9a ronda: Un dia quasi perfecte

La carambola s’ha produït i, per primera vegada, el Catalunya jugarà una promoció d’ascens a Divisió d’Honor. Calia guanyar a la difícil “pista” de l’Olot (s’ha fet) i esperar una derrota dels de dalt. El Catalonia, fins ara líder, ha perdut contra pronòstic contra el sòlid Sant Feliu (6-4), i ha caigut a la tercera posició, empatats a punts amb nosaltres però amb pitjor desempat.

La carambola a tres bandes ja era molt demanar: si perdia el Terrassa érem ja equip de Divisió d’Honor, però els egarencs han guanyat sense pal.liatius (7,2-2,5) a l’Ideal Clavé i han assolit un ascens ben merescut.

El nostre matx a Olot es presentava complicat, si bé els locals no tenien opció a res. No obstant, el factor camp sempre pot propiciar que l’equip sigui més eficient que a les sortides. Però avui, suposem que uns per descans i altres per reforçar els filiats, l’Olot ha presentat sis titulars habituals i quatre jugadors de menys de 1850.

Nosaltres veníem amb la sola baixa de Felipe Vera, però també teníem el dilema de no debilitar el B, que necessitava una victòria més que per la mínima. És per això que hem anat més avall i hem fet debutar en Jordi Solís, 1792 però en franca progressió, i que a més ha pogut jugar de tu a tu amb un rival del seu nivell, en contra del que tots esperàvem.

Tot i la diferència als darrers taulers, era agosarat pensar en què 4 punts estaven assegurats, i així s’ha demostrat: 1-3, amb les victòries de Vigo i meva, i les taules de Solís i Xavi Serrano. Jordi Solís, quan semblava perdut amb 2 qualitats de menys, ha tret taules per escac continu i aquest mig punt ha tingut una importància simbòlica, ja que a més de ser el debut donava el desequilibri al matx (era el 5,5 per a nosaltres).

La nota entranyable i en molts moments còmica ha estat la partida Joaquim Bosch – Xavi Serrano. Bosch, de 90 anys –m’atreviria a dir que el més veterà de tota la Lliga- ha anat aguantant bé tota la partida, demanant taules en algun moment, i fent petits comentaris i sorolls, gens ofensius, degut als seus problemes auditius. Amb només 5 minuts al rellotge, i 50 per a Serrano, s’ha quedat amb peó de més. Xavi Serrano no ho ha vist clar i ha preferit no arriscar: 5 minuts eren suficient argument per intentar enredar la partida, però ha cregut que no valia la pena i a més l’entranyable sr.Bosch ha sortit ben content d’empatar amb un MC de 227 (ell té 1828).

Més seriós ha estat el matx per dalt: victòries de l’enratxat Pau Juan, de Rubén Martín i de Joan Canal, avui més posicional del normal. Taules de Ballesteros i úniques derrotes de Jordi Amigó i d’Hermes Dalo, contra el veterà Rafael González, en un final d’infart en els apurs de temps. El matx no ha perillat en cap moment i el cap de setmana (que alguns hem passat a Olot) ha acabat amb celebració tot dinant i rebent els resultats del Sant Feliu-Catalònia i també del nostre B. L’estratègia en l’alineació ha sortit rodona.

El 4 i 11 de maig, doble duel amb el fort i compacte Sant Martí. Temps hi haurà per a pensar-hi: de moment hem acabat la Lliga en línia ascendent i assolint la millor puntuació de la història.

 catalunya_olot

El Catalunya B puja a Segona Divisió!

Si no fos per la carambola que manté amb vida l’equip A, el Catalunya B tindria el titular de la jornada. Era el titular que hagués desitjat escriure ja la setmana passada, però la derrota amb el Peona i Peó C ha fet que avui calgués fer els deures a l’Hospitalet.

El delegat de l’equip, Alex Reyes, matemàtic per cert, va fer els càlculs amb l’estimació dels pitjors resultats possibles de la resta d’equips, en relació al Sonnenborg, i tenint en compte un 10-0 del rival directe. Per no dependre de ningú més, calia guanyar per 3,5-6,5. I així ho hem fet: per això la importància de no debilitar l’equip, ja que l’Hospitalet és un equip batible a 10 taulers, però amb una línia davantera molt forta, i per tant és difícil fer-li un resultat abultat.

I, efectivament, els nostres han fet valdre la superioritat per darrere (0,5-6,5) per pal·liar les derrotes al davant. La Preferent, ja ho hem dit sovint, és un pou del qual costa molt pujar, ja que només ho fa el campió de grup. I que el nostre B, amb només tres anys a la categoria (on hi va arribar de rebot, per una renúncia) pugi a Segona diu molt del bon moment del club a nivell esportiu.

Cal felicitar tots els integrants de l’equip, que s’ha mantingut molt constant i on la majoria de jugadors han jugat 8-9 partides. L’equip tipus de l’ascens és el que ha jugat avui: Alex Reyes, David Martín, Pedro Serrano, J.Miguel Baeza, Bernat Fuertes, Alberto Pascual, Alex Reyes, Clemens Bieg, Alejandro Calderón i Marc Petit. I també els menys habituals Xavi Guerrero, Alex Sulleva, Albert Sánchez, Marc Maspoch i Jose García. Tots ells homes de club i molts d’ells protagonistes i responsables dels èxits recents de l’equip A, ja que van contribuir a empènyer-lo fins on és ara.

Golejades dels filials per acabar l’any

Sembla que amb els deures fets els equips s’han deixat anar aquesta darrera ronda i dels quatre equips hem assolit tres golejades i una derrota. També és cert que molts equips, en aquest final de lliga, han anat més debilitats del compte.

L’equip C tenia un desplaçament còmode, pel que fa a distàncies, al cor de l’Eixample, visitant un Torrenegra en franca decadència. Dels filials C al F, cal dir que era el desplaçament més desitjat pels socis, tot i que només podíem aliniar-ne a 8. Tampoc és que Sant Boi, Esplugues i Viladecans siguin la fi del món, però ja sabem com costa moure un gruix tan important de jugadors en una ronda intranscendent per tots ells. Sis victòries i dues taules han situat els nostres al bell mig de la taula amb 4,5 punts. Bon paper.

El Catalunya D ha fet ple a Esplugues (0-6), contra el seu equip B. Novament cal destacar el bon paper dels debutants aquest 2014 David Celma i Alejandro Flores. Els 5 punts finals deixen també la satisfacció dels deures fets amb certa sobrietat.

L’única derrota l’ha patit l’equip E contra el Sant Boi C, on només els nostres infantils han puntuat: taules d’Alex Gil i victòria de Magí Bernat. L’equip, ja salvat des de fa una setmana, ha anat justet algunes rondes, però afortunadament el calendari li va permetre sumar els punts necessaris al principi. 4 punts de 9 per seguir un any més a Segona Provincial.

I finalment l’equip F ha guanyat també amb ple (0-4) a l’equip del Viladecans C, format per nens. Avui ha debutat a la Lliga un dels nous socis, Manuel Belmonte, i esperem que sigui la primera d’una llarga sèrie de victòries com a jugador del Catalunya.

Pendents dels sortejos del playoff d’ascens a Divisió d’Honor i la final de Preferent, la setmana que ve farem un important parèntesi per celebrar la tercera edició del nostre Open Actiu, on esperem batre el rècord de participació i seguir contagiant-nos del bon moment del club.

 

Jordi Morcillo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s