Crònica Ronda 5

Ronda 5: Ampolles a la meitat…

No ha estat, ni de bon tros, una ronda positiva pel que fa a resultats en els nostres equips. Un cop passat l’equador de la competició, quasi tots els nostres equips estan una mica més lluny de l’objectiu inicial. No obstant, en aquestes quatre rondes que queden hi ha motius encara per a l’optimisme, ja que l’ampolla es pot veure mig plena o mig buida.

El Catalunya A rebia un dels candidats a l’ascens a Divisió d’Honor, que igual que nosaltres, ha patit alguna relliscada en aquestes primeres rondes i se situava també a la zona tèbia de la classificació. Com era previsible, els del Vallès han vingut amb les seves armes, cosa que ha fet que el matx s’assemblés força al de la setmana passada a Reus. Amb una dificultat afegida: el seu primer tauler és tot un primera espasa; ni més ni menys que el MI Tomy Asís, actual campió de Catalunya. La resta de l’equip, força veterania de diversos Mestres Catalans i alguns joves solvents.

El resultat final, empat a 5, deixa els dos equips en terra de ningú, no ens serveix a nosaltres per a acostar-nos a les dues primeres places, però per moments hem estat ben a prop de la derrota. El matx s’ha desenvolupat força paral.lel al del diumenge passat, sempre amb desavantatge en el marcador, de 2 o 1 punt en contra. Amb el 3-4 reflectit al marcador durant una bona estona, Luis González tenia un final amb torre i alfil per banda potser un pèl inferior, Ballesteros entrava al final amb qualitat de més i la partida incerta era la de Salva Dalo al segon tauler. Curiosament, els dos jugadors han sondejat als delegats la possibilitat de fer taules, tot i que els capitans, conscients que les taules durien probablement a un empat global força estèril, han incitat els jugadors a seguir i buscar el punt sencer. Finalment, després de molt patiment, s’han confirmat les taules de González, la victòria de Ballesteros i l’empat de Dalo ben apurat.

L’ampolla mig buida indica un resultat insuficient, una dinàmica encallada i un calendari amb dues rondes de molta pujada. No obstant, algunes dades i sensacions, ens fan encara albergar un bri d’esperança: per exemple, la bona forma d’alguns jugadors de l’equip, especialment la de Pau Juan, que ja encadena tres victòries seguides. I l’altra dada, més supersticiosa: la puntuació actual, 2,5/5, és la mateixa que duia l’equip aquestes alçades el 2014, quan llavors va aconseguir guanyar les quatre darreres rondes, colar-se al playoff d’ascens a la màxima categoria i guanyar-lo. Molt difícil, però no impossible!

El Catalunya B entra al camí de pedres

El segon equip ha patit la seva tercera derrota en 16 rondes que porta en aquesta categoria, i la primera de la temporada, contra l’experimentat equip de l’Ideal Clavé, un equip cridat a lluitar per l’ascens però que també havia cedit algun punt contra pronòstic.

Tot i que no ha estat un bany sense pal·liatius, poc abans de les 13h ja s’ha vist que la majoria de posicions dels locals s’anaven asfixiant, segurament per un excés de conservadorisme. Així s’han anat succeint la majoria de derrotes dels locals, intercalades amb algunes taules que tampoc han estat fàcils d’assolir (com les de David Vigo, Marc Torres o Marc Petit). L’únic punt dels locals l’ha posat el jove Magí Bernat, que avui debutava a l’equip B, després de resistir bé la iniciativa del seu rival i contrarestar correctament un sacrifici erroni. La partida més alegre l’han protaginitzat els dos Martín, David (local) i Carles (visitant), on el jugador del Catalunya ha sacrificat de tot per fer mat, cosa que no ha aconseguit, tot i que sí ha pogut recuperar el material suficient per arribar a l’empat.

L’ampolla mig buida diu que les quatre rondes que queden, en previsió a l’objectiu inicial, són d’allò més difícils, i que els 3,5 punts actuals són insuficients per allunyar-se de la 8a posició. L’equip, tot i que ha puntuat molt bé els primers dies, no té la solidesa que tenia l’any passat, i per tant tocarà prémer les dents. És el que té jugar contra els equips que, fa ben pocs anys, eren rivals habituals del nostre A.

Si la mirem mig plena, en canvi, el calendari ens dona la possibilitat de tenir quatre match balls per assolir la permanència, i que malgrat la dificultat, un dia inspirat ens pot donar el premi. I finalment, cal afegir que els nostres joves, habituals en els últims taulers de l’equip, estan deixant el llistó ben alt i no desentonen en absolut.

El C es queda sense marge

A l’equip C li ha tocat també conèixer la derrota per primer cop avui, cedint contra el Sitges B (3-5). L’avantatge de 1,5 punts a la classificació sobre diversos equips ha quedat reduït a només mig, i per tant, el comodí que hi havia ja s’ha esgotat i ara tocarà fer com l’any passat: guanyar-ho tot. El calendari encara presenta alguna dificultat important, i de ben segur que els equips com el mateix Sitges B no donaran treva. L’ampolla mig plena diu que el Catalunya C, afortunadament, depèn de sí mateix.

