Crònica Ronda 4

Ronda 4: El Catalunya segueix viu

La quarta jornada de la Lliga comportava un segon llarg desplaçament consecutiu: en aquesta ocasió visitàvem el Reus Deportiu, un històric amb llarga trajectòria a Divisió d’Honor i Primera, en un matx on si ells portaven l’equip titular es presentava molt igualat.

I, efectivament, el Reus ha presentat el millor equip de la temporada (de l’1 a l’11 amb la sola baixa d’un jugador que no sol jugar), per tant conscients per a ells que guanyar avui els feia donar un cop d’autoritat i presentar candidatura a l’ascens. Per part nostra, no hi havia una altra: guanyar o guanyar, en cas contrari, les opcions eren íntegrament de permanència. Amb la soferta victòria in extremis (4,5-5,5), l’equip se situa a la zona mitja de la taula i allunya – de moment- alguns fantasmes del descens.

La victòria d’avui ha estat de les més difícils i sofertes que porto en les meves onze temporades jugant al primer equip (ara de forma més ocasional). En primer lloc, pel tipus de rival: gent amb un elo semblant o lleugerament inferior al nostre, però un elo contingut al llarg dels anys pel fet d’haver-lo posat en joc a les categories altes, no pas en opens de baix nivell mitjà. D’altra banda, tampoc recordo recentment un matx on les primeres partides acabessin al voltant de les 13h. I, finalment, en els apurs de temps, finals de prop de 70 jugades, tres partides que inclinarien la balança a favor o en contra amb un 4-3 al marcador.

L’equip ha lluitat com mai aquesta temporada, però cal dir que novament s’ha evidenciat que bona part dels jugadors no estem fins: costa decantar les bones posicions i costa aguantar posicions difícils. Sobretot, en els taulers de baix, on només hem rascat tres taules; 1,5 de 5 és un pobre bagatge per l’equip que teòricament té la línia de darrere més forta del grup. Però, novament, l’elo no ho diu tot. Com a nota positiva, tot i la derrota, la primera partida com a visitant de Luis González, que poc a poc va entrant en la dinàmica de l’equip i del club (aquesta setmana re-debutava també com a professor amb els nostres joves).

Per sort, la nostra davantera ha tornat a donar la talla: Hermes Dalo va agafant el toc i ja porta dos triomfs seguits en el gens fàcil segon tauler. El seu punt ha permès seguir vius al matx durant molta estona, fins que a les 13,30h el marcador assenyalava un inquietant 4-3 amb finals vius i pocs segons als rellotges. L’única partida mínimament clarificada era la de l’Herminio Herraiz, que ha anat progressant amb el seu avantatge de dos peons. A les altres dues, Rubén Martín tenia un final de cavall contra alfil que no pintava bé per al nostre jugador. I, en Pau Juan, amb torre i cavall per bàndol, i pocs peons, prenia riscos per buscar una xarxa de mat. Riscos sobretot perquè feia algunes jugades amb pocs segons al rellotge, i amb cavalls saltant ja se sap… Mentre Rubén anava igualant el seu final, en Pau ha rebut informació que “les taules ens estaven bé”, en clau de permanència, però que fes el que cregués. Afortunadament, ha intentat buscar el detall guanyador i l’ha trobat.

Un cop confirmada la victòria d’Herminio i les taules de Rubén (4,5-4,5), en Pau ha triangulat amb molta precisió deixant el seu rival en xarxa de mat, que només podia evitar sacrificant la qualitat, però entrant en un final perdedor. Triomf per al nostre jove insígnia i triomf vital per a l’equip.

La seva valentia d’avui recorda a una de les seves primeres aparicions a l’equip A: el 2011, a Segona Divisió, l’equip va jugar amb foc amb un dels filials Jekyll & Mr.Hyde del Sabadell (el C), ben armat per a l’ocasió. Amb idèntic marcador, en Pau, de llavors 14 anys i poc més de 1900 d’elo, va arriscar de manera similar, deixant-se fins i tot coronar, per trobar una xarxa de mat amb torre i cavall. El rival, però, tenia poc més de 1800. Ara, ell i rival amb més de 2300, segueix oferint aquest plus a l’equip. I per molts anys!

