Anada: el Catalunya agafa avantatge – Resultat (3-7)

Sis setmanes després de l’acabament de la Lliga regular (ja quasi ningú se’n recordava!), avui s’ha disputat al local de Sant Martí el matx d’anada del playoff d’ascens a Divisió d’Honor, que col·locarà per primer cop a la màxima categoria un dels dos equips.

Les alineacions del matx han estat les previsibles, no falla: de l’1 al 10. La mitjana d’elo indicava un lleuger avantatge per a nosaltres, però no calia oblidar que el Sant Martí porta molts anys a la categoria i l’experiència també és un grau. I, en tot cas, són diferències d’unes poques desenes de punts, que no reflecteixen una diferència de nivell sinó més aviat ratxes conjunturals.

Si hagués estat un matx de lliga regular diria que no hem patit per assegurar el triomf, però es tracta d’un encontre a 20 punts, on cal arribar a 10,5 per assolir l’objectiu. I aquí sí que aquest 3-7 hauria pogut ser un resultat més ajustat (3,5-6,5 ó 4-6). Per primer cop he tingut l’estranya sensació de “primera part”, ni tan sols de matx, i per tant em semblava inútil instar algú a intentar guanyar, demanar o no taules, etc. El que es tractava avui era d’optimitzar els punts i sens dubte ens hem endut un bon botí, superant les previsions més optimistes.

El que sí ha anat segons les previsions ha estat la lluita en la majoria de taulers, i personalment no he pogut seguir gaire el matx. Per això crec que fins les 13h no s’ha clarificat el marcador a favor nostre. Taules força ràpides de Felipe Vera contra Luis Sánchez i també de Vigo contra Fernández-Díaz en una posició molt més simplificada. Aquestes, sumades a la ràpida victòria de Dalo contra Núñez han posat un avantatge que només s’ha anat ampliant amb punts visitants, a excepció del primer tauler, on Ruiz Mata guanyava un final d’alfils de diferent color a Jordi Amigó. La ratxa negativa del nostre número 1 segueix, però sempre té posicions per puntuar més i esperem que la setmana que ve sigui, per fi, la bona. Amb el marcador 2-6, Pau Juan ha tret unes taules d’on no semblava haver-hi contra Salvo, mentre Xavi Serrano intentava guanyar un final de dama i peó a setena contra dama a Castillo. En molts moments, crec que ha tingut la derrota més a prop (per jugar amb l’increment i prou) que la victòria, ja que durant les darreres 20 ó 25 jugades semblava una situació de taules no difícil d’assolir. Prop de 100 jugades, taules i 3-7 que ens deixa a 3,5 punts de Divisió d’Honor.

El Casinet, el proper diumenge, dictarà sentència, i segur que el Sant Martí sortirà sent un equip perillós disposat a cremar les naus i arriscar.

Precisament des del Casinet ens arribaven també bones notícies, ja que l’equip B guanyava amb contundència el Castelldefels (7,5-2,5) i es classificava per les semifinals de Preferent, on esperen autèntics ossos, pel que fa a nivell i desplaçament (Aragonès, Balaguer i Banyoles).

Jordi Morcillo

P.D: Acta http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=2661

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s