El Catalunya tasta novament la duresa de la màxima categoria

La segona jornada de la Lliga, pel que fa a l’equip A en aquesta travessa insòlita per la Divisió d’Honor, es va saldar també amb una derrota, per idèntic resultat que el primer dia (6-4). Aquesta vegada el rival, l’històric Foment Martinenc, era lleugerament superior al Figueres de la setmana passada. Per tant, les esperances de puntuar estaven, d’entrada, intactes.

Les alineacions d’un i altre equip els feien perfectament reconeixibles: el Foment incorporava el “viatger” Oriol Masip al darrer tauler i nosaltres repetíem el 10 inicial. No hi ha massa fons d’armari (i el que hi ha no milloraria el 10 titular), per tant es pot dir que estem anant amb tot.

Durant les primeres dues hores de matx, va passar ben poca cosa. El primer pis del local del Foment Martinenc és un local on es respira escacs, si bé de tant en tant sentíem uns alegres crits de fons d’uns nens d’un esplai ubicat a la mateixa planta. El Foment està ben bé igual com el recordo fa 21 anys, on per cert vaig debutar en un torneig federat (a l’Obert que feien al Nadal, el 1993-94).

Tornant a l’encontre, només la partida Amigó-Granados va entrar aviat en complicacions, amb un peó enverinat que el nostre jugador es va menjar a b7 (i després la torre de a8), però que li va costar cedir molt de material posteriorment.

Però en els moments claus del matx, les coses es van anar torçant, ja que la majoria de partides pintaven malament, i en les que podíem igualar o lluitar vam tenir un hàndicap important: els apurs de temps, que van caure com una llosa a alguns taulers nostres. Després de les taules a la partida Ryan-Felipe Vera, la victòria del GM Herminio Herraiz al tauler 1 contra Alfonso Jerez va posar l’únic avantatge de la tarda per a nosaltres: 0,5-1,5. Ben fictici, ja que poc a poc es van confirmar les derrotes en les posicions inferiors d’Alejandro Sáez, Rubén Martín, Hermes Dalo i Sergio Ballesteros. Amb el 4,5-1,5 les partides restants es van començar a girar a favor nostre: Xavi Serrano guanyava qualitat, Pau Juan alguns peons tot i el final amb alfils de diferent color i Joan Canal, fidel al seu estil, complicava la vida a Torrecillas. Però la partida de Jordi Amigó, la de les complicacions, no va acabar de rutllar i va entrar al final amb peça de menys: 5,5-1,5, al mateix temps que Pau Juan feia bo el seu avantatge (5,5-2,5). Amb el matx decidit, Torrecillas anul•lava les possibilitats d’atac de Canal, signant taules (6-3) i Xavi Serrano feia el darrer punt, el de l’honor, que el situa com a pitxitxi de l’equip amb els seus meritoris 2 de 2.

Idèntic resultat però pitjors sensacions que la setmana passada, ja que aquest matx ha semblat escapar-se força abans. El calendari i la duresa de la competició no ens permet ser massa optimistes, tot i que cal atorgar-li a l’equip el marge del rodatge que sempre sol agafar a partir de mig campionat. Qui sap, però, si equips com UGA, Montcada o Sant Josep seran massa rivals per a nosaltres.

Costa recordar una ratxa de 2 derrotes consecutives del Catalunya A: cal remuntar-se 4 anys enrere, en el nostre primer any a la Segona Divisió (després del periple per la Preferent). En les rondes 8 i 9, a Manresa (7-3 contra el Catalònia) i a casa contra el Vilafranca (4,5-5,5) vam enterrar llavors les opcions d’ascens a Primera, passant del liderat a una amarga quarta posició. Però en pocs anys, com ja sabem, ho hem pogut arreglar…i de quina manera!

L’equip B es deixa mig punt a Súria

El desplaçament del segon equip, com ho seran tots, era complicat pels factors esportius (un rival molt sòlid) i logístics (matinar per fer un munt de kilòmetres i el fred). El titular podria ser més optimista i dir que hem arrencat mig punt, però la sensació és que amb una mica més d’inspiració ens haguéssim endut el triomf.

