7a ronda: Contundent triomf a l’espera de caramboles

El Catalunya ha mantingut avui la bona línia de la setmana passada i s’ha imposat clarament al Cerdanyola del Vallès B (1,5-8,5), en el matx celebrat a la Penya d’Escacs Cerdanyola, dins l’entranyable Bar Grau.

El nostre rival ha presentat una alineació força habitual, sense estar més reforçat o debilitat que altres dies, però ja amb cada cop menys opcions de salvar la categoria (és penúltim amb 1,5). I per part nostra, altre cop amb l’equip de l’1 al 10, hem manat en tot moment en el marcador, sense veure perillar el matx.

Hermes Dalo, que dijous passat va confirmar la tercera i definitiva norma de MC, s’ha imposat ràpidament al juvenil Roger Garcia, mentre que al voltant de les 12.30 en Rubén Martín i jo posàvem el 0-3 al marcador. L’únic punt sencer que ha trontollat seriosament ha estat el de David Vigo, amb peça de menys, però atacant i intentant descoordinar les peces del seu adversari. Finalment ha pogut treure suc de la posició i posar el 0-4, i ja abans de les 13h el matx assenyalava un avassallador 0-7: victòries de Canal, Ballesteros i Pau Juan, que per fi es retrobava amb la victòria a la Lliga, dos anys després –això sí, en aquest llarg període només dues derrotes-.

Amb el matx decidit i el bon ambient, els vencedors hem pogut gaudir d’un aperitiu al bar mentre esperàvem el desenllaç de les intranscendents partides. Totes tres duien lleuger avantatge visitant, però finalment els locals han resistit per fer el punt i mig de l’honor. Amigó, Felipe Vera i Xavi Serrano han cedit mig puntet cadascú, tot esperant tornar al camí del triomf la setmana que ve.

El triomf del Terrassa (5 punts) sobre el Catalònia (5,5) comprimeix els llocs capdavanters del grup, amb el Sant Feliu tercer (5 punts) i nosaltres en quarta posició amb 4,5. La setmana vinent hi ha un important Catalunya – Sant Feliu i la darrera un Sant Feliu – Catalònia, que poden marcar l’esdevenir del grup. Amb tot, seguim sense dependre de nosaltres per aspirar al podi, tenint en compte el calendari favorable del Terrassa. Almenys, això sí, aspirem a millorar l’actuació de l’any passat, tot i l’inici irregular d’enguany.

 

Catalunya B: a un punt de fer història

El Catalunya B ha guanyat de forma encara més contundent (1-9), en aquest cas a l’Ateneu Barcelonès, un equip vingut a menys que ha vist millors èpoques. Els nostres només han cedit dues taules (Sulleva i David Martín), i tot i les baixes que es van alternant cada setmana, l’equip manté una solidesa clau per apuntalar aquest liderat (7 punts de 7).

Els dos rivals directes del grup s’enfrontaven avui, amb la victòria per la mínima del Peona i Peó C (6 punts)  contra l’Hospitalet (5 punts). Seran, per aquest ordre, els dos propers rivals. A favor nostre, hi ha l’avantatge en la puntuació i, sempre que no hi hagi derrotes àmplies, en els desempats. El càlcul més senzill, però, és el següent: si el Catalunya B venç el Peona i Peó, diumenge que ve serà equip de Segona Divisió. Tota una fita per un club que fa quatre anys no tenia cap equip a Segona. En cas d’empat, les opcions serien encara molt grans, i fins i tot en cas de derrota ajustada. Esperem que els nostres es mantinguin tan fins; en particular, segueix la ratxa dels pitxitxis Alex Reyes i Clemens Bieg (6,5 de 7 els dos).

Els equips D i E no aixequen cap

El Catalunya D i E viuen de renda des de fa setmanes: en les tres darreres rondes, han perdut tots els matxos, i sort que van començar com un tro, perquè la salvació és a tocar i només patiríem un descens amb caramboles a sis o set bandes. És a dir, quedant cuers de grup amb 3 punts, cosa força improbable però matemàticament possible.

L’equip D ha perdut per la mínima amb el Vila Olímpica B i segueix sense aixecar el cap, tot i presentar cada setmana equips teòricament superiors. Tampoc li han anat bé les coses al Catalunya E en la seva visita a Abrera: 4,5 a 1,5 amb l’únic i meritori triomf de Jordi Solís. Aquesta derrota, donada l’entitat del rival, era més previsible, però ja són quatre els “roscos” consecutius i esperem que la setmana que ve ja –d’una vegada- surtin els números de permanència.

L’equip C, ja matemàticament salvat, ha tornat a empatar (tercer cop enguany), contra el primer equip del Vila Olímpica, intractable sempre per davant amb els joves germans Ventura. Els nostres han cimentat l’empat als taulers de darrere. Cal destacar, tot i que amb derrota, el retorn d’un jugador format a casa Pedro Palacios (“Pedrito”, en altre temps), que no ha pogut fer res al primer tauler contra el fort jugador juvenil Max Ventura.

Finalment, l’equip F visitava el filial de l’Espluguenc, un club petit però amb una pedrera molt ben treballada. Els nostres han empatat a 2 amb els punts de David Celma i Manuel Núñez, ambdós en una bona línia durant tot el campionat.

La setmana vinent es poden decidir moltes coses al Casinet: si tots els equips estan salvats, si un d’ells puja, si un ja no pot pujar…

Jordi Morcillo

Abrera 41/2 – 11/2 Catalunya E

Matinal assolellada, el Club d’Escacs Abrera disposa d’un espai amable: sala acollidora, placeta amb arbres i sense cotxes només obrir la porta, racó ensucrat de poble. I nosaltres vam posar-hi un pessic de la sal de la vida: jugar a escacs. Ara us explico el que s’hi ha cuinat.

10.56 h: el Jordi Solís, al segon tauler, entra ballant amb torre i dama i el seu adversari, Sergio Castro, tot un 1910!, plega; en Jordi va cap a xef i puja i puja com l’escuma del cava.

11.10 h: l’Albert Coll, al tercer tauler, ja hi ha entrat en un final amb torre i alfil tots dos, però amb dos peons de menys, aguantarà fins a gairebé dos quarts d’una.

11.20 h: l’Isidre Ferré, el nostre cinquè, té peó de més, però l’avantatge no ha estat suficient i a dos quarts d’una abandona.

11.30 h: el Juli, el sisè, creu que ha trobat la manera de suportar una siciliana, però bada i arrisca i li cacen la dama, li posa picardia a cop de torres, perquè la posició li ho permet, però cau tres quarts d’hora després.

12.22 h: el Magí fa taules al quart tauler, el seu adversari ha tingut sort, perquè en alguns moments només ha pogut defensar-se i defensar-se; una mica més precís i el Magí guanya.

12.25 h: les postres; l’Albert Coll plega, o sacrifica la torre i difereix la coronació una micona o la conserva i l’Àngel Soler de l’Abrera corona, imparable; tot seguit l’Isidre, com ja hem dit, plega, tots dos tenien opcions de mat, però l’Alfonso Serrano hi arribarà abans.

Quan hem sortit a la placeta de les Escoles Velles d’Abrera, una botiga de suculents menjars per endur-se’n, havia obert; no ens esperaven, al capdavall, malgrat la notable diferència d’ELO en tots els taulers, no ens han fregit del tot: el Jordi Solís i el Magí prou que han ensenyat les dents. Cap a casa, a dinar.

Juli Bernat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s