3a ronda: L’equip A no està fi

Després d’ensopegar contra el Catalònia, el Catalunya havia de refermar les seves aspiracions avui a la Colmena. Una nova derrota ens faria replantejar els nostres objectius, mentre que l’empat final ens deixa amb mal regust, en terra de ningú i a més amb sensacions no massa positives. L’equip és més compacte que l’any passat, però de moment li està faltant el toc de frescor que tenia el 2013, quan quasi per art de màgia decantava els matxs “in extremis”.

La Colmena és l’únic equip del grup, juntament amb nosaltres, que regularment presenta el seu 10 inicial de gala. I aquest 10 de gala no està gens malament, comptant amb la família Rojano-Alfonso com a nucli de l’equip.

El matí no ha començat bé, amb la derrota de Vigo contra Alfonso Alfonso, en una partida molt oberta que, en cas d’un calcul precís, s’hagués decantat del cantó visitant. Poc després, el jove Hermes Dalo igualava el matx deixant el seu rival en situació de mat. A partir d’aquí les taules s’anaven succeint, en tota una sèrie de partides que en molts moments han tingut color visitant.

Amb 3-3 al marcador i quatre partides restants, dues pintaven amb avantatge visitant (Ballesteros i Felipe Vera), una per als locals (Canal tenia un final inferior) i una era ben incerta (Sergi Bardera-Pau Juan). Semblava que avui podríem obtenir millor botxí que la setmana anterior, sobretot quan Canal aconseguia igualar i entaular el final (3,5-3,5). Però Betty Alfonso ha enredat Ballesteros amb un truc i també ha aconseguit la igualada (4-4), al mateix temps que Felipe Vera aconseguia avantatge decisiu i Pau Juan no progressava en una posició on, tot i la passivitat de la posició rival, ell tenia una debilitat. Vera no es deixava sorprendre en un final de torres (4-5), però Bardera aprofitava aquesta debilitat i, ja en apurs, Pau Juan es deixava la qualitat decisiva.

S’ha de seguir lluitant amb ambició, però el principal és recuperar-nos de dos cops bastant forts, on l’expectativa (no a priori, sinó durant els matxos) de 2 punts s’ha quedat en un pírric 0,5.

Com a nota positiva cal destacar el caràcter alegre i optimista d’una de les incorporacions, el veneçolà Hermes Dalo, que constantment anima i fa pinya amb l’equip. Una garantia.

Els filials, a tot tren

Després de les afortunades dues rondes com a locals, els equips passaven per primer cop enguany la prova de jugar com a visitants. Tot i que eren desplaçaments propers, molts d’ells urbans, l’estadística no falla: més baixes que en una ronda com a locals. No obstant, els equips presentats donaven prou garanties de lluitar pels punts.

L’equip B anava un xic més debilitat a Bellvitge, amb la baixa ja coneguda de Pedro Serrano, i la febre d’última hora d’Alex Sulleva, que ha estat ben cobert per Eduard Roche. Els nostres han aconseguit una ajustada victòria per 4-6 i segueixen manant a la classificació amb 3 de 3. A l’horitzó s’entreveu un mà a mà amb el Peona i Peó C, de ben segur l’altre equip més “compacte” del grup.

El Catalunya C es consolida a la Primera Provincial amb una treballada victòria contra el Tres Peons E, al seu local de Gràcia (3-5). El nostre C segueix mantenint unes alineacions de garanties, encapçalades pel solvent Clemens Bieg al primer tauler.

Per la seva part, el Catalunya D també encarava un matx amb vistes a la permanència al local del Foment, contra el seu equip D. El nostre D ha presentat un equip molt veterà, amb una mitjana superior als 60 anys: l’únic senior de l’equip era Ferran Thomas. Els nostres s’han endut també un ajustat triomf per 2,5-3,5 i s’acomoden a la classificació amb 2/3.

El Catalunya F ha encaixat la seva primera derrota al local del Molí Nou (3-1), contra el segon equip dels de la Cooperativa, sens dubte un dels més forts del grup. Pel que sembla, amb 2-1, els nostres han tingut bones possibilitats en la partida d’Alejandro Flores, però no ha pogut ser. Cal destacar el bon triomf de l’estrenat delegat David Celma.

I el Catalunya E ha obtingut una meritòria victòria a camp del Martorell C per 2,5-3,5, amb alguns jugadors residents a la zona. Avui en Juli Bernat ens envia la crònica, que podem llegir a continuació.

Jordi Morcillo

 catalunyaEscacsClub_ronda3_1Divisio

Martorell C – Catalunya E

Avui els elo del nostre E no brillaven tant, però tot plegat no ha impedit una victòria per la mínima que permet somniar amb els primers llocs.

Manuel Núñez, el 6è tauler, ha sumat el primer punt per incompareixença de l’adversari. Jordi Solís ha ventilat ràpid la feina -aquest home donarà moltíssimes satisfaccions al club, seguiu-lo, quin primer tauler! Toni Picó, també ha fet la feina amb celeritat, però en sentit contrari. Un a dos. Xavier Giner ha aguantat la tempesta i ha signat unes taules molt merescudes si tenim present que el seu adversari ha especulat amb tot el que es pot especular -coronació i rellotge, rellotge i planella, ho deixarem aquí. Magí Bernat, de poc, però ha perdut, lluitar com un petit tità durant tres hores no és sempre suficient.

Igualtat, dos i mig a dos i mig. Ara tot depenia de Juli Bernat. D’obertura: superior, cavall de més. Un mig joc tens del qual ha sortit amb dues torres de més després de canviar dames. I un final guanyat però agònic: quaranta minuts per resoldre’l i fer patir d’allò més els companys. Aquest home ha d’estudiar finals! Si no, caldrà estirar-li les orelles! Dos i mig a tres i mig i tots tres enfrontaments, victòries. Encara podem somniar amb un ascens.

Juli Bernat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s