El Catalunya A ha començat la seva segona temporada consecutiva a Primera Divisió amb una clara victòria contra el Tarragona B, un dels cinc filials de la categoria (i un dels tres del grup), que sempre que estiguin ben armats poden ser com una pedra a la sabata.
Per primera vegada en molt de temps hem pogut gaudir d’una plàcida victòria,que no ha perillat en cap moment, ja que els punts han anat caient de la banda dels locals, quan al cap de tres hores de joc el marcador ja assenyalava un clar 6-1. L’any passat, amb la permanència entre cella i cella, o cap al final de la competició amb un somniat ascens, no vam poder gaudir més que de sofertes victòries per la mínima. Precisament l’última d’elles contra el Tarragona A al Casinet.
Els primers taulers del Catalunya no han fallat i prova d’això són els sis punts en els sis primers taulers. Només hem afluixat una mica als quatre darrers, amb tres taules i una sola victòria. Fins i tot els números 8 i 9, Xavi Serrano i Jordi Morcillo, han tingut en algun moment un final pitjor però no prou per perdre’l. Per cert, aquests números 8 i 9 fa poques temporades eren els habituals 2 i 3 de l’equip A, una bona prova de l’augment de nivell de l’equip, amb les incorporacions i l’ascens d’alguns joves.
El Tarragona B torna a casa sense botí, però si s’enforteix en els matxos com a locals pot tenir bones opcions de puntuar i lluitar per la permanència. La Lliga no ha fet més que començar, però al grup I ja ha punxat un dels favorits a l’ascens: el Terrassa cedia per la mínima contra el Sabadell B.
Sorpresa relativa si tenim en compte la possibilitat del filial vallesà d’alinear una bona pila de titulats als primers taulers. És probable que, si ho tenen a l’abast, lluitin pel títol de Primera (no poden pujar a Divisió d’Honor): només demanem que, si ens han de guanyar, ens guanyin a tots. Colmena, Olot, Sant Feliu, Catalònia…tots ells són equips que segons es situïn a les primeres rondes tenen equip per lluitar per tot. Ho anirem veient.
Cinc victòries en sis matxos per al club Com sol ser habitual les darreres temporades, tots els equips del Catalunya se citen alhora com a locals. Enguany ens ha tocat la “grossa” del sorteig: obtenir el número 1 i per tant jugar les dues primeres rondes com a locals.
Això sempre afavoreix la convocatòria dels jugadors que durant deu mesos han estat inactius. Jugar fora, encara que sigui a poques parades de metro, sempre dificulta aquest retrobament, aquest “fer pinya” tan necessari.
L’enfortiment de l’equip A ha afavorit, per efecte dominó, els equips inferiors.
El cas més clar és l’equip B, que de patir “in extremis” per salvar la Preferent fa dos anys, ara s’ha convertit en un ferm candidat a pujar a Segona Divisió. L’aliniació que ha presentat avui l’acredita com a un equip sòlid i que podria competir sense problemes a la Segona Catalana. El problema de la Preferent, com sempre, és que l’ascens està molt car: només puja el 1r classificat. De moment, avui s’ha fet el primer pas: victòria contra el Congrés B amb un clar 7,5-2,5.
Cinc victòries i cinc taules han anat llaurant aquest triomf.
Menys feina ha tingut el Catalunya C, a Primera Provincial, que ha jugat contra només 6 jugadors del Barcelona Uga D, i ha resolt el matx per 7,5-0,5. Entre els tres primers equips, 19 victòries, 8 taules i 0 derrotes: bona dada. Esperem que aquest equip, format per majoria de jugadors habitualment del B (en un passat proper) pugui jugar sense pressió a la zona mitja-alta del grup. L’ascens seria apuntar massa alt, però apostem que la guerra d’aquest equip ja no serà la permanència. Sap greu, però , veure que un dels clubs grans de casa nostra no pot omplir un equip D; i més venint d’un club que en els darrers anys prové de la fusió de Barceloneta, Barcelona i UGA. Queda clar que en aquest cas, la unió no ha fet la força, almenys des de la base.
L’única derrota del dia l’ha patit l’equip D, contra el sòlid equip de la Lira D (2,5-3,5). Els nostres no han pogut salvar el matx en la part final del dia i ara haurà de centrar esforços, com ja era de preveure, en assegurar els punts per a la permanència en aquesta Segona Territorial, una categoria on sempre es fa difícil de preveure la força dels rivals, degut a la gran quantitat de filials.
Debutava a la categoria Catalunya E, que va pujar in extremis la darrera ronda de l’any passat. I ho ha fet de forma contundent guanyant 5-1 al Gavà B, sense que a priori hi hagués una gran diferència. Cal aplaudir l’aportació clau de dos joves sub-14, Marc Juan i Sergi Carbajal, que amb els seus punts han segellat el triomf local.
I finalment l’equip F, destinat a la promoció de les noves incorporacions, de totes les edats, també ha obtingut un triomf meritori contra el Jake D per 3-1, en el seu grup de la Tercera Territorial.
Bon paper dels debutants
Cada any en aquesta primera data de la Lliga hi ha força jugadors que debuten amb el club, però enguany probablement han estat més que mai, i la majoria ho han fet amb nota.
A l’equip A, victòries del juvenil veneçolà Hermes Dalo i de l’ex-Bellvitge Sergio Ballesteros. També re-debutava, 11 anys després en Joan Canal, i tampoc ha fallat assegurant el punt.
A l’equip B, el també ex-jugador del Bellvitge David Martín i el juvenil Bernat Fuertes han contribuït, amb victòria i taules respectivament, al triomf de l’equip.
A l’equip D, la cara ha estat per Josep Mª Ribés (triomf) i la creu per Toni Ballester (derrota). I a l’equip F, Alejandro Flores i David Celma guanyaven les seves partides; en aquest últim cas, era el seu debut també en competició federada. Enorabona a tots ells!
Novament, gran matinal d’escacs al Casinet: 44 taulers muntats, 86 jugadors i molta esportivitat sense cap incidència. Més enllà de l’èxit esportiu, intentarem cuidar al màxim els nostres jugadors i els jugadors visitants per a què se sentin com a casa.
Jordi Morcillo
catalunyaescacsclub.wordpress.com 