Qui no pot omplir l’ampolla de cap manera, setmana rere setmana, és l’equip D, enquistat a la cua de la classificació amb zero punts. Si fins ara podíem qualificar les derrotes de força dignes, avui l’equip ha caigut sense pal·liatius: 0-8 contra l’equip Peón Doblado de Cornellà, amb una alineació perfectament de Preferent, enfrontant-se al nostre debilitat equip. Els esforços per salvar l’equip, a base de reforços, podria ser encara més perillós, ja que posaria en perill la bona marxa del C. Per tant, caldrà alguna cosa més que un miracle, tot i que un descens, ja ho hem dit en altres cròniques, no seria cap drama.

Ben diferent ha estat el matx de l’equip E, un 6-0 sense pietat contra el veterà equip del Sant Cugat C. Amb 3,5 punts, les aspiracions d’ascens segueixen sent tímides, pendents d’alguna carambola, mentre que ja és tècnicament improbable passar angúnies per baix.

Finalment, bona victòria de l’equip F (3-1) contra el Diagonal Mar B, amb victòria de les tres senyores i derrota del senyor.

La setmana que ve, novament, jornada clau per no perdre més pistonada, cosa que en alguns casos podria resultar definitiu.

Jordi Morcillo

Capítol primer: les tres senyores Vera, guanyen

Catalunya F 3 – 1 Diagonal Mar B

Sí senyor –o més aviat, sí senyores- si les setmana passada l’equip F feia club assumint un llarg desplaçament, aquesta setmana res no l’ha aturat fins aconseguir la victòria. I l’han aconseguida les tres senyores, com si fossin una trinitària reencarnació de la històrica Vera Menchik. Primer la Núria Castellvell ha liquidat la seva partida en només nou moviments, la seva adversària semblava que feia una partida a part, com si no tingués en present les evolucions de la Núria. Ni tan sols quan, amb el rei enrocat, el peó de g2 estava amenaçat per un cavall i la dama, ha vist el mat imminent. Només la podia salvar g3 de moment. I diem de moment, perquè el material de la Núria anava ben dirigit cap a l’enroc enemic. Felicitem la nostra quart tauler. Després la Lourdes, la nostra tercer tauler, ha guanyat amb contundència ja que ha destrossat l’enroc de l’adversari: l’ha despullat de peons i ha elaborat un mat propi de l’era romàntica dels escacs, arriscant i fent filigranes. El cronista li ha comentat que tenia una línia més senzilla i menys arriscada a través d’un escac que li permetia guanyar primer alfil, després torre i finalment peó amb la dama que, a més, molt possiblement desembocava en una posició que li permetia canviar la dama per l’última peça adversària, una torre, i la deixava amb dues torres, i diverses peces menors contra rei i peons. Però que calli el cronista, ja que el mat de la Lourdes ha sortit endavant, i si es demostra que era imparable amb les anàlisis posteriors, doncs ben fet, visca la nostra jugadora perquè té la perícia i la passió del segle XIX, època de gestes agosarades i elegants com el mat que ens ha regalat avui. Després la Màxima ha brodat una victòria gegantina: en una posició difícil, amb els reis com qui diu amb un sol peó davant, ja que n’hi havia de doblats, i tots dos en el flanc de rei mentre tot de peons s’encaraven en singular equilibri en el flanc de dama, només destorbats per la dama i un alfil per bàndol –no recordo bé que ha passat amb un cavall per jugador-, ha aconsguit passar la dama blanca a la columna h i amb l’ajuda del peó en g6 ha engaltat un Dh7­­+, ja que el rei era a g8, que condemnava les negres a la derrota i han abandonat. Quina habilitat i capacitat de càlcul demostra la nostra primer tauler en els grans moments! Ja voldrien molts jovenets jugar com ella! I la partida del nostre segon tauler, el Juli, ha tancat el matx, una derrota merescuda. Primer semblava que aconseguia desllorigar els peons del flanc de rei de l’adversari mentre mantenia un centre sòlid, però després ha mogut molt malament els seus peons de l’esmentat flanc, tot fruit de càlculs erronis que pensava que despullarien el rei adversari de peons, però l’únic que ha aconseguit és atorgar la iniciativa a les torres adversàries; finalment, un altre error de perspectiva, ha permès una descoberta que li ha fet perdre una peça menor. I torre contra torre i cavall i dos peons de més són tard o d’hora la derrota. Al seu adversari només li ha calgut avançar el peó passat fins aconseguir coronar-lo, ja que l’altra solució era lliurar la solitària torre.

Capítol segon i heterodox

Visca el Vigo i el Morcillo!

Porto tota la setmana tocant els nassos a la gent: dijous, al David, preguntant-li com és que el Magí Bernat ha de jugar a l’equip B –pensin que a mi lletres com A o B em fan molt de respecte, sóc un simple F. Avui diumenge ha tocat al Morcillo la mateixa cantarella. Segona divisió, mare meva, per al pardalet de casa! Però qui estava equivocat era el cronista: l’equip B ha patit cinc derrotes, quatre taules i una victòria, la del Magí! Vaja, hem tornat a veure el Magí de Sants 2015. I el cronista, quan ho ha vist, ha tornat a ser el soci més políticament incorrecte de la sala i ha demanat que la resta de l’equip prengui com a exemple el Magí –cal dir que fem trampes, cada matí, i encara més els dels dies que juga, el Magí pren un esmorzar secret que li elaboro com si fos una mena de poció màgica del Panoràmix, galetes untades amb una crema de fórmula que amago a tothom i que fa prodigis quan juga a escacs i si no us creieu que és efectiva us dono la prova definitiva: jo no en prenc. Per tant, el David i el Jordi avui han guanyat una plaça a la divisió d’honor del santoral. I jo, a can Pistraus.

Juli Bernat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s