Ronda 5: Conviure amb la derrota

Després de la necessària i soferta victòria de la ronda anterior, aquesta setmana sabíem que es reunien tots els ingredients perquè es donés una ronda “de transició”: el rival era un dels candidats al títol, el Sant Josep, ja virtualment classificat per a la fase pel campionat; a més, teníem la baixa del nostre primer tauler, el GM Herminio Herraiz, que ens està parant els cops per davant amb molta solvència. Qualsevol cosa que no fos una derrota hauria representat una sorpresa majúscula.

El marcador final, 3-7, reflecteix la diferència teòrica dels dos equips, que es va traduir a la pràctica.  A diferència de l’altra derrota amb un dels grans, el Barcelona UGA, ahir no hi va haver taules al Casinet. Com que em va tocar jugar (debutant a Divisió d’Honor), i el meu experimentat rival, el MC Jordi Gardela, no em va deixar massa opció de distreure’m mirant els altres, no tinc massa informació de com es va anar balancejant el matx. Vam agafar avantatge amb la victòria de Rubén Martín contra Pablo Ranieri, al mateix moment que en Pau Juan (ara ja, pitxtitxi en solitari) tenia posició guanyadora contra el MI Jorge Iglesias. Però pel que sembla, en la majoria de partides la situació era força adversa.

La resta d’informació i valoració del matx l’he pogut treure l’endemà, és a dir avui, passant les partides dels meus 9 companys i meva. Nosaltres vam jugar, en general, amb excessiu respecte vers els nostres rivals, entrant en posicions que semblaven simplificades però que en general eren totes de X2. En molts casos, a la jugada 5, 10 ó 15, les dames ja estaven canviades amb lleuger avantatge per a ells, i la suma de diverses partides així fa que finalment la balança s’imposés pel cantó dels badalonins.

Les tres victòries – a banda de les mencionades de Pau Juan i Rubén Martín també va guanyar Salva Dalo contra el MI Panelo – van arribar precisament en les partides on els nostres van jugar més descaradament, tractant de buscar posicions de doble fil.

Felicitar al Sant Josep que, tot i haver perdut algun dels titulats de l’any passat, es manté com a equip puntal a Catalunya i segur que lluitarà pels llocs d’honor. És un equip amb gent experimentada i solvent, amb un marcat accent argentí (Peralta, Panelo, Ranieri, Iglesias). M’ha agradat veure de nou alguns jugadors que abans eren a tots els tornejos i que feia temps que no els veia, com els citats Ranieri, Iglesias o el MF Lluís Oms, que va demostrar no haver perdut aquell “punch” que tenia quan era adolescent i que el feien un dels jugadors més perillosos de la seva generació.

La derrota no és preocupant a nivell de classificació: ara per ara ja no queda cap matx amb un rival “top” (tret de potser un de segona fase) i caldrà sumar els punts necessaris (probablement 4) per assolir la permanència. Però sí que, aquesta dinàmica de derrotes (4 en 5 matxos), tot i que siguin lògiques, pot fer minvar la moral i les ganes dels nostres, ja que la lliga és tot un “tour de force” d’onze rondes i tenim molts jugadors que han sumat mig punt, un punt, punt i mig…no estem acostumats a això i tant de bo no ens passi factura.

A nivell personal, tot i la derrota, va ser un orgull formar part, novament, de l’equip que he defensat 9 anys, el Catalunya A, on hi vaig debutar a Segona Divisió, passant posteriorment una travessia de tres anys llargs a Preferent, fins a experimentar aquesta escalada cap als cels. Repassant estadístiques històriques, tota una debilitat per a mi, he pogut comprovar que a dia d’avui he jugat en 6 de les 7 categories de la Lliga Catalana: totes menys la Tercera Provincial (abans dita “classificació a Tercera”). En cap dels debuts en cadascuna d’elles havia aconseguit guanyar; ahir, per tant, no tocava.

El Catalunya B juga amb foc, però se salva in extremis

El matx d’avui amb l’històric Sant Adrià semblava complicat per la solidesa del rival. Amb gent veterana i experimentada i una plantilla força compacta, el Sant Adrià és un equip consolidat a Segona, després de tastar la mel de la Divisió d’Honor fa pocs anys. No obstant, sembla ser que una plaga de baixes els ha obligat a debilitar l’equip, fins al punt de tenir només 5 teòrics titulars. És més: els ha fallat el desè tauler i per tant ens han regalat un punt al cap d’una hora, amb la victòria de Jorge Rodríguez per incompareixença.

Però res més lluny de la realitat, el matx s’ha posat molt coll amunt al cap de dues hores, quan el marcador assenyalava un 1-3, amb derrotes d’Alex Reyes, Bernat Fuertes i David Vigo, menys inspirats que dies enrere. A més, de les partides restants, als dos primers taulers David Martín i Jose Miguel Baeza tenien un mig joc desfavorable.

