2a ronda: el Catalunya ja té la seva “bèstia negra”

Any 2011: el Catalunya visita el Catalònia com a líder del seu grup de Segona a la penúltima jornada, però entre el dissabte i diumenge a la matinada quatre baixes a l’equip A el fan anar molt debilitat i l’equip perd per un clar 7-3. Baixem de la primera a la tercera posició i ens quedem sense opcions reals de pujar a Primera.

 Any 2013: visitem novament Manresa, ara ja a Primera i en posició d’ascens. L’equip mana en el marcador durant molta estona, però peca de conservador i deixa escapar mig punt (5-5) que al final podia haver estat un coixí per encarar les dues darreres rondes amb més marge, cosa que no va ser així.

 Any 2014: el factor camp i els reforços aquest cop semblen somriure a favor nostre, però el matx es decideix per petits detalls del cantó visitant.

 Esperem almenys que l’ensopegada d’avui davant del Catalònia (4,5-5,5) no acabi comportant una davallada de resultats. Aquesta vegada tenim marge de reacció, però és evident que l’espina clavada del Catalònia continua i aquesta vegada ha fet mal.

Com era d’esperar, el Catalònia ha presentat una alineació amb alguns jugadors teòrics del seu equip B, però en la majoria de taulers eren gent de qualitat contrastada amb mil batalles a les seves esquenes a Primera Divisió i Divisió d’Honor. Tenir un primer tauler com Joan Mellado (MI) sempre és un luxe, però seria injust dir que el Catalònia és “Mellado i 9 més”. La resta de jugadors han sabut jugar les seves cartes i buscar el triomf allà on hi havia opcions raonables de fer-ho.

 Quan encara alguns no havíem quasi ni decidit quina variant escollir a l’obertura, Felipe Vera signava taules contra el veterà MC Salvador Armengol. Aquest semblava molt cofoi convençut d’un gran èxit: “s’ha acollonit, s’ha acollonit…” repetia somrient entre els companys el jugador manresà.

Més boja ha estat la partida de David Vigo, que ha sortit millor de l’obertura, amb parella d’alfils contra parella de cavalls, però el seu rival ha aconseguit complicar la posició buscant trucs. Per pal·liar els perills, Vigo ha simplificat la posició entrant en un final de taules mortes. Els locals agafaven avantatge amb el meu triomf després d’un final de dames favorable de feia estona. Ben aviat, Mellado imposava la qualitat de més contra Jordi Amigó (2-2). Però les taules mortes s’han anat repetint pels volts de les 13h: Sergio Ballesteros, Pau Juan i Joan Canal no tenien cap opció de forçar. Amb el resultat 3,5-3,5, Xavi Serrano encarava un final de torres amb peó de més, però Rubén Martín i Hermes Dalo anaven empitjorant les seves posicions, entrant en finals lletjos.

 Semblava factible almenys sumar un punt i mig per evitar ni que fos la derrota. Però avui no teníem el dia: el triomf de Xavi Serrano ha donat un avantatge fictici (4,5-3,5), perquè ja es veia clar que les altres dues partides no es podien guanyar i penjaven d’un fil. Sabedors d’això, els visitants han anat a guanyar-les, perquè no tenien cap risc de derrota, i ho han aconseguit.

 El grup es comprimeix, tot i que és molt aviat, i guanya en incertesa en tots els fronts. El líder és un Sabadell B que no pot pujar, o sigui que de moment el Catalònia, amb 1,5 punts és qui ocupa plaça d’ascens, amb un munt d’equips amb 1 punt. No podem mirar ni amunt ni avall: és massa d’hora; per tant no ens queda més remei que mirar al tauler i donar el màxim que puguem.

 Els filials segueixen complint amb nota

 La relliscada de l’equip A consagra el Catalunya B com l’equip més sòlid i fiable en relació a la categoria corresponent. Avui s’ha imposat novament amb contundència: 7-3 al Collblanc, un equip que no fa massa lluitava contra el nostre A. Ja s’esperava que els nostres veïns vindrien amb taulers més fluixos per darrere, i que per allà calia cimentar la victòria, però els nostres també han donat la talla per dalt, com ho demostren les victòries d’Alejandro Sáez i David Martín a les dues primeres taules.

 Tot i la claredat del marcador, hi ha hagut moments d’incertesa, que s’han acabat quan Alex Sulleva (que avui tornava als equips 10 mesos després) donava la volta a la seva partida.

 L’única derrota a la “sala gran” l’ha patit l’equip C contra el compacte Comtal B, amb jugadors força experimentats. També per la mínima (3,5-4,5), però fa la sensació que el Catalunya C pot lluitar de tu a tu tots els matxos i això li acabarà donant els punts necessaris per no patir.

L’equip D ha sumat el seu primer punt amb una clara victòria contra el Sant Martí F (5,5-0,5), mentre que el Catalunya E segueix fent coixí, aquesta vegada superant el Collblanc B (5-1). En aquests dos equips, destaquem novament l’aportació dels joves sub-14 Marc Juan, Magí Bernat i Sergi Carbajal, tots amb victòria.

 I l’equip F també segueix sumant encontres per victòries, ara desfent-se per 2,5-1,5 del Cervelló C. Avui debutava al club en Francesc Viudez, tot i que realment no ha pogut debutar degut a la incompareixença del seu rival.

 La setmana que ve toca desplaçaments massius, però no pas dramàtics, ja que són a distàncies raonables. També podrem descansar del continu “munta i desmunta” que suposa el jugar a casa!

 No hi som tots

 Cada any hi ha altes i baixes, de gent que duia més o menys anys amb nosaltres, que participava més o menys al per equips (ara Lliga). Fins i tot, és llei de vida, a vegades les baixes vénen desgraciadament per gent que ens ha deixat.

 No és el cas del Manuel Vargas, que s’ha apartat del món dels escacs, i esperem que sigui només per un temps, i si pot ser curt. Però sens dubte ha estat la baixa més sensible a nivell de club respecte els darrers anys. Entre les temporades 2008 i 2013 incloses va jugar la immensa majoria d’encontres, en els equips A i B. Tot i la seva discapacitat (va amb cadira de rodes) no se’n perdia una, i viatjava on calgués fent un munt de kilòmetres sempre que el local de joc fos adaptat.

 La temporada 2010 sempre va ocupar un lloc a l’equip A i va ser clau en l’ascens de Preferent a Segona, un ascens pel qual vam haver de mastegar molta sorra. El 2012, amb un encara fràgil Catalunya B a Preferent, va ser un dels jugadors més decisius, donant la volta a una partida clau que asseguraria la permanència. I el passat 2013, quan vam inaugurar uns petits premis “individuals”, va ser el pitxitxi del club amb uns excel·lents 7,5/9.

 Jugadors com ell són els que fan equip i fan club. Torna aviat!

 Jordi Morcillo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s