Ronda 9: Sense marge d’error

La derrota d’ahir a Mollet (7-3), en aquesta segona jornada de la fase per la permanència a Divisió d’Honor, és dolorosa. Però deixa les coses molt clares per al nostre equip: o guanya els dos matxos que queden (11 i 18 d’abril contra Sitges i Terrassa) o l’any vinent tornarà a Primera Divisió. És probable que ni les dues victòries siguin suficients, en funció de “goal average” general, però tot el que no sigui fer un 2/2 ens condemna al descens.

No era el millor dia per intentar puntuar, però a aquestes alçades de competició qualsevol dia és bo i fins i tot determinant. Els locals, després d’entrar amb mal peu a la segona fase, encara havien de sumar alguna cosa per segellar definitivament la permanència; i amb aquest propòsit van portar un equip pràcticament titular, llevat del número 1, el GM Bachman (aquests dies per les Amèriques). La resta, les cares habituals: aquesta mescla de joventut (Garriga, Cristian Fernández, Amores, Bals) i veterania (Valdez, Montilla, Morros, Guillem Garcia, Romero) i el plus que dona un jugador “top” com Daniele Vocaturo.

El matx va estar molt equilibrat fins vora les 20h, amb el marcador assenyalant durant una bona estona un 3-3 i quatre partides encara vives. Fins llavors, convincents victòries de David Vigo per darrer i Hermes Dalo, tauletes en menys de 20 jugades de Sáez i Felipe Vera i derrotes de Jose Miguel Baeza, que debutava a Divisió d’Honor, i Pau Juan. Baeza va quedar asfixiat a l’obertura i Pau Juan no va poder defensar l’activitat i espai del seu rival. Esperem que aquest sotrac de dues derrotes el pugui pair, perquè en Pau serà clau per la permanència, com ho va ser per pujar a Primera i a Divisió d’Honor.

I a partir de les 20h, l’intercanvi de cops va derivar en un KO tècnic, quasi una “pallissa”. Algunes partides es van “tombar”, com la de Joan Canal amb Pere Garriga. El mateix Garriga va afirmar que, amb qualitat de menys, es veia perdut, però va trobar un detall per entrar en un final de torres millor per a ell. Les partides incertes (Amigó-Valdés i Rubén- Montilla) es van girar del seu costat, gràcies a una millor eficàcia en el càlcul. I la que ja estava pitjor – Herminio duia peó de menys de feia estona – no la vam poder igualar. Del 3-3 al 7-3.

Novament, una derrota que té conseqüències negatives en dues direccions: en la classificació, ja que la lluita es redueix a tres equips dels quals se salvaran dos (Terrassa, Foment i nosaltres). I també en la moral de l’equip, ja que l’efecte de la derrota i també per com es produeix (en posicions favorables o correctes) poden incidir en els matxos que queden.

Però avui toca també veure el got mig ple i agafar-nos a l’esperança que queda: només dos matxos que s’han d’intentar, un a un, guanyar. I per altra banda, l’aturada de tres setmanes, amb Setmana Santa pel mig, crec que ens pot anar bé per agafar aire i forces: l’equip ho necessita.

La nostra felicitació al Mollet, un club que ha tingut una evolució força semblant al nostre a nivell esportiu; ens vam trobar per darrer cop el 2011, a Segona Divisió (5-5 llavors) i ens hem retrobat a la màxima categoria. Tant de bo el 2016 ens hi enfrontem novament,

Catalunya B es troba amb un playoff

Les opcions de l’equip B d’assolir l’ascens o la promoció d’ascens a Primera eren, a nivell de probabilitat, força altes. Calia puntuar a Santpedor i si a més el líder Tres Peons B punxava, els nostres eren líders i pujaven a Primera Divisió.

Però, com ja havíem dit, no és un objectiu pel qual calgués “cremar les naus”, i vistes les baixes de l’equip A i les necessitats de l’equip C, el nostre segon equip ha anat a Santpedor amb un equip debilitat. Quatre baixes de jugadors habituals (alguns perquè van anar a l’A, altres per feina i altres per ajudar el C) no han desplomat del tot l’equip, però en tot cas avui no hi havia instruccions ni pressió: cadascú jugava la seva partida; i el que vingués, benvingut seria. Que pujar no sigui un objectiu (i fins i tot que tingui aspectes contraproduents) no significa però que, un cop davant del tauler, els nostres no juguin per guanyar. La majoria som d’un o dos tornejos l’any i, quan ens hi posem, ens agrada competir.

El B tancava l’equip amb Clemens Bieg, habitual dels equips C i D, però – com ell mateix afirmava- en ratxa negativa; i Daniil Kobelev, jove rus de 14 anys que ja ha donat ensurts a jugadors de +2100 en el poc temps que porta a casa nostra. No obstant, han estat els dos primers jugadors en perdre i semblava posar el matx coll amunt. Però probablement, el fet de no mirar el marcador ens ha beneficiat i hem jugat sense complexos.

La victòria s’ha forjat en el bon comportament – avui sí- de la nostra davantera (3,5/4). Fins i tot s’ha donat la situació curiosa que el seu primer tauler, Albert Sanfeliu, perdia la seva primera partida a la Lliga, mentre que un servidor guanyava el seu primer punt sencer. Les victòries, a més, de Bernat Fuertes (ràpid però inspirat), Pedro Serrano (patidor com sempre amb les seves posicions), Marc Petit (que va entrant en ratxa) i Silverio (l’únic invicte ja a l’equip A i B), sumades a les taules de David Martin, han posat el 4,5-5,5, deixant sense transcendència les derrotes d’Alex Reyes i Xavi Guerrero.

