La classificació del grup I de Divisió d’Honor, després de tres jornades, parla molt clar: el Catalunya segueix a la cua amb 0 punts, a un punt dels qui ens precedeixen, i també a un punt de la salvació, si ajuntéssim els dos grups. Cada cop es fa més evident que, tot i que queden 4 rondes de la primera fase, hem de començar a mirar també com van els teòrics rivals de la segona, ja que aquest és, a nivell de classificació, l’únic consol després de tres derrotes.
Pel que fa a la imatge, però, la jornada d’ahir vers l’actual campió de Lliga, el Barcelona UGA, va deixar, al meu entendre, un llistó bastant digne. El resultat (2,5-7,5) reflecteix la teòrica i evident superioritat dels campions, però el desenvolupament del matx va fer que durant molta estona estiguéssim vius i amb possibilitat de no quedar-nos gaire lluny dels 5 punts. Però el que compta, al final, i més a la màxima categoria, és la capacitat de rematar partides amb avantatge o bé equilibrar les que tenen desavantatge. I aquests detalls són els que ens van faltar.
Fins les 19h no es va moure el marcador al Casinet d’Hostafrancs, on ahir s’hi va acostar força públic. Els dos GM Herminio Herraiz i Daniel Alsina firmaven taules en una posició de molt equilibri. Al darrer tauler, Alejandro Sáez no va trobar la manera de defensar correctament el seu rei, cosa que sembla que podia fer, per fer valdre l’activitat al seu flanc de dama, i l’atac de Luis Luna va ser definitiu (0,5-1,5). Bona partida, novament, de Pau Juan, que mai va semblar estar inferior contra Héctor Mestre, signant taules (1-2). Qui no va estar tan encertat com altres dies va ser Xavi Serrano, que amb els apurs de temps no va defensar correctament una posició inferior. Amb el marcador en contra (1-3), Joan Canal progressava una posició de doble fil, amb peons passats per bàndol, però que podia intentar guanyar al MI David Pardo. Els apurs de temps, altre cop, no li van deixar trobar la millor continuació i la cosa es va quedar amb taules mortes. Posteriorment, sembla ser que tampoc podia aspirar a massa més que a un torre i cavall contra torre. Qui si la tenia més guanyada era Rubén Martín, que amb un cop tàctic típic de problema hagués obligat a Guillermo Arias a l’abandó; en canvi, va ser ell qui va haver de forçar l’escac continu per no tenir problemes. Un 2-4 que era una llosa massa feixuga tenint en compte que de les quatre partides restants, tres estaven inferiors: d’haver-se guanyat una o les dues anteriors, potser la dinàmica del matx hagués canviat.
Finalment, només Sergio Ballesteros, que havia entrat en un final amb peó de més contra el MI Ángel Martín, va aconseguir mig punt més (i sembla que podia haver guanyat). Jordi Amigó també acabava cedint contra el GM Xavier Vila, en el duel entre els dos millors jugadors (n’estic 99% segur) de la Conca de Barberà, i Felipe Vera tampoc rascava res contra un eficaç Robert Alomà. Rondaven les 20,30h i el matx estava finquitat, però la cosa es va allargar més d’una hora: la MI Olga Alexandrova entrava en un final de dama contra torre i peó d’Hermes Dalo. Però com que el peó estava a tercera fila, no podia crear fortalesa. Això sí: per guanyar calia un munt de jugades precises, capturar el peó, i després una altra sèrie de jugades exactes per guanyar la torre. Tot i l’esforç del nostre jove jugador, la Campiona d’Espanya va mostrar tota la seva tècnica i es va imposar, després de més de 5 hores i 130 jugades.
Cal tenir en compte que ahir venia un equipàs, amb almenys (parlo de memòria), cinc campions d’Espanya individuals en diferents categories (abosluta, juvenil, edats, femenina). La nostra condició de candidat al descens es referma, però passi el que passi hem de seguir mostrant la cara combativa i compromesa, com ho demostra que per tercer dia hem anat a jugar de l’1 al 10.
Fe de errates: la setmana passada deia que des del 2011 no patíem 2 derrotes seguides i no era cert. Va ser el 2013, quan en les dues últimes rondes (contra Tres Peons i Peona i Peó) ens vam quedar sense ascens a Divisió d’Honor. Però ara sí que per buscar tres derrotes consecutives cal anar a la temporada 2007, a Segona Divisió, quan l’equip només va ser capaç de sumar 0,5 de 9 rondes i se’n va anar de cap a preferent. No obstant, aquella vegada ni tan sols va començar amb 0 de 3, ja que a la tercera ronda va ser quan va empatar contra el llavors potent Mataró. Per recordar un inici amb 0 de 3 caldria recórrer als més vells de l’indret…
L’equip B llença el matx i el liderat
Un dels matxos més complicats de l’equip B, a priori, era el d’avui contra el segon equip del Tres Peons. Els de Gràcia venien al Casinet com a líders del grup i mostrant, com nosaltres, alineacions força compactes. No obstant, algunes baixes de jugadors molts solvents a la seva davantera, com Bielecki o Martínez Pla, ens donaven alguna esperança més de poder puntuar, i fer-ho en forma de victòria.
