera les seves taules (abans de les 10h).

Aquest 1,5-0,5 i algunes partides ja favorables (la de Ballesteros pujaria aviat al marcador) feien presagiar un matx tranquil i còmode. Però en alguns moments hi ha hagut un xic d’incertesa, en part causada per la meva derrota contra el seu habitual desè tauler: tot i els més de 350 punts de diferència al meu favor, un error de càlcul a la fase clau de la partida costa el punt. Aquesta retallada de distàncies al marcador ha durat poc amb dues victòries més per part nostra (Vigo i Luis González) a canvi d’una derrota: Pau Juan, que tenia una bona posició d’inici, s’ha complicat al mig joc i ha exposat massa el seu rei.

Amb el 4,5-2,5, durant uns instants, han pogut entrar els dubtes de si sumaríem un punt en les tres partides restants: el rival de Joan Canal tenia parella d’alfils en un final de peces menors; en Jordi Amigó jugava actiu però en una posició oberta i amb poc temps; i en Rubén Martín, millor tota la partida, es deixava un peó.

Però novament, els nostres han respost amb la seva habitual solvència: Canal transformava en final i el feia de cavall bo contra alfil dolent. I ja amb el punt i el triomf al sac, Rubén transformava el seu final en un de torres amb peó de menys, però prou activitat com per empatar. I per eixamplar encara més el marcador, Amigó activava encara més la seva posició i el seu rival perdia per temps. Un 7-3 contra un rival lluitador i que vendrà cara la seva pell per mantenir-se a Primera.

La setmana vinent buscarem la confirmació d’aquest bon inici a Primera (el millor inici de l’equip A dels darrers 5 anys: des del 2012, a Segona, no dúiem 2/2). Ho farem al “camp” de tot un clàssic de la categoria: el Congrés.

El Catalunya B guanya i convenç

El Catalunya B imita el seu primer equip amb un 2/2, després d’una treballada victòria avui davant el Cornellà B. Un equip que, per elo, estava lleugerament per sota del nostre, però que presentava una alineació plena de jugadors experts. Avui el nostre segon equip s’ha reforçat notablement amb la incorporació de Xavi Serrano, el nostre MC que portava dues dècades al primer equip i que avui ha re-debutat al segon equip (imagino que hi devia jugar per últim cop com a infantil o cadet). També hi ha baixat Alejandro Sáez (la setmana passada a l’A) i s’ha estrenat enguany el nostre expresident Alex Sulleva, si bé sense gaire sort.

Amb les seves armes habituals, els nostres han manat en tot moment en el marcador, fins que aquest assenyalava un contundent 5,5-1,5 abans de les 13h. Els visitants han aconseguit maquillar el marcador al final, però en qualsevol cas victòria important contra un rival semblant a nosaltres i que amb aquesta alineació compacta sens dubte que farà punts al grup.

Destaquem, per avui i per la setmana passada, l’estrena d’en Marc Petit com a capità. Als seus 22 anys, però ja amb unes quantes temporades a les seves esquenes, el flamant guanyador del grup C de l’Open de Sants 2016 ja agafa certs galons dins el club. Ho celebrem!

El C naufraga (2-8)

Els reforços dels equips A i B feien, com és lògic, la resta d’equips més forts. Però si hi ha un equip que s’assembla al nostre i, com s’ha demostrat avui, el millora, és el Tres Peons. No crec que hi hagi cap club a Catalunya que pugui presentar un tercer equip a Preferent tan compacte en elo i alhora tan solvent, tenint en compte que el formen jugadors experts i molt rodats. No en va, i ho dic de memòria, el Tres Peons deu ser el club que més tornejos homologats organitza al llarg de l’any, i d’això se’n beneficien principalment els seus federats.

El 2-8, sense cap victòria dels nostres, deixa el Catalunya C amb un punt de dues partides i una bona dosi de realitat. El grup II de Preferent és ben exigent (segurament més que el del Catalunya B), i faran bé els nostres de prendre nota d’això. La permanència pot ser cara, de l’estil de 3,5-4 punts i per tant cada matx és una ocasió per acostar-s’hi.

Victòria necessària de l’equip D

S’ha acabat el Via Crucis del nostre D, almenys durant una setmana. Calia guanyar a l’equip teòricament més assequible del grup, i per això els nostres han anat ben armats amb gent habitual dels equips B i C: Maspoch, Belmonte, Ballester… La resposta ha estat contundent: 7,5-0,5, cosa que posa la salvació més a prop: aquesta no serà tan cara en punts com a Preferent, però els rivals no ens ho posaran fàcil; ni els kilòmetres tampoc.