L’equip B, doncs, sense fer una Lliga aclaparadora, guanyant molts matxos amb un pèl de sort, se situa segon i es guanya (merescudament o no) el dret a jugar la promoció d’ascens a Primera, juntament amb els altres segons de la categoria, diumenge 12 d’abril. Els guanyadors d’aquesta primera eliminatòria es veuran les cares amb els vuitens de Primera Divisió, el 19 d’abril.

No oblidem tampoc que aquest Catalunya B ja va guanyar-se el dret a jugar la Final de Copa, que es jugarà el 26 d’abril a Girona. Si supera la primera eliminatòria de la promoció, això voldrà dir que haurà tingut una marató de 13 diumenges (11 de Lliga i 2 de Copa) donant guerra. Vaja, les dones no estaran gaire contentes…

L’equip C perd el tren de l’ascens

No ha pogut ser: el Catalunya C, l’equip del club en més bona dinàmica (8 de 8) i amb més opcions pràctiques d’assolir el seu objectiu (era guanyar aquest matx), ha perdut clarament amb el fins avui co-líder Vila Olímpica. Els dos equips venien reforçats, i el nostre per gentilesa de l’equip B, però la jugada ens ha sortit al revés del previst.

El Vila Olímpica era superior als taulers de davant i nosaltres en els de darrere, però com han vingut demostrant durant tot el torneig, tenir a dos jugadors de la talla dels germans Ventura Bolet en aquesta categoria (a 8 taulers) és una garantia. A més, la resta de jugadors estaven en una dinàmica positiva i, de ben segur, plens de moral. Això es venia notant en els resultats que han anat aconseguint, majoritàriament golejades, i també s’ha notat avui.

Però novament veient el got mig ple, veiem l’equip C que cada any puja un esglaó més a la categoria, on fa 2-3 anys patia per salvar-se, l’any passat era en terra de ningú i ara ja aspira fermament a pujar de categoria. Lluitar per alguna cosa mirant cap amunt, com ha estat el cas del C enguany, fa motivar els jugadors i crea també equip i “bloc”. Esperem que el bloc torni l’any vinent amb les mateixes ganes.

L’equip D torna a perdre però “el salven”

El Catalunya D, en un grup de bojos de la Segona Provincial, ha assolit per fi la permanència matemàtica, sense haver de dependre dels descensos compensats i situant-se en 8a posició, La derrota avui a Sabadell, contra un reforçat Sabadell E (5-1) ha fet que haguéssim d’esperar altres resultats durant la tarda per certificar d’una vegada aquesta vuitena posició en una mala temporada del nostre quart equip.

Per tant, ben bé podríem dir que, almenys avui, l’equip no s’ha salvat, sinó que l’han salvat. Clar que un descens de 4 punts quedant penúltims hagués estat grotesc, veient amb incredulitat com la diferència entre el 3r (4,5) i el 9è (4) hauria estat de només mig punt.

L’any que ve, novament a donar la talla a Segona Provincial, però ho faran ja com a Catalunya E, ja que l’E, per sorpresa nostre, canviarà de lletra gràcies al seu ascens.

El Catalunya E puja de rebot

La setmana passada havíem enterrat les opcions de l’equip E, que quedaven pendents d’una carambola de resultats no massa lògics. Doncs el mort encara estava viu i la combinació s’ha produït: els nostres, el Catalunya E, ha guanyat bé al Vila Olímpica B (1,5-4,5) mentre un dels dos primers, el Tres Peons H, perdia contra pronòstic contra el Peona i Peó F (2,5-3,5) i ens cedia el segon llo en safata.

Com dèiem, l’equip E puja a Primera Provincial, conviurà amb el C i es passarà a dir Catalunya D. Un bon aparador per als nostres joves, que necessiten anar jugant amb el munt de jugadors experts que hi ha a tots els clubs d’aquesta categoria.

Finalment, l’estratègia dels equips D i E, minuciosament estudiada pel “super-delegat” Miguel Ayllón ha donat els seus fruits, potser amb més incertesa de la prevista: un dels equips puja i l’altre es manté. El nostre reconeixement als jugadors que han format part, ja que molts d’ells han actuat en ambdós equips.

F i G acaben guanyant

Els dos equips de 4, els de Tercera Provincial, han acabat sumant, cada un, les tres últimes victòries. En el cas de l’equip F, ni el 1-3 aconseguit amb el Sant Josep E ni un hipotètic 0-4 eren suficients per lluitar pel primer lloc, aquesta possibilitat ja es va esfumar amb la curta victòria de la setmana passada.

I pel que fa al Catalunya G ha acabat guanyant, assolint el seu primer 0-4 (amb el Jake E) i amb molt bon regust, ja que fins la setena ronda no havia assaborit el triomf.

El Catalunya encara no tanca la paradeta pel que fa als equips, però sí pel que fa al gruix dels seus jugadors, aquesta major part de la massa social a qui no tornarem a veure fins els volts de gener del 2016. Esportivament hem assolit alguns objectius i d’altres se’ns han escapat, però la sensació de creixement i de constància l’hem pogut mantenir. 9 rondes alineant a 48 jugadors i sempre presentant equips competitius d’acord a la categoria és per estar satisfets.

Jordi Morcillo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s