Passat el Tourmalet de desplaçaments, ara ve un triplet de rivals candidats a l’ascens que seguiran marcant la nostra sort al grup: Sant Cugat, Ateneu Colón i Banyoles.

Catalunya B o el llop amb la pell de xai

Cada setmana que passa destaquem que el Catalunya B, al difícil grup III de Segona Divisió, segueix sumant punts de coixí per a la permanència. Que les baixes respecte a l’any passat han debilitat l’equip, que els rivals són de més entitat… En qualsevol cas, el nostre segon equip porta millor torneig, ara per ara, que l’any passat (duia 2,5 de 4). Amb la victòria avui a Montmeló (4-6) s’ha imposat a un altre rival que en bona lògica havia de ser-ho per la permanència.

Amb 3,5 punts de 4 rondes al sac, no hi ha res lligat, però l’equip pot començar a jugar amb menys pressió, encara que fa l’efecte que no n’ha tingut gaire aquestes primeres rondes. Les posicions d’ascens segueixen sent una quimera, però al contrari que l’equip A, aquest B està destacant per: donar ensurts a equips amb més elo; i afiançar els matxos, com el d’avui, a la part de darrere. Avui, per exemple, els 5 darrers taulers han sumat 4,5 punts.

Parlant de Tourmalets, a l’equip li ve ara un non-stop d’equips a priori candidats a l’ascens (quan es va iniciar la temporada): de moment des de la tranquil·litat, deixem que la classificació ens posi on ens mereixem.

Catalunya C davant la seva oportunitat d’or

Amb més sofriment que altres dies, el Catalunya C ha guanyat per al mínima al Gavà (3,5-4,5), un dels equips més forts del grup, amb gent força experimentada. Després d’aquesta victòria, la classificació del grup parla per si sola: el Catalunya C mana amb 4 punts, i darrere hi ha una sèrie de perseguidors amb 2,5, alguns dels quals ja se’ls ha guanyat. Per tant, el marge de 1,5 punts permet fins i tot una relliscada (que esperem que no arribi encara).

La situació és idònia per donar el salt a la Preferent, ja que no hi ha un “outsider” del nivell del Vila Olímpica, el rival de l’any passat que va estar frec a frec per batre’ns al final. A l’equip C, de moment, li afecten menys les baixes que a d’altres equips i això explica la bona trajectòria d’aquest bloc compacte.

Per seguir amb les curiositats històriques, una dada: la llarga cursa del Catalunya, primer equip, fins a tocar el cel de la Divisió d’Honor, va començar precisament a Gavà, el gener del 2010, quan ambdós equips jugaven a Preferent. Amb aquella victòria, es va posar la primera pedra d’una sèrie de tres ascensos en cinc anys.

Que a dia d’avui, el 2016, qui estigui jugant i guanyant al Gavà (cert que més debilitat que llavors) sigui que Catalunya C és per sentir-se orgullosos del club en global.

Els equips de darrere s’encallen

Tot el panorama a favor que té l’equip C, el té en contra el nostre D. Avui ha perdut contra el fort Castellbisbal (5,5-2,5) i ja té un forat de 1,5 punts respecte a la línia que marca la salvació.

Les baixes a tots els equips de dalt, a qui més ha castigat han estat els nostres equips D i E, que podríem dir que han presentat alineacions de circumstàncies. El grup i la categoria venen grans al nostre D: a seguir lluitant, i si es baixa, doncs a jugar amb més comoditat a Segona Provincial.

L’equip E ha caigut amb molta contundència al Congrés (5-1 contra el seu D) i s’allunya del cap de la classificació, però tal com està el grup no pinta la cosa per passar problemes per salvar-se. No obstant, el panorama d’enguany de baixes i debilitament dels equips converteix les opcions d’ascens en pura utopia. Per cert, a destacar novament l’hospitalitat del Congrés, personificada en el seu cap visible Frederic Andreu, que a mitja setmana ja ens va avisar de l’hora que obriria el club i del servei i oferta del seu bar. Òbviament és també una estratègia per fer calaix, però s’agraeix la preocupació per esdevenir un bon amfitrió, cosa que no sempre veiem als clubs d’arreu.

