4a ronda: Victòria per guanyar temps

Per no repetir el titular de la setmana anterior (l’equip A no està fi), almenys avui el Catalunya ha sumat el punt sencer, però evidenciant les enormes dificultats que està tenint per tirar els matxos endavant. El rival d’avui, l’Ideal Clavé, a priori ha de lluitar únicament per la permanència, però –elos al marge- tauler per tauler té jugadors bregats en mil batalles, que poden disputar tots els encontres de tu a tu. La sensació d’avui és, novament, que no hem jugat gaire millor que ells, però en canvi ens ha acompanyat l’encert de fer les taules en les partides que podien pintar pitjor.

Mentre esperem que molts de nosaltres sortim d’aquest estat d’espessor en el nostre joc, almenys el punt ens ajuda molt a evitar la zona baixa de la taula abans d’encarar els dos matxos complicats que ens esperen: Sabadell B i Terrassa. Una derrota ens hagués condemnat de ple a lluitar per una permanència que tampoc s’endevina fàcil. I la victòria ens dóna una opció per tornar als llocs capdavanters; però és una opció cara: caldrà sumar 1,5 ó 2 punts contra aquests dos “cocos” del grup. En cas contrari, caldrà tornar a agafar la calculadora per saber on es marca la permanència enguany.

El matx ha començat com molts dies (no sé si dir la majoria): taules de Felipe Vera en menys de 2 hores. Per sort, avui hem pogut manar al marcador sempre, gràcies al punt de David Vigo, que ha imposat la qualitat de més guanyada en un atac. A partir de llavors les taules s’han anat succeint, algunes en partides mortes (Pau Juan), altres desaprofitant l’avantatge (Hermes Dalo) i en un parell de casos salvant posicions potser perdedores: Xavi Serrano i un servidor(Jordi Morcillo) ben bé podríem haver perdut, però el botí de taules avui és or, tot i la manca de frescor mostrada cada setmana.

Amb 3,5-2,5 al marcador, teníem desavantatge als dos primers taulers, i només avantatge en la partida de Ballesteros al cinquè, mentre que Rubén Martín jugava un final de quatre torres incert. Ballesteros ha fet bo el seu avantatge (4,5-2,5), però el punt que ha salvat el matx ha estat la remuntada de Joan Canal, que ha deixat el seu rival en xarxa de mat, sentenciant així partida i encontre. Sense aquest punt, ens haguéssim trobat altre cop contra les cordes com va passar la setmana passada a la Colmena. Ja sense transcendència, Rubén Martín feia taules i Jordi Amigó sobrevivia en un final que pintava molt malament. Marcador final 6,5-3,5.

Gran satisfacció pel triomf i menys pel joc mostrat. La setmana que ve, juguem contra la versió “coco” del Sabadell B, que avui ha anat de turisme a Olot (8-2).
El capritxós calendari ha volgut que la setmana que ve el nostre matx coincideixi amb el Sabadell – Sant Josep, que probablement decidirà la Lliga a Divisió d’Honor. Amb el reforç conseqüent del primer equip, el Sabadell B que ens espera estarà armat fins les dents i haurem de suar tinta per puntuar.

Catalunya B: objectiu Segona Divisió

Després de tres rondes guanyant els matxos amb certa solvència contra equips inferiors, sobretot en els taulers de darrera, avui el Catalunya B tenia una autèntica prova de foc: l’Esplugues amb el seu 10 de gala. Per si no fos poc, el B ha acumulat quatre baixes durant la setmana, i alguna aquesta mateixa setmana. Però l’absència de Sáez, Guerrero, Sulleva i Albert Sánchez (que avui hagués re-debutat) no s’ha notat i els nostres han demostrat tot el contrari que els de l’A, que estan finíssims: 8-2. Només ha cedit el punt el jove Marc Juan, que avui debutava al B; malgrat la seva derrota, és una excel·lent notícia pel club.

El Catalunya B lidera la classificació i ara ja pot tenir entre cella i cella, sense complexos, l’objectiu de l’ascens. Hospitalet i Peona i Peó C seran a priori els rivals directes.

Per a la resta de filials, ja s’esperava una jornada difícil, com efectivament així ha estat: el Catalunya C ha cedit 3-5 vers l’Ateneu Colon B, un dels favorits del grup i es queda en terra de ningú amb 2 punts. Molt malament haurien d’anar les coses per tenir problemes per sota. Les baixes de dalt l’han perjudicat directament, però el bloc del tercer equip és prou sòlid per ser optimista.

Només ha pogut sumar el punt el Catalunya D, amb un clar 5-1 vers l’Ideal Clavé D, que ha vingut amb només 4 jugadors, i se situa amb 3 punts i pràcticament els deures de permanència fets. El superdelegat Miguel Ayllón ja està estudiant els rivals per calibrar si les possibilitats d’ascens a Primera Provincial són reals.

I el sorprenent Catalunya E ha patit la seva primera derrota contra el sòlid Ribes (2-4), un dels candidats a pujar. Només el jove Magí Bernat ha sumat el punt sencer. En aquest equip hi debutaven David Celma i Alejandro Flores, gràcies al seu bon paper de rondes anteriors a l’equip F.
I el líder Peón Doblado D no ha tingut pietat del nostre F (0-4). La baixa de matinada al B ha estat coberta “in extremis” per Jose Aunés, que venia d’espectador. Però com que és molt matiner, a les 9 i 10 ja el teníem rondant pel Casinet i l’hem pogut reclutar a temps. Encara que fos de darrera hora, sempre queda lleig deixar un tauler buit de 44, quan es tenen 90 fitxes al llistat.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s