Crònica Ronda 8

Ronda 8: Deures fets, amb un aprovat justet

El Catalunya A ha fet els deures pendents (els de salvar la categoria) guanyant avui el descendit Tres Peons B per un resultat tirant a ajustat (4-6). El nostre primer equip ha fet el punt que matemàticament necessitava per seguir a Primera un any més, en la categoria que –com ja vam dir- ens pertoca tenint en compte el nostre potencial a tots els nivells. Les estades a Divisió d’Honor, com la de l’any passat, són un passeig pels núvols, i jugar a Segona seria força decebedor.

Amb dues baixes importants avui (Dalo i Felipe Vera) i tenint en compte les angoixes que està passant l’equip B, hem optat per fer del dia d’avui un dia assenyalat en la trajectòria dels nostres dos millors cadets: Magí Bernat i Marc Juan, que avui han debutat al primer equip. El Tres Peons B, un equip que sol tancar amb elos propers als 2000, semblava ideal per donar entrada, ben merescuda, als dos joves. I, en tot cas, els altres vuit veterans havien de solucionar la papereta. I més o menys així ha estat, tot i que ha calgut remar a contracorrent: en primer lloc, diversos contratemps han impedit que Luis González pogués anar a jugar, i d’altra banda Xavi Serrano perdia a causa d’un enemic seu habitual, la bandera. Afortunadament, els sis primers taulers han posat un 5,5 suficient per segellar el matx, amb les úniques taules de Joan Canal.

Quan semblava que la victòria seria mínima, es veu que Marc Juan ha sabut patir un final inferior i ha pogut treure taules en el seu debut al primer equip. Doble alegria a la família, ja que avui han coincidit els dos germans a l’equip A (el gran, Pau, és el pitxitxi de l’equip). No ha pogut sumar, en canvi, Magí Bernat en el seu debut, però de ben segur que tindrà moltes opcions en el futur.

Sense res en joc, nou anys després

Diumenge 25 de març de 2007. Al ja desaparegut local de la Unió Gracienca d’Escacs, al carrer Francisco Giner, UGA B i Catalunya es juguen l’honor i poca cosa més en un dels grups de Segona Divisió. Els dos equips ja han baixat matemàticament, és la novena i darrera ronda, i els locals s’imposen per 5,5-4,5. Què hi pinta aquesta referència en la nostra crònica d’avui? Doncs que per primera vegada des de llavors, aquesta novena ronda, el 3 d’abril de 2016, el primer equip del Catalunya tindrà un matx intranscendent.

Entre aquestes dues dates, l’equip ha jugat tres anys a Preferent, dos a Segona, tres a Primera i un a Divisió d’Honor, amb promocions d’ascens i finals catalanes. En total, 91 matxos on sempre l’equip ha hagut de lluitar per alguna cosa (en un 80% de les vegades per un ascens o un títol). Senyal que el club ha estat ben viu les darreres temporades, però també que s’ha notat, sobretot aquest any, que l’esgotament comença a fer acte de presència: jugar tant de temps al límit, malgrat sigui un esport amateur, també desgasta. Després de tant de temps, jugar ni que sigui una ronda, sense cap pressió s’agrairà.

El Catalunya B, en caiguda lliure

L’equip B segueix acumulant derrotes consecutives, i ja van quatre, i cada cop s’acosta més perillosament al descens, a falta de només una ronda. Els equips que vam derrotar amb solvència durant el primer tram del campionat, han reaccionat i han aconseguit fer el que nosaltres ni hem ensumat: puntuar contra els equips de la zona mitja-alta.

A priori, la derrota d’avui era perfectament lògica: perdre contra el Sant Andreu B no hauria de ser cap desfeta. Si no m’equivoco, el seu segon equip és el filial que millors alineacions presenta de forma regular en tota la Lliga (ni Sabadell ni algun altres, tot i poder teòricament, no ho fan). Però precisament avui, el nostre rival ha vingut amb més baixes que mai: els tres primers taulers van jugar ahir a Divisió d’Honor; altres titulars habituals tenien festa; i el seu equip C tenia vacant i han cobert la majoria de taulers. Amb les alineacions a la mà, el matx estava absolutament equilibrat. Però res més lluny de la realitat: un inapel·lable 8-2, amb només quatre taules per part nostra, ens deixa amb tres equips trepitjant-nos els talons.

Podríem fer el joc de les ampolles mig buides o plenes, però la sensació a dia d’avui és que si el matx de la darrera ronda amb el Llinars es jugués diumenge que ve, el cinquè “rosco” cauria inevitablement. Per sort –qui no es consola és perquè no vol- queden tres setmanes i això no sabem si ens anirà bé per desconnectar…el cas és que no ens pot anar pitjor.

I per si no fos poc, enlloc de les caramboles que, tot i perdre-ho tot, ens podien salvar, s’han produït les caramboles a l’inrevés, fent entrar més equips a la lluita.

Tots els arguments per explicar aquesta davallada ja han sortit: un grup molt més difícil que l’any passat, la pèrdua de tres titulars d’un any a l’altre, les baixes setmana a setmana…però un fet és evident: cap dels jugadors habituals de l’equip B està al nivell de l’any passat. I això passa factura amb resultats tan descoratjadors com el d’avui. El 3 d’abril, caixa o faixa: i si la Segona no és per a nosaltres, amb humilitat i a competir a Preferent.

Tots amb el Catalunya C!

El Catalunya C ha guanyat la primera de les dues finals que li quedaven, i és la cara oposada de l’equip B: un 0,5-7,5 incontestable al local de l’Espluguenc, que el deixa amb un matx ball definitiu, la propera ronda, contra el Sant Feliu B.

Els nostres no es poden adormir ni confiar: l’empat no ens serveix, perquè el Sitges B amenaça a només mig punt i amb millor desempat. Caldrà optimitzar esforços entre els equips B i C per buscar una jornada rodona. Esperem que, en aquest cas, les tres setmanes de descans no refredin la bona ratxa dels “Paski, Pepe Garcia, Angulo, Roche, Molinas i companyia.

Objectiu participar

A diferència de la bogeria de l’any passat, on 6 dels 7 equips van estar lluitant per objectius fins al final, enguany ja hi ha tres equips que des de fa un parell de setmanes juguen simplement per dignificar la competició, el bon nom del club i també per anar donant entrada als joves.

El Catalunya D, condemnat sense remei, ha jugat un digne encontre al Tres Peons, contra el seu equip D, coincidint amb el nostre primer equip. El resultat final, 5-3, no té cap transcendència en la classificació, però almenys deixa bones sensacions del bon moment d’alguns jugadors, com Julián García-Lavernia.

Presenciant la debacle de l’equip B, hi havia el Catalunya E, que jugava amb el Sant Andreu C, i perdia també, però almenys de manera més digna: 4-2. El repescat de darrera hora, Miquel Solé, feia l’únic punt sencer de l’equip. A destacar les taules lluitades del nostre infantil Marc Ayllón.

Finalment, l’equip F ben poc ha pogut fer en el seu nou desplaçament al Maresme: ha caigut 3,5-0,5 enfront de l’Amistat de Premià B. Només ha rascat unes taules la Lourdes Porta, que segueix amb la seva bona dinàmica de les darreres rondes.

Només queda un acte: la novena ronda després de l’aturada de Setmana Santa, que serà decisiva per als equips B i C. Esperem que si, després toca propina, sigui només per l’equip C en forma de final catalana.

Jordi Morcillo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s