Tampoc ha pogut guanyar avui l’equip F, en el seu desplaçament a Argentona. El seu equip C ha guanyat 3-1, però destaquem el triomf de la Lourdes Porta, jugadora molt compromesa amb el club, com la resta dels companys (Juli Bernat, Màxima Pérez i Núria Castellvell), als quals aplaudim. Potser no poden ensenyar gaire escacs als jugadors dels equips superiors, però sí podrien donar unes quantes lliçons tan senzilles com: “m’agrada jugar a escacs, i si juguem més o més lluny no és tan important”.

Jordi Morcillo

Capítol primer: pesquen el Juli; la Lourdes pesca

Centre Parroquial d’Argentona C 3 – 1 Catalunya F

De veres, avui el cronista es mereix els elogis del nostre magnànim expresident: en sap ben poc d’escacs –només té per ensenyar el llautó en aquest àmbit-, li agrada jugar a escacs –si no, caldria parlar de masoquisme- i va ben lluny en l’àmbit geogràfic –perquè en l’escaquístic aquest pas no em mouré de la tercera provincial. Però comencem pel principi. Després de batre tots els rècords de matinar per jugar una partida de la lliga –he agafat el tren de les 6.43h a Vilafranca, el primer-, després de corregir un munt d’exàmens al tren, després de superar tots els obstacles humans que la vida ens posa davant –el nostre tren a les portes de l’estació de Badalona ha trobat un obstacle humà, us estalvio els detalls-, després d’ajudar a baixar la nostra primer tauler des del tren fins a l’andana de Mataró mitjançant un numeret més aviat de circ –a causa de l’incident anterior hem acabat en el primer vagó d’un altre tren que malauradament ha parat davant d’un tros d’andana a més de mig metre més avall de la porta, i la senyora Màxima ja té una edat i jo nó sóc el Burt Lancaster a la pel·lícula Trapezi. Vaja, semblava que la cosa anava forta. De Mataró a Argentona en taxi, cap problema –només un vehicle de la neteja davant que ens ha semblat pura normalitat. I finalment davant el Centre Parroquial d’Argentona “El Centru”. I aquí he topat amb obstacles que si no eren celestials eren infernals –que el mossèn que hem saludat m’absolgui!

I ara escacs humans, divins i infernals. Pensàvem que la Màxima jugaria contra un be, i en veritat era un tigre amb pell de llop a sota de la de be, ja que el senyor Josep Suari fa molts i molts anys era un jugador de primera –parlo d’abans de l’elo, de fet el senyor Suari és qui ha ensenyat obertures a la resta de jugadors. Jo he fet el més difícil: superar totes les aventures i davant l’excitació de guanyar la quarta partida seguida a la Lliga –duia torre neta de més des del moviment disset i una posició amenaçadora a favor meu- i no superar l’ham que el senyor Joan Catà m’ha posat davant –l’esmentat senyor és un expert pescador de riu- i me l’he empassat com un babau –cura d’humilitat, no val a badar a escacs ni quan es porta un avantatge aparentment definitiu- i he perdut estúpidament la dama –a l’estil primera partida de federat d’un sub 8. Després pura agonia. La Lourdes ha salvat l’honor del Club i de l’equip F i ha guanyat amb autoritat ja que també ha guanyat peça de bon principi i no ha fet ximpleries com sí han fet d’altres. I per últim la Núria que davant una noia jove ha jugat un duríssim partit de tennis, ja que hi ha hagut uns moments que totes dues tenien un grapat de match ball i cap de les dues es decidia a rematar, fins que la jove Ilenia sí que ha rematat la partida.

Capítol segon: després dels taulers la bona taula

La Fonda 107,30 – 4 Catalunya F

¿I què millor que celebrar els mèrits que ens reconeix el Jordi Morcillo davant d’un bon tiberi com si haguéssim profetitzat les seves paraules? Doncs sense saber que ens el mereixíem segons l’expresident perpetu, però intuint que la companyonia, l’hora i el paisatge una miqueta de pessebre d’Argentona eren el moment de sopetes, risottos, arrossos diversos, bacallans, vins i postres. I vinga xerrar, i taxi, i tren, i conversa, i clapadetes, i segon tren i més exàmens per corregir. De ben segur que la propera ronda serà més tranquil·la, més a prop i menys contaminada de desitjos de batre rècords –i aleshores potser no l’espifiaré.

Juli Bernat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s