8a ronda: Els grans objectius es compliquen

Els grans interrogants que plantejava la jornada no s’han aclarit avui, i per tant caldrà anar a fer els deures a domicili la setmana vinent, en la darrera ronda.

Les ampolles de l’equip A i B estan mig plenes o mig buides, segons es miri.Mantindria opcions l’equip A d’ascens o promoció a Divisió d’Honor? Sí. Passaria a dependre de si mateix? No. I pel que fa al B, pujaria ja avui a 2a Divisió? No. Mantindria opcions a l’ascens? Sí.

El Catalunya A està acabant la Lliga en una línia ascendent, o almenys en el to de regularitat que li va mancar en les primeres 5 jornades. Avui s’ha desfet de l’entonat Sant Feliu (6,5-3,5), que ens precedia en la classificació, i manté opcions d’entrar en els dos llocs d’honor, tot i que amb les victòries de Catalònia i Terrassa només queda una ronda i, per tant, les opcions són escasses.

El nostre rival ha vingut avui amb el seu equip quasi de gala (només una baixa en els 10 primers), ja que els seus 5 punts els feia dependre de si mateixos per entrar en aquests llocs als quals aspirem. Després d’uns anys, ben bé una dècada, d’actuacions més discretes, el Sant Feliu ha recuperat la majoria de jugadors que el van fer gran i li van permetre jugar a Divisió d’Honor (Matías Mingo, Montilla, Molina). Per tant, estem parlant d’un autèntic os al qual hem vençut amb una solvència similar a la que vam posar en pràctica contra el Terrassa.

Els primers intercanvis de punts han estat les taules de Rubén Martín contra Expósito, i una victòria per banda: David Vigo guanyava i es feia amb el simbòlic pitxtitxi de l’equip, en detriment de Ballesteros, que ha perdut la seva primera partida. A partir d’aquí, els locals han anat decantant les partides que teníem millor: Dalo i Morcillo han posat un bon avantatge (3,5-1,5), mentre que Canal firmava taules. 4-2, quatre partides restants i tres d’elles amb avantatge.

Xavi Serrano, avui sí, ha pogut decantar el final, i Felipe Vera ha posat el mig punt definitiu en un final que potser podria haver guanyat, però que ha jugat transitant per la cornisa del temps. Per si de cas, Pau Juan tenia la partida ben encarada i l’ha imposat sense problemes. Només ha cedit al final Jordi Amigó contra el fort Eduard Perales, i segueix sense trobar el camí de la victòria, tot i que té posicions en molts moments prometedores.

La setmana que ve, desplaçament a Olot, que pot posar punt i final a la nostra segona temporada a Primera. De moment l’equip ha igualat els punts de l’any anterior, tot i que no té el toc diví de l’any passat i és més aviat un bloc capaç del millor i del pitjor. Guanyar i esperar favors; i si ni així funciona, gaudir d’un diumenge de primavera a la Garrotxa, en bona companyia i amb la fira de l’embotit com a teló de fons.

Catalunya B: derrota però no naufragi

El Catalunya B ha perdut una opció d’or de ser nou equip de Segona Divisió, perdent contra el segon classificat, Peona i Peó C, que el sobrepassa momentàniament (esperem) a la classificació. Una victòria hagués finiquitat el grup, i l’empat ho hagués fet de forma virtual.

Però el matx ha començat molt malament i pels volts de les 13h, el matx pintava de derrota aclaparadora tipus 2-8. Amb 1,5-4,5 hi havia 3 partides que pintaven molt malament i una amb lleuger avantatge: ja només es tractava de rebre la menor golejada possible. Alejandro Sáez treia un continu de miracle i José Miguel Baeza tornava a treure la capacitat per lluitar les partides al límit, buscant el detall que doni el punt sencer (no el mig punt) i s’ha imposat magistralment per posar un 3-5, i ja amb dos partides amb un pèl d’avantatge però difícilment guanyables alhora. Dues taules i un 4-6 que deixa la darrera ronda en mans de la calculadora.

Ara per ara, el Peona i Peó C lidera el grup amb un pírric mig punt d’avantatge en el Sonenborg. La darrera ronda hi ha un Peona i Peó C – Collblanc i un Hospitalet-Catalunya; a priori, el Peona i Peó C té una victòria més plàcida al seu abast, però la victòria del Catalunya B es cotitzaria més, gràcies a què l’Hospitalet té més punts al caseller. Fent un càlcul ràpid, una victòria dels nostres seria suficient, sempre i quan al Guinardó no hi hagués un resultat d’escandol, a l’estil 9-1 o superior.

És una llàstima, però, que hi pugui haver dos equips amb 8 punts que no puguin pujar de categoria. La Preferent és una categoria còmode, en el sentit que la permanència és assequible amb un equip mínimament compensat, però també és un pou del qual és molt complicat pujar.

El Catalunya D i E assoleixen la permanència matemàtica

L’altre interrogant era si els equips D i E assolirien el punt o mig punt necessari per seguir a Segona Provincial. Jugant com a locals, i ben reforçats, els dos ho han aconseguit amb solvència.

L’equip D ha guanyat el líder i ja ascendit Tres Peons F (5-1), més debilitat que de costum. Tot i això, ells no han presentat en tot l’any un equip massa més fort que el nostre, i per tant amb una mica més d’encert el nostre equip podria haver lluitat per dalt. Per la seva banda, l’equip E s’ha imposat amb rotunditat al Sitges C (4,5-1,5) i allunya definitivament els fantasmes d’aquest grup tan comprimit, ja que fins i tot amb 3 o 3,5 punts es podria haver quedat cuer.

Qui no es jugava absolutament res era l’equip C, que s’ha vist mermat sobretot als darrers taulers. El líder Colmena B s’ha posat les botes a costa nostra (1,5-6,5) i ha confirmat el seu ascens a Preferent. Mentrestant, l’equip F perdia per la mínima amb el jove equip de la Colònia Güell B (1,5-2,5) i esperarà la setmana vinent tancar amb una victòria.

A nivell extraesportiu, avui ha estat realment complicat accedir al Casinet d’Hostafrancs: carrers Creu Coberta, Sants, Av.Madrid i Tarragona tallats per la Marató de Barcelona. En cotxe o moto, arribar era una quimera. I qui vingués a peu, podia trobar-se l’allau de corredors i ben bé haver-se d’esperar mitja hora a creuar. El truc pels vianants era creuar els carrers principals subterràniament utilitzant les boques de metro.

Quan no és la Marató, és la mitja marató o el canvi d’horari. Sempre hi ha algun factor que, com a locals, ens fa patir més del compte un dia o altre.

La Lliga s’acomiada del Casinet aquest 2014, almenys pel que fa a la fase regular. Esperem que algun equip hi pugui tornar a disputar alguna de les finals.

Jordi Morcillo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s