Com solem tirar d’estadístiques, el Catalunya D feia quasi dos anys que no guanyava un matx. L’any passat, ni una sola victòria (0,5/9). I fa dos, va assolir 4 punts en les primeres sis rondes i després res de res, patint fins i tot al final. De fet, és a Primera per l’ascens del nostre E de fa dos anys, que propicià un canvi de lletra.

Una mica de tot per darrere

Després de la gesta de Vilafranca, l’equip E recuperava efectius, tot i que el seu rival, Cornellà D, era netament superior en elo. Els nostres han estat vius durant tot el matx, en condicions d’empatar. Però al capità i alma mater del club, Miguel Ayllón, li han faltat forces, després de diversos dies engripat, i no ha pogut passar de les taules en la partida decisiva. En aquest equip, els nostres habituals “tapats”, Xavier Giner i David Celma han guanyat a rivals força superiors en elo i se segueixen confirmant com a jugadors molt últils per als equips que solen integrar.

L’equip F ha format avui una alineació força típica, i per als que tingueu una edat, diríem que televisiva (“tres senyores i un senyor”). La Lourdes, la Màxima, la Núria, avui fent equip amb en Lluís Villalonga, han guanyat el Peona i Peó G per la mínima (2,5-1,5). Si a l’equip B destacàvem els nous galons de Marc Petit, és de justícia fer-ho en aquest equip amb la Lourdes Porta. A banda de solvència al tauler (ha tornat a guanyar), és la capitana de l’equip i també dinamitzadora dels escacs femenins al club i en general: a la tardor ja va co-organitzar un doble matx de dones i sembla ser que en porta alguna altra de cap. Després de molt de temps, les dones tornen a tenir protagonisme al club: gran notícia.

Finalment, l’equip G es titularia “un senyor i tres marrecs”. L’equip no ha pogut fer més que un punt contra la Colmena C (1-3). El nostre “senyor”, ha perdut ni més ni menys que amb una ex-campiona de Catalunya, durant uns anys apartada dels taulers: Alba Ventós Alfonso, de família il·lustre dins els escacs. I entre els joves, el punt l’ha posat el júnior del dia (9 anys acabats de fer): l’Arnau Lana ha salvat l’honor i de passada confiança, ja que venia d’una molt dolorosa derrota divendres passat al Campionat de Barcelona sub-10, en una partida on es podia posar dels primers del torneig, en la seva recta final.

La setmana que ve, altre cop escampada de jugadors per Barcelona i província. Però avui, al marge dels resultats, és dia de rècord: mai en la història del Catalunya s’havien reunit tants jugadors al nostre local.

Jordi Morcillo

Tres senyores, tres xiquets i dos senyors, quanta colla!

Catalunya G 1 – 3 La Colmena C (F 2½ – 1½ PiP G)

Que consti en acta: les tres senyores m’han demanat que també parli de l’equip F, que enyoren les cròniques i la colla –i jo que els dic que la colla són els cinquanta-dos taulers de club gran al Casinet durant la lliga d’enguany, quin goig, tots a taula, que cada quinze dies prou que ens veurem. Començo per elles i ell. I poca broma, perquè l’equip F ja va, com aquell qui no vol la cosa, cinquè del seu grup, i malgrat que puntuen amb el sistema olímpic, si miressin els matxs, durien 1½ amb només dues rondes. I, a més, amb grans fites: tots els jugadors que hi han passat han puntuat, fins i tot la Núria Castellvell n’ha gunyat una! La primera que juga enguany! Vaja, com si pugés ella sola a divisió d’honor! I jo amb dos tortells! Ja no puc fer-ne conya! Felicitats, sense mi emprenyant-te ho fas millor. Endavant. De ben segur que l’equip F ens donarà moltes alegries, només sobren les pors, “que si no puntuaré”, la Lurdes, i avui acaba la primera i amb victòria, “que si tomba que si gira”, tots plegats. I quines taules les del Lluís Villalonga, sort que el seu adversari ha trobat taules per escac continu, perquè, si no, potser parlaríem d’un 3 – 1. Com s’ho fan per ser tan feliços? Apa, a seguir-los, a veure si se’ns encomana.