A banda de la pallissa de kilòmetres (que no serà la més llarga), abans de començar les partides hem patit algun hàndicap amb el qual no comptàvem: el bar del Casino (el local on juga el Cardona-Súria) estava a rebentar de gent, sembla ser que per alguna activitat familiar de gran grup. Tot i els 15 minuts de marge, els del bar anaven tan desbordats que molts hem començar a jugar amb la panxa buida i sense sucre ni cafeïna.

A la sala de joc, cal dir que la gent del club han estat molt amables i esportius, però sí que caldria una estirada d’orelles a l’hora de començar: ho hem fet amb potser 12-14 minuts de retard. Entre muntar la sala, esperar que arribés tothom (allò dels minuts de cortesia) i alguna xerradeta que s’ha allargat més del compte, la cosa ha començat força tard. Total, que havent dormit mitja hora més, ens haguéssim estalviat l’espera al bar i a la sala de joc.

El matx ha tingut dues cares per ambdós equips: els taulers de dalt (clarament de color local) i els de baix (clarament visitant). Aquesta fusió de Cardona i Súria, de ja fa un temps, basa el seu potencial esportiu en els quatre germans Jané Besora, excel•lents jugadors entre els 16 i els 25 anys que el fan un equip a tenir en compte en aquest grup: avui han sumat 3,5 punts entre els quatre.

Pel que fa a nosaltres, nefast bagatge en els tres primers taulers (3 derrotes). Les diferències d’elo eren mínimes a favor seu, però caldrà que alguns ens posem les piles o en cas contrari serem un equip de permanència i gràcies. A la zona mitja, es confirma el bon moment de David Vigo i Bernat Fuertes (2 de 2 ambdós), i també que el retorn de Silverio Martínez ens pot ser de gran ajuda.

Amb aquest doble fil, el matx s’ha situat, passades les 13:30, amb 4,5-4,5. La partida restant, Jordi Jané – Pedro Serrano, decidia el resultat del matx: el nostre jugador amb dama i tres peons (un de torre a sisena); el rival, dama i peó. Tot i així, amb poc temps al rellotge, Serrano no ha trobat la manera de progressar i evitar l’escac continu, que finalment s’ha fet inevitable.

El grup es presenta igualat i sense cap equip que mani de manera autoritària. Almenys ens queda el consol d’haver sumat, ni que sigui mig punt, i al final del campionat ja podrem valorar si serveix o si realment ens hem deixat alguna cosa.

Catalunya C: líder. Catalunya D: tocarà patir

El Catalunya C visitava el Mas Guinardó per jugar amb l’equip del Peona i Peó E. Tot i la diferència de “lletra” i també en els elos (entre 50 i 100 a molts taulers), calia anar amb compte perquè, tradicionalment, se’ns dona molt malament qualsevol equip del Peona i Peó.

Avui, no obstant, els nostres no han deixat opció i s’han imposat per un clar 2,5-5,5, amb la mescla de veterania i joventut. Bon debut amb victòria de Daniil Kobelev, que ja va enlluernar com a millor jugador del club al passat Open del Catalunya, i que esperem que ens ajudi amb el seu bon joc i punts. L’equip C comparteix liderat al grup, amb 2 punts, i creiem que ben de seguida mirarà cap amunt i no cap avall.

No podem dir el mateix amb l’equip D, que avui cedia per la mínima al camp del Rubinenca B (3,5-2,5), un rival força consistent. A la cua de la classificació, els nostres hauran de fer valer el factor camp per recuperar: ja sabem, i avui ha quedat demostrat, que com a locals recuperem gent en tots els equips que ens permet fer-nos més forts de dalt a baix. Ni el descans per vacant de l’equip E ens ha permès fer massa invents amb aquest equip D.

Bon triomf del Catalunya F, capitanejat per David Celma, contra el Badalona C (1-3), i derrota del Catalunya G també al Mas Guinardó, contra el Peona i Peó G, per 3-1, amb la sola victòria del capità Juli Bernat.

Dissabte que ve, al Casinet, rebrem ni més ni menys que el vigent Campió de Lliga, un equip ple d’estrelles amb títol, nom i palmarès: Campions d’Espanya absoluts, femenins i d’edats, campions europeus, jugadors olímpics… Tot un honor i un repte.

Jordi Morcillo