Crònica Ronda 6

Ronda 6: Objectiu permanència

Ni les matemàtiques ni –molt menys- les sensacions diuen una altra cosa. El Catalunya no ha aconseguit sortir del sotrac inicial en què es va ficar i, ara sí, passades sis rondes no té més remei de lluitar per aconseguir els punts que falten per seguir a Primera Divisió un any més.

La derrota d’ahir contra l’Ateneu Colón (5,5-4,5) es podria incloure dins les previsions lògiques, per la dificultat del matx però certifica una setmana més que l’equip és una ombra d’aquell bloc que va assolir l’ascens fa dos anys, o fins i tot del que va lluitar dignament a Divisió d’Honor abandonant-la només per una quantitat ridícula de punts de desempat.

Feia quatre anys que l’equip no acumulava tres baixes en el seu teòric 10 titular, però malgrat això les alineacions assenyalaven un matx igualat. Qui sí va portar el seu 10 de gala, en canvi, van ser els de Poblenou per primer cop en aquesta Lliga. La seva lluita és, ja definitivament, la lluita per l’ascens.

El matx va començar com tota la resta de matxs anteriors (exceptuant la victòria a Tàrrega): amb desavantatge, per culpa dels nostres taulers de sota, que una vegada més no donen consistència a l’equip. Si la part de davant aguanta bé els cops i els taulers del mig (sobretot el pitxitxi Pau Juan) estan en bona forma, per darrere novament ens entra aigua per tot arreu: aquesta vegada mig punt en les quatre darreres taules.

Amb 3-1 al marcador (únic punt de Rubén Martín i derrotes meves, de Vigo i de Serrano), l’equip però no va perdre la cara i Pau Juan remuntava una situació complicada després d’una qualitat de més sobradament compensada. Poc després, Ballesteros guanyava per temps una partida en què ja no estava millor i dues taulers (Dalo i Amigó) posaven un esperançador 4-4. Esperançador perquè el nostre 10 Alejandro Sáez semblava portar un final de torres entre millor i guanyador, i Joan Canal intentava dificultar la sortida de peces de Jordi Moreno, que duia peó de més. Podíem pensar, durant molta estona, en el X2, però va ser 1: a Sáez se li va esfumar l’avantatge i va entrar en taules mortes i Moreno va sortir de la cova, amb simplificacions precises i peó de més, guanyant el seu final de torres.

Si l’equip no dóna la talla contra el líder Banyoles, la setmana vinent al Casinet, caldrà jugar-se el descens contra els dos rivals directes: Tres Peons B i Sant Feliu. Sona estrany, però la realitat és aquesta i cal assumir-la amb seriositat. La categoria que pertoca a aquest club, per plantilla, història i massa social, és la Primera, i cal lluitar-la amb tota humilitat.

El Catalunya B ja treu aigua de la barca

Les baixes de l’equip A i altres pròpies de l’equip B han fet que el segon equip anés força debilitat al Guinardó, en el seu enfrontament amb el Maragall, un equip que va començar relliscant però que ja ha trobat el ritme guanyador.

Després de la segona derrota consecutiva (7-3), l’equip ja cau a la sisena posició, i tot i que els equips de sota encara estan a una certa distància, els calendaris són oposats i els càlculs són clars: si l’equip vol evitar la 8a posició haurà de superar-se i puntuar contra algun dels tres candidats a l’ascens als quals s’enfrontarà a partir d’ara. No podem esperar que els altres resultats ens salvin.

Tant de bo s’encomani a la resta de jugadors la bona forma d’uns pocs, com per exemple dos dels Marcs (Petit i Torres), els únics que avui han assolit el punt sencer.

El C recupera el camí de la victòria

L’equip C, després del revés de la setmana passada, no tenia una altra que guanyar un matx darrere un altre, per no veure compromesa la seva primera posició al grup, l’única que val.

Dels quatre rivals que queden, aquest era dels més perillosos: el Sant Martí D. Donat el fons d’armari dels equips santmartinencs, les alineacions que puguin portar sempre són una incògnita i poden plantar un equip terriblement competitiu com un altre totalment desplomat, en funció dels interessos de la resta d’equips. Avui no ha estat ni una cosa ni l’altra, però els nostres eren netament superiors i ho han demostrat guanyant 2-6. Caldrà guanyar tots els matxs, si bé només l’Abrera sembla un rival que pugui inquietar-nos (sense desmerèixer els altres).

Els equips D i E continuen la seva marxa invertida i ara per ara el millor que podria passar és que invertissin categories. La salvació del D ara per ara inclou combinacions astronòmiques insòlites i resultats esportius, com per exemple guanyar l’Escola d’Escacs B (un equip que podria competir a Preferent o Segona) i per tant és probable que la setmana vinent el descens sigui matemàtic. Avui ha tocat patir (6,5-1,5) contra el Cornellà C. Però això és el campionat per equips i la funció d’aquests jugadors, que per cert cal aplaudir, és permetre altres equips anar forts per assolir uns objectius que per al D són una quimera. Qui vulgui pujar elo o tenir rivals senzills, que busqui opens, que n’hi ha un munt a casa nostra.

Finalment, empat de l’equip F contra l’ONCE C, que ha presentat un jugador menys (2-2).

