Ronda 8: El Catalunya, contra les cordes

La jornada d’ahir, la primera d’aquesta segona fase de Divisió d’Honor, va ser sens dubte la més amarga de les vuit que portem, ja que a la nostra derrota contra el Cerdanyola del Vallès (3-7) cal afegir els altres resultats del grup, ja que cap d’ells ens va ser favorable.

L’amargor no es va reflectir només en els resultats, sinó en les sensacions, ja que l’equip es va mostrar espès i encallat. Sens dubte, vam deixar escapar una bona oportunitat de puntuar, tenint en compte que el Cerdanyola no va portar el seu “deu” de gala. Això sí: la seva alineació era perfectament competitiva, amb jugadors amb experiència a la màxima categoria, però el 3-7 final –i sense guanyar cap partida- va ser un cop molt dur, després del qual no tindrem més remei que reaccionar.

El matx va començar amb unes taules ràpides entre Felipe Vera i Llàtzer Bru. I una mica més i aquestes taules provoquen unes altres d’Oratowsky, que sembla ser que preferia tornar a terres tarragonines en cotxe i no ajudar el seu equip a guanyar un punt factible al tauler 2. Les taules, però, contra Jordi Amigó, van arribar força més tard, però no massa jugades més tard, ja que el GM rus va apurar-se de temps d’una manera exagerada, sortint de l’obertura amb només 4 minuts al rellotge.

Abans que això passés, ells ja havien agafat avantatge a la partida Joan Canal – Julio Hernando, en una partida boja. No obstant, el matx no pintava tan negre, ja que algunes partides es posaven interessants a favor nostre, com al 1r tauler (Herminio podia obtenir avantatge clar) o per darrere, amb un final favorable per a Xavi Serrano i una interessant entrega de qualitat d’Alejandro Sáez. Però d’aquestes tres opcions de victòria, només vam poder rascar dues taules i aquí el matx ja es va fer insalvable.

Si bé per davant l’equip va aguantar (2 de 5), per darrere l’equip no va ser capaç de sumar més que les taules en la citada partida de Xavi Serrano i unes altres en una posició molt equilibrada de Rubén Martín. Tampoc va ser el dia de Sergio Ballesteros, qui semblava haver entrat en un final que es podia entaular, tot i que el seu capità, el MF Gabriel Castellet, el va portar amb molt bona tècnica. I per mal dia, el de Pau Juan, fins ahir invicte, que es va trobar escanyat per la parella d’alfils del seu rival i no li va sortir res.

Ara sí que l’equip necessita oxigen, ja que és penúltim. Les opcions de permanència són, matemàticament, més que factibles, però els resultats d’ahir ho han complicat moltíssim: per una banda, la derrota del Mollet (4 punts) contra el Montcada (2,5) fa que aquests ens superin i que els molletans encara necessitin puntuar per assegurar la salvació; i segur que ho intentaran com abans millor, és a dir, en el següent matx contra nosaltres. D’altra banda, la victòria del Terrassa amb el Foment fa que els del Vallès ens igualin en punts i ens superin en desempat (un altre dels pals del resultat d’ahir). Tal com estan les coses, potser els 4 punts estimats no siguin suficients.

En tot cas, mentre hi ha vida hi ha esperança i amb 8 rondes ja hem vist que l’equip té dies bons i dies dolents. Esperem que els tres propers siguin dels bons.

El Catalunya B frega el ridícul i guanya

Tampoc està resultant gaire regular el segon equip, almenys a nivell de joc. Però, a diferència del Catalunya A, a Segona Divisió sovint els errors es perdonen, cosa que a la màxima categoria això no passa. I avui hem tingut un nou exemple d’això.

La jornada al Casinet començava amb el tradicional handicap d’aquestes dates de març: la Marató de Barcelona, que talla per complet els carrers que envolten el nostre local. Per sort, el Balsareny-Sallent ja estat previsor i ha sortit amb molta antel·lació per evitar ensurts. L’equip del Bages, amb escasses opcions d’assolir la permanència, ha vingut avui molt mermat d’efectius, amb un equip amb majoria de jugadors del filial i només tres teòrics titulars. Les diferències d’elo, tret dels dos primers taulers (amb dos MC de +2300), oscil·laven entre els 150 i 200 punts. Però com sol passar en aquests casos, no hi ha cap partida que es guanyi abans de començar i avui segurament hem jugat pitjor que mai.

El nostre equip ha agafat diferència amb les victòries als dos darrers taulers, de Marc Petit i Alex Reyes, si bé aquest podia perfectament haver perdut si el seu rival arriba a precisar una mica. Les taules al primer tauler, entre un servidor i Maurici Tarragó, les de Sulleva i les de Guerrero posaven un fictici 3,5-1,5,. Ben aviat, Baeza i David Martín perdien i l’empat a 3,5 ho deixava tot enlaire, ja que de les tres partides restants, Pedro Serrano ho tenia millor, però havia de demostrar-ho; Silverio (el pitxitxi del 100% fins avui) també estava espès i entrava en un final de peons perdedor i David Vigo, amb dama i alfil contra dama però pocs peons no trobava la manera de guanyar, obviant un definitiu canvi de dames.