Afortunadament, a Alex Sulleva, que avui tornava després d’un any a la “nevera”, no li ha afectat la inactivitat i ha posat el 2-3, sembla ser per un detall que s’ha deixat el seu rival quan aquest no estava pitjor. Amb el 2-3, dues partides favorables (Guerrero i Silverio), dues desfavorables (Martín i Baeza) i una ben tancada (Tarragó vs Pedro Serrano). En aquesta, l’oferta de taules del jugador del Sant Adrià semblava una bona estratègia per als visitants, però hem cregut que millor assegurar el mig punt, sabent del risc de fer jugar el Pedro en apurs de temps, i confiar en què algun dels primers “rasqués” taules per empatar, resultat que a les 12,30h els locals haguéssim signat.

Però la remuntada s’ha fet possible, gràcies en primer lloc a què Silverio i Xavier Guerrero no han donat peu a sorpreses i han segellat el seu avantatge, en ambdós casos de peons de més. Ara per ara, són els dos nostres jugadors en millor forma (4/4 i 4,5/5 respectivament). I en segon lloc, hem tombat el matx gràcies a la persistència de David Martín, que ha aprofitat l’única manera de defensar una posició inferior: atacant. Aquest atac l’ha dut a simplificar i amb molta sang freda entrar en un final guanyador (5,5-3,5). Tot i els esforços titànics de Baeza per igualar un final de torres inferior, finalment ha acabat cedint quan ja el punt era intranscendent.

El punt és or a nivell de classificació, ja que quedar amb 2,5 a aquestes alçades, amb la dificultat del calendari, hagués estat perillós. Els 3,5 ens deixen més a prop del liderat que de la cua, però la sensació és que encara cal sumar per no passar agonies; després ja pensarem si tenim opcions a quelcom més. Ara per ara, l’equip encara sembla un pèl fràgil per considerar-se aspirant a l’ascens.

L’equip C manté el liderat amb agonia

El Catalunya C rebia la visita del Diagonal Mar, el típic equip A d’un club poc nombrós: forts primers taulers i més dèbils per darrere. Tot i que ràpidament els nostres han pres avantatge, els visitants han aguantat el tipus, sumant punts en alguns taulers teòricament inferiors, i s’han plantat amb 4-3 i en un final que el nostre capità Alex Prunés havia de defensar correctament: una fortalesa de torre i peó contra dama. Prunés no ha caigut en cap de les trampes i ha posat el mig punt d’aquesta soferta victòria.

A destacar la solidesa dels primers taulers nostres, sovint inferiors en elo als rivals: Marc Maspoch, Jose Garcia i Pepe Angulo. I també la bona aportació del jove Marc Torres, que segueix sumant punts d’un en un. El nostre C segueix traient els matxos endavant, a vegades amb més problemes, i poc a poc es va albirant una “final” en la darrera ronda contra el Vila Olímpica.

D i E, o els papers canviats

Mentre l’equip D tornava al camí de la derrota (2-4 contra el sòlid Paretana B), el Catalunya E ha sumat una victòria in extremis contra el Barcelona-UGA D (3,5-2,5). Enguany no estem fent massa experiments i normalment les alineacions es fan per ordre, de manera que el D, tenint un equip teòricament més fort que l’E, es troba amb 2 punts i encara amb els deures per fer, mentre que el Catalunya E co-lidera el grup amb 4,5 punts. És evident que el grup del Catalunya D és fora més complicat. Però aquest canvi de papers té fàcil solució: si l’E aconseguís l’ascens passaria a dir-se D i viceversa.

El Catalunya E ha fomentat el seu triomf en els tres punts del darrere (Nin, Thomas i Solís), però calia sumar per davant, on ells tenien tres taulers forts. Semblava que no seria possible, però Manuel Belmonte ha tret unes taules d’or  partint d’una posició molt inferior i permet als nostres seguir somiant.

Menys història ha tingut la victòria 4-0 de l’equip F contra el Sant Adrià C, que ha vingut només amb dos jugadors alevins. La llàstima és que no ha pogut debutar el darrer fitxatge, Julián García-Lavernia, que s’ha endut el punt sense rival; esperem que ho pugui fer la setmana vinent.

Uns que arriben i d’altres que se’n van, o almenys per un temps. És el cas del Jordi Solís, un dels jugadors més actius del club des que es va federar, fa poc més de dos anys. Motius laborals el duran una temporada llarga a l’estranger, i avui ha jugat la darrera partida de la Lliga, almenys la d’enguany. Tot i que encara té un elo de jugador d’equip D ó E, s’ha implicat en aspectes organitzatius del club, com aquest blog o com a passador de partides, i ha estat un excel·lent company…vaja, esperem que ho sigui sent. No oblidem que l’any passat va jugar una partida amb l’equip A, a Olot, i va posar el mig punt de la victòria que ens posava al playoff d’ascens a la màxima categoria. Li desitgem tot l’èxit i fins ben aviat!

Jordi Morcillo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s