I ara la canalla i el dels dos tortells, que, si parlo més de l’equip F, el cronista de més amunt demanarà que el David em talli les ales perquè cada cop parlo de més equips i sembla que vulgui prendre-li la feina. L’equip G ha jugat contra la Colmena C, un dels equips del grup amb més coses a dir malgrat el resultat de la setmana passada –es van enfrontar amb un dels favorits-, cal tenir present que tenen dos primers taulers de primera, amb dos bons elos dins la categoria: l’Alba Ventós, de la nissaga dels Alfonso, remarco; i la Irene Fernández, una habitual de la territorial d’edats del Barcelonès amb molt d’ofici, dura com una roca. I si mirem el resultat semblaria que ens han clavat una panera, però aquest cop discrepo. Entrem en matèria. Primer. Després d’entrar en un intercanvi de peces gens favorable, l’Adrià Vila ha perdut. Segon. Una estona més tard, veient les coses clares, l’Arnau Lana ha vist com guanyar de mat i no ha atorgat cap concessió, ha salvat l’honor de l’equip. Tercer. Després, força estona després, jo, el dels dos tortells i no pas de reis, he perdut davant l’Alba Ventós –amb negres-, malgrat que durant bona part de la partida no s’han vist excessivament els tres-cents punts d’elo de diferència, de fet tot s’ha decidit en una jugada, la tretze –vaja, la famosa xifra-, ja que no he vist la jugada que igualava. De fet, potser m’he enlluernat per la possibilitat de sacrificar torre per alfil i peó i deixar ben obert el flanc de rei adversari i intentar com a mínim taules per escac continu. Cal tenir present que els meus dotze moviments anteriors eren un repte continu, un examen de revalida, ja que l’Alba m’ha sotmès a un joc on, a més de tenir sempre la iniciativa, sempre amenaçava desballestar la meva posició i durant força jugades dominava terroríficament la diagonal a8-h1 i només faltava una peça major a la columna g per penetrar amb energia –de fet les blanques s’han enrocat llarg, el curt era un suïcidi davant una defensa holandesa que més aviat era un atac continu holandès. He aconseguit no fer cap pífia i canviar les amenaces constants per una mica de material, com ja he dit –torre per alfil i peó-, i després només he fet que seguir la quimera de prendre la iniciativa contra el rei negre gràcies a l’obertura del flanc de rei: tot ha acabat quan l’Alba ha aconseguit canviar dames i després ha recuperat el peó, les blanques havien perdut la iniciativa i tenien qualitat de menys. Només restava una lenta agonia, prou ben jugada, però cap a la derrota. I quart. I ara sabreu perquè dicrepo i perquè considero que el resultat 1 – 3 no és ben bé una panera. El Nitai Benavides, amb negres, ha tingut la victòria a l’abast, el felicito, ha tingut durant tot el mig joc a la Irene Fernández contra les cordes: ha dominat, ha pressionat a les columnes centrals amb torre i dama, ha pressionat les diagonals directes contra l’enroc, una posició que molts jugadors bons envejarien i ha arribat a una posició amb igualtat de peons i dama contra cavall i torre, la lluita anava a ser encara llarga, semblava que un pacient avanç de peons del flanc de dama eren la solució, i prou que ho ha vist, però un desgraciat moviment del rei negre a l’única casella, l’única, que no tocava, ha permès un doble de cavall que suposava la pèrdua neta de la dama, adéu feinada de diverses hores. Tot plegat pot ser fruit de la fatiga, de la mala sort que tots tenim un o dos cops l’any i que ens fa cometre una badada. Tot plegat serà el que serà, però si Nitai ja juga així durant diverses hores contra jugadors molt superiors i amb força més anys, de ben segur que donarà moltes satisfaccions al Club. Fora tristeses, que els escacs demanen anys d’ofici.

I més satisfaccions. El Magí ja no té febre –vaja una crescuda, que diuen, ja passa a sa mare. Alegria. El primer equip ha guanyat amb autoritat i amb més autoritat comanda la primera divisió, grup II: és l’únic equip amb dos punts de matx. Alegria, i el rapsode torna a afinar més i més la lira –és un consol, perquè amb les peces no afina gaire, ja ho sabeu, ha passat de ser senyor amb tres senyores a ser el dels dos tortells-, que si els herois, que si les gestes, que si aquest any sembla que els objectius són a l’abast, que si tenim equip, que si no hem començat com l’any anterior ensopegant dos cops, que si hem après la lliçó i un munt de coses més. I de set enfrontaments al Casinet avui, quatre victòries. Alegria companys, que en són més de la meitat i, a escacs, no és poca cosa. I callo, que parlo massa dels altres equips, que el David i el Jordi em tallaran les ales. Perdó, perdó, perdó –però jo els dic, malgrat denanar perdons i més perdons per les picardies, carpe diem.

Juli Bernat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s