Afortunadament (un dia més) les coses s’han tombat del nostre cantó, però avui deu haver aparegut la Verge d’Almeria, que ara mateix no sé com es diu, ja que a Silverio Martínez li han perdonat la vida quan el seu rival coronava fàcilment abans que ell. Taules, i amb el 4-4 les taules de David Vigo, quan ja no podia guanyar, eren suficients ja que Pedro Serrano ja tenia dos peons de més i passats.

L’equip segueix segon, a un mig del líder Tres Peons B i mig més que el sòlid Santpedor, que ens rebrà la setmana vinent. Una victòria o empat ens posaria a la promoció d’ascens a Primera Divisió, llevat que el Tres Peons no fes els deures a Súria (en aquest cas pujaríem directe). La derrota ens situaria en una tercera posició molt digna, i en tot cas guanyada a trompicons. Així doncs, el matx de diumenge al poble d’en Guardiola serà com una primera eliminatòria d’ascens. Sigui com sigui, la jugarem sense pressió, ja que hem d’assumir que la Primera Divisió ens vindria un xic gran.

L’equip C segueix patint i jugarà una final

El Catalunya C segueix anant a remolc del Vila Olímpica en aquest grup I de Primera Provincial. Mentre ells segueixen golejant setmana rere setmana, als nostres els costa Déu i ajuda tirar els matxos endavant.

Avui el tercer equip rebia un dels molts Tres Peons que corren per la Lliga, en aquest cas el seu E, amb alguns taulers de 1700 per darrer. Els nostres tenien el reforç de Jorge Rodríguez, habitual del B, i han patit per guanyar 5-3. A banda del Jorge, han pogut guanyar els enratxats Jose García, Pepe Angulo, Marc Torres i Clemens Bieg.

La setmana que ve ja no hi ha volta de full: matx decisiu amb el Vila Olímpica, on només serveix la victòria. Esperem que les baixes no ens afectin molt i puguem competir de tu a tu per posar un tercer equip a Preferent, que no és poca cosa.

Com fer 4 punts i no salvar-se encara

Sembla el títol d’un llibre d’auto-ajuda, però és el resum de la situació del Catalunya D, que ja ha assolit 4 punts, pujant a la cinquena posició del grup, però una combinació ben lògica el pot deixar encara, l’última jornada, penúltim amb 4 punts, en una categoria on poden baixar els dos darrers, en funció dels descensos compensats.

La victòria d’avui per 4-2 contra el Barad B, no obstant, era absolutament necessària i realment hauria de produir-se una patacada per no seguir a la categoria l’any vinent. Diumenge que ve, no és notícia, un altre rival directe, el Colon Sabadell E: en aquesta categoria quasi tots ho són (concretament del 3r al 9è).

El Catalunya E enterra les seves opcions

Com ja vam anunciar la setmana passada, el Catalunya E podia obtenir l’ascens guanyant avui. El perill venia del fet de jugar amb un rival directe, en aquest cas el Tres Peons H. La immensa quantitat de jugadors que tenen els de Gràcia els ha permès fer un equip ben reforçat, amb jugadors veterans per davant i dos taulers desconeguts, de noms impronunciables, de poc més de 1700.

També els nostres anaven ben reforçats, però el matx s’ha escapat per la mínima (2,5-3,5) i l’equip ha baixat a la tercera posició. La setmana que ve, també a la Vila Olímpica, havia de ser una final i potser només serà de consolació ja que cal esperar que els dos equips de dalt (Tres Peons H i Congrés C) punxin i nosaltres guanyem.

Som dels pocs clubs que podem presumir de tenir diversos filials relativament ben situats i competitius, amb possibilitat d’equilibrar les alineacions en funció de les necessitats. Però sens dubte el Tres Peons ens supera, i està a punt de plantar, per exemple, el segon equip a Primerà Divisió i el vuitè (!) a Primera Provincial.

El Catalunya F tenia les seves opcions, però depenia de guanyar per golejada a la Lira E, i la cosa finalment ha quedat en una pírrica victòria (2,5-1,5). L’equip és tercer, però ha d’esperar un parell de punxades quasi improbables dels equips de dalt. El bloc dels darrers dies (Celma, García-Lavernia, Navarro i Núñez), mereixen però un aplaudiment ja que s’han il·lusionat amb la possibilitat i ho han intentat.

Molt més avall en la classificació trobem el Catalunya G, però que finalment ja va guanyant i aquesta setmana ja ha sumat la seva segona victòria, contra el recent creat club del Casal de Sords, per 2,5-1,5. Bona puntuació, enguany, del debutant Toni Blasco.

El Casinet, pel que fa a jornades massives, tanca portes avui a la Lliga. No ha estat una bona jornada (tot i les 5 victòries), però no oblidem que obrir cada diumenge el local i asseure 76 jugadors (més els 20 de dissabte) ens indica que com a club seguim molt vius.

Jordi Morcillo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s