La setmana que ve, un altre dia difícil d’afrontar al Casinet: falta fons d’armari, ja que el gruix dels jugadors porten molts anys jugant un percentatge de partides proper al 100% i l’esgotament es nota. Però cal estar a les verdes i a les madures: l’esport ho vol.

Jordi Morcillo

Déu n’hi do nois, prou bé que ho fem

ONCE Barcelona B 2 – 2 Catalunya F

Els quatre membres de l’equip F s’esperaven dues tempestes: una la meteorològica i l’altra, l’escaquística. Semblava que plouria força i no ha plogut gens, fins i tot els ha acompanyat un sol a llengotades escarransides, però al capdavall sol, tant a l’anada com a la tornada. I també, si tenim presents els comentaris durant la setmana, semblava –més aviat temien- que segons quina fos l’alineació de l’ONCE Barcelona B, el nostre equip F sortiria escaldat. I no ha estat així, ja que malgrat el 2 – 2, resultat prou bo, qualsevol que hagués vist les partides de ben segur que diria que l’equip F ha tingut a l’abast l’1 – 3. Déu n’hi do!

La Màxima, la nostra primer tauler, no ha suat gens: no se li ha presentat el senyor Daniel Barroso, sempre bé de gust jugar i no fer el viatge en va, malgrat tot el punt anirà molt bé i, a més, prou que se’l mereix la Màxima –tingueu present que a l’energia i les ganes de la Màxima cal contraposar els comentaris d’alguns companys de l’absent, “s’haurà adormit”, bé, cada casa sap com jeu son fill! El nostre segon tauler –a més d’amatent cronista- ha jugat una partida que si arriba a acabar en victòria hagués celebrat amb focs d’artifici, de veres. Ha lluitat contra una siciliana amb les noves armes que ha anat estudiant per treure-li el verí, tingueu present que no fa ni un any sempre perdia contra la siciliana, sempre, i ara ja no. Però aquest cop el seu adversari ha hagut de donar la qualitat perquè si no perdia de totes totes, sortia mat imparable si no la donava. De fet, si no arriba a ser per una imprecisió en les columnes a i b, en concret si Juli arriba a avançar el peó de a a temps, fer a3-a4, els peons de a i de b negres haguessin quedat bloquejats i, aleshores hagués guanyat. Penseu que s’ha arribat a les taules perquè s’ha fet repetició de jugades, ja que el senyor Jordi Arcas no podia fer una altra cosa, per evitar el mat. Malgrat tot el Juli no podia consumar-lo del tot a causa de l’amenaça que suposava la possibilitat que les negres coronessin, no valia a badar. La Lourdes, la nostra tercer tauler, ha estat a punt de guanyar el simpàtic i empàtic senyor Josep San Isidoro –i també una mica rei de la picardia, ja que s’ha deixat la gravadora i no ha piulat, i nosaltres no ens n’hem adonat, potser per la quantitat d’atuells que hi havia sobre el tauler i per les diverses maneres que tenien d’anotar, però que no anoti, no és correcte, no farem sang, prou satisfets que hem sortit. La Lourdes ha collat el seu adversari, fins que s’ha arribat a una posició de difícil avaluació al primer cop de vista per a jugadors del nostre nivell, ja que la victòria de la Lourdes depenia d’un llunyà alfil que si viatjava fins a una casella d’una banda batia una diagonal que desballestava tota defensa adversària amb la torre –certament era una moviment força invisible- i que desembocava finalment en la pèrdua neta d’un cavall de l’adversari o en la coronació d’un peó de la nostra jugadora. El senyor San Isidoro, malgrat no percebre els riscos de manera concreta, la Lourdes tampoc no veia la gran amenaça que podia generar l’alfil, ha aprofitat la pressió del temps per demanar taules i la nostra jugadora molt encertadament les ha acceptat, penseu que considerava que els factors temps, cansament i complexitat ja pressionaven massa i que certament ja havia fet prou bona partida. La Lourdes és a ben poc de fer grandíssimes partides: té paciència, és metòdica i fila prim, només li falta una mica de tàctica i tenir uns mínims de capacitat a l’hora d’avaluar una posició –encara serà primer o segon tauler de l’equip i delegada i cronista, que prou sap de lletra, que li prendrà glòria, papers i feina al Juli! Tant de bo! La Núria, la nostra quarta tauler, ha tingut la pitjor sort, ha perdut, i sobretot ha patit el mal anomenat SAACC –síndrome d’acabar atabalada contra un cec. Prou sabem tots que no és gens fàcil acostumar-se a moure tots dos bàndols del tauler, sentir les jugades cantades, no equivocar-se cap cop. De ben segur que amb més ofici se’n sortirà millor contra els invidents, tots hem passat per aquest tràngol.

Resum: bones instal·lacions i un resultat que afalaga molt els nostres jugadors, penseu que és un empat obtingut des de posicions dominadores i no pas des de situacions agòniques salvades de manera extrema. La propera setmana juguem contra l’Escola d’Escacs de Barcelona C, els primers, nosaltres els sisens, però penso que ara ens sentim més segurs de les nostres possibilitats, déu n’hi do les partides amb cara i ulls i que hem jugat, juguarem a casa i amb ganes, sens dubte, no és excés de confiança, és la consciència que a la tercera provincial, grup II, ningú no lliga gossos amb llonganisses i que nosaltres no som aneguets lletjos.

Juli Bernat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s