I en tot moment, les possibilitats de fer-ho han estat visibles al tauler, sense que cap equip marxés en el marcador. Els dos homes més en forma de l’equip (David Vigo i Bernat Fuertes, amb 3 de 3), posaven els dos punts locals, a l’hora que cedien Pedro Serrano i José Miguel Baeza. Una de les partides que pintava pitjor, la meva contra Riera, l’he pogut igualar al final i el 2,5-2,5 donava bones esperances, ja que dels taulers restants almenys Guerrero, Alex Reyes i David Martín partien amb avantatge i Marc Petit semblava poder fer taules. Només Jorge Rodríguez semblava cedir, i així ha estat (2,5-3,5); i a partir d’aquí els avantatges s’han esfumat, i les igualtats s’han tornat en contra. David Martín, molt apurat de temps, ha agafat taules en una posició de doble fil, amb dames i alfils de diferent color. Però, tot i el 3-4, el matx encara es podia empatar o guanyar. No obstant, els dos peons de més d’Alex Reyes no han estat suficients per impedir un final de taules mortes, mentre que Marc Petit queia en l’únic recurs d’un ex-soci nostre emblemàtic, Carlos Vargas, que era canviar cavalls en un final amb un únic peó. Amb el 3,5-5,5, almenys la combativitat de Xavi Guerrero, arriscant amb valentia ha posat l’últim punt i ha deixat el marcador en 4,5-5,5.
Una derrota d’aquelles que fa mal, que ens aparta del capdavant de la classificació i ens obliga a anar a Vallfogona de Balaguer, la setmana vinent, amb la necessitat de sumar, si no volem que les urgències apareguin al nostre calendari. Esperem que la màxima es compleixi i que els jugadors que ho necessitem acabem agafant el ritme, si no l’equip pot patir perquè el grup està ple d’equips com aquest.
El Catalunya C dóna un cop d’autoritat. D i E fan els deures
El Catalunya C rebia l’equip amb qui compartia liderat, el Barad, un club modest però força emblemàtic de Terrassa. Tot i presentar una alineació força inferior en la majoria de taulers, els nostres han fet valdre el seu bon moment i s’han imposat per la mínima (4,5-3,5), curiosament guanyant als taules on érem inferiors. El grup és força complicat i hi ha equips, com el Vila Olímpica, Diagonal Mar o Sant Martí C, que s’estan mostrant força solvents. Però mentre s’allunya quasi per complet el fantasma del descens, no hi ha cap impediment de renunciar a res: un equip C a Preferent potser seria un pèl agosarat, però al capdavall un ha de jugar on esportivament s’ho ha guanyat, i si no tenim l’exemple de l’equip A.
L’equip D, que venia amb certes urgències després de dues derrotes, ha presentat per fi una alineació més que contrastada i no ha deixat respirar el Castellar B (6-0). Els joves del club (Marc Torres, Marc Juan, Magí Bernat i Daniil Kobelev) segueixen donant la talla allà on els posis: avui tenien la missió de reflotar l’equip D i han complert amb escreix.
També ha aconseguit la victòria l’equip E (2 triomfs i un descans en tres jornades), tot i que el rival, la Lira D, amb 5 dels 6 jugadors menors de 14 anys, no ho ha posat gens fàcil. El resultat (3,5-2,5) l’han assegurat per darrere Pere Nin, Ferran Thomas i Jordi Solís.
Els equips de Tercera, F i G, han marcat idèntic resultat: 1-3. El Catalunya F rebia el líder Amistat de Premià B , i la derrota el deixa en terra de ningú, lluny de les possibilitats d’ascens. Només ha puntuat, en forma de victòria, Isidre Ferré, que enguany ha jugat la seva primera partida. I pel que fa a l’equip G, el Tres Peons I tampoc ha donat opció, tot i que cal destacar el punt aconseguit per Aina Juan, en la seva primera victòria a la Lliga. Qui no ha pogut puntuar en el seu debut (a la Lliga i com a federat) ha estat Toni Blasco.
La setmana vinent, a banda que desitgem ja veure com l’equip A s’estrena, tenim desplaçaments força assequibles pel que fa a la distància (Montcada, Sant Cugat, Congrés), amb l’excepció de l’equip B, que visita Vallfogona de Balaguer. A molts dels nostres integrants, però, no els resulta pas terra hostil, ja que són assidus del seu Obert Actiu, un dels millors que es fan a Catalunya. Segur que compensarem les hores de són i el trajecte amb un bon dinar!
Jordi Morcillo
catalunyaescacsclub